17 de novembre

El 17 de novembre o 17 de santandria^[1] és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs. Queden 44 dies per finalitzar l'any.

<<	Novembre 2024					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
				1r	2	3
4	5	6	7	8	9	10
11	12	13	14	15	16	17
18	19	20	21	22	23	24
25	26	27	28	29	30
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1708 - Dénia (la Marina Alta): les tropes filipistes ocupen la vila (guerra de Successió).
• 1719 - Roses (Alt Empordà): l'exèrcit francès aixeca el Setge de Roses que havia començat el 22 d'octubre durant la Guerra de la Quàdruple Aliança.
• 1794 - Figueres (Alt Empordà): durant la Guerra Gran, l'exèrcit francès derrota l'espanyol a Mont-roig, fet que els permet ocupar la ciutat.
• 1974 - Monestir de Montserrat (Monistrol de Montserrat, el Bages): activistes catalanistes encapçalats per Jordi Pujol hi funden Convergència Democràtica de Catalunya.
• 2008 - Ja són 151 les lleis que obliguen a etiquetar en castellà enfront de només una que ho fa pel català. ^[2][3]

Resta del món

• 1869 - París (França): es publica L'educació sentimental, novel·la de Gustave Flaubert.
• 1869 - Port Saïd: s'inaugura oficialment el Canal de Suez.
• 1873 - Budapest (Hongria): unint Buda, Óbuda i Pest, hom funda la ciutat, la qual esdevé la capital del país.
• 1950, Tibet: Després de l'ocupació del Tibet per part de la República Popular Xina, Tenzin Gyatso, 14è dalai-lama del Tibet assumeix el ple poder polític del seu país.
• 1983 - Chiapas (Mèxic): fundació de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional.
• 1989 - Revolució de Vellut a Txecoslovàquia.
• 1993 - Sud-àfrica: la signatura d'una Constitució provisional al país posa fi al sistema de l'apartheid.
• 2004 - Rosario (l'Argentina): amb participació catalana comença el I Congrés de les Llengües, crític amb el III Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, que s'hi celebra per aquestes dates fins al dia 20.
• 2006 - Llançament de la consola PlayStation 3 a l'Amèrica del Nord, Hong Kong i Taiwan.^[4]

Naixements

Països Catalans

• 1836, Sant Celoni: Pau Alguersuari i Pascual, industrial, teòric tèxtil i inventor català.
• 1865, Barcelona, Barcelonès: Josefa Teixidor i Torres, pintora catalana (m. 1914).^[5]
• 1908, València: Manuela Ballester Vilaseca, pintora, il·lustradora, cartellista, escriptora, editora i poeta (m. 1994).^[6]
• 1922, Barcelona: Esteve Polls i Condom, actor i director teatral (m. 2016).^[7]
• 1923, Barcelona, Barcelonès: Pau Porta Bussoms, advocat, esportista, i dirigent esportiu català (m. 2009).
• 1925, Palafrugell: Enriqueta Batllem, cantant i actriu catalana.
• 1931, Barcelona, Barcelonès: Leopold Pomés i Campello, artista català, director de cinema, restaurador, principalment conegut per la seva activitat de fotògraf i publicista (m. 2019).
• 1945,
  • Barcelona: Jaume Fuster, escriptor, assagista i traductor català (m. 1998).
  • Barcelona: Immaculada Socias Batet, historiadora de l'art i professora a la Universitat de Barcelona.

• 1952, Barcelona: Nani Marquina, dissenyadora industrial i empresària catalana.^[8]

Resta del món

• 9, Roma: Vespasià, emperador romà.
• 1755, Palau de Versalles, Regne de França: Lluís XVIII de França, rei de França i Navarra, titular entre 1795 i 1814, i efectiu des de 1814 fins a 1824 (m. 1824).
• 1790, Schulpforta, Saxònia: August Ferdinand Möbius, matemàtic i astrònom teòric alemany (m. 1868).
• 1816, Mýto (República Txeca): August Wilhelm Ambros, compositor, musicòleg i crític musical austríac (m. 1876).^[9]
• 1857, Estocolm: Eva Bonnier, pintora i filantropa sueca.^[10]
• 1866, Tucumánː Lola Mora, destacada escultora de l'Argentina (m.1936).^[11]
• 1869, Pest, Hongria: Hugó Ignotus, poeta, assagista i crític literari hongarès (m. 1949).^[12]
• 1879, Rosario, Santa Fe: Amanda Campodónico, cantant d'òpera argentina.^[13]
• 1882, Amiensː Germaine Dulac, directora de cinema, realitzadora, productora i guionista francesa (m. 1942).^[14]
• 1886, Madrid: Elena Fortún, escriptora espanyola dedicada a la literatura infantil i juvenