1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
| Tipus | any civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en diumenge  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1984 (mcmlxxxiv) |
| Islàmic | 1405 – 1406 |
| Xinès | 4680 – 4681 |
| Hebreu | 5744 – 5745 |
| Calendaris hindús | 2039 – 2040 (Vikram Samvat) 1906 – 1907 (Shaka Samvat) 5085 – 5086 (Kali Yuga) |
| Persa | 1362 – 1363 |
| Armeni | 1433 |
| Rúnic | 2234 |
| Ab urbe condita | 2737 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Eleccions Esports Obres Pel·lícules Discs | |
| Segles | |
| segle xix - segle xx - segle xxi | |
| Dècades | |
| 1950 1960 1970 - 1980 - 1990 2000 2010 | |
| Anys | |
| 1981 1982 1983 - 1984 - 1985 1986 1987 | |
 |
Aquest article tracta sobre l'any. Vegeu-ne altres significats a «1984 (desambiguació)». |
Esdeveniments
- Països Catalans
- 16 de gener, Barcelona: TV3, el primer canal de Televisió de Catalunya, comença a emetre de manera regular.[1]
- 1 de febrer, Mequinensa (el Baix Cinca): Un grup de batlles signen la Declaració de Mequinensa, un document en què reconeixen que la llengua catalana, parlada a la Franja de Ponent, pertany al patrimoni cultural de l'Aragó.
- 12 de juliol - Barcelonaː Neix la primera nena proveta d'Espanya, per fecundació in vitro amb l'equip de la biòloga Anna Veiga.[2]
- 27 d'agost, Barcelonaː S'inaugura el Velòdrom d'Horta, en ocasió del Campionat Mundial de Ciclisme en Pista.[3]
- 10 de desembre, Ascó, Ribera d'Ebre: hi entra en funcionament la central nuclear Ascó I.[4]
- Resta del món
- 2 de febrer:
- Jaime Lusinchi pren possessió com a president de Veneçuela.
- Costa Rica nega asil polític a 3.000 seguidors armats d'Edén Pastora.[5]
- 3 de febrer
- Caracas: se signa la Declaració de Caracas entre sis països democràtics hispanoamericans i Espanya, en la qual es qualifica la democràcia com el millor sistema polític per a Hispanoamèrica.[6]
- Los Angeles: S'anuncia el naixement del primer humà fruit de fertilitzar un embrió congelat.[7]
- 4 de febrer; Long Beach (Califòrnia): Per primer cop, una dona estèril dona a llum després de la implantació d'un òvul fertilitzat en una altra dona.[8]
- 5 de febrer: el Duc de Cadis, Alfonso de Borbó Dampierre, sofreix un greu accident automobilístic, en el qual pereix el seu fill major, Francisco.
- 9 de febrer: La popular cançó Astúries, patria querida, és declarada himne oficial del Principat d'Astúries.[9]
- 5 de març: La primera ministra Indira Gandhi ordena un atac al Temple d'Or, on es refugien separatistes sikhs.
- 6 de març: Inici de la Vaga de miners britànics (1984-1985)
- 14 de març, Belfast (Irlanda del Nord)ː Paramilitars de l'Ulster Freedom Fighters fereixen greument en un atemptat a Gerry Adams, president del Sinn Féin.[10]
- 1 de juliol: l'enginyer José Napoleón Duarte, electe democràticament com a president constitucional de la República del Salvador, pren possessió del seu càrrec.
- 11 de setembre, La Gomera, illes Canàries: Vint persones, entre les quals hi ha el governador civil de Tenerife, moren en un incendi forestal.[11]
- 1 d'octubre, Plaça de Tian'anmen, Pequín: El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.[12]
- 25 d'octubre, Itaipú (frontera entre el Brasil i el Paraguai): el dictador del Brasil, João Baptista Figueiredo, i el del Paraguai, Alfredo Stroessner inauguren la central hidroelèctrica d'Itaipú la més potent del món.
- 30 d'octubre, Espanya: Més de 100.000 treballadors del sector naval segueixen la vaga general contra els plans de reconversió i reestructuració de les drassanes.[13]
- 31 d'octubre
- Índia: La primera ministra Indira Gandhi és assassinada per dos dels seus guardaespatlles, de religió sikh. La reacció popular al magnicidi és violenta a Nova Delhi, i resulta en la mort de 2.700 sikhs.[14]
- Es realitzen les primeres maniobres conjuntes dels Exèrcits de l'Aire d'Espanya i de Marroc sota el nom "Atlas 84".[15]
- 2 de novembre: l'Alhambra és declarada Patrimoni de la Humanitat.
