CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms
1894

1894

any From Wikipedia, the free encyclopedia

1894
EsdevenimentsNaixementsNecrològiquesReferències
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Infotaula nombre1894
Thumb
Tipusany civil i any comú que comença en dilluns Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1894 (mdcccxciv)
Islàmic1312 – 1313
Xinès4590 – 4591
Hebreu5654 – 5655
Calendaris hindús1949 – 1950 (Vikram Samvat)
1816 – 1817 (Shaka Samvat)
4995 – 4996 (Kali Yuga)
Persa1272 – 1273
Armeni1343
Rúnic2144
Ab urbe condita2647
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments
Obres
Segles
segle xviii - segle xix - segle xx
Dècades
1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920
Anys
1891 1892 1893 - 1894 - 1895 1896 1897
Tanca
Thumb
St. Charles Avenue, Nova Orleans
Països Catalans
  • Estrena de Maria Rosa, d'Àngel Guimerà, al teatre Novetats de Barcelona, i simultàniament, al Teatro Español de Madrid, en versió castellana protagonitzada per María Guerrero.[1]

Resta del món

  • 23 de juny - París: Es funda el Comitè Olímpic Internacional.[2]
  • 15 de setembre - Pyongyang (Península de Corea): Batalla de Piongyang, els japonesos derroten l'exèrcit xinès i prenen la ciutat.
  • 8 de novembre - Xile: Fundació de Villa Alemana, amb el nom de Vinya Miraflores.
Països Catalans
  • 3 de febrer - Barcelona: Maria Llimona i Benet, escultora catalana (m. 1985).[3]
  • 6 de febrer - Lleidaː Zoe Rosinach Pedrol, farmacèutica lleidatana, primera doctora en Farmàcia de l'Estat (m. 1973).[4]
  • 13 de febrer - Castelló de la Plana: Àngel Sánchez Gozalbo, escriptor valencià.
  • 5 de març - Barcelona: Josep Maria de Sagarra, escriptor català.
  • 17 de març, Tarragona: Domènec Guansé i Salesas, periodista, novel·lista i traductor català.
  • 4 d'abril - Teresa de Cofrentsː Vicenta Matalí Bayona, mestra, escriptora i política valenciana del segle xx, vinculada al valencianisme conservador i catòlic (m. 1983).[5]
  • 14 d'abril - Barcelona: Enric Casassas i Cantó, pedagog català.
  • 2 de maig - Sabadell: Agustí Borgunyó i Garriga, músic català (m. 1967).[6]
  • 3 de maig - Barcelona: Miquel Llor i Forcada, escriptor català (m. 1966).[7]
  • 16 de maig - Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor català.[8]
  • 22 de maig - Barcelona: Carme Balmas i Guitart, pintora catalana (m. 1978).[9]
  • 16 d'agost - Sabadell: Pere Monistrol i Masafret, fotògraf i futbolista català.
  • 2 de juliol - Porrera: Carme Simó i Saco, mestra i pedagoga (m. 1982).[10]
  • 20 de juliol - Girona: Fidel Aguilar i Marcó, escultor català.
  • 25 d'agost - Alberic, Ribera Alta: Leopold Magenti i Chelvi, compositor valencià.
  • 7 de setembre - Kazan (gubèrnia de Kazan, Imperi Rus): Gala Dalí, dona i musa de Salvador Dalí (m. 1982).[11]
  • 10 de setembre - Dénia, Marina Altaː Maria Hervás Moncho, metgessa valenciana pionera (m. 1963).[12]
  • 20 d'octubre - Sabadell: Antoni Vila i Arrufat, pintor i gravador i muralista català.[13]
  • 24 de novembre - Barcelona: Josepa Fornés, actriu catalana de llarga trajectòria teatral.[14]
  • 15 de desembre - Santiago de Xile: Joaquim Zamacois i Soler, compositor i professor de música català.
  • 16 de desembre - Olesa de Montserrat: Fèlix Figueras Aragay, primer alcalde d'Olesa de Montserrat, durant la Segona República Espanyola.
Resta del món
  • 8 de gener, Pragaː Lucia Moholy, fotògrafa d'origen austrohongarès, que documentà l'arquitectura i els productes de la Bauhaus (m. 1989).[15]
  • 25 de gener:
    • Janko Alexy, pintor i escriptor eslovac.
    • Hèlsinki: Aino Aalto, arquitecta i dissenyadora finesa pionera (m. 1949).[16]
  • 1 de febrer, Cape Elizabeth, EUA: John Ford, director i productor cinematogràfic.
