CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms

1913

any From Wikipedia, the free encyclopedia

1913
EsdevenimentsPremis NobelNaixementsNecrològiquesReferències
Dades ràpides Tipus, Altres calendaris ...
Infotaula nombre1913
Tipusany civil i any comú que comença en dimecres Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1913 (mcmxiii)
Islàmic1331 – 1332
Xinès4609 – 4610
Hebreu5673 – 5674
Calendaris hindús1968 – 1969 (Vikram Samvat)
1835 – 1836 (Shaka Samvat)
5014 – 5015 (Kali Yuga)
Persa1291 – 1292
Armeni1362
Rúnic2163
Ab urbe condita2666
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments Esports
Obres Pel·lícules
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1880 1890 1900 - 1910 - 1920 1930 1940
Anys
1910 1911 1912 - 1913 - 1914 1915 1916
Tanca
Països Catalans
  • 24 de gener, Barcelona, l'Institut d'Estudis Catalans promulga les Normes ortogràfiques, resultat de la codificació normativa de Fabra.[1]
  • 12 d'octubre, Barcelona: Apareix el primer número del diari del matí El Dia Gráfico.[2]
  • Primer Congrés de Metges de Llengua Catalana.
  • Barcelona: L'església de Sant Llàtzer, romànica, és dessacralitzada i passa a tenir d'altres usos que l'aniran malmetent fins a la seva recuperació als anys 80.
  • Fundació de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic gràcies a l'impuls d'Adrià Gual i la Diputació de Barcelona (actualment, Institut del Teatre).
Resta del món
  • 23 de gener - Constantinopla: Colp d'estat a l'Imperi Otomà dirigita pel triumvirat format per Enver Paixà, Talat Paixà i Djemal Paixà; el ministre de la guerra Nazım Paixà és assassinat.[3]
  • 23 de febrer - Rússia: el revolucionari Joseph Stalin és arrestat a Sant Petersburg i exiliat a Sibèria (fins al 8 de març de 2017).[4]
  • 12 de març - Austràlia: Canberra esdevé capital d'Austràlia.
  • 24 d'abril - Nova York (Estats Units)ː s'inaugura a Manhattan el Woolworth Building, el grata-cels més alt del món fins al 1930 (241 metres).[5]
  • 29 de maig: estrena a París del ballet la La consagració de la primavera, d'Igor Stravinski
  • Premi Nobel de Literatura per a Rabindranath Tagore.
  • 30 de maig - Londres: es signa el Tractat de Londres per concloure amb la configuració territorials ocorreguts a la península dels Balcans a conseqüència de la I Guerra Balcànica.
  • 19 de juny - Sud-àfrica: Primeres lleis de l'apartheid.
  • 29 de juny al 10 d'agost: II Guerra Balcànica.
  • Inundació a Miami i al Salvador.
  • Auge del moviment del sufragisme.
  • Pancho Villa avança a Mèxic.
  • Inici del fordisme.
  • Inauguració de la Grand Central Terminal, l'estació més gran del món.
  • Publicació de A la recerca del temps perdut.
  • Estrena de la Consagració de la Primavera d'Ígor Stravinski.
  • Desenvolupament del conductisme.
  • Teoria de l'àtom de Niels Bohr.
  • Vaga de Colorado de 1913

Premis Nobel

Més informació Camp, Guardonats ...
Camp Guardonats
Física
  • Heike Kamerlingh Onnes
Química
  • Alfred Werner
Medicina o Fisiologia
  • Charles Richet
Literatura
  • Rabindranath Tagore
Pau
  • Henri La Fontaine
Tanca
Països Catalans
  • 10 de gener, Eivissa: Marià Villangómez Llobet, poeta, traductor, mestre i escriptor.[6]
  • 20 de gener, Mollerussa: Maria Manonelles i Riera, activista política i sindical catalana.[7]
  • 2 de febrer, Sueca, País Valencià: Virtudes Cuevas, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück (m. 2010).
