La missa és el nom donat a la celebració de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.
- (en francès) Paris vaut bien une messe.
- Saint-Denis, 25 de juliol de 1593. — Enric IV de França
Frase cèlebre d'Enric IV de França anunciant la seva conversió al catolicisme per coronar-se com a rei de França.
- A missa i a ballar, com més s'hi va, més s'hi vol anar.[2]
- A poc a poc, va el coix a missa.[2]
- A Vic, llonganisses, frares i misses.
- Àgueda, vols venir a missa amb mi? No; d'ací tres dies, si.
- Bo és a missa anar, però millor casa guardar.[2]
- Com més prop de la missa, més prop del diable.[2]
- En temps de melons, ni missa llarga ni sermons.[2]
- La campana no entra en missa, però a tots avisa.[2]
- La missa, que la digui el rector.[2]
- La missa de Nadal per tot l'any val.[2]
- Les misses surten de la sacristia.[2]
- Llonganissa ves a missa, botifarró ves al sermó.[6]
- Missa major, missa del senyor.[2]
- (var.) Qui va a missa major, té molts quartos o molta devoció.[2]
- Missa matinal, per tot el dia val.[2]
- Ni missa ni dar civada destorben llarga jornada.[2]
- (var.) L'oir missa i donar civada no destorba jornal ni jornada.[2]
- (var.) Per missa i xivada no es perd jornada.[2]
- No tot lo que es diu són misses.[2]
- Per anar a missa i donar civada, no es perd jornada.[2]
- Per força, els moros van a missa.[2]
- Primer de maig, a missa me'n vaig.[7]
- Quan es troben cabells a casa i hom no sap de qui són, cal cremar-los amb un paper que hagi estat a missa.
- Qui no està avesat a anar a missa, en el portal s'agenolla.[2]
- Qui va a missa, no perd el temps.[2]
- Si un tel de ceba es menjava un capellà, no diria mai més missa.[2]
- Una cada dia,
cada dia tres,
set cada nit
i una cada mes.
- Anar a missa / àpats / hores de dormir / confessió.
- Anar a missa (una cosa).[9]
- Ésser una cosa irrefutable, segura.
- Arribar a misses dites.[9]
- Fer tard.
- Ésser missaire, anar molt a l'església.
- ↑ «Paris vaut bien une messe». Venelles: Kelyos SARL, cop. 2005. [Consulta: 6 juliol 2012].
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «missa». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 3 novembre 2024].
- ↑ Amades, Joan. Costums populars de Barcelona. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1931, p. 126-127.
- 1 2 3 «Missa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 20 maig 2015].
- Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8.
- Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any (en català). Vol. I. Hivern. Barcelona: Salvat, 1982. ISBN 84-345-3673-0.
- Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082.
- Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.