27 de febrer

El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià. Queden 307 dies per a finalitzar l'any i 308 en els anys de traspàs.

<<	Febrer 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
			1r	2	3	4
5	6	7	8	9	10	11
12	13	14	15	16	17	18
19	20	21	22	23	24	25
26	27	28	29
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1670, Arles, Vallespir: els angelets de la terra s'apoderen de la vila (Revolta del Vallespir).
• 1793, València: s'hi esdevé una revolta contra els francesos de la ciutat.^[1]
• 1921, Barcelona: l'Orfeó Català programà la primera audició a la península de la Passió segons sant Mateu, de J. S. Bach.^[2]

Resta del món

• 380, Tessalònica, Macedònia, Imperi Romà: l'emperador Teodosi I dicta l'Edicte de Tessalònica on es decreta el catolicisme com la religió oficial de l'imperi.
• 425, Constantinoble, Imperi Romà d'Orient: l'emperador Teodosi II funda la Universitat de Constantinoble, a instàncies de la seva muller Eudòxia Augusta.^[3]
• 1594, Chartres, Regne de França: Enric IV de França fou coronat rei.
• 1974, Viena, Àustria: Josep Carreras debuta a l'Òpera de Viena.
• 1989, Caracas, Veneçuela: té lloc el Caracazo. La població es revolta contra un pla de xoc del FMI i és durament reprimida.^[4]
• 1900: Fundació del Fußball-Club Bayern München.^[5]
• 1902, Londres, Regne Unit: membres del moviment sionista, funden l'Anglo Palestine Company un banc per amb la finalitat de promoure la indústria, la construcció, l'agricultura i les infraestructures a la Terra d'Israel.^[6]
• 1940, Berkeley, Califòrnia, EUA: Martin Kamen i Sam Ruben descobreixen el carboni-14.^[7]
• 1996, Japó: s'inicia la sèrie de videojocs Pokémon amb la sortida de Pocket Monsters: Red & Green que arribarien a Europa el 1999 com a Pokémon Red i Pokémon Blue.
• 2010, Xile: un terratrèmol de magnitud 8,8 M^w hi deixa 530 morts i grans destrosses.^[8]

Naixements

Països Catalans

• 1829 - Tarragona: Eduard Saavedra i Moragas, enginyer, arquitecte, arqueòleg i arabista català (m. 1912).
• 1855 - Barcelona: Pelegrí Casades i Gramatxes, advocat i historiador català (m. 1947).
• 1863 - València: Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (m. 1923).^[9]
• 1865 - Sabadell: Domenec Ceret i Vilà, actor i director de cinema català.
• 1879 - La Garriga, Vallès Oriental: Josep Sancho i Marraco, organista, compositor i mestre de capella de la Catedral de Barcelona (m. 1960).
• 1889 - Barcelona: Àurea de Sarrà, ballarina catalana dels anys vint (m. 1974).^[10]
• 1905 - Barcelona: Teresa Condeminas i Soler, pintora noucentista catalana (m. 2002).^[11]
• 1920 - Barcelona: Mercé Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (m. 2012).^[12]
• 1921 - Caldes de Montbui, Vallès Oriental: Pere Duran i Farell, enginyer i empresari català (m. 1999).
• 1949 - Igualada: Anna Vila i Badia, escriptora catalana, autora de narrativa infantil i novel·les.
• 1960 - les Borges Blanques: Teresa Josa de Riu, diplomada en relacions laborals i política.
• 1970 - Barcelona: Mònica Glaenzel, actriu catalana de teatre i televisió.
• 1974 - Mataró: Helena Jubany i Lorente, periodista i bibliotecària catalana (m. 2001).^[13]
• 1975 - Montgat: Íngrid Pons Molina, jugadora de bàsquet catalana.^[14]
• 1978 - Palma: Neus Truyol Caimari, sociòloga i política mallorquina.^[15]