  • 7 de febrer, Barcelona: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
  • 28 de febrer, Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català
  • 4 de març, València: Artur Llàcer Pla, compositor valencià.[cal citació]
  • 10 de març, Sabadell: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític.
  • 31 de març, Barcelona: Mari Josep Colomer, la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya[8]
  • 5 d'abril, Barcelona: Antoni Clavé i Sanmartí, artista català [9]
  • 18 d'abril, Cervera: Isabel Solsona i Duran, poetessa i traductora catalana (m. 2011).[10]
  • 22 d'abril, Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestra, escriptora i periodista.[11]
  • 26 d'abril, Barcelona: Creu Casas i Sicart, farmacèutica i primera dona a l'IEC (m. 2007).[12]
  • 31 de maig, Sabadell: Joan Clavell i Corominas, mestre sabadellenc
  • 1 de juny, València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià
  • 16 de juny, Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català [13]
  • 22 de juny - Girona: Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política catalana fundadora del POUM [14]
  • 26 de juny, Cebreros, Espanya: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per EPOCA
  • 1 de juliol, Barcelona: Joana Raspall i Juanola, escriptora i bibliotecària.[15]
  • 8 de juliol, València: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola[16]
  • 10 de juliol, Santa Coloma de Farners, la Selva: Salvador Espriu i Castelló, escriptor català [17]
  • 19 de juliol, Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
  • 20 de juliol, Granollers, Vallès Oriental: Maria Josefa de Riba i Salas, tenista catalana (m. 2008).[18]
  • 3 d'agost, Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, escriptor català
  • 7 d'agost, Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana[19]
  • 11 d'agost, Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració
  • 13 d'agost, Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí [20]
  • 31 d'agost, Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno entre altres
  • 1 de setembre, Barcelona: Mary Santpere, actriu polifacètica catalana[21]
  • 12 de setembre, Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora[22]
  • 20 de setembre, Palafrugell: Rosa Granés i Noguer, bibliotecària catalana (m. 2007).[23]
  • 8 d'octubre, el Masnou, Maresme: Walda Pla i Rosés, novel·lista catalana (m. 2014).[24]
  • 26 d'octubre, L'Alguer: Verdina Pensè, pintora i joiera algueresa (m. 1984).[25]
  • 21 de novembre, Barcelona: Aurora Casanovas i Puig, historiadora del gravat catalana.[26]
  • 22 de novembre, Manresa, Bages: Joaquim Amat i Piniella, escriptor [27]
  • Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg
  • Barcelona: Dolors Castelltort i Vila, atleta i jugadora de bàsquet (m. 1999).[28]
Resta del món
  • 9 de gener, Yorba Linda, Califòrnia, EUA: Richard Nixon, president dels Estats Units
  • 25 de gener, Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès [29]
  • 4 de febrer, Tuskegee, Alabama: Rosa Parks, pionera dels drets civils estatunidenca.[30]
  • 6 de febrer, Londres, Anglaterra: Mary Leakey, paleontòloga i arqueòloga britànica[31]
  • 26 de març -
    • Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega[32]
    • Budapest, Àustria-Hongria: Paul Erdős, matemàtic jueu hongarès immensament prolífic[33]
  • 25 de maig, Buford, Geòrgiaː Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware [34]
  • 8 de juny, Santander: María Cristina Gonzalo Pintor, arquitecta, física, matemàtica i i segona meteoròloga d'Espanya.[35]
  • 12 de juny:
    • Wila, Zúric, Suïssa: Elisabeth Eidenbenz, filantropa suïssa, creadora de la Maternitat d'Elna [36]
    • Casablanca: Maurice Ohana, compositor francès [37]
  • 26 de juny, Beirut: Anissa Rawda Najjar, activista libanesa pels drets de les dones (m. 2016).[38]
  • 27 de juny, Mont-real, Canadà: Philip Guston, pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista [39]
