 Cant de caramelles per a celebrar la Pasqua | |
| Projectes germans | |
|---|---|
 Article a la Viquipèdia | |
 Multimèdia a Commons | |
 |
La Pasqua és un període de l'any litúrgic comprès per un cicle de 50 dies entre la Pasqua de Resurrecció i la Pasqua Granada (o Pentecosta). Mentre que per al cristianisme se celebra la resurrecció de Jesucrist, les festes paganes inicien els ritus primaverals que celebren l'arribada del bon temps i exalten l'element vegetal amb al·legories de la fecunditat i l'abundància.
- (var.) A Pasqua els jocs i a Nadal els focs.[1]
- (var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al joc.[1]
- (var.) A Nadal, al foc, i a Pasqua, al sol.[1]
- (var.) Per Nadal al sol per Pasqua a l'ombra[2]
- (var.) Nadal de fred, Pasqua al sol.[2]
- (var.) Nadal a la solana, Pasqua a l'ombra.[2]
- (var.) Nadal en divendres en es lloc i Pasqua en es foc.[2]
- (var.) Per Nadal al sol i per Pasqua al foc, si vols que l'any sia bo.[2]
- (var.) Per Nadal al foc, per Pasqua al joc.[3]
- (var.) Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.[3]
- (var.) Lo Nadal al foc, la Pasqua al sol.[4]
- (var.) Per Nadal al sol, per Pasqua al foc.[2]
- A Pasqua miradetes i per Sant Vicent les parelletes.[1]
- Altes o baixes, a l'abril són les Pasqües.[5]
- (var.) Altes o baixes, per abril les Pasqües.[6]
- Amoretes pel gener, per Pasqua muller i per Nadal bolquer.[4]
- Bon dia i bon any que Déu nos dó, per Nadal bona porcella i per Pasqua un bon moltó.[6]
- Cada cosa per son temps, per a Pasco formatjades.[5]
- (var.) Cada cosa a son temps... i d'estiu cigales, i de maig cireres... i per Pasqua formatjades.[2]
- (var.) Calors de Nadal són frescors per Pasqua; fredors per Nadal, calors pasquals.[2]
- (var.) Per Nadal, calor, i per Pasqua fred, fan l'any bo i dret.[2]
- Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà.[4]
- Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada vuit dies; Quaresma, no vingues més.[1]
- (var.) Carnestoltes moltes voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua cada setmana; Quaresma, no vingues més.[1]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes, Pasqua de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més.[1]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal de mes a mes; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués.[1]
- (var.) Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués.[1]
- (var.) Pasqua i Quaresma mai vingués.[2]
- Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades.[7]
- (var.) Carnestoltes mullades, Pasqües eixutes.[7]
- Convidat de mala gana, fins per Pasqua fa Quaresma.[2]
- De Nadal a Santa Agnès temps de Pasqua és.[8]
- De Pasqua a l'Ascensió, quaranta dies de perdó.[8]
- De Pasqua a Pentecosta, l'espertina és d'una crosta.[5](Rosselló)
El berenar o espertina no és gaire menjar perquè encara es pon el sol aviat.
- De Pasqua a Sant Joan, la pluja a pams.[8]
- De Pasqua a Sant Pere Andreu, tres setmanes i tres dies.[2]
- Els ocells, per la Quaresma festegen i per Pasqua es casen.[4]
- Enmig de les Pasqües, vénen les basques.[9]
- (var.) Entre les Pasqües vénen les basques.[9]
- (var.) Per les Pasqües vénen les basques.[9]
- (var.) A les Pasqües seran les basques.[5]
- (var.) Entre les Pasqües vénen les tasques.[2]
- (var.) Guardeu rosegons, que entre les dues Pasqües vénen les basques.[2]
- En referència als pocs queviures del camp, així com a les preocupacions i el cansament durant les grans festes.
