Roc (sant)

Roc (sant)

Sant Roc (1631) de José de Ribera
Projectes germans
Biografia a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Dades biogràfiques
Naixement	Montpeller,  1295
Mort	Montpeller,  16 d'agost de 1327 (Gregorià) (31/32 anys)

Sant Roc (Montpeller, Provença, 1295 — Montpeller, Provença, 1327) fou un personatge de vida llegendària venerat com a sant. El seu culte s'estengué al segle XV per tot Europa, sovint associat al de Sant Sebastià, l'altre advocat contra la pesta. A Barcelona és venerat des de la pesta del 1587 i el culte és encara popular a la plaça Nova. És venerat també a València, Castelló, Banyuls de la Marenda, Alaró, Benassal, Vilagrassa, Bellpuig (Urgell), L'Hospitalet de l'Infant, Reus, Tarragona, etc. Se celebra la seva festivitat el 16 d'agost.

Dites populars

• A la novena de Sant Roc, lo que no hin vingue, no tindrà lloc.^[1]
• Gloriós Sant Roc, lliura'ns de pedra i de foc.^[2]
• Gloriós Sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc.^[1]
• Per l'agost, després de Sant Roc, el gos.^[3]
• Per Sant Roc, l'avellana surt del floc.^[4]
• Per Sant Roc, la pedra no toc.^[4]
• Quan l'olla és al foc se'n cuida Sant Roc, i quan ja és cuinada se'n cuida Santa Anna.^[4]
• Quan Sant Roc tomba l'espatlla, el temps canvia.^[3]
• Sant Roc gloriós, doneu-me la xica i emporteu-se'n el gos.^[4]
• Sant Roc gloriós! Vós enrocat, i jo més que vós.^[1]
• Sant Roc i el gos cacen per dos.^[1]
• Sant Roc i el gos, que mos guardo la tos.^[1]
• Sant Roc i Sant Sebastià guarden de pesta i de pecar; i Sant Sebastià i Sant Roc guarden de pesta i de foc.^[4]
• Sant Roc s'enamorà d'un gos i jo de vós.^[2]
• Sant Roc, si dic mentida, que em tirin al foc.^[1]
• Sant Roc passat, temps canviat.^[1]
• Sant Vicenç està en Borriol i Sant Roc en Castelló, Sant Cristófol en Alcora i Sant Miquel en Moró.^[4]
• Si vols que la pesta no et toc, encomanat a Sant Roc.^[4]

Frases fetes

• Anar com sant Roc i el gos.^[1]
• Sant Roc i el gos, que cacen pels dos.^[5]
• Sant Roc i es ca.^[5]
• Ser com Sant Roc i la carabasseta.^[1]
• Un i un fan dos, Sant Roc i el gos.^[5]

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 14 desembre 2024].
2. 1 2 Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars, 1965.
3. 1 2 Correas Martínez; Gargallo Gil, 2003.
4. 1 2 3 4 5 6 7 Parés i Puntas, 1999.
5. 1 2 3 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Roc (sant)». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 

Bibliografia

• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• Correas Martínez, Miguel; Gargallo Gil, José Enrique. Calendario romance de refranes. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2003. ISBN 8483383942. 
• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.