El Gos (Canis lupus familiaris ) és un mamífer domèstic de la família dels cànids. Les proves arqueològiques demostren que el gos ha estat en convivència propera amb els humans des de fa com a mínim 9.000 anys, però possiblement des de fa 14.000 anys. Les proves fòssils demostren que els avantpassats dels gossos moderns ja estaven associats amb els humans fa 100.000 anys.
A Barcelona fins els gossos porten rellotge .[1]
A bon gos, bon os.[1]
A casa pobra, el gos hi sobra.[1]
A gos flac, tot són puces .[1]
A gos maleït, el pèl lluït.[1]
A gos vell, no hi ha tus-tus.[1]
A l'agost , vesprades de gos.[1]
A la merda van dos: tu i el gos.[1]
A mala hora, el gos no lladra.[1]
A qui Déu vol bé, la gossa li pareix garrins.[1]
A tothora el gos pixa i la dona plora.[1]
Adéu, cos melós, quant passes per ma casa, et tiraré el gos.[1]
Això passava abans, quan els gossos eren cans.[1]
Al gos flac, puces amb ell.[1]
Al gos mort, treu-lo del hort .[1]
Al gos rabiós, aigua amb ell.[1]
Al gos vell, no li digues xitxo.[1]
Al gos vell, pedres amb ell.[1]
Al llop flac, tots els gossos li lladren.[1]
Al peresós escomet el gos.[1]
Al qui té gossos, al carrer li trauen els ossos.[1]
Amor de germà, amor de ca; amor de cunyat , amor de gat ; amor d'espòs, amor de gos.[1]
Any plujós, any de fer el gos.[1]
Atureu-vos, mossèn Raig, que la gossa va de part.[1]
Caçador de gos i fura, fam segura.[1]
Caçador sense gos, és com soldat sense fusell.[1]
Cotxera de gos i plor de bagassa , prompte passa.[1]
Com el gos capat, que no pot ni vol deixar fer.[1]
El gos de l'hortolà que ni menja ni deix menjar.[2]
Faena de dos , merda de gos.[3]
Gos que lladra no mossega.[4]
(var.) El gos que no lladra acaba sempre mossegant.
La pell de gos atrau els llamps .
Quan els gossos lladren, alguna cosa senten.[4]
Benifato i Confrides, terra de lladres : els gossos solts, i les pedres lligades.[6]
Els gossos jaient se la guanyen, la vida.[6]
Els gossos no lladren a les persones nues.
En giner i febrer, no hi ha cap gos coniller.[6]
Gos amb ràbia , a son amo trava.[6]
Home roig i gos pelut, primer mort que conegut.[6]
Lo febrer corre com un gos llebrer.[6]
Malaventarat quan se comença de dir que aquest gos és rabiós![6]
(var.) Perquè han vist mossegar un gos, ja tothom li diu rabiós.[6]
Mort el gos, morta la ràbia .[6]
Per manso que sigui el gos, si el trepitgen, és rabiós.[6]
Perquè un gos mossega no se li ha de tallar el cap
Sempre va el gos al de les calces esgarrades.[6]
Voleu mal a un gos? Digau que és rabiós.[6]
(var.) Si vols mal a un gos, digues que és rabiós.
Dites relacionades amb altres animals
A carn de llop , dents de gos.[1]
A fam de llop , dent de gos.[1]
A on està el gos, se'n va el gat .[1]
A qui treballa, sardina , i a qui fa el gos, la gallina .[1]
Als gossos del rei, no se li escapen els conills.[1]
Arròs caldós per al gat i el gos.[1]
Caminar de gos, en lloc d'una passa dos.[1]
Casa sense gat ni gos, per a vós.[1]
Gossos i gats , se mengen lo mal desat.[6]
(var.) Gossos i gats preguen pels descuidats.[6]
Hi havia quatre d'allòs grossos com quatre d'aixòs, jo amb ells i ells amb jo, i si no hagués estat pel d'aixòs m'haurien ben d'allòs.
Gossos; lleons ; es van barallar; el bastó ; fet malbé.
Anar junts sempre.
Anar com un gos perdut.[1]
Anar abatut.
Anar darrera com un gos.[2]
Anar (o romandre, o ésser, etc.) darrere (algú) com un gos.[4]
(var.) Tenir (algú) darrere com un gos.[4]
(var.) Portar (algú) darrere com un gos.[4]
Seguir que una persona amb insistència una altra servilment, interessadament, afectivament, etc.
Córrer més el lloguer que un gos llebrer.[2]
És un gos estable.[2]
Ésser fidel (o lleial) com un gos.[4]
Ésser extremament fidel.
Ésser un gos (o ésser el gos d'algú).[4]
Tenir una actitud servil, submisa, aduladora, etc., d'una persona envers una altra o altres.
Estar més content que un gos amb un os.[4]
Estar molt content, satisfet, etc.
Gaudir de gran abundància i benestar.
Morir oblidat de tothom, sense la companyia de ningú.
Ser fidel com un gos.[2]
Tractar (o tenir) com un gos.[4]
Tractar algú molt malament, sense consideració, despòticament, etc.
(var.) Fer una vida de gos.[4]
(var.) Portar una vida de gos.[4]
Viure molt escarrassadament, sense poder fer altre que treballar.
(var.) Barallar-se com gat i gos[4]
(var.) Estar com gat i gos[4]
Viure en discòrdia, sense harmonia, etc.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 18 octubre 2024].
1 2 3 4 5 6 Sugranyes , Josep M. Garbellada de refranys : aires de serè en la nostra parla . Valls: Cossetània, 1999, p. 21-31. ISBN 8489890471 .
↑ Gisbert, Adolf. Qüestions de Llengua . Ajuntament de Godella: Oficina d'Ús i Promoció del Valencià.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 «Gos ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 agost 2014].
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «Gos ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082 .
Pàmies , Víctor. En cap cap cap (en català). Vallromanes: l'autor, 2012 (Enciclopèdia paremiològica del cos humà; 2). ISBN 9788461581108 .