Riga

Riga és una ciutat europea, capital de Letònia. Està situada a la vora del mar Bàltic a la desembocadura del riu Dvina occidental (o Daugava) i és un important port regional i centre industrial. La població de la ciutat ha disminuït força des de la independència de Letònia (1991), passant de 910.000 habitants a 709.145 el 2010, sobretot a causa de l'emigració de part de la gran minoria russa.

Riga

Rīga (lv)
Bandera Escut d'armes
Epònim	Riga (en)
Localització
56° 56′ 51″ N, 24° 06′ 25″ E
Estat	Letònia
Capital de	Reichskomissariat Ostland Ducat Bàltic Unit Free City of Riga (en) República Socialista Soviètica de Letònia Ducat de Curlàndia i Semigàlia Riga County (en) Confederació de Livònia Gubèrnia de Riga (1713 (Julià)–1796 (Julià)) Gubèrnia de Livònia (1796 (Julià)–1918) Interwar Latvia (en) (1918–1940) Letònia (1990–)
Conté la subdivisió	Atgāzene (en) Avoti (en) Beberbeķi (en) ../... 58+
Població humana
Població	605.273 (2024) (1.991,03 hab./km²)
Idioma oficial	letó
Geografia
Superfície	304 km²
Banyat per	Golf de Riga, Dvinà Occidental, Ķīšezers (en) , Buļļupe (en) , Sarkandaugava (en) , Vecdaugava (en) , Jugla Lake (en) , Mazā Daugava (en) , Mīlgrāvis (en) i Mārupīte (en)
Altitud	6 m
Limita amb	Jūrmala municipi de Salaspils Ropaži municipi de Ķekava Ādaži Mārupe Municipality (en) municipi d'Olaine municipi de Babīte (–2021) municipi de Mārupe (–2021) municipi de Carnikava (–2021) municipi de Ķekava (–2021) municipi de Garkalne (–2021) municipi de Stopiņi (–2021)
Dades històriques
Fundador	Albert de Buxhövden
Creació	1201
Esdeveniment clau juliol 1812 Siege of Riga (en)
Organització política
• Cap de govern	Vilnis Ķirsis (2023–)
Òrgan legislatiu	Riga City Council (en) ,
Membre de	Lliga de Ciutats Històriques Organització de Ciutats del Patrimoni Mundial Unió de Ciutats Bàltiques
PIB nominal	17.647.619.000 € (2021)
PIB per capita	28.943 € (2021)
Identificador descriptiu
Codi postal	LV-1000
Fus horari	Horari d'estiu de l'Europa Oriental, horari d'estiu Eastern European Time, hora estàndard
Prefix telefònic	66-67
ISO 3166-2	LV-RIX
Identificador LGIA	29779
Altres
Agermanament amb	Kíiv (1998–) Vílnius (2005–) Tbilisi (2007–)
Lloc web	riga.lv

És la ciutat més gran dels estats bàltics i el centre cultural, educatiu, polític, financer, comercial i industrial més gran de la regió.

El centre històric de Riga va ser inscrit al Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, per la gran quantitat d'edificis d'art nouveau que té, comparable només a Viena, Praga i Barcelona.

És anomenada també la París de l'est, pel seu gran atractiu turístic.^[1]

Història

Riga el 1650 (dibuix de Johann Christoph Brotze].

Castell de Riga

Antic establiment dels livonians, més tard fou seu d'una factoria que els mercaders alemanys fundaren prop de la desembocadura del Daugava (1158). La ciutat fou fundada pel bisbe de Livònia, Albert de Buxhövden (1201). Membre de la Hansa (1282), esdevingué un dels centres comercials més importants de la mar Bàltica. Els privilegis episcopals (arquebisbat el 1253) li permetien una considerable independència, accentuada pel fet de ser la seu del gran mestre de la branca livona dels cavallers de l'orde Teutònic, els quals construïren el castell de Riga (1328-40, refet el 1494-1515). La ciutat es convertí al luteranisme després del 1521. Amb el territori circumdant de Vidzemes Augstiene passà a Polònia (1581); Gustau II Adolf de Suècia se n'apoderà durant la Guerra dels Trenta anys. Finalment, el 1710 fou ocupada pels russos (tractat de Nystad, del 1721). Augmentà considerablement el seu tràfic comercial i el 1914 era la tercera ciutat de l'Imperi rus. Capital de la República de Letònia independent (1918), el 1940 fou incorporada a l'URSS. Ocupada pels alemanys (1941-44), sofrí greus danys i la destrucció de la seva important població jueva. Entre 1945-91, fou capital de la República Socialista Soviètica de Letònia i, des del 1991, ho és novament de la Letònia independent.^[2]