  • 12 de juliol, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 [40]
  • 14 de juliol, Omaha, Nebraska, (EUA: Gerald Rudolph Ford, Jr.,va ser el 38è (1974-1977) president dels Estats Units [41]
  • 9 d'agost, Cadisː Mercedes Formica, jurista, novel·lista i assagista espanyola que lluità pels drets de la dona a Espanya[42]
  • 10 d'agost, Lorenzkirch, Alemanya: Wolfgang Paul, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989 [43]
  • 16 d'agost, Brest-Litovsk, Polònia: Menahem Beguín, Primer Ministre d'Israel, Premi Nobel de la Pau de 1978 [44]
  • 20 d'agost, Hartford, Connecticut, EUA: Roger Wolcott Sperry, psicòleg i neurobiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 [45]
  • 30 d'agost, Londres, Anglaterra: Richard Stone, economista, Premi Nobel d'Economia de 1984 [46]
  • 3 de setembre, Hot Springs, Arkansas, EUA: Alan Ladd, actor estatunidenc [47]
  • 4 de setembre:
    • Chicago, Illinois, EUA: Stanford Moore, químic i bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1972 [48]
    • Osaka, Japó: Kenzō Tange, arquitecte i urbanista japonès [49]
  • 12 de setembre, Oakville: Jesse Owens, guanyador de quatre medalles d'or (100m, 200m, 4x100m i salt de llargada) als Jocs Olímpics de Berlín'36 [50]
  • 17 de setembre, Görlitz, Silèsia, Alemanya: Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils [51]
  • 6 d'octubre, Berlín: Meret Oppenheim, artista surrealista suïssa d'origen alemany (m. 1985).[52]
  • 10 d'octubre, Antananarivo, Madagascar: Claude Simon, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1985
  • 12 d'octubre, Hermanowa, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
  • 15 d'octubre, Fuping, Shaanxi) Xina: Xi Zhongxun, dirigent polític xinès pare de Xi Jinping. [cal citació]
  • 19 d'octubre, Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler [53]
  • 22 d'octubre, Budapest, Hongria: Robert Capa, fotògraf hongarès.
  • 2 de novembre, Ciutat de Nova York (els EUA: Burt Lancaster, actor estatunidenc [54]
  • 5 de novembre, Darjeeling, Raj Britànic: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema.[55]
  • 7 de novembre, Mondovi, Algèria: Albert Camus, escriptor en francès
  • 18 de novembre, Damiata, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia[56]
  • 22 de novembre, Lowestoft, Suffolk, Anglaterra: Benjamin Britten, compositor anglès [57]
  • 4 de desembre, Mont-real, Quebec, Canadà: Mark Robson, director de cine canadenc[58]
  • 9 de desembre, Navsari, Gujarat, Índia: Homai Vyarawalla –Dalda 13–, primera dona fotoperiodista de l'Índia[59]
  • 17 de desembre, Buenos Aires: Alicia Lourteig, botànica argentina (m. 2003).[60]
  • 18 de desembre, Lübeck, Alemanya: Willy Brandt, polític alemany
Països Catalans
  • 18 de febrer - Barcelona: Dolors Aleu i Riera, metgessa, primera dona llicenciada en medicina a Espanya i la segona a assolir el doctorat.[61]
  • 12 de maig - Barcelona: Enriqueta Martí, segrestadora, proxeneta i assassina de nens, (n. 1868).
  • 23 de juny -
    • Madrid, Espanya: Tomàs López Torregrosa, compositor de sarsuela valencià (44 anys).
    • Tòquio: Ginko Ogino, la primera metgessa japonesa (n. 1851).[62]
  • 4 d'octubre
    • Barcelona: Josep Falp i Plana, metge i escriptor català fundador la Lliga Vegetariana de Catalunya.
    • Tànger, Marroc: Josep Tapiró i Baró, pintor català (n. 1836).
Resta del món
  • 22 de febrer - Vufflens-le-Château: Ferdinand de Saussure, lingüista suís considerat el pare de la lingüística moderna.
  • 7 de març - Vancouver (Canada): Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa. (n. 1861).[63]
  • 25 de març - Menton, Provença (França): Garnet Wolseley, militar britànic (n. 1833).[64]
  • 31 de març - Hartford, Connecticut (EUA): J.P. Morgan, financer i banquer estatunidenc (n. 1837)[64]
  • 17 d'abril - Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar otomà, assassinat per un anarquista.
