10 de setembre

El 10 de setembre és el dos-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs. Queden 112 dies per finalitzar l'any.

<<	Setembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1229 - Inici de la Conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I amb el desembarcament a Santa Ponça.
• 1713- Victòria catalana al convent de Santa Madrona en el marc del Setge de Barcelona durant la Guerra dels Catalans.
• 1721 - Uusikaupunki (Finlàndia): Suècia i Rússia van signar el Tractat de Nystad en el que el primer estat va cedir al segon parts de Vyborg, Kexholm, Íngria, Estònia i Livonià a Rússia en el context de la Gran Guerra del Nord.
• 1836 - Prats de Lluçanès (el Lluçanès, Osona): els liberals van guanyar la batalla de Prats de Lluçanès en el context de la Primera Guerra Carlina.
• 1893 - Sitges: Celebració de la Segona Festa Modernista, al Casino Prado, dedicada al teatre i a la música simbolistes.^[1]
• 1970 - Trofeu Taronja - Merchina Peris marca el primer gol d'equip de futbol femení al Camp de Mestalla.
• 1983 - Primera emissió de TV3.
• 2008 - Televisió de Catalunya duu a terme la "Nit blanca de TV3" per commemorar el 25è aniversari de la televisió.

Resta del món

• 1952 - Alemanya acorda amb Israel un rescabalament de 3.000 milions de marcs com a reparació pel nazisme.^[2]
• 1974 - Guinea Bissau assoleix la independència de Portugal.
• 2005 - Dia de la llibertat del programari per primer cop a Catalunya.
• 2015 - Es descriu l'Homo naledi, homínid de 2,5 milions d'anys descobert a la cova Dinaledi (Sud-àfrica) en 2013.

Naixements

Països Catalans

• 1877 - Sueca, Ribera Baixa: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (m. 1971).
• 1852 - Tarragona: Josep Yxart i de Moragas, crític literari català.
• 1889 - Maó, Menorca: Margarida Orfila Tudurí, compositora, pianista i professora de música (m. 1970).^[3]
• 1891 - Súria (Bages): Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
• 1894 - Dénia, Marina Altaː Maria Hervás Moncho, metgessa valenciana pionera (m. 1963).^[4]
• 1920 - Barcelona: Miquel Arimany i Coma, escriptor i editor català.^[5]
• 1934 - Sabadell: Feliu Formosa i Torres, escriptor i director escènic català.^[6]
• 1940 -
  • Barcelona: Joaquim Soler i Ferret, escriptor i crític literari català, membre del col·lectiu Ofèlia Dracs.
  • Alacantː Cecilia Bartolomé, directora de cinema, guionista i productora valenciana.^[7]
• 1946 - Girona: Josep Casadevall, advocat andorrà president de la secció tercera del Tribunal Europeu de Drets Humans.
• 1957 - Girona: Sílvia Manzana i Martínez, escriptora catalana.^[8]
• 1966 - Rellinars, Vallès Occidental: Jordi Tarrés i Sánchez, ex-pilot català de trial
• 1979 - Barcelona: Laia Palau Altés, jugadora catalana de bàsquet.^[9]