- 20 de novembre, Japó: comença la publicació de Bola de Drac serialitzada a la revista setmanal Shūkan Shōnen Jump.[16]
- 19 de desembre: signatura d'un acord entre la Xina i el Regne Unit pel qual el govern de Londres es compromet a lliurar Hong Kong al govern de Pequín l'any 1997.[17]
- S'inicia l'emissió de la sèrie Ferdy
Còmics
Enguany començaren les sèries Dragon Ball, Secret Wars, Teenage Mutant Ninja Turtles, The Transformers i Zot!.
- Naiximents
Música
Jan-Mari Carlotti publicà el seu primer disc en solitari, Linhana.
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | |
| Pau | |
| Economia |
Naixements
| M/d | Nom i llinatge | Activitat | Origen | m. |
|---|---|---|---|---|
| 04/17 | Francesc Freixas i Morros | cantautor | riudebitllenc | |
| 06/09 | Mireia Pérez Plaza | dibuixant | valentina | |
| 02/09 | Javier Sansó León | pilotaire | massalfassí | |
| 06/29 | Francesc Soro Juan | pilotaire | massamagrellenc | |
| 06/02 | Erika Villaécija i García | nadadora | barcelonina | |
| 11/15 | Hevrin Khalaf | política | kurda | 2019 |
Les persones nascudes el 1984 faran 41 anys enguany.
Països Catalans
- 24 de gener, Torredembarra: Berta Castells, atleta catalana olímpica, de llançament de martell.[18]
- 29 de febrer, Mataró: Núria Martínez i Prat, jugadora de bàsquet catalana.[19]
- 5 de març, Calaf, Anoia: Marta Soler i Balcells, jugadora catalana d'hoquei sobre patins.[20]
- 15 de març, Vic, Osonaː Emma Corominas Yebra, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[21]
- 29 de març, Barcelona: Cristina Roca Grau, portera d'hoquei sobre patins catalana.[22]
- 31 de març, Arenys de Munt, Maresmeː Ester Artigas i Miquel, jugadora d'hoquei sobre patins catalana.[23]
- 8 d'abril, Candelara, Itàlia: Lucia Pietrelli, escriptora, poetessa i traductora italiana en català.[24]
- 8 de maig, Olot: Jennifer Pareja, jugadora de waterpolo catalana, reconeguda l'any 2013 com a «Millor Waterpolista del Món».[25]
- 2 de juny, Barcelonaː Erika Villaécija, nedadora d'estil lliure i aigües obertes catalana.[26]
- 9 de juny, València, Mireia Pérez, autora de còmics, il·lustradora i dissenyadora.[27]
- 18 de juny, Sabadell: Mariona Ribas i Deu, actriu catalana que ha desenvolupat una àmplia carrera a la televisió i el teatre.[28]
- 12 de juliol, Barcelonaː Victoria Anna Perea Sánchez, primera persona que va nàixer per fecundació in vitro a Espanya, i sisena de tot el món.[29]
- 11 d'agost, Barcelonaː Miranda Makaroff, dissenyadora i artista multidisciplinària catalana.[30]
- 16 d'agost, Vallsː Tina Fuentes i Fache, nedadora de natació sincronitzada catalana (m. 2018).[31]
- 12 de setembre, Piera, Anoia: Gemma Bou i Mena, ciclista catalana d'elit que destacà en la pràctica del biketrial, Campiona del Món de 2003.[32]
- 22 de novembre, Tarragona: Joan Olivé i Márquez, pilot català de motociclisme.
Resta del món
- 23 de gener, Bedum, Països Baixos: Arjen Robben, futbolista neerlandès.
- 25 de gener, São Vicente, Brasil: Robinho, futbolista brasiler.
- 5 de febrer, Ciudadela, Argentina: Carlos Tévez, futbolista argentí.
- 17 de febrer,
- Metz: Julia Cagé, economista francesa especialitzada en economia del desenvolupament, economia política i història econòmica.[33]
- Ourense, Galícia: Támara Echegoyen Domínguez, regatista gallega, guanyadora d'una medalla olímpica d'or.[34]
- 22 de febrer, Odense, Dinamarca: Johanne Schmidt-Nielsen, política danesa.[35]
- 28 de febrer, Děčín, República Txeca: Karolína Kurková, model txeca.
