Un sacerdot o capellà és una persona dedicada o consagrada a oferir sacrificis a la divinitat, a exercir el sacerdoci.
- Quan s'arriba al moment de la mort, el sacerdot és el bon inspector que ens dóna el passaport per a l'altra vida.
- Màximes i mals pensaments. CLXXXV. — Santiago Rusiñol
- Lo sacerdot retirat, de tothom és estimat.
- Si hi ha un sacerdot hi haurà de tot.
- Val més bon soldat que mal sacerdot.[4]
Capellà
- A casa de capellà no comanda sa mare.[4]
- A casa de capellà, no falta pa.[4]
- A la col i al capellà, com més se'n treu, més n'hi ha.[4](Empordà)
- Capellà i moltó, van guiats de bon pastor.
- Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà.[6]
- Frares i capellans, llibres i sants.[4]
- Frares i capellans i freds tardans, cremen la terra.[4]
- Els béns dels capellans, ni en dents ni en mans.[4]
- Els capellans fan com els gitanos: mai se fan mal uns amb els altres.[4]
- Els de Puigcerdà diuen «pêtre» al capellà.
- Els diners dels capellans, cantant cantant vénen i cantant cantant se'n van.[4]
- Hi ha més dies que llonganisses i més setmanes que botifarres i més anys que capellans.
- Llevant que gela, terral que desgela, dona que parla llatí i capellà que beu el matí, no fan bona fi.
- Mentres canten los capellans, empinen les canadelles los escolans.[4]
- Més val un bon casat que un mal capellà.[4]
- Qui vol un capellà, de plata l'ha de comprar.[4]
- Segons canta el capellà, li respon l'escolà.[4]
- Si un tel de ceba es menjava un capellà, no diria mai més missa.[4]
- Si tot foren Setmanes Santes i veremades, ben poc durarien capellans i ases.[9]
- En referència a l'esforç laboral dels sacerdots i al dels animals de càrrega.
- He ajudat a matar el pare,
he mort a la meva mare,
he desposat ma germana
i só home de bé encara.
- capellà
- Sóc casat i sóc fadrí,
tinc dona i no me’n puc servir.
- capellà
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Llibre del temps que fa. Barcelona: La Neotípia, 1938 (Primer llibre de les set sivelles).
- Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932.
- Carlos i Amat, Joan. Quatre cents aforismes cathalans. Barcelona: Estampa de Ioan Pau, y Ioan Marti Llibraters, 1718.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.
- Rusiñol, Santiago. Màximes i mals pensaments (PDF). Barcelona: Antoni López editor, 1927.