L' estómac , estómec o ventrell és un òrgan muscular, corresponent a la primera porció de l'aparell digestiu a l'abdomen, excloent la petita porció de l'esòfag abdominal.
Es millor la fruïció dels ulls que la gana de l'estómac.[1]
Eclesiàstes . 6,9.
Sé que tinc el cos d'una dona feble i fràgil, però tinc el cor i l'estómac d'un rei, i el d'un rei d'Anglaterra també.
(en anglès) I know I have the body but of a weak and feeble woman; but I have the heart and stomach of a king, and of a king of England too.
Discurs a les tropes angleses a Tilbury, 19 d'agost de 1588. — Elisabet I d'Anglaterra
El cor, com l'estómac, vol diversos aliments .
(en francès) Le cœur, comme l'estomac, veut des nourritures variées.
Pensées , 1915. — Gustave Flaubert
La màquina ha vingut per escalfar l'estómac de l'home, però li ha refredat el cor.[4]
(en castellà) La máquina, por un error de medida, ha venido a calentar el estómago del hombre, sí, pero ha enfriado su corazón.
La Naturaleza amenazada: discurso de ingreso en la Real Academia y otros ensayos , 1996. — Miguel Delibes
Aigua freda y pá calent, causen dolor al ventrell.
Buit ventrell dóna mal consell .
La menta l'estómac assenta.
Pel ventrell no s'arriba a vell .
Un bon ventrell paeix les pedres .
Fer gana, esser apetitós.
Donar set potades en el ventrell a algú.[8] (Mall. )
Ésser molt antipàtic, produir fàstic.
Agradar, donar gust.
Donar disgust, no esser agradable.
Fer gana.
Fer fàtic a algú.
No alçar el ventrell d'algú.[8] (mall.)
No preocupar a algú.
No saber tenir res en el ventrell.[8]
No saber guardar un secret .
Retenir el menjar.
Tenir el ventrell gros contra algú.[8]
Estar irritat.
Tenir un ventrell que tot ho paeix.[8]
Ésser molt sofert, no manifestar indignació davant les ofenses o perjudicis.
Tenir paciència o molta tranquil·litat davant les injúries.
Alberola , Estanislau. Refraner valencià: colecció de refráns populars . València: Arte y Letras, 1928.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
Flaubert , Gustave . Pensées . Paris: Louis Conard, 1915 [Consulta: 17 juny 2014].
Palabras que cambiaron el mundo: 50 discursos que han hecho historia . Barcelona: El Lector Universal, 2007, p. 33-38. ISBN 9788493554514 .
Parés i Puntas , Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X .