Àsia

Àsia

Imatge satèl·lit de l'Àsia
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons
Ubicació

L'Àsia és un dels continents de la Terra, el més gran, el de major altitud mitjana —aproximadament 950 m— i el més poblat. Limita al nord amb l'oceà Àrtic, a l'est amb l'estret de Bering (que la separa d'Amèrica i de l'oceà Pacífic), al sud amb l'oceà Índic i a l'oest amb la mar Roja, l'istme de Suez, la mar Mediterrània, i, separant-la d'Europa, l'estret dels Dardanels, la mar de Màrmara i el Bòsfor, la mar Negra, les serralades del Caucas, els Urals i la mar Càspia.

Citacions

• [...] per bé que travessaren tota l'Àsia, un país hostil, cap barbar no gosà tenir-los cara.^[1]

Historia, «Llibre III», 167-149 aC. — Polibi

Polibi en la seva explicació de les causes i orígens de la guerra dels grecs —començada per Filip— contra els perses, en al·lusió a la seva covardia.

• Tornar de llur past, amollen pels colls llargs uns cants melodiosos; el riu en ressona i al lluny n'és colpit el maresme d'Àsia.^[2]

Eneida, segle I aC. — Virgili

Extret del poema èpic escrit per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.

• Heus-el-aquí senyors! Aquell que es preparava per passar d'Europa a l'Àsia, en passar de llit a llit ja cau d'esquena!^[3]

(en grec) οὗτος μέντοι ἄνδρες, εἰς Ἀσίαν ἐξ Εὐρώπης παρεσκευάζετο διαβαίνειν, ὃς ἐπὶ κλίνην ἀπὸ κλίνης διαβαίνων ἀνατέτραπται.

Vides paral·leles, «Alexandre i Cèsar», 'Alexandre'. Epígraf IX, entre l'any 100 i el 115. — Alexandre Magne, atribuït per Plutarc de Queronea

A l'obra, retret d'Alexandre Magne al seu pare, Filip II de Macedònia, en estat d'embriaguesa. El seu pare, en les seves segones noces amb la donzella Cleopatra, no va reconèixer Alexandre com a hereu legítim del regne de Macedònia.

• Però el cèsar, a fi d'allunyar aquestes parleries, assistia sovint al senat i, mentre els diputats d'Àsia discutien entre ells on s'havia de bastir el temple, els escoltà durant molts dies.^[4]

Annals, entre el 115 i 117.. — Tàcit

Extret de l'obra històrica sobre el període comprès entre la mort d'August i la de Neró.

• [...], ell recobrà tota la Grècia e l'Asia Menor, e tota la Pèrsia, e 20 tot lo Salònic (qui és Galípol), la Morea, l'Arcà, ...^[5]

Tirant lo Blanc, publicat el 1490. — Joanot Martorell

• Car ell moch la quarta perfecucio contra sancta mare Esgleya, quen bach fi per algunes cartes que lin va fcriure un noble baro qui per aquell regia Asia, appellat Granni.^[6]

Libre dels feyts darmes de Catalunya, segle XVII. — Joan Gaspar Roig i Jalpí

• A l'hostal Punta Marina de Tossa vaig conèixer un japonès [...] Era bastant diferent de l'idea que jo tenia d'aquests orientals —m i f, persona que és dels països d'Àsia—.^[7]

Històries poc corrents, «Arriben dissimulant» (adaptació d'«Invasió subtil»), 1978. — Pere Calders

Referències

1. ↑ Pilibi, 1930, p. 79.
2. ↑ Virgili, 2011, p. 62.
3. ↑ Plutarc. Vides paral·leles. Vol. II, part 4a. Alexandre i Cèsar. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1942. 
4. ↑ Tàcit, 1930, p. 122.
5. ↑ AA.VV, 1929, p. 237.
6. ↑ Boades, 1873, p. 31.
7. ↑ Calders, 2004, p. 23.

Bibliografia

• AA.VV. Els Nostres clàssics. Barcelona: Barcino, 1929. 
• Boades, Bernat. Libre dels feyts darmes de Catalunya. Verdaguer, 1873. 
• Calders, Pere. Històries poc corrents. 1. ed.. Barcelona: Eumo Editorial, 2004. ISBN 8497660889. 
• Polibi. Història, vol. II: llibres II-LX- CXVIII-IV, I-XXXVII. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259730. 
• Tàcit. Annals (vol. II): llibres III-IV. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1930. ISBN 8472259250. 
• Virgili. Eneida. Barcelona: Institut Cambó, 2011. ISBN 8472250377. 

Continents de la Terra Àfrica  · Amèrica  · Antàrtida  · Àsia  · Europa  · Oceania