  • 2 de febrer, İstanbulː Safiye Ali, primera metgessa turca (m. 1952).[17]
  • 3 de febrer, Nova York, EUA: Norman Rockwell, il·lustrador, fotògraf i pintor nord-americà
  • 5 de febrer, Belgrad, Regne de Sèrbiaː Ksenija Atanasijević, primera dona filòsofa sèrbia i escriptora feminista primerenca.[18]
  • 10 de febrer: Londres, Anglaterra: Harold Macmillan, polític anglès, 65è Primer Ministre del Regne Unit
  • 27 de febrer, París (França): Robert Siohan, compositor i director d'orquestra francès (m. 1985)[19]
  • 26 de març, Txernivtsí: Viorica Ursuleac, cantant d'òpera romanesa (m. 1985).[20]
  • 27 de març, Holmestrand: Christine Sagen Helgø, advocada i política noruega, alcaldessa de Stavanger.[21]
  • 15 d'abril, Chattanooga, Tennessee: Bessie Smith, cantant de blues (m. 1937).[22]
  • 17 d'abril, Kalinovka (Rússia): Nikita Serguéievitx Khrusxov, va ser el líder de la Unió Soviètica després de la mort de Ióssif Stalin (m. 1971).[23]
  • 20 d'abril, Le Vilar de Danha, Llenguadoc (França): Joseph Delteil, escriptor i poeta francès (m. 1978).[24]
  • 1 de maig, París: Marthe Nespoulous, soprano francesa (m. 1962).[25]
  • 10 de maig, Bucarest: Elvire Popesco, actriu i directora d'escena romanesa i francesa (m. 1993).[26]
  • 11 de maig, Pittsburgh, Pennsilvàniaː Martha Graham, ballarina i coreògrafa estatunidenca, pionera de la dansa contemporània (m.1991).[27]
  • 27 de maig:
    • Maryland: Dashiell Hammett, escriptor nord-americà.[28]
    • Courbevoie, Île-de-France: Louis-Ferdinand Céline, escriptor francès (m. 1961).[29]
  • 12 de juny, Almenar de Soriaː Leonor Izquierdo, musa i efímera companya del poeta Antonio Machado (m. 1912).[30]
  • 16 de juny, El Caire, Egipte: Mahmud Taymur, escriptor egipci i estudiós de la llengua i literatura àrab.[31]
  • 23 de juny, White Lodge (Anglaterra): Eduard VIII del Regne Unit ,rei de la Gran Bretanya i d'Irlanda del Nord, d'Irlanda i dels Dominis britànics d'ultramar, i emperador de l'Índia. Abdicà de la corona britànica per tal de poder-se casar amb la dues vegades divorciada Wallis Simpson (m. 1972).[32]
  • 1 de juliol, Buenos Aires, Argentina: Julio Irigoyen, guionista i director de cinema
  • 5 de juliol, Madrid: Margarita Nelken, escriptora i política feminista (m. 1968).[33]
  • 7 de juliol, Santiago de Xileː Winétt de Rokha, poeta xilena (m. 1951).[34]
  • 13 de juliol, Florènciaː Luisa Banti, arqueòloga, historiadora de l'art i pedagoga italiana.[35]
  • 15 de juliol, Syracuse, Nova Yorkː Thérèse Bonney, fotoperiodista, fotògrafa de guerra nord-americana (m. 1978).[36]
  • 20 de juliol, Saint-Nazaireː Odette du Puigaudeau, etnòloga i exploradora francesa.[37]
  • 2 d'agost, São Pauloː Bertha Lutz, naturalista, zoòloga, professora i pionera del feminisme a Brasil (m. 1976).[38]
  • 7 d'agost, Campanha: Maria Martins, escultora, dissenyadora, gravadora, pintora, escriptora i música brasilera (m. 1973).[39]
  • 28 d'agost, Graz (Âustria): Karl Böhm, director d'orquestra austríac (m. 1981).[40]
  • 10 de setembre, Ucraïna: Oleksandr Dovjenko, director de cinema.
  • 22 de setembre, Schwarzenberg, Alemanyaː Elisabeth Rethberg, cantant d'òpera de renom internacional (m. 1976).[41]
  • 17 d'octubre, Sant Sebastiàː Blanquita Suárez, cupletista que triomfà al Paral·lel de Barcelona (m. 1983).[42]
  • 21 d'octubre, Kaunas, Lituània, Imperi Rus: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric (m. 1958).[43]
  • 23 d'octubre, Glasgow: Belle Moore, nedadora escocesa que competí a començaments del segle xx (m. 1975).[44]
  • Damasc, Síria: Jamil Mardam Bey, polític i primer ministre de Síria.
  • Nàpols: Elvira Andreani, cantant italiana.
Països Catalans
  • 12 de gener - Scala Dei: Marià Rius i Montaner, empresari i polític català (n. 1838).
  • 3 de maig - Barcelona: Glòria Bulbena i Reig, activista cultural catalana i escriptora.[45]
  • 31 d'octubre - Olot, Garrotxa: Joaquim Vayreda i Vila, pintor català (n. 1843).[46]
Resta del món
  • 4 de febrer - París (França): Adolphe Sax, músic belga, inventor del saxòfon.
