El gall (Gallus gallus ) és una espècie d'ocell de la família dels fasiànids, que té el cap adornat amb una cresta carnosa vermella i carúncules vermelles penjants. La femella s'anomena gallina i quan cova els ous , lloca .
Abans que canti el gall em negaràs tres vegades.[1]
Evangeli segons Mateu . Mt. 26,75. — Jesús de Natzaret
Advertència de Jesús a
Sant Pere dient que el negarà tres vegades abans de que canti el gall, quan Jesús es trobi pres a Jerusalem.
Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall .
A gall que fa renou, li estrenyen el coll.[2]
A gallina que dorm amb gall, no li diguis polla.[3] (Empordà )
A mig gener , cada gallina al joquer.[4]
A qui ha treballat, una sardina ; a qui ha fet el mandra , una gallina.[2]
(var.) A qui treballa, sardina, i a qui fa el gos , la gallina.[4]
Allà on hi ha galls, no hi canten gallines.[2]
Cada gall canta en son galliner .[2]
(var.) Cada gall en son galliner canta molt bé.[2]
Dels acabats en -ina, el millor és la gallina.[3]
Dos galls dins un galliner no canten bé.[2]
(var.) Dos galls en un galliner , no pot ser.
Dotze gallines i un gall mengen tant com un cavall .[2]
El gall blanc crida a les bruixes .
El gall petit no canta que no hagi cantat el gros.[2] (Men. , Urgell )
Gall aquí, gall allà, la cua queda en la mà.[2]
Gall que canta amb el sol post, crida la mort .
Gallina de menestral , cada ploma costa un real.[3] (Segarra , Urgell )
Gallina ganyuda, a son amo ajuda.[3] (Men. )
Gallina petita no pot fer gros ou .[3] (Mall. )
Guineu que dorm, no menja gallina.[2]
La dona ha d'esser com la formiga , i no com la gallina.[2]
La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega.[3]
Nas de gall, geni de cavall .
Pollastre de gener , cada ploma val un diner .[2]
Quan canta un gall a les deu de la nit, es mor l'amo.
Quan la gallina s'espluga, senyal de pluja .[3]
Quan les gallines van pels alts, senyal de vent .
Quan una gallina canta amb veu de gall, s'ha de matar perquè porta malastruga.
Sa gallina, p'es gall, mai és vella.[3] (Men. )
Sa gallina, si no és de pagès , menja lluç i caga sardina .
Ses gallines ponen p'es bec .[3]
Per a que les gallines siguin bones ponedores, cal alimentar-les bé.
(var.) Millor un ou avui que una gallina demà.[3]
Visca la gallina, visca amb sa pepida.[3]
Volen saber més ets ous que ses gallines.[3] (Men. )
Dites relacionades amb l'alimentació
Brou de gallina els morts ressuscita.
Brou de gallina torna la vida.[2]
El barb , la truita i el gall, menjar de maig .
El caldo de gallina resta set anys dins del ventre .
Gallina i moltó , olla de festa major.
(var.) Gallina, vaca i moltó , és olla de senyor.[3]
Gallina vella fa bon caldo .
(var.) Gallina vella fa bon brou .[2]
(var.) Gallina negra fa bon brou .[3] (Alguer )
(var.) Més val pa eixut amb amor , que gallines amb rancor .[3]
(var.) Més val pa eixut amb amor , que gallines amb remor .[3]
Precaució i brou de gallina estalvia medecina.
Qui tot sol menja el seu gall, tot sol ensella el seu cavall .[2]
Tracta amb sardina , que menjaràs gallina; si la vens sí, però si la pesques no.
Val més cebes amb amor que gallines amb dolor .[2]
Val més gallina que sardina .[3] (Empordà )
Dites relacionades amb el santoral
Ara ve Nadal , el temps es refresca, matarem el gall i torrarem la cresta.
Ara ve Nadal, matarem el gall i a la tia Pepa li'n darem un tall.
Benvingut sia el gall, encara que sia passat Nadal .
Capó de vuit mesos, menjar de rei.
Cera per Santa Teresa , porc i llard per Sant Martí i gallines per Nadal.
El bon menestral , conill per Sant Joan i pollastre per Nadal.
De Sant Tomàs a Nadal , just un pas (o una passa) de gall.
(var.) De Sant Tomàs a Nadal , just un passa de gall.
Sa gallina blanca / tot ho escampa; / sa gallina negra / tot ho arreplega; / es corb, / en tocar-lo, fa es mort; / an es camí de Ciutat / ses formigues l'han roegat; / n'han fet una fossa / d'una canya grossa; / n'han fet un capçal / d'un aumut i mig de sal; / sa figa secaiona, / si no cau avui caurà demà; / si no cau demà, s'altre; / sa més forta; / (en dir això donen empenta forta a l'engronsadora); sa mitjancera; / sa de no-res; / a baix és.[3]
Cançó d'un joc infantil de nenes on una nena es gronxa amb una corda i les altres canten.
Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va tenir sis fills / xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat / xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien / estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics
Anar coll tort, com es gall de Son Punta.[2] (Men. )
Anar amb el coll tort.
Parlar i obrar superbiosament.
Persones que tenen molta sort i tot els surt bé.
Ésser com el gall, que quan ha cantat no sap què ha dit.[2] (Mall. )
Ésser molt xerraire i poc discret.
Estar amb es gall dins sa pastera.[2] (Men. )
Estar aturat o entrebancat, i sense poder sortir d'aquest estat.
Més prompte que canta un gall.[2] (val.)
De forma ràpida, en poc temps.
No cantar-ne gall ni gallina.[2]
(var.) No cantar-ne galls ni gallines.[2]
No parlar-se'n més, esser cosa passada i oblidada.
Enfurismar-se molt.
Pujar més el farciment que el gall.[2]
Ser més gran o voluminós la part accidental que la principal d'una cosa.
Valer més el farciment que el gall.
Quan es dóna més importància a les coses secundàries que a les principals.
Endevina endevinalla, quin és l'ocell que pon en palla?[15]
↑ «Evangeli segons Sant Mateu ». A: La Bíblia . Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 1490139474].
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «gall ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «gallina ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
1 2 3 Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 19 novembre 2024].
↑ Briz i Fernández , Francesc Pelagi. Endevinallas populars catalanas (en català antic). Barcelona: Llibreria d'Edualt Puig - Llibreria d'Alvar Verdaguer, 1882.
Amades , Joan . Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0 .
Amades , Joan . Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. IV. Estiu. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 9788434536739 .
Amades , Joan . Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
Gelabert i Fiet , Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .
Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments (en català). Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396 .
Sugranyes , Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla (en català). Valls: Cossetània, 1999 (El Tinter ; 13). ISBN 8489890471 .