  • 8 de juliol - Ontario, Canadà: Louis Hémon, escriptor francès (n.1880).[65]
  • 29 de juliol - La Haia (Països Baixos): Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau 1911 (n. 1838).[66]
  • 3 d'agost, Chicago: Josephine Cochrane, inventora estatunidenca del rentaplats (n.1839).[67]
  • 13 d'agost - Trenton, Nova Jerseyː Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca (n. 1834).[68]
  • 8 de setembre - Rättvik, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca (n. 1851).[69]
  • 7 de novembre - Broadstone, Dorset (Anglaterra): Alfred Russel Wallace, geògraf, botànic i naturalista gal·lès (n. 1823).[70]
  • 17 de novembre - Londres: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya.[71]
  • 22 de novembre - Japó: Tokugawa Yoshinobu, 45è i últim shogun.
  • 18 de desembre - Nova Yorkː Louise Bethune, primera americana arquitecta professional (n. 1856).[72]
  • 28 de desembre - El Caire: Nazlı Fazıl, princesa i salonnière egípcia (n.1853).[73]
  • Dresden: Heinrich Germer, pianista i professor.
  1. [1]
    «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].
  2. [2]
    «Apareix “El Dia Gráfico” | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 agost 2023].
  3. [3]
    Georges Kévorkian. La France chassée de l'Empire ottoman : une guerre oubliée, 1918-1923 (en francès). Harmattan, 2013, p. 42.
  4. [4]
    Lilly Marcou. Staline, vie privée (en francès). Calmann-Lévy, 1996, p. PT34. ISBN 9782702150665.
  5. [5]
    «Study for Woolworth Building, New York», 10-12-1910. [Consulta: 25 juliol 2013].
  6. [6]
    «Presentació de l'Obra poètica completa de Marià Villangómez Llobet». Institut Ramon Llull, 18-06-2013.
  7. [7]
    «Manonelles Riera, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 23-12-2016. [Consulta: 24 gener 2024].
  8. [8]
    «Maria Josep Colomer i Luque | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
  9. [9]
    «Antoni Clavé i Sanmartí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
  10. [10]
    Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
  11. [11]
    Ramilo, Carme «Maria Assumpció Soler, mestra i escriptora entre dues dictadures». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 77-81.
  12. [12]
    Terradas i Serra, Jaume. «Creu Casas i Sicart. Semblança biogràfica». IEC, 2020. [Consulta: 15 febrer 2023].
  13. [13]
    «Andreu Colomer i Munmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
  14. [14]
    Rovira, M. «Mor Antònia Adroher, la primera regidora de la història a l'Ajuntament de Girona». Diari de Girona, 16-09-2007.
  15. [15]
    «Joana Raspall i Juanola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
  16. [16]
    «Soler Gilabert, Alejandra» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 9 gener 2022].
  17. [17]
    «Salvador Espriu i Castelló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
  18. [18]
    «María Josefa de Riba de Salas | Real Academia de la Historia». [Consulta: 4 setembre 2022].
  19. [19]
    «Aurora Díaz-Plaja i Contestí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
  20. [20]
    «Biografia Bartomeu Rosselló-Pòrcel». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16 juny 2020].
  21. [21]
    «Maria Santpere i Hernáez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
  22. [22]
    Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].
  23. [23]
    «Full dels dijous. Antiga publicació setmanal de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació». Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals - Universitat de Barcelona, 07-02-2022. [Consulta: 16 agost 2023].
  24. [24]
    «EXPOSICIÓ Dones destacades del Masnou». Arxiu Municipal del Masnou, novembre / desembre 2022. Arxivat de l'original el 2023-09-01. [Consulta: 1r setembre 2023].
  25. [25]
    Murgia, Giangavino. «OLZAI. Un bel dipinto di Verdina Pensè nella mostra «Arte in rosa a Casa Floris»» (en italià). La Barbagia, 15-12-2017. [Consulta: 28 abril 2019].
  26. [26]
    Quílez i Corella, Francesc M. «Casanovas Puig, Maria Aurora». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: setembre 2019].
  27. [27]
    «Joaquim Amat-Piniella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
  28. [28]
    «Dolors Castelltort Vila | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 març 2023].
  29. [29]
    «Witold Lutosławski». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
  30. [30]
    «Rosa Parks» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 05-02-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
  31. [31]
    «Mary Douglas Leakey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
  32. [32]
    «Jacqueline de Romilly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
  33. [33]
    «Pavel Erdös» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
  34. [34]
    «Wise, Brownie» (en anglès). Detroit Historical Society. [Consulta: 19 juliol 2021].
  35. [35]
    González de León, Isabel; Núñez Valdés, Juan. «Mujeres pioneras de la arquitectura española». A: Investigación y género reflexiones desde la investigación para avanzar en igualdad : VII Congreso Universitario Internacional Investigación y Género, Sevilla 28 y 29 de Junio de 2018, 2018, pàg. 264-282. ISBN 978-84-948975-3-5.
  36. [36]
    «Elisabeth Eidenbenz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
  37. [37]
    Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
  38. [38]
    «Anissa Rawda Najjar» (en anglès). Vintage Beirut Lebanon. [Consulta: 9 maig 2023].
  39. [39]
    «Philip Guston | American painter» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
  40. [40]
    «The Nobel Prize in Physics 1955» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
  41. [41]
    «Gerald Ford | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
  42. [42]
    Soler Gallo, Miguel. «Mercedes Formica, la abogada y escritora que puso voz a las mujeres en el franquismo» (en castellà). El Correo de Andalucía, 29-07-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
  43. [43]
    «The Nobel Prize in Physics 1989» (en anglès americà). [Consulta: 9 agost 2020].
  44. [44]
    «The Nobel Peace Prize 1978» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
  45. [45]
    «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
  46. [46]
    «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1984» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
  47. [47]
    «Alan Ladd | American actor» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
  48. [48]
    «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
  49. [49]
    Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
  50. [50]
    «Jesse Owens | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
  51. [51]
    Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
  52. [52]
    «Meret Oppenheim, amb la vitalitat i profunditat intacta». Fahrenheit Magazine, 27-09-2022. Arxivat de l'original el 2023-08-19. [Consulta: 19 agost 2023].
  53. [53]
    «Marcus Vinícius Melo de Moraes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
  54. [54]
    «Burt Lancaster | Biography & Movies» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
  55. [55]
    «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
  56. [56]
    «Obituary: Aisha Abdul-Rahman» (en anglès), 23-10-2011. [Consulta: 22 març 2021].
  57. [57]
    «Benjamin Britten». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
  58. [58]
    «Mark Robson | American director» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
  59. [59]
    «Who was Homai Vyarawalla?» (en anglès). The Indian Express, 09-12-2017. [Consulta: 14 desembre 2019].
  60. [60]
    Sastre, C. «Alicia LOURTEIG (1913-2003)». ADANSONIA, sér. 3, 2003.
  61. [61]
    «Dolors Aleu i Riera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: febrer 2020].
  62. [62]
    «Ginko Ogino» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 novembre 2020].
  63. [63]
    Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
  64. [64]
    Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
  65. [65]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Hémon» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
  66. [66]
    «The Nobel Peace Prize 1911» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
  67. [67]
    Sadurní, J. M. «Josephine Garis Cochrane, la inventora del lavavajillas» (en castellà). National Geographic, 14-06-2022. [Consulta: 27 juny 2023].
  68. [68]
    Past and Promise: Lives of New Jersey Women (en anglès). Syracuse University Press, 1997-05-01, p. 159. ISBN 978-0-8156-0418-1.
  69. [69]
    «Emma Sparre» (en suec). Nationalmuseum Stockholm. [Consulta: maig 2020].
  70. [70]
    «Alfred Russel Wallace | British naturalist» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
  71. [71]
    «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
  72. [72]
    «Louise Blanchard Bethune» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2021].
  73. [73]
    «Fazil Mausoleum». Samir W Raafat. [Consulta: 19 desembre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1913
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Referències