Feliu Formosa i Torres
escriptor, traductor, poeta i actor català From Wikipedia, the free encyclopedia
Feliu Formosa i Torres (Sabadell, 10 de setembre de 1934)[1] és un traductor, poeta, prosista, dramaturg, professor d'art dramàtic i actor català.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 setembre 1934 (90 anys) Sabadell (Vallès Occidental) |
| 2n Degà de la Institució de les Lletres Catalanes | |
| 1999 – 2001 ← Jordi Sarsanedas i Vives – Maria Antònia Oliver i Cabrer → | |
| Dades personals | |
| Residència | Sabadell Igualada Sant Andreu de Palomar |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, traductor, escriptor, actor |
| Gènere | Dramatúrgia i poesia |
| Família | |
| Cònjuge | Anna Vila i Badia |
| Fills | Clara Formosa Plans, Ester Formosa i Plans |
| Premis | |
| |
Biografia
De petit Feliu Formosa va viure al carrer del Foment —avui Vila Cinca— al barri de la Creu Alta de Sabadell.[3] Del 1939 al 1942, mentre el seu pare, Camil Formosa,[4] membre del POUM, era a França exiliat, ell va viure a la casa pairal dels Formosa, al Raval de Fora, 42, a prop del carrer del Vapor, on el seu rebesavi —Josep Formosa—, havia fundat un dels primers vapors de la ciutat l'any 1839.[5] L'any 1942 la família es va establir a Barcelona, primer al carrer de Mallorca i poc després al carrer de Castillejos. La mare s'ocupava d'una espardenyeria i el pare treballava de comptable.[6]
Va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona. Posteriorment va ampliar els estudis a Heidelberg (Alemanya) i va destacar pels seus treballs sobre la germanística. En aquesta ciutat alemanya, quan tenia vint-i-cinc anys, va ser professor de traducció de l'alemany al castellà durant un any i mig i va impartir un curs sobre literatura contemporània castellana a l'aula magna de la Universitat de Heidelberg.[1] De nou a Catalunya, del 1961 al 1965 va traduir llibres per a l'Editorial Seix Barral, més endavant ho feu per a l'Editorial Aymà —de la mà de Joan Oliver— i el 1966 o 1967 va entrar a l'Editorial Salvat a elaborar diccionaris.[3] Va col·laborar en la redacció d'articles culturals per a la Gran enciclopèdia catalana. Va traduir per a l'Editorial Lumen, de la mà d'Esther Tusquets.[7] El 1960 es va establir a Terrassa, on es va casar amb l'actriu Maria Plans i Macià, que va morir el 1974, i amb qui va tenir dues filles: Ester Formosa i Plans, que és cantant i actriu, i Clara Formosa, que és traductora.[8] Durant vint-i-cinc anys va ser professor de l'Institut del Teatre de Terrassa (del 1975 al 2000).[9] El 1984 es casà en segones núpcies amb l'escriptora i infermera Anna Vila i Badia, amb la qual va viure uns anys a Igualada.[10][11] Els anys 1999-2001 fou degà de la Institució de les Lletres Catalanes.[1] Del 2003 al 2009 va formar part del consell assessor del Teatre Nacional de Catalunya, concretament; era membre del comitè de lectura, juntament amb Jordi Castellanos i Esteve Miralles.[12]
Com a actor, va començar el 1954 i ha aparegut en diversos muntatges amb els grups Gil Vicente (1962-1964), Escola d'Art Dramàtic Adirà Gual (EADAG, 1964-1966) i els grups de Terrassa Sis x Set, El Globus i Centre Dramàtic del Vallès (CDV).[13] Des del 1972 ha escrit una vintena de llibres de poemes.[9] Ha traduït al voltant de cent-trenta llibres, entre els quals obres dramàtiques de Thomas Bernhard, Bertolt Brecht, Tankred Dorst, Friedrich Dürrenmatt, Henrik Ibsen, Friedrich Schiller, Arthur Schnitzler, Botho Strauß, August Strindberg, Ernst Toller, Anton Txékhov; poemes de Georg Trakl, Goethe i François Villon; narrativa de Thomas Mann, Hermann Hesse, Robert Musil, Heinrich Böll, Franz Kafka, Joseph Roth o Heinrich von Kleist; i assajos de Lessing i Peter Weiss.[14][15]