Població

Any Població 1767 19,500 1800 29,500 1840 60,000 1867 102,600 1881 169,300 1897 282,200 1913 517,500 1920 ¹185,100 1930 377,900 1940 353,800

Any Població 1941 335.200 1945 ²228.200 1950 482.300 1955 566.900 1959 580.400 1965 665.200 1970 731.800 1975 795.600 1979 835.500 1987 900.300

Any Població 1990 909.135 1991 900.455 1992 889.741 1993 863.657 1994 843.552 1995 824.988 1996 810.172 1997 797.947 1998 786.612 1999 776.008

Any Població 2000 764.329 2001 756.627 2002 747.157 2003 739.232 2004 735.241 2005 731.762 2006 724.707 2007 722.485 2008 719.613 2009 715.978

Any Població 2010 709.145 2011 703.581 2012 699.203 2013 696.618 2014 701.185

Economia

Vegeu també: Port de Riga

Aplega gran part de la producció industrial nacional: metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport,^[2] que la seva major part exporta a Rússia. Té també una gran indústria pesquera. El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga.^[2]

Riga és un dels centres econòmics i financers clau dels estats bàltics. Aproximadament la meitat de tots els llocs de treball a Letònia es troben a Riga i la ciutat genera més del 50% del PIB de Letònia, així com aproximadament la meitat de les exportacions. Els principals productes exportats són productes de fusta, informàtica, fabricació d'aliments i begudes, productes farmacèutics, transport i metal·lúrgia.^[3] El port de Riga és un dels més grans dels països bàltics. Va gestionar 34 milions de tones de càrrega el 2011^[4] i té un potencial de creixement futur amb nous desenvolupaments portuaris a Krievu Sala.^[5] El turisme també és una indústria important a Riga i després d'una desacceleració durant les recessions econòmiques mundials de finals de la dècada de 2000, va créixer un 22% només el 2011.^[6]

Llocs d'interès

El centre històric de Riga va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1997.

El centre històric de Riga va ser declarat el 1997 Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, en virtut dels seus edificis modernistes i per l'arquitectura que es conserva del segle xix.

Els monuments més importants de la capital letona són:

• Catedral luterana de Riga
• Catedral de Sant Pere
• Casa dels Caps Negres
• Museu Nacional d'Història de Letònia
• Museu d'Història i Navegació de Riga
• Castell de Riga (residència presidencial)
• Monument a la Llibertat
• Catedral catòlica de Sant Jaume
• Catedral ortodoxa de la Nativitat

Riga modernista

Detall decoratiu

Decoració d'una façana del carrer Elizabetes, de Mijail Eisenstein

A causa de la seva situació privilegiada, Riga ha tingut històricament un paper molt important en el comerç entre Europa occidental i Rússia. La prosperitat de la ciutat, sobretot al llarg del segle xix, va propiciar l'enderrocament de les antigues muralles i la construcció d'amples avingudes on el nou estil, el modernisme (art nouveau o Jugensdtil), apareix en tota la seva esplendor, igual que en altres ciutats europees com París, Barcelona o Viena. Façanes ricament ornamentades amb escultures de dones (símbols de bellesa i del pensament creatiu), amb estilitzats elements vegetals i geomètrics, amb misterioses màscares o amb motius mitològics d'inspiració oriental. Un modernisme ple de fantasia que decora molts edificis dels carrers Smilsu, Aldaru, Jauniela, Elizabetes i en especial del carrer Alberta, on les façanes dels núm. 2, 4, 6, 8 i 13 van ser dissenyades per l'arquitecte rus Mijail Eisenstein, pare del famós director de cinema Sergei Eisenstein, màxim representant d'aquest nou estil. El talent creatiu d'Eisenstein ha convertit el conjunt modernista del carrer Alberta en la perla de Riga.^[7][8]

Persones il·lustres

• Teodors Bergs, Aron Nimzowitsch, Mikhaïl Tal, jugadors d'escacs.
• Isaiah Berlin, politòleg i filòsof.
• Serguei Eisenstein, director de cinema.
• Joan de Wallenrode, arquebisbe de Riga i príncep bisbe del principat de Lieja.
• Alexander Schnabel, compositor musical.
• Wilhelm Ostwald, Premi Nobel de Química de 1909.
• Nicolai von Wilm (1834-1911) violinista, compositor i director d'orquestra.
• Arved Poorten (1835-1901) violinista i musicòleg.
• Jēkabs Mediņš (1885-1971) compositor.
• Jānis Mediņš (1890-1966) director d'orquestra i compositor.
• Jāzeps Mediņš (1877-1947) director d'orquestra i compositor.