  • 6 de febrer - París, França: Maria Deraismes, autora i pionera francesa dels Drets de la Dona (n. 1828).[47]
  • 20 de març - Torí (Itàlia): Lajos Kossut, polític hongarès, president d'Hongria el 1849 (n. 1802)[48]
  • 11 de juny - Madrid, Federico de Madrazo, pintor espanyol (n. 1815).[49]
  • 20 de juny - Saint-Denis, la Réunion: Hilaire Gabriel Bridet, meteoròleg i militar francès.
  • 23 de juny - Ville d'Avray, Illa de França: Marietta Alboni, contralt italiana (n.1926).[50]
  • 24 de juny - Lió (França): Marie François Sadi Carnot, enginyer, President de la República Francesa de 1887 a 1894 (n. 1837).[51]
  • 5 de juliol, Londres (Anglaterra): Sir Austen Henry Layard ,viatger britànic, arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud (n. 1817).[52]
  • 6 de juliol, Sydneyː Mina Wylie, nedadora australiana, medallista olímpica el 1912 (n. 1891).[53]
  • 14 d'agost - St Louis (Missouri): Virginia Minor, activista estatunidenca pel sufragi femení.[54]
  • 13 de setembre - París, França: Emmanuel Chabrier, compositor francès (n. 1841).[55]
  • 28 de setembre, París: David Kaltbrunner, geògraf
  • 20 d'octubre - Crimea: Alexandre III, tsar de Rússia (1881-1894) (n. 1845).
  • 21 d'octubre - Kaunas, Lituània: Varvara Stepànova, artista russa, puntal del constructivista pictòric soviètic (m. 1958).[43]
  • 21 de novembre - Barcelona: Santiago Salvador Franch, anarquista aragonès, conegut per haver llançat dos artefactes explosius contra l'audiència del Gran Teatre del Liceu (n. 1862).
  • 3 de desembre - Upolu (Samoa): Robert Louis Stevenson, escriptor escocès (n. 1850).[56]
  • 7 de desembre - Guilly, França: Ferdinand de Lesseps, diplomàtic i empresari francès (n. 1805).[57]
  • 29 de desembre - Londres: Christina Rossetti, una de les poetes angleses més importants (n. 1830).[58]
  • 30 de desembre - Homer, Nova York (EUA): Amelia Bloomer, periodista i sufragista estatunidenca (n. 1818)[59]
  • 31 de desembre -
    • Schöneberg: Maximiliane von Oriola, salonnière berlinesa (n. 1818).[60]
    • Nova York: Susan Fenimore Cooper, escriptora i naturalista estatunidenca (n. 1813).[61]
  1. [1]
    «Maria Rosa | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2024].
  2. [2]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - CIO sigle de Comité international olympique» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
  3. [3]
    «Maria Llimona i Benet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 octubre 2020].
  4. [4]
    Casals Bergés, Quintí. «Zoe Rosinach Pedrol» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 13 desembre 2022].
  5. [5]
    Lacueva Lorenz, Maria. «Vicenta Matalí Bayona». Memoria Valencianista. [Consulta: 20 febrer 2024].
  6. [6]
    «Agustí Borgunyó i Garriga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 maig 2020].
  7. [7]
    «Miquel Llor i Forcada | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
  8. [8]
    «Joan Salvat-Papasseit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
  9. [9]
    «CANTIC: Registre». [Consulta: 9 gener 2021].
  10. [10]
    Simó i Bach, Ricard. 63 dones sabadellenques dignes de recordar.... Ricard Simó i Bach. Sabadell: Agulló Costa, 1988. ISBN 84-86636-04-3.
  11. [11]
    «Gala Dalí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
  12. [12]
    Sánchez Durá, Dolores; Verdugo Martí, Vicenta. El acceso de las mujeres a la Universitat de València (1910‐1960) (tesi) (en castellà). Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, setembre 2011, p. 40.
  13. [13]
    «Antoni Vila i Arrufat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
  14. [14]
    «Josepa Fornés i Rabascall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 març 2021].
  15. [15]
    Blumberg, Naomi. «Lucia Moholy». Encyclopædia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
  16. [16]
    «Aino Marsio-Aalto 25 January 1894 - 13 January 1949 a BillionGraves GPS Headstones». BillionGraves. [Consulta: 20 novembre 2023].
  17. [17]
    Kardaş, Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali» (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
  18. [18]
    Haan, Francisca de; Daskalova, Krasimira; Loutfi, Anna. «Atanasijević, Ksenija (1894-1981)». A: Biographical Dictionary of Women's Movements and Feminisms in Central, Eastern, and South Eastern Europe: 19th and 20th Centuries (en anglès). Central European University Press, 2006, pàg. 41 i ss.. ISBN 978-963-7326-39-4.