- Entre Pasqua i Pentecosta no mengis gaire la crosta.[4]
- Figues i sermons, passat Pasqua no són bons.[5]
- Fins per Sant Anton Pasqües són.[2]
- Jueus en pasqües, moros en bodes i cristians en plets gasten els diners.[2]
- L'evangelis a Sant Mateu cau pel setembre; Sant Esteve en desembre; març, per Quaresma; entre Pasqua i Cinquagesma, temps de carnal, i pel dia de Nadal, tot gall mengen; i així sia, i bon amén.[10]
- La Pasqua de l'anyell, amb gran raó és abans de l'Ascensió.[2]
- Moltes candeletes fan un ciri pasqual.[1]
- (var.) Moltes gotes fan un ciri.[1]
- (var.) Moltes gotes fan un ciri pasqual.[1]
- (var.) Moltes gotes de cera fan un ciri pasqual.[2]
- No convé, ni ara ni abans, fer la Pasqua abans de Rams.[2]
- No hi ha més mala Quaresma que de Pasqua a Cinquagesma.[5]
- No és cada dia Pasqua.[5]
- No serà Pasqua passada sense merla arribada.[2]
- Noies, punt llarg, que Pasqua s'acosta.[2]
- Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.[6]
- Qui per Carnestoltes s’assolella, per Pasqua crema la llenya.[1]
- Parlem d'ous, que ara ve Pasqua.[5]
- Pasqua de Nadal, Pasqua bona; tot el que sobra a ma dama, tot ho dóna.[2]
- Pasqua i Nadal, s'esperen amb alegria i passen com un altre dia.[6]
- Pasqua marçal, misèria mortal.[5]
- (var.) Pasqua marçal, mortalera o fam.[5]
- (var.) Pasqua marçal, mortandat o fam.[5]
- (var.) Pasqua marçal, mortaldat i fam.[1]
- (var.) Pasqua marçal, fam o mortandat.[1]
- (var.) Pasqua marçal porta mal any.[1]
- (var.) Pasqua marçal, anyada mortal.[2]
- (var.) Pasqua marçal, home mortal i [[collita]] reial.[2]
- (var.) Pasqua marçal, mitja pedregada val.[2]
- (var.) Pasqua marçal, o molt bé o molt mal.[2]
- (var.) Pasqua marçal, poca herba i poc gra.[2]
- Si la Pasqua és primerenca, és a dir, durant el mes de març, hi ha mala anyada o és any de desgràcies, segons la creença popular.
- (var.) Pasco marcenc, fam o pesta primerenc.[5]
- (var.) Pasqua marcenca, fam primerenca.[1]
- (var.) Pasqua marcesca, la fam i la mort pesca.[2]
- (var.) Pasqües marcenques, neu, guerra, fam i tombes fresques.[6]
- (var.) Pasqua tarcera, anyada primerenca.[2]
- (var.) Pasqües marcesques, fosses fresques.[2]
- (var.) Pasqua plujosa, [[collita]] abundosa.[1]
- (var.) La Quaresma ventosa i la Pasqua plujosa fan l'era granellosa.[2]
- (var.) Pasqües plujoses, garbes granyoses.[2]
- Pasqües fangoses, vinyes ufanoses.[2]
- Per les Pasqües, misses curtes i balles llargues.[11]
- Per Nadal, el porc en sal, i per Pasqua, al foc.[2]
- Per Quaresma estima els teus i per Pasqua estima a Déu.[2]
- Per Pasqua al carrer, i per Nadal al recer.[2]
- (var.) Per a Nadal s'indiot, i per a Pasco es xot.[5]
- Per Pasqua i per Nadal, qui res no estrena res no val.[6]
- Per Pasqua i per Nadal, punts de Santa Anna, cada tres una cana.[7]
- Per Pasqua, mones; per Nadal, pastissets.[12]
- Per Pasqua, ous de garsa, i per l'Ascensió, ja hi ha garsó.[2]
- Per Pasqua para be, per Sant Tomàs para porc i per Nadal para gall.[13]
- Per Sant Gil, encén el gresol, apaga'l per la Pasqua i vés a prendre el sol.[10]
- Pluja per Carnestoltes, Pasqües bones.[2]
- Presses de Pasqua, dormir poc i puntada llarga.[2]
- Quan compliu? Quan compliu? Per Pasqüetes, per Pasqüetes fem el niu.[2]
- Quan la Quaresma és passada, Pasqua n'és ja.[2]
- Quan la Pasqua cau pel març, el diable treu ses arts.[2]
- Quan les esllavissades tiren en avall, senyal que Pasqua s'escau en diumenge.[2]
- Quan Nadal s'assoleia, per Pasqua s'atorreia.[2]
- (var.) Qui per Nadal es torreia per Pasqua s'assoleia.[2]
- Qui per Nadal duu espardenyes per Pasqua duu els socs.[2]
- (var.) Qui per Nadal espardenyeja, per Pasqua sabateja.[2]
- (var.) Si per Nadal esperdenyeja, per Pasqua esclopeja, i si per Pasqua esperdenyeja per Nadal esclopeja.[2]
- Qui per Nadal juga al tocó, per Pasqua es calenta el taló.[2]