Resta del món

• 1447 - Reggio de l'Emília: Paolo de San Leocadio, pintor renaixentista italià d'origen i valencià d'adopció considerat com un dels primers pintors que va portar el Quattrocento a la península Ibèrica (m. ca 1520).^[10]
• 1565 - Caltagirone (Regne de Sicília): Nicolò Longobardo, jesuíta italià, missioner a la Xina (m. 1655).^[11]
• 1751 - Cento, Emília-Romanya: Bartolomeo Campagnoli, violinista i compositor italià (m. 1827).^[12]
• 1753 - John Soane, arquitecte anglès que despuntà en l'estil neoclàssic (m. 1837).^[13]
• 1835 - North Killingly, Connecticut, EUA: William Torrey Harris, filòsof que desenvolupà una classificació del coneixement que fou la base de la de Classificació Decimal de Dewey (m. 1909).
• 1890 - Roma: Elsa Schiaparelli, dissenyadora italiana que va dirigir una casa de moda a París (m. 1973).^[14]
• 1892 - Wooster, Ohio (EUA):Arthur Holly Compton,físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de 1927 (m. 1962).
• 1907 - Brisbaneː Dorothy Hill, geòloga i paleontòloga australiana, primera presidenta de l'Acadèmia Australiana de Ciències (m. 1997).^[15]
• 1914 - Winchester (Indiana), Estats Units: Robert Wise, director, productor, escenògraf i muntador estatunidenc.
• 1928 - Ginebra (Suïssa): Jean Vanier, fílosog i teòleg canadenc, creador de les Comunitats de l'Arca (m. 2019).
• 1935 - Maple Heights, Ohio: Mary Oliver, poeta estatunidenca (m. 2019).^[16]
• 1946 - Villeneuve-le-Roi, Françaː Michèle Alliot-Marie, política francesa que fou ministra d'Afers Exteriors de França.^[17]
• 1957 - Krasnoiarsk, Sibèria, URSS: Andreï Makine, escriptor francès d'origen rus. Premi Goncourt de l'any 1995 i membre de l'Acadèmia Francesa des de 2016.^[18]
• 1960 -
  • Lock Haven, Pennsilvània, Estats Units: Alison Bechdel, autora de còmics estatunidenca.^[19]
  • Grayshott, Hampshire, Anglaterra: Colin Firth, actor de cine i teatre anglès.
• 1961 - Ourense, Galícia, Espanya: Alberto Núñez Feijóo, polític gallec del Partit Popular, i president de la Xunta de Galícia.
• 1969 - Madrid: David Trueba, periodista, escriptor, director de cinema i col·laborador de premsa espanyol.

Necrològiques

Països Catalans

• 1961 - Olotː Concepció Carreras i Pau, poetessa, compositora i professora de música catalana (m. 1961).^[20]
• 1973 - Barcelona: Ramon Muntanyola i Llorach, prevere i poeta català.
• 2000 - Abadia de Montserrat: Maur Maria Boix i Selva, Monjo de Montserrat, director de la revista Serra d'Or i responsable de les Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
• 2022 - Balaguer: Josep Maria Morell i Bitrià, xef i gastrònom català (n. 1944).

Resta del món

• 1167 - Rouen: Matilde d'Anglaterra, hereva legítima i reclamant al tron anglès.^[21]
• 1591 - Florència: Lorenza Strozzi, compositora, escriptora i religiosa dominica, italiana.^[22]
• 1749 - Lunéville, Regne de França: Émilie du Châtelet, matemàtica, física i escriptora francesa (n. 1706).^[23]
• 1797 - Londres: Mary Wollstonecraft, activista, filòsofa i escriptora, precursora de la filosofia feminista (n. 1759).^[24]
• 1898 - Ginebra (Suïssa): Isabel de Wittelsbach o Elisabet de Baviera, coneguda com a Sissi, emperadriu d'Àustria-Hongria, assassinada per l'anarquista italià Luigi Lucheni.^[25]
• 1975 - Cambridge (Anglaterra): George Paget Thomson, físic anglès, Premi Nobel de Física de 1937 (n. 1892).
• 1983 - Zúric (Suïssa): Felix Bloch, físic nord-americà d'origen suís, Premi Nobel de Física de 1952 (n. 1905).
• 1999 - Madrid: Alfredo Kraus, tenor espanyol (n. 1927).
• 2007 - Palm Springs (Califòrnia), Estats Units: Jane Wyman, actriu i directora estatunidenca.
• 2011 - Nova York (EUA): Cliff Robertson, actor, guionista, director i productor estatunidenc.
• 2012 - Santiago de Xileː Raquel Correa, periodista xilena (n. 1934).^[26]
• 2014 - Santander: Emilio Botín, banquer, propietari i president del Banco Santanter.
• 2015 - Bremgarten bei Bern (Suïssa): Adrian Frutiger, dissenyador tipogràfic suís (n. 1928).
• 2016 - Berlín: Jutta Limbach, jurista i política alemanya (n. 1934).^[27]
• 2017 -
  • Kabul, Afganistan: Nancy Dupree, directora del Centre de l'Afganistan a la Universitat de Kabul a Afganistan.
  • Atenes, Grècia: Grigórios Varfis, polític grec, ministre al seu país així com membre de la Comissió Delors I entre 1985 i 1989.
  • Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Len Wein, guionista de còmics novaiorqués.
• 2023 - Hampton Lucy: Ian Wilmut, biòleg britànic (n. 1944).

