Pluja

Pluja

Pluja
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Definició al Viccionari
Multimèdia a Commons

La pluja és una precipitació d'aigua líquida en forma de gotes que cau dels núvols per gravetat. La pluja es forma a partir del vapor d'aigua evaporat pel Sol, que ha condensat als núvols per refredament adiabàtic a causa del moviment ascendent de l'aire.

Dites populars

• A l'abril, aigües (o pluges) mil.^[1]
• A l'abril, cada gota val per mil.^[2]
• Aigua a bufetes, aigua a bassetes.^[3]
• Aigua cau, pluja segura.^[3]
• Aigua de bombolla, tot el món sadolla.^[3]
• Aigua de matí, no omple el bací.^[3]
• Aigua de pluja no quita el regor.^[3]
• Aigua de trons, ací no res i allí poc.^[3]
• Aigua i lluna, temps d'oliveres.^[3]
• Aigua i sol fan de sabó.^[3]
• Aigua menuda, poc dura.^[3]
• Aigua menuda, vent que dura.^[3]
• Aigua tronada, blat i civada.^[3]
• Al maig, cada dia un raig.^[4]
• Carrers mullats, calaixos eixuts.^[5]
• Cel rogent, pluja o vent.^[6]
• Després dels trons, ve la pluja.^[6]
• Lluna nova de gener molta pluja duu al darrer.^[7]
• Mai ha plogut tant que no hagi mancat.^[8]
• Moltes pluges al gener, mala anyada solen fer.^[6]
• Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, aleshores fa mal temps.^[8]
• Peixos al cel, aigua a la terra.^[3]
• Per tot es fan bolets quan plou.^[3]
• Plogués i nevés, però vent no en fes.^[3]
• Plou quan Déu vol.^[3]
• Pluja abombollada, pluja de durada.^[6]

(var.) Pluja de ruixada, pluja de durada.^[6]

(var.) Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.^[6]

(var.) Quan la pluja ja ha passat, ven la llana i queda't el drap.^[6]

• Pluja al pla, neu a la muntanya.^[6]
• Pluja curta, mata el vent.^[3]
• Pluja d'abril, cada gota en val mil.^[6]

(var.) Pluja d'abril i sol de tardor, solen fer l'any bo i millor.^[6]

• Pluja d'estiu i plor de bagassa, prompte passa.^[6]

(var.) Pluja d'estiu i plor de bagassa, aviat passa.^[6]

• Pluja de gener, omple la bóta i el graner.^[6]
• Pluja de maig, collita segura.^[6]
• Pluja menuda enganya pastors; quan ve el vespre, els ha mullats tots.^[6]
• Quan la pluja fa punxons, aigua a trompons.^[6]
• Neu a muntanya, pluja a l'Empordà.^[9]
• Núvols a muntanya, pluja segura.^[10]

Dites relacionades amb el santoral

• El cavall de Sant Jaume es menja el blat de moro si no plou pel juliol.^[3]
• Molta pluja abans Nadal, mitja pedregada val.^[6]
• Per la Candelera l'ós surt de la cova, i si veu que plou no se'n mou.^[11]
• Per la Candelera, si no plou vuit dies abans, plou vuit dies arrera.^[6]
• Per Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu.^[6]
• Per Sant Llobí, la pluja ja és aquí.^[6]
• Pluges per sant Joan, lleven vi i no donen pa.^[6]
• Pluja per Santa Anna, ja és tardana.^[12]
• Quan la candelera plora, l'hivern és fora; quan la candelera riu, l'hivern és viu; tant si plora com si riu, l'hivern és viu.^[13]
• Si per Sant Jaume plou, abans de vuit dies pedrega.^[3]
• Si plou per Sant Jaume, la tardor es prepara.^[3]
• Si plou per Santa Anna, aigua per una setmana.^[14]

(var.) Si plou per Santa Anna, el fruit a l'avellana.^[12]

(var.) Si plou per Santa Anna, plou un mes i una setmana.^[12]

Embarbussaments

• Prou plou, però plou poc.^[15]
• Plou poc però
  per lo poc que plou,
  plou prou.^[16]

(var.) Prou que plou
però plou poc
però per lo poc que plou
plou prou.^[16]

Endevinalles

• Què és allò que espanta tant,
  que en fuig tothom a l'instant?^{[17][18][19][20]}

(var.) ¿Què és allò que espanta tant
que tothom en fuig a l'instant?^[21]

• Tant si vols com si no vols seguiré la meva via; rabiaràs si vas tot sol; el pagès de mi es refia.^[20]

Referències

1. ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 76.
2. ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 64.
3. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Parés i Puntas, 1999.
4. ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 17.
5. ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 105.
6. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «pluja». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
7. ↑ Amades, 1982, p. 279-612, vol. I.
8. 1 2 Víctor Pàmies i Riudor. «300 dites i refranys que faran història». Arxivat de l'original el 1568014282. [Consulta: 27 gener 2015].
9. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «muntanya muntanya». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
10. ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
11. ↑ Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
12. 1 2 3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 17 octubre 2024].
13. ↑ Pàmies; Palou, 2013, p. 41.
14. ↑ Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
15. ↑ Quan dic, dic, dic: recull d'embarbussaments. Barcelona: Salvatella, 1993. ISBN 8472107396. 
16. 1 2 Jordà Mulet, Juli. Paraules en xarxa. València: l'autor, 2014. ISBN 978-84617-0847-5. 
17. ↑ Serra i Boldú, 1922.
18. ↑ Salvà, 1983.
19. ↑ Llibre Endevinalles, 1925.
20. 1 2 Castellví, 1956.
21. ↑ Amades, 1982.

Bibliografia

• Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0. 
• Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X. 
• Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
• Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956. 
• El Llibre de les endevinalles : col·lecció selecta de velles i noves endevinalles versificades : pròpies per a passar una bella estona (en català). Barcelona: Salvador Bonavía, 1925 (Biblioteca Bonavia ; 14, 19). 
• Serra i Boldú, Valeri. Enigmística popular: endevinalles i altres jocs d'esperit. Barcelona: Políglota, 1922 (Minerva. Col·lecció popular dels coneixements indispensables; 36). 
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot). 
• Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.