- Si cada dia fos festa i Nadal de mes en mes, i Pasqua cada setmana, i sa Corema mai vengués![5]
- Si pel febrer calent estàs, per Pasqua tremolaràs.[12]
- Si per Nadal fa bo per Pasqua fa carbó.[2]
- Si per Nadal fa estiu, a Pasqua prop d'es caliu.[5]
- (var.) Nadal festiu, Pasqua prop del caliu.[2]
- (var.) Si per Nadal fa estiu, la Pasqua prop del niu.[2]
- Si per Nadal fred no fa, per la Pasqua bé en farà.[2]
- Si per Nadal sóc al carrer, per Pasqua tremolaré.[2]
- Si per Nadal soleja, per Pasqua verdeja.[2]
- Si plou molt per Pasqua, alegria dels pagesos.[4]
- (var.) Si plou per Pasqua, plourà per totes les festes assenyalades.[2]
Mona de Pasqua
- Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca.[6]
- Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons.[6]
- (var.) Pasqua sense truitada, com Nadal sense torronada.[2]
Pasqua de Resurrecció
Pasqua Granada
- De Pasqua granada a Corpus Crist, un dijous per mig.[5]
- Per Pasqua granada, l'espiga daurada; per Sant Joan, segada i per Sant Pere, a l'era.[8]
- Anar mudat com unes pasqües.[6]
Anar molt arreglat, molt ben vestit i de bon aspecte.
- Car com les putes en Setmana Santa.[2]
- Valdre quelcom molts diners.
_-_BEIC_6346690.jpg)
- Revelar satisfacció.
- (var.) Estar més alegre que unes Pasqües.[4]
- Estar molt content.
- Fer la pasqua a algú.[6]
- Festejar una altra persona amb la intenció de tenir-hi relacions.
- Santes Pasqües.[5]
- Expressió que indica que no cal parlar més d'un tema; donar-lo per finalitzat i acabat.
- Ser més just que les pasqües.[2]
- Ser molt just.
- Ser un ciri pasqual.[2]
- Tenir cara de Pasqua i obres de Divendres Sant.[2]
- (var.) Tenir cara de Divendres Sant.[5]
- Que té la cara amb una expressió trista o afligida.
Diumenge de Rams
- Quan una parella espera una criatura abans de casar-se. També, realitzar quelcom en un ordre invers al que és natural.
- Arribar tard o quan ja no és hora.
Mona de Pasqua
- Ser una persona molt agradable.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 Gisbert i Oltra, Adolf «Refranyer temàtic» (
PDF) (en català). Oficina Municipal d'Ús i Promoció del Valencià. Ajuntament de Godella [Godella], 2011 [Consulta: 10 maig 2017]. - 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 Pàmies, Víctor. «Refranyer temàtic». L'autor. [Consulta: 18 març 2017].
- 1 2 Amades, 1931.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Pàmies i Riudor, Víctor «Nomdenoia» (en català). RRRMagazín, (30-03-2013) [Consulta: 19 abril 2017].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pasqua». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 «Fer Pasqua abans de Rams i 23 dites i refranys sobre Pasqua» (en català). Cultura Popular. Ajuntament de Barcelona, 04-04-2017. [Consulta: 17 abril 2017].
- 1 2 3 Parés i Puntas, 1999.
- 1 2 3 4 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
- 1 2 3 «enmig de les Pasqües vénen les basques» (en català). RodaMots, 12-04-2006. [Consulta: 16 abril 2017].
- 1 2 3 Amades, 1982.
- ↑ Amades, 1982, p. 926.
- 1 2 3 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 25 octubre 2024].
- ↑ Gelabert i Fiet, 1973.
- 1 2 3 «Pasqua». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- ↑ «Rams i Pasqua» (en català). RodaMots. [Consulta: 17 abril 2017].
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. II. Les carnestoltes. La quaresma. Setmana Santa. El Cicle Pasqual. Barcelona: Salvat, 1989. ISBN 8434536730.
- Amades, Joan. Costums populars de Barcelona (en català). Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931.
- Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942.
- Gelabert i Fiet, Eduard. «Vell i nou: refranys de ma terra». A: Cornellà de Llobregat: Història, Arqueologia i Folklore (en català). Barcelona: AGM, 1973, p. 158-171.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