- 5 de març, Duque de Caxias: Bruna Beber, poeta i escriptora brasilera.[36]
- 20 de març, Fuenlabrada, Espanya: Fernando Torres, futbolista espanyol.
- 11 de maig, Fuentealbilla, Espanya: Andrés Iniesta, futbolista espanyol.
- 14 de maig, White Plains, Nova York: Mark Zuckerberg, creador de Facebook.[37]
- 5 de juny, Wamel, Gelderlandː Iris van Herpen, dissenyadora de moda holandesa.[38]
- 12 de juny, Moncalieriː Chiara Appendino, política italiana, que fou alcaldessa de Torí.[39]
- 19 de juny, Almati, Kazakhstan: Katarina Kat, actriu porno.
- 23 de juny, Bangor (Gal·les): Duffy –el nom artístic d'Aimée Ann Duffy–, cantant i compositora gal·lesa.[40]
- 27 de juny, Heidelberg, Alemanya: Kai Herdling, futbolista alemany.
- 1 d'agost, Kolbermoor, Baviera, Alemanya: Bastian Schweinsteiger, futbolista alemany.
- 28 d'agost, Sete Lagoas, Minas Gerais, Brasil: Paula Fernandes, cantant brasilera.
- 4 de setembre, Pamplona, Navarra: Ainhoa Tirapu, portera de futbol navarresa que ha jugat amb l'Atlètic de Bilbao.[41]
- 15 de setembre, Londres, Anglaterra: El Príncep Enric de Gal·les, conegut com a Harry, fill petit del Príncep Carles de Gal·les i la difunta Diana de Gal·les[42]
- 16 de setembre, Kutaisi, Geòrgia: Katie Melua, cantant georgiana.
- 27 de setembre, Belleville (Canadà): Avril Lavigne, cantant canadenca.
- 10 d'octubre, Oceanside, Estats Units: Elana Meyers Taylor, corredora de bobsleigh estatunidenca.[43]
- 18 d'octubre, Mumbai (Índia): Freida Pinto, actriu indiana.
- 25 d'octubre, Santa Bàrbara (Califòrnia), Estats Units: Katy Perry, cantant estatunidenca.
- 7 de novembre: Lana Jurčević, cantant croata.
- 22 de novembre, Ciutat de Nova York, EUA: Scarlett Johansson, actriu estatunidenca.
- 2 de desembre, Kíiv: Marina Serhíivna Viazovska, matemàtica ucraïnesa, premiada amb la Medalla Fields.[44]
- 22 de desembre, Halmstad, Suècia: Basshunter, cantant, productor musical i punxadiscos suec
- 30 de desembre, Akron (Ohio), Estats Units: LeBron James, basquetbolista americà.[45]
Necrològiques
Entre les morts destacades de l'any hi ha les del filòsof Michael Foucault, els cantants Xesco Boix i Marvin Gaye o els escriptors Julio Cortázar i Truman Capote.
- Països Catalans
- 2 de gener - Barcelona: Sebastià Juan Arbó, escriptor català (n. 1902).
- 5 de gener, L'Alguer: Verdina Pensè, pintora i joiera algueresa (n. 1913).[46]
- 7 de març, Buenos Aires: Helena Cortesina, cupletista, actriu, directora de cinema i productora, pionera del cinema fet a Espanya (n. 1903).[47]
- 12 de març - Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (n. 1913).[48]
- 15 de març - Madrid, Espanya: Lluís Lúcia i Mingarro, advocat, cap de producció, guionista i director de cinema valencià (n. 1914).
- 21 de març - Barcelona: Maria Carratalà i Van den Wouver, pianista i compositora, pedagoga i crítica musical catalana (n. 1899).[49]
- 4 de maig - Valènciaː María Lacunza Ezcurra, primera advocada navarresa (n. 1900).[50]
- 23 de maig - Madrid: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (n. 1900).[51]
- 3 de juny - Elx: Alejandro Ramos Folqués, arqueòleg valencià. Fundador del Museu Arqueològic d'Elx.[52]
- 19 de juny - Nova York: Lee Krasner, influent artista de l'expressionisme abstracte (n.1908).[53]
- 26 de juny - Barcelonaː Rosa Szücs i del Olmo, fotògrafa catalana (n. 1911).[54]
- 20 de juliol - Alzira, Ribera Alta: Toni Villaescusa, militant català de Terra Lliure.