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Nemesi d'Alexandria, màrtir; Pulquèria, emperadriu; Salvi d'Albi, bisbe; Teodard de Tongres, bisbe; Nicolau de Tolentino, frare; beats Lluís Eixarc i Bertran, Jacint Orfanell, Domènec Castellet, dominics màrtirs.
• Diada Nacional de Gibraltar, dia que commemora el primer referèndum sobre la sobirania de Gibraltar del 1967.

Referències

1. «Festes Modernistes de Sitges | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
2. «AGREEMENT 3 BETWEEN THE STATE OF ISRAEL AND THE FEDERAL REPUBLIC OF GERMANY. SIGNED AT LUXEMBOURG, ON 10 SEPTEMBER 1952». Organització de les Nacions Unides.
3. Fèlix Riera, Isabel. Extracte del treball de recerca "L'obra pianística de Margarida Orfila i Tudurí". Màster en Musicologia i Educació Musical. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2011.
4. Sánchez Durá, Dolores; Verdugo Martí, Vicenta. El acceso de las mujeres a la Universitat de València (1910‐1960) (tesi) (en castellà). Unitat d'Igualtat de la Universitat de València, setembre 2011, p. 40.
5. «Miquel Arimany i Coma | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
6. «Feliu Formosa i Torres | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 juny 2020].
7. «Cecilia Bartolomé». Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes. [Consulta: 29 gener 2022].
8. Rabionet Ribas, Mercè «Coneguem els nostres escriptors. Sílvia Manzana». Tosquija, 33, 7-1995, pàg. 7-9.
9. «Laia Palau Altés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 agost 2021].
10. «SAN LEOCADIO, Paolo di in "Enciclopedia Italiana"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
11. Dehergne, Joseph «Répertoiredes jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
12. «CAMPAGNOLI, Bartolomeo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
13. «Sir John Soane | British architect» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
14. Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
15. Campbell, KSW; Jell, JS. «Dorothy Hill 1907-1997» (en anglès). Australian Academy of Science. [Consulta: 2 març 2022].
16. «Mary Oliver | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2020].
17. «8ª legislatura | Michèle ALLIOT-MARIE | Eurodiputados | Parlamento Europeo» (en castellà). [Consulta: 5 agost 2021].
18. «Auteurs français contemporains (M à N) - aLaLettre». [Consulta: 29 desembre 2020].
19. Ray, Michael. «Alison Bechdel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
20. Ramilo, Carme «M. Concepció Carreras i Pau, una veu enamorada del paisatge olotí». Revista de Girona, [en línia], Núm. 212, 2002, pàg. 44-48.
21. «Matilda | daughter of Henry I» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 gener 2021].
22. «Strozzi, Lorenza» (en anglès). The Cyclopedia of Biblical, Theological, and Ecclesiastical Literature. James Strong and John McClintock, 1880. [Consulta: 18 gener 2024].
23. «Gabrielle-Émilie Le Tonnelier de Breteuil, marquise du Châtelet» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 19 juliol 2020].
24. «Mary Wollstonecraft» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 juliol 2020].
25. «Elisabet de Baviera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 octubre 2020].
26. «Raquel Correa Prats. Premio nacional de Periodismo - 1991» (en castellà). Pontificia Universidad Católica de Chile. [Consulta: 22 maig 2024].
27. Welle (www.dw.com), Deutsche. «Former German chief justice Jutta Limbach dies | DW | 12.09.2016» (en anglès britànic). [Consulta: 29 setembre 2020].