  19. [19]
    Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
  20. [20]
    «Viorica Ursuleac (1894-1985) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 6 febrer 2024].
  21. [21]
    Garvik, Olav «Christine Sagen Helgø» (en noruec). Store norske leksikon, 24-01-2022.
  22. [22]
    «Bessie Smith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
  23. [23]
    Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
  24. [24]
    Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
  25. [25]
    Ziegler, Jean. «Marthe Nespoulous». Malibran Music. Arxivat de l'original el 2020-06-06. [Consulta: 6 juny 2020].
  26. [26]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Elvire Popesco» (en francès). [Consulta: 19 maig 2020].
  27. [27]
    «Martha Graham Timeline: 1894-1949» (en anglès). The Library of Congress. [Consulta: 14 març 2021].
  28. [28]
    «Dashiell Hammett | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
  29. [29]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Ferdinand Destouches dit Louis-Ferdinand Céline» (en francès). [Consulta: 5 maig 2020].
  30. [30]
    «Fundación Española Antonio Machado : LEONOR IZQUIERDO CUEVAS». [Consulta: 16 abril 2024].
  31. [31]
    «Maḥmūd Taymūr | Egyptian author» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
  32. [32]
    «Edward VIII | Biography, Abdication, & Wife» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
  33. [33]
    Bravo Cela, Blanca. «Margarita Nelken y Mansberger». Real Academia de la Historia. [Consulta: 24 febrer 2024].
  34. [34]
    «Winétt de Rokha (1892-1951)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile, actualitzacióː agost 2021. [Consulta: 23 maig 2024].
  35. [35]
    Rocchetti, Luigi. «BANTI, Luisa» (en italià). Treccani. [Consulta: 31 maig 2024].
  36. [36]
    «Bonney (Thérèse) papers» (en anglès). The Online Archive of California. [Consulta: 12 desembre 2022].
  37. [37]
    Vérité, Monique «De la Bretagne à la Mauritanie: Biographie d'Odette du Puigaudeau» (en francès). Bérose - Encyclopédie internationale des histoires de l'anthropologie, 2019.
  38. [38]
    Simone, Accorsi; Magali, Gouveia Engel. Mujeres haciendo cultura: Río de Janeiro 1860 - 1930 (en castellà). Programa Editorial UNIVALLE, 2011-11-09. ISBN 978-958-765-579-7.
  39. [39]
    Ribeiro, Lilian «Maria Martins, l'única surrealista de Brasil». Idus. Repositorio institucional de la Universidad de Sevilla.
  40. [40]
    Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
  41. [41]
    Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes cantantes del pasado (en castellà). Ed. Andres Bello, pàg. 88 i 89.
  42. [42]
    «Suárez Zarza, Blanca» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 19 agost 2024].
  43. [43]
    «Varvara Fyodorovna Stepanova» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 novembre 2022].
  44. [44]
    «Isabella Mary “Belle” Moore Cameron (1894-1975) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2024].
  45. [45]
    «Esquela de Glòria Bulbena i Reig». La Vanguardia, 04-05-1984, pàg. 26.
  46. [46]
    «Joaquim Vayreda i Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
  47. [47]
    «DERAISMES Maria (1828-1894) - Cimetières de France et d'ailleurs». [Consulta: 14 gener 2022].
  48. [48]
    Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
  49. [49]
    «Madrazo y Kuntz, Federico de - Museo Nacional del Prado». [Consulta: 10 juny 2020].
  50. [50]
    «Marietta Alboni». HistoricOpera.com. Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 29 abril 2020].
  51. [51]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie François Sadi Carnot dit Sadi Carnot» (en francès). [Consulta: 11 juny 2020].
  52. [52]
    «Sir Austen Henry Layard | British archaeologist» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
  53. [53]
    Hirst,Warwick "Wylie, Wilhemina (Mina) (1891–1984)" Australian Dictionary of Biography
  54. [54]
    «Virginia Louisa Minor: American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica. [Consulta: 19 setembre 2019].
  55. [55]
    Huebner, Steven. «Chabrier, (Alexis-)Emmanuel». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.05351 [Consulta: 22 abril 2020].
  56. [56]
    «Robert Louis Stevenson | British author» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
  57. [57]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Ferdinand Marie vicomte de Lesseps» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
  58. [58]
    «Christina Rossetti» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 octubre 2024].
  59. [59]
    «Lily of Liberty: Amelia Bloomer at 200» (en anglès). History Today. [Consulta: abril 2018].
  60. [60]
    «Maximiliane von Arnim von Oriola (1818-1894) -...» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2023].
  61. [61]
    «Susan Augusta Fenimore Cooper» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 1r novembre 2024].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1894
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Referències