continent From Wikiquote, the free quote compendium
Aquesta pàgina conté fragments escrits en català genuí, anteriors a la normativa de Pompeu Fabra. Es reprodueix la font original per preservar-ne el significat íntegre i no desvirtuar-la. Podria semblar que hi ha errors ortogràfics que en realitat no ho són.
Europa —del nom de la princesa fenícia Europa, Εὐρώπη, segons la mitologia grega— és un continent que comprèn la part occidental del supercontinent d'Euràsia. S'estén des de l'oceà Àrtic al nord, l'oceà Atlàntic a l'oest i la mar Mediterrània al sud. A l'est i sud-est, sol considerar-se separada d'Àsia per les conques dels Urals i el Caucas, el riu Ural, el mar Caspi i la mar Negre. Inclou també les illes properes com les Fèroe, la Gran Bretanya i Irlanda a l'Atlàntic, Sicília, Sardenya, Còrsega, Creta i les Balears a la Mediterrània, i Islàndia.
Europa és un Estat format per diverses províncies.[1]
(en francès)L'Europe est un Etat composé de plusieurs provinces.
I obrint lo llibre immens de sa memòria, / descabdella el fil d'or d’aquesta història, / de perles d'occident pur enfilai; / i el jove, per qui Europa era poc ampla, / de l'ànima les ales més eixampla, / com l'àliga marina al pendre espai.[5]
El nostre passat —d'Europa— ve en gran part d'Orient. S'ha fet habitual dir que la nostra civilització, d'origen grecollatí, és oposada a la d'Orient. [...] No hem rebut dels llatins més que la noció d'Estat.[7]
(en francès)Notre passé nous vient en grande partie d'Orient. C'est devenu un lieu commun de dire que notre civilisation, étant d'origine gréco-latine, s'oppose à l'Orient. [...] Nous n'avons reçu des Latins que la notion d'État.
«À propos de la question coloniale» a Écrits historiques et politiques,1943.—Simone Weil
Que l'Europa política és necessària és un fet clar, pels mateixos motius que han originat el seu actual procés constitutiu: la recerca de la pau entre les nacions que la componen, l'espai comú econòmic, la determinació cultural comú, ...[8]
«Europa es necessària però, és possible?» (cap. 10) a Europa y el Imperio,2005.—Antonio Negri
Si d'espai se considera, no hi ha altre poble en Europa en què es puga menjar sopa més fàcilment que en Cullera.[9]