Ciutats agermanades

L'any 2017, Riga està agermanada amb les ciutats següents:^[9]

Aalborg, Dinamarca Almaty, Kazakhstan[10] Amsterdam, Països Baixos[10] Astanà, Kazakhstan Bordeus, França[11] Bremen, Alemanya[12] Cairns, Austràlia Dallas, Estats Units d'Amèrica[13] Florència, Itàlia Kíev, Ucraïna Kōbe, Japó[14] Minsk, Belarús Moscou, Rússia Norrköping, Suècia Pequín, Xina[15]

Pori, Finlàndia Rostock, Alemanya Sant Petersburg, Rússia[16] Santiago de Xile, Xile Estocolm, Suècia Suzhou, Xina Taipei, Taiwan Taixkent, Uzbekistan Tallinn, Estònia Tartu, Estònia Tbilisi, Geòrgia Vílnius, Lituània Erevan, Armènia[17] Varsòvia, Polònia[18]

Vegeu també

• Sinagoga de Riga
• Museu Letó de la Farmàcia
• Monument a la Victòria
• Torre de la Ràdio i la TV de Riga

Referències

1. «Riga: Descubre la capital de Letonia a través de sus imprescindibles» (en castellà). La Sexta, 03-12-2020. [Consulta: 15 desembre 2023].
2. «Riga». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
3. «/ Uzņēmējdarbība / Nosaukti desmit lielākie eksportējošie uzņēmumi Rīgā un Rīgas reģionā». Bizness.lv. [Consulta: 12 març 2013].
4. Alla Petrova, BC, Riga, 11 gener 2012.Print version. «Riga Freeport handles record-breaking 34.07 mln tons of cargo in 2011 :: The Baltic Course | Baltic States news & analytics». The Baltic Course, 17-10-2012. [Consulta: 12 març 2013].
5. «Latvia Shipping Report Q3 2012 by Business Monitor International in Latvia, Ports & Harbors, Logistics & Shipping». Marketresearch.com, 17-07-2012. [Consulta: 12 març 2013].
6. «Tūristu skaits Latvijā pērn pieaudzis par 21%, Rīgā – par 22% – Izklaide». nra.lv. [Consulta: 12 març 2013].
7. Grosa, Silvija. Art Nouveau in Rīga: Taking a Walk Through Rīga in the Art Nouveau Era (en anglès). Jumava, 2003. ISBN 978-9984-05-601-2.
8. Brūderis, Andris. Riga, Art Nouveau: Images and Details : Tradition in Riga Architecture (en anglès). Madris, 2007. ISBN 978-9984-31-529-4.
9. «Sister cities of Riga» (en anglès). Conseil municipal de Riga. [Consulta: 21 agost 2017].^{[Enllaç no actiu]}
10. «Hanseatic City Riga» (en anglès). hanse.org. Arxivat de l'original el 2016-05-27. [Consulta: 26 setembre 2017].
11. «Bordeaux – Rayonnement européen et mondial» (en francès). Mairie de Bordeaux. Arxivat de l'original el 7 febrer 2013. [Consulta: 29 juliol 2013].
12. «Bremen – Referat 32 Städtepartnerschaften / Internationale Beziehungen» (en alemany). Das Rathaus Bremen Senatskanzlei [Bremen City Hall – Senate Chancellery]. Arxivat de l'original el 18 juliol 2011. [Consulta: 9 agost 2013].
13. «Sister Cities» (en anglès). Dallas-ecodev.org. Arxivat de l'original el 28 maig 2010. [Consulta: 23 maig 2010].
14. «Kobe's Sister Cities» (en anglès). Kobe Trade Information Office. Arxivat de l'original el 21 abril 2013. [Consulta: 11 agost 2013].
15. «Sister Cities» (en anglès). Beijing Municipal Government. Arxivat de l'original el 18 d’agost 2018. [Consulta: 23 juny 2009].
16. «Saint Petersburg in figures – International and Interregional Ties» (en anglès). Saint Petersburg City Government. Arxivat de l'original el 24 febrer 2009. [Consulta: 27 juliol 2009].
17. «yerevan.am – Partner cities» (en anglès). yerevan.am.
18. «Miasta partnerskie Warszawy» (en polonès). um.warszawa.pl. Biuro Promocji Miasta, 04-05-2005. Arxivat de l'original el 11 octubre 2007. [Consulta: 29 agost 2008].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

• Riga - Lloc web oficial

Precedit per: Marsella Košice

Capital Europea de la Cultura (juntament amb Umeå) 2014

Succeït per: Mons Plzeň

Viccionari