Aigua
compost químic From Wikiquote, the free quote compendium
 Una gota d'aigua | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Definició al Viccionari | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
L'aigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula empírica H2O i que, en un estat més o menys impur, constitueix la pluja, els mars, els llacs, els rius, etc.
- Si s'ha de beure, que sigui aigua.[1]
- (en llatí) Si quid bibendum est, aqua.
- Sigues aigua, amic meu.[2]
- (en anglès) Be water, my friend.
- A pica d'aigua beneita i a mossa d'hostal, tothom hi fica mà.[3]
- Aigo de maig, mal p'ets animals.[4]
- Aigua a les figues y a les peres ví.[5]
- Aigua als òrdis, qu'els blats se seguen.[5]
- Aigua bombollada, aigua de durada.[6]
- Aigua calenta y veta apretada, sangría acertada.[5]
- Aigua cau, senyal de pluja.[5]
- Aigua corrent, merda no se sent.[5]
- Aigua corrent, no mata la gent.[5]
- Aigua d'agost, mel i most.[4]
- Aigua d'agost, safrà, mel i most.[7]
- Aigua de Giner, òmpli botes y graner.[5]
- Aigua de Febrer, bòna per a el sementer.[5]
- Aigua de Maig, de raig a raig, de Abril, de fil a fil.[5]
- Aigua de maig, roín per als animals.[5]
- Aigua de Març, herba en los sembrats.[5]
- Aigua en Agost, safrá, mèl i most.[5]
- Aigua en Febrer, òrdi en lo graner.[5]
- Aigua en Giner, toto l'any va be.[5]
- Aigua en Maig, a omplir el graner vaig.[5]
- Aigua en ví, es per als assustats.[5]
- Aigua freda y pá calent, causen dolor al ventrell.[5]
- Aigua passada no mou la mola.[3]
- Aigua sobre aigua, no neteja ni llava.[5]
- Et curarà de tot mal, una ajuda d'aigua amb sal.[3]
- Gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou.[3]
- L'aigua bullida, allarga la vida.[8]
- L'aigua corrent fa viure la gent.[3]
- L'aigua de menta, tot mal repta.[3]
- L'aigua és bona quan hi ha eixut, si n'hi ha massa, tururut.[3]
- L'aigua fa la vista clara.[3]
- L'aigua sedativa, tot mal esquiva.[3]
- Llet desnatada, en aigua tornada.[9]
- Molt vi és metzina, l'aigua medecina.[3]
- No beguis aigua de bassa, ni d'olives mengis massa.[3]
- No et fiÏs d'aigua que no corre, ni d'home que porta barba roja.[3]
- No firmis paper que no llegeixis, ni beguis aigua que no vegis.[3]
- Qui s'ofega no mira quina aigua beu.[3]
- Qui vulgui aigua fresca que vagi a la font mateixa.[10]
- Reunió de corbs o de gralles, senyal d'aigua.[9]
- Si aigua beuràs, no caminaràs.[3]
- Si els ulls de poll et fan mal, renta'ls amb aigua i sal, i si d'ells et vols lliurar, rental's amb aigua de mar.[3]
- Si vols que la dona estiga contenta, dona-li aigua de menta.[4]
- Xocolata i aigua freda, cagarines a la tarda.[11]
- Neu a la muntanya, aigua a la plana.[6]
- Núvols a muntanya, aigua segura.[12]
- Abans no pot baixar;
primer ha de pujar,
com totes les coses;
aquesta va més alt
que cap de les torres,
i no en precisa pas d'ascensor
ni escales, avions ni globus,
coets, trets ni bales,
tampoc com els ocells
li precisen ales;
en té prou amb el sol,
amb el sol i l'aire.[13]
- aigua de pluja
- De dalt ha baixat,
ningú em diu bon dia,
erò així mateix
som ben requerida.[14]
- aigo quan plou
- Com més m'ensabones
més m'embrutes,
i si em vols rentar
m'has de deixar estar.[15]
- (var.) Com més m'ensabones,
més m'embrutes,
i si em vols netejar
m'has de deixar.[16]
- El foc destrossa.
Del foc és rei.
Qui és qui amb mi pot?[17]
- No és Déu i està pertot arreu;
dalt del cel i dins la terra,
en el pou, a la taberna,
al safareig i a la cisterna...
I no endevines el nom seu?[13]
- No tinc cap color,
no faig cap olor,
i en temps de calor
jo calmo l'ardor.[13]
- Què fa quan plou?[16]
- Cau aigua
- Quant més m'ensabones,
més m'embrutes.
Si em vols netejar,
deixa'm estar.[17]
- (var.) Què és allò que corre
sense tindre cames?[17]
- ↑ Peris i Juan, 2001.
- ↑ Miralles, Francesc (ed.). Les Eines del bricolatge emocional. Barcelona: Columna, 2010. ISBN 9788466413336.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
- 1 2 3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Aigua». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Alberola, 1928.
- 1 2 Rocas; Angelats; Vila, 2004.
- ↑ Amades, 1931, p. 176-177.
- ↑ Castells, 2006.
- 1 2 Parés i Puntas, 1999.
- ↑ Vila i Medinyà, 2010, p. 481-495.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 22 agost 2024].
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «núvol». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 Castellví, 1956.
- ↑ Escoles Nacionals de Sant Josep, 1985.
- 1 2 Salvà, 1983.
- 1 2 3 Amades, 1982.
- 1 2 3 Martí i Adell, 1991.
- Alberola, Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars. València: Arte y Letras, 1928.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Castells, Marta. Vegana i catalana: la cuina de tota la vida sense ingredients d'origen animal. Barcelona: Viena, 2016. ISBN 9788483308868.
- Castellví, Joan. Cinc-centes endevinalles / recollides, traduïdes, originals i versificades per Joan Castellví Cerdà (en català). 3a edició. Barcelona: Eler, 1956.
- Escoles Nacionals de Sant Josep. Endevinetes (en català). 1a edició. Eivissa: IEE, 1985 (Col·lecció "Nit de Sant Joan").
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Martí i Adell, Cristòfol. Les nostres endevinalles. València: Edicions del Bullent, 1991 (Esplai juvenil, 5). ISBN 84-86390-40-0.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Peris i Juan, Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786.
- Rocas, Irene; Angelats, Rosa (ed.); Vila, Pep (ed.). Refranys i dites populars de Llofriu, recollides per Irene Rocas. [Palafrugell]: Arxiu Municipal de Palafrugell, 2004. ISBN 8492343249.
- Salvà, Francesc. Recull d'endevinalles. Barcelona: Salvatella, 1983 (Una mica de tot).
- Vila i Medinyà, Pep «Un recull de modismes empordanesos recollits pel folklorista reusenc Cels Gomis Mestres (Figueres, 1883)». Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 41, (2010), pàg. 481-495. DOI: 10.2436/20.8010.01.46.