Va militar al PSUC del 1956 al 1972.[3] Ha estat sempre una persona compromesa amb el seu temps, tant durant la clandestinitat amb la dictadura de Franco com actualment, expressant la seva perplexitat en veure la involució democràtica a l'Estat espanyol.[16]
Els últims anys se l'ha homenatjat en diferents ocasions, entre d'altres, a la seva ciutat natal, Sabadell, el 2012, 2018 i 2023[17] i el 19 de novembre de 2023 va rebre el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, en un acte al celebrat al Teatre de l'Ateneu Igualadí, en la ciutat on resideix actualment.[18] El 9 de maig de 2024, el Departament de Cultura de la Generalitat, per mitjà de la Institució de les Lletres Catalanes i amb la col·laboració de la Biblioteca de Catalunya,va homenatjar Feliu Formosa coincidint amb la inauguració d’una mostra sobre el seu fons personal a l’Espai Zero de la Biblioteca i amb la donació de les quaranta-quatre capses que formen part del fons personal que l'autor va cedir l'any 2023 a la Biblioteca.[19] La primavera del 2024, Sabadell li va dedicar un cicle d'homenatge, amb diferents activitats, en què destacaven un espectacle al Teatre Principal titulat Molt bé diu, senyor Feliuǃ[20] i una exposició al Casal Pere Quartː "Qui és Feliu Formosa?".[21]
Premis i reconeixements[cal citació]
- Premi Carles Riba de poesia per Llibre dels viatges (1977)
- Premi Quixot (1977), atorgat pel Club Egara[22]
- Premi Crítica Serra d'Or de memòries per El present vulnerable (1980)
- Premi Ciutat de Palma - Joan Alcover de Poesia en Català, amb Joan Casas i Fuster, per Amb efecte (1986)
- Premi Lletra d'Or per Semblança (1987)
- Creu de Sant Jordi (1988)
- Premi d’Honor de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (1998)
- Medalla com a fill adoptiu de la ciutat de Terrassa (1993)
- Premi Nacional a l'Obra d'un Traductor, concedit pel Ministeri de Cultura (1994)
- Premi Especial de la crítica teatral de Barcelona “per les seves valuoses aportacions al coneixement de l’obra de Bertolt Brecht” (1997)
- Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2002)
- Premi Butaca honorífica a tota una vida dedicada al teatre (2005)
- Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (2005)[23]
- Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana (2006)[1]
- Premi Nacional de Teatre per Una dedicació fidel, rica i completa al teatre català (2007)
- Premi Friedrich Gundolf a la difusió de la cultura alemanya a l'estranger, concedit per l'Acadèmia de la Llengua i la Literatura alemanyes (2011)[24][1]
- Medalla de la Ciutat de Sabadell al Mèrit Cultural (2012)[4][25]
- Premi d'Honor de l'Asociación de Directores de Escena (ADE) (2018)
- Premi d’honor Sebastià Gasch del FAD (2018)
- Premi Compromís d’Òmnium Cultural-Anoia, compartit amb Anna Vila (2019)
- Premi de la Fundació Jesús Serra (Catalunya-Occident) (2020)
- Premi PEN català de traducció per la traducció al català de l’obra Als estatges de la mort, de Nelly Sachs. Guanyador ex equo (2022)
- Premi d'Honor Ciutat d'Igualada (2023)[18]
Obra publicada
Poesia
Traduccions (selecció)
|
TeatreAutobiografia
Assaig
Narrativa
Altres
Pròlegs (selecció)
Sobre Feliu Formosa |
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Wikiwand - on
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.