La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i novena de les consonants. El seu nom és ela,[1] el[2] o ele.[3]
Dades ràpides Caràcter, Tipus ...
 L |
|---|
 |
|
| Caràcter | L (majúscula)
Unicode: 004C
l (minúscula)
Unicode: 006C
Ｌ (majúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF2C
ｌ (minúscula, Taula de caràcters Unicode)
Unicode: FF4C
Ⓛ (majúscula)
Unicode: 24C1
ⓛ (minúscula)
Unicode: 24DB
🄛 (majúscula)
Unicode: 1F11B
⒧ (minúscula)
Unicode: 24A7
🅛 (majúscula)
Unicode: 1F15B
🅻 (majúscula)
Unicode: 1F17B
🄻 (majúscula)
Unicode: 1F13B
ℓ (minúscula, Letterlike Symbols (en)  )
Unicode: 2113
Ⅼ (majúscula, Formularis de números)
Unicode: 216C
ⅼ (minúscula, Formularis de números)
Unicode: 217C
|
|---|
| Tipus | lletra de l'alfabet llatí i lletra consonant |
|---|
| Part de | alfabet polonès, alfabet de l'esperanto, alfabet bretó, alfabet eslovac, alfabet turc, alfabet àzeri, alfabet italià, alfabet francès, alfabet finès, Alfabet internacional africà, Alfabet africà de referència, Alfabet de les lengües nacionals de Benín, alfabet pannigerià, alfabet txec, alfabet anglès, alfabet llatí, Versió dels Alfabets Llatins del Kazakhstan de 2017, alfabet alemany i alfabet letó |
|---|
| Codi | .-.. (codi Morse)
Lima (Alfabet fonètic de l'OTAN)
L (Braille ASCII) |
|---|
Tanca
La lletra L deriva del semític i va ser adaptada pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
Més informació Jeroglífic egipci (`wt), Proto-semítica (L) ...
Tanca
En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[4]
Quan n'hi ha dues de seguides, llavors fa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.
Per a distingir el so lateral palatal del dígraf ll [ʎ] del so de la ela geminada [ɫ.ɫ] (p.ex; «cella» i «cel·la»), s'escriu un punt alçat, o volat, entre les dues eles.
- Bioquímica: en majúscula símbol de la leucina.
- Física: en majúscula símbol del nombre leptònic
- Matemàtiques: en els nombres romans té el valor de 50. Sol indicar la longitud
- Unitats: en minúscula és el símbol del litre, unitat de volum.
- Vehicles: Si és de color blanc sobre fons verd indica que un conductor és novell; sobre fons blau indica vehicle en pràctiques a través d'una escola; en fons vermell, en pràctiques en un vehicle privat. A les matrícules, indica procedència de Luxemburg i, abans, de Lleida
- Al tèxtil indica talla gran
- És el nom d'un llenguatge de programació
- LL, dígraf usat en català i altres llengües
- L·L, ela geminada, usada en català.
- Ŀ, ela amb punt volat, usada en català (obsoleta).
- Ĺ, ela amb accent agut, usada en l'eslovac.
- Ł, ela barrada usada en polonès.
- Ļ, ela amb ogonek, usada en letó
- Ľ, ela amb anticircumflex, usada en eslovac.
- Ḷ, ela amb punt inferior, usada en asturlleonès.
- Ɫ, ela amb titlla al mig, usada en l'alfabet AFI
- Л, ela de l'alfabet ciríl·lic.
- ל, lletra làmed de l'alfabet hebreu.
- Λ, lletra lambda de l'alfabet grec.
- £, símbol de la lliura esterlina.
- ₤, símbol de la lira italiana, usat abans de l'euro.
«"El" segons l'AVL». Acadèmia Valenciana de la Llengua. [Consulta: 25 setembre 2018].
Viccionari