Resta del món

• 272 - Naissus, Dàcia: Constantí I el Gran, primer emperador romà que professà el cristianisme.
• 1818 - Madrid: Matilde Díez, actriu de teatre espanyola, una de les més destacades del segle xix (m. 1883).^[16]
• 1846 - Badajoz, Espanya: Joaquín Valverde Durán, compositor, pare del també compositor Quinito Valverde (m. 1910).
• 1859 - Viena, Àustria: Bertha Pappenheim, feminista austríaca jueva i defensora dels drets de la dona i del nen (m. 1936).^[17]
• 1888, Perleberg, Alemanya: Lotte Lehmann, soprano alemanya i nord-americana.^[18]
• 1894 - París (França): Robert Siohan, compositor i director d'orquestra francès (m. 1985).^[19]
• 1902 - Salinas, Califòrnia, Estats Units: John Steinbeck, escriptor, Premi Nobel de Literatura de 1962 (m. 1968).^[20]
• 1905 – Niagara Falls, Nova York, Estats Units: Franchot Tone, actor estatunidenc.
• 1907 - Villalba de los Alcoresː Teresa Andrés Zamora, bibliotecària que dirigí les Biblioteques de Cultura Popular (m.1946).^[21]
• 1913 - Brooklyn, Nova York : Irwin Shaw, escriptor, guionista i productor estatunidenc.
• 1923 - Los Angeles, Estats Units: Dexter Gordon, saxofonista de jazz (m. 1990).^[22]
• 1924 - Salcedo, República Dominicana: Patria Mirabal, mecanògrafa i activista política dominicana, assassinada pel dictador Rafael Leónidas Trujillo (m.1960).^[23]
• 1926 - Windsor, Ontario (Canadà): David Hunter Hubel, neurobiòleg nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 (m. 2013).^[24]
• 1930 - Thomasville, Geòrgia, Estats Units: Joanne Woodward, actriu estatunidenca guanyadora d'un Oscar a la millor actriu el 1957.^[25]
• 1932 - Londres, (Regne Unit) Elizabeth Taylor, actriu estatunidenca guanyadora de 2 Oscars a la millor actriu.^[26]
• 1935 -
  • Mòdena, Itàlia: Mirella Freni, soprano operística italiana.^[27]
  • Nova York: Eleanor Antin, artista de performance americana, cineasta, videoart, artista d'instal·lacions.
• 1942 - Calvert City, Kentucky (EUA): Robert Howard Grubbs, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2005.
• 1943
  • Colfax, EUA: Morten Lauridsen, compositor nord-americà d'ascendència danesa.
  • Taixkent, Uzbekistan: Dilorom Saidaminova, compositora i pianista.
• 1947 - Riga, Letònia: Gidon Kremer, violinista i director d'orquestra letó.
• 1954 - Brooklyn: JoAnn Falletta, directora d'orquestra estatunidenca, entre les millors del món.^[28]
• 1963 - París: Soledad Giménez, cantant, compositora i intèrpret espanyola, vocalista del grup Presuntos Implicados.
• 1964 - Beiji-Mohe, Heilongjiang (Xina): Chi Zijian, escriptora xinesa, guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2008 i tres cops del Premi Lu Xun.^[29]
• 1970 - Montargis, Loiret: Patricia Petibon, soprano de coloratura francesa, aclamada per les interpretacions de música barroca francesa.^[30]

Necrològiques

Països Catalans

• 1641 - Barcelona: Pau Claris, polític i eclesiàstic, President de la Generalitat de Catalunya.
• 1827 - Madrid, Espanya: Simón de Rojas Clemente y Rubio, botànic valencià (49 anys).
• 1871 - Barcelona: beat Josep Tous i Soler, caputxí i fundador de les Caputxines de la Mare del Diví Pastor.
• 1855 - Sencelles: Francinaina Cirer i Carbonell, beata mallorquina (n. 1781).
• 1888 - València: Ciril Amorós i Pastor, advocat i polític valencià
• 1892 - Barcelona: Lluís Cutchet i Font, periodista i polígraf català ^[31]
• 1934 - Barcelona: Josep Llimona i Bruguera, escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana (n. 1863).^[32]
• 1944 - Buenos Aires: Salvador Ribé i Garcia, alcalde de Sabadell durant la República.
• 1955 - Barcelona: Fructuós Gelabert i Badiella, director, guionista, operador de càmera i productor cinematogràfic.^[33]
• 2014 - Saragossa: Maria de Ávila, ballarina, coreògrafa i directora de grans companyies de ballet clàssic i neoclàssic (n. 1920).^[34]
• 2015 - Barcelona: Rosa Novell i Clausells, actriu i directora escènica.^[35]

Resta del món

• 1854, París, França: Félicité Robert de Lamennais, filòsof i teòleg francès (71 anys).
• 1887, Sant Petersburg, Rússia: Aleksandr Borodín, compositor rus (53 anys).
• 1894: Dámaso Zabalza, compositor i pianista espanyol.
• 1929: Nova York: Emma R. Steiner, compositora i directora d'orquestra nord-americana.^[36]
• 1936, Leningrad, URSS: Ivan Petróvitx Pàvlov, fisiòleg rus, premi Nobel de Medicina 1904
• 1968, Sevilla, Espanya: Manuel Giménez Fernández, advocat i polític espanyol ^[37]
• 1989, Altenberg, Àustria: Konrad Lorenz, naturalista austríac, Premi Nobel
• 1993, Nova York, Estats Units: Lillian Gish, actriu estatunidenca (99 anys).^[38]
• 1998, Chapel Hill, Carolina del Nord, EUA: George Herbert Hitchings, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel en 1988
• 2004, Paul Sweezy, economista nord-americà.
• 2011, Màlaga: Amparo Muñoz, model i actriu de cinema i televisió
• 2014, Miami, Florida, EUAː Huber Matos, revolucionari cubà i dissident anticastrista (n. 1918).^[39]
• 2015:
  • Bel-Air, Estats Units: Leonard Nimoy, actor i director nord-americà conegut sobretot per interpretar el paper de Spock en la saga televisiva i de cinema Star Trek.
  • Moscou: Borís Nemtsov, polític liberal rus, assassinat a la Plaça Roja de Moscou

• 2021, Ate, Provença: Sèrgi Bec, poeta i escriptor occità. Va escriure la seva obra poètica en occità i la narrativa en francès ^[40]

Festes i commemoracions

• Dia Internacional de l'os polar
• Dia Pokémon^[41]

Santoral^[42]

Església Catòlica^[43]

• Sants al Martirologi romà (2011): Honorina de Normandia, màrtir (s. I o IV); Besas d'Alexandria, soldat màrtir (segle iii); Julià i Eunus d'Alexandria, màrtirs (segle iii); Baldomer de Lió, sotsdiaca (655); Basili i Procopi de Decàpolis, monjos (741); Gregori d'Armènia, monjo (ca. 1005); Lluc de Messina, abat (1149); Anne Heigham Line, màrtir (1601); Gabriel de la Dolorosa, passionista (1862).
  • Beats: William Richardson, prevere màrtir (1603); Francinaina Cirer, verge paüla (1855); Marie de Jésus Deluil Martiny, fundadora (1884); Karoline Brader, missionera i fundadora (1943).
• Sants: Teodosi de Barcelona, bisbe fictici de Barcelona; Nèstor, bisbe màrtir; Alnot de Stowe, màrtir (700); Herefrid de Lincolnshire, bisbe.
• Beats: Emmanuel de Cremona, bisbe (1198).
• Venerables: Markward de Prüm, abat (853); Johann Schwingshackl, prevere màrtir (1945).
• Servents de Déu: Guillem Rovirosa i Albet, laic.

Església Copta

• 20 Meixir: Basili, Teodor i Timoteu d'Alexandria, màrtirs; Pere II d'Alexandria, patriarca (370).

Església Apostòlica Armènia

• 8 Mehec: Presentació de Jesús al Temple; Fausta de Cízic, màrtir (307); Auxenci de Berg, asceta (470).

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents a l'11 de març del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del 14 de febrer del calendari julià.

• Sants: Maró de Síria, eremita (s. IV); Filemó de Gaza, màrtir; Pere II d'Alexandria, patriarca (380); Abraham d'Haran, eremita (422); Auxenci de Berg, eremita (470); Ciril de Tessalònica, monjo (869); 12 Arquitectes Grecs de la Catedral de l'Ascensió de Kíev (s. XI); Isaac de Petxersk, eremita (ca. 1090); Nicolau de Corint, màrtir (1554); Damià el Jove de Larissa, màrtir (1568); Miquel de Txernigov, príncep màrtir, i Fiodor (1578); Iuri el Sastre de Mitilene, màrtir (1693); Raphael de Brooklyn, bisbe (1915); Onijsim de Tula, bisbe màrtir (1937).

Església Ortodoxa de Geòrgia

• Hilarió el Jove Qantsxasxvili, monjo (1864).

Esglésies luteranes

• Patrick Hamilton, prevere màrtir (1528) (Església Evangèlica d'Alemanya).

Anglicanisme

• Sant George Herbert, prevere (1633) (Església d'Anglaterra).

Commemoració de noms no religiosos

• Nord,en referència al pol on es troben els ossos polars, pel Dia Internacional de l'os polar.