- 21 de juliol - Malgrat de Mar, Maresme: Xesco Boix, músic, animador i cantant català de folk i de cançó infantil.
- 12 de setembre - Tiana, Maresme: Lola Anglada, dibuixant catalana.[55]
- 30 de novembre - Barcelona: Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català.[56]
- Lima: Gonçal de Reparaz i Ruiz, geògraf, membre de la Societat Catalana de Geografia.
- Barcelona: Rogel·li Duocastella i Rosell, sacerdot i sociòleg
- Resta del món
- 7 de gener - Bandol, França: Alfred Kastler, Premi Nobel de Física francès (n. 1902).
- 14 de gener - San Diego, Califòrnia, Estats Units: Ray Kroc, empresari americà, fundador de McDonald's (n. 1902).[57]
- 20 de gener - Acapulco, Mèxic: Johnny Weissmüller, esportista i actor nord-americà d'origen hongarès (n. 1904).
- 7 de febrer - Baviera?: Claire Bauroff, ballarina, coreògrafa, professora de ballet, actriu, model i escriptora alemanya (n. 1895).[58]
- 12 de febrer - París, França: Julio Cortázar, escriptor i traductor argentí (n. 1914).
- 15 de febrer -
- Bremen: Grete Hermann, matemàtica i filòsofa alemanya que treballà en la teoria quàntica (n. 1901).[59]
- Chennai, Tamil Nadu: Janaki Ammal, botànica, i citòloga índia (n. 1897).[60]
- 12 de març - Madridː Juana Mordó, marxant d'art (n. 1899).[61]
- 26 de març - Cleveland (Ohio), Estats Units: Ahmed Sékou Touré, president de Guinea (n. 1922).[62]
- 1 d'abril - Los Angeles (EUA): Marvin Gaye, cantant nord-americà de soul (n. 1939).[63]
- 8 d'abril - Moscou, RSFS de Rússia: Piotr Leonídovitx Kapitsa, físic soviètic guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1978 (n. 1894).[64]
- 28 d'abril - Tauranga (Nova Zelanda): Sylvia Ashton-Warner, escriptora, poetessa i educadora neozelandesa (n. 1908).[65]
- 30 d'abril, Pamplona, Navarra: Lola Rodríguez Aragón, soprano espanyola, mestra de grans cantants (n. 1910).[66]
- 16 de maig, Davos, Grisons, Suïssa: Irwin Shaw, escriptor, guionista i productor estatunidenc (n. 1913).[67]
- 25 de maig, Erfurtː Grete Reichardt, artista tèxtil i dissenyadora alemanya, alumna de la Bauhaus.[68]
- 11 de juny: Enrico Berlinguer, polític italià (n. 1922).[69]
- 26 de juny: Michel Foucault, filòsof francès (n. 1926).[70]
- 30 de juny - comtat de Dukes (Massachusetts): Lillian Hellman, dramaturga i guionista estatunidenca (n. 1905).[71]
- 25 de juliol, Los Angeles, Califòrnia: Big Mama Thornton, cantant estatunidenca de blues.[72]
- 27 de juliol - Lausana, Suïssa: James Mason, actor de teatre i cinema anglès (n. 1909).[73]
- 25 d'agost - Los Angeles, Califòrnia, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc.
- 20 d'octubre, Cambridge, Massachusetts (EUA): Carl Ferdinand Cori, bioquímic estatunidenc d'origen txec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n, 1896).
- 21 d'octubre - Neuilly-sur-Seine, França: François Truffaut, director de cinema francès (n. 1932).
- 9 de setembre: Máté Péter, cantant, compositor i pianista hongarès. (n. 1947).
- 14 d'octubre, Cambridge (Anglaterra): Martin Ryle, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974 (n. 1918).
- 31 d'octubre - Allahabad (Índia): Indira Gandhi, política índia (n. 1917).[57]
- 4 de novembre - París: Jane Evrard, música, primera directora d'orquestra francesa.[74]
- 20 de novembre - Bilbao: Santiago Brouard Pérez, metge i polític basc, assassinat pel GAL (n. 1919).
- Muhammad Izzat Darwaza, nacionalista palestí (n. 1888).
- Hanau, Hessen: Rudolf Hagelstange, escriptor i periodista alemany.
1984 en la ficció
Quant a ficció especulativa, la novel·la de George Orwell 1984, publicada el 1949, és un dels exemples clàssics de distopia futurista.
Referències
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