Referències

1. Armando Alberola Romá, Enrique Giménez López «Los alborotos antifranceses de Valencia y la huida del Arzobispo Fabián y Fuero» (en castellà). Studia Historica: Historia Moderna, 12, 1, 1994. ISSN: 0213-2079 [Consulta: 1r març 2022].
2. Conde Pons, Mercedes. «Mostra 18 Moments estel·lars de la música simfònica a Barcelona: La Passió de Bach al Palau de la Música». Museu de la Música. L'Auditori, 06-02-2019. [Consulta: 2 gener 2021].
3. Constantelos, Demetrios. The Formation of the Hellenic Christian Mind (en anglès). ISBN 0-89241-588-6.
4. notiadmin. «27 de febrer de 1989: El Caracazo» (en castellà), 27-02-2017. Arxivat de l'original el 2020-02-25. [Consulta: 25 febrer 2020].
5. Schulze-Marmeling, Dietrich, 1956-. Die Bayern : die Geschichte des deutschen Rekordmeisters. Göttingen: Werkstatt, 2003. ISBN 3-89533-426-X.
6. Zionistisches Centralbüro. Verlag "Die Welt". Zehn Jahre Zionismus (en alemany), 1906, p. 19 [Consulta: 21 novembre 2016].
7. Kamen, M. D. «Early History of Carbon-14: Discovery of this supremely important tracer was expected in the physical sense but not in the chemical sense» (en anglès). Science, 140, 3567, 10-05-1963, pàg. 584-590. DOI: 10.1126/science.140.3567.584. ISSN: 0036-8075.
8. Press, Europa. «Chile recuerda su último gran terremoto», 27-02-2018. [Consulta: 25 febrer 2020].
9. «Joaquim Sorolla i Bastida | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
10. Ferrando Miralles, Josefina. «Àurea Sarrà». Diccionari biogràfic de dones. Xarxa Vives d'Universitats. [Consulta: 22 desembre 2020].
11. «Teresa Condeminas Soler | Asociación Española de Pintores y Escultores» (en castellà). [Consulta: 26 febrer 2020].
12. «Mercè Pàniker i Alemany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2020].
13. «Manuel Roig Abad guanya el 13è Premi Helena Jubany de narració curta o recull de contes per a ser explicats». Ajuntament de Mataró. Cultura, 02-12-2020. [Consulta: 6 gener 2024].
14. «Ingrid Pons Molina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
15. Pérez, Biel; Valero, Pep «Antoni Noguera Ortega i Neus Truyol Caimari». L'altra mirada. Arxivat de l'original el 2020-02-26 [Consulta: 26 febrer 2020].
16. Arias de Cossío, Ana María. «Matilde Díez». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 novembre 2022].
17. «Bertha Pappenheim | Jewish Women's Archive». [Consulta: 13 febrer 2020].
18. «Lotte Lehmann» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 agost 2023].
19. Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
20. «John Steinbeck. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
21. Martínez Blasco, Patricia. Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo] (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68.
22. «Dexter Gordon, la imatge del bebop». Allnighter Lad, 22-09-2012. [Consulta: 21 abril 2020].
23. «Patria, Minerva y María Teresa Mirabal Reyes» (en castellà). Marcano.com. [Consulta: 27 octubre 2019].
24. «David Hunter Hubel. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
25. «Joanne Woodward | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 febrer 2020].
26. «Mor Liz Taylor als 79 anys». Ara, 23-03-2011.
27. «Mirella Freni | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
28. «JoAnn Falletta becomes Ulster Orchestra's first female conductor» (en anglès). BelfastTelegraph.co.uk, 09-05-2011. ISSN: 0307-1235.
29. Duzan, Brigitte. «Chi Zijian. Presentation» (en francès), 08-05-2015. Arxivat de l'original el 2021-11-29. [Consulta: gener 2019].
30. «Patricia Petibon | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 febrer 2020].
31. Álbum Salón, 01-01-1900, p. 113.
32. «27 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
33. «27 de febrer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
34. Elvira Esteban, Ana Isabel. «María de Ávila». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 23 desembre 2020].
35. «Fons Rosa Novell, 1965-2015». CSUC. Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya. Arxivat de l'original el 2020-02-26. [Consulta: febrer 2020].
36. «Emma Roberta Steiner (1856-1929) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 3 gener 2024].
37. Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
38. «Lillian Gish». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 26 febrer 2020].
39. «Huber Matos: Cuban revolution leader dies in Miami» (en anglès). BBC News, 27-02-2014. [Consulta: 19 abril 2022].
40. «Nos a quitats Sèrgi Bèc, poèta de l'amor e de la guèrra» (en occità). Jornalet, 02-03-2021. [Consulta: 6 març 2021].
41. «Día de Pokémon: por qué se celebra el 27 de febrero y su origen» (en castellà), 27-02-2020. [Consulta: 3 març 2020].
42. Schäfer, Joachim. «Kalender - 27. Februar» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
43. Santi, beati e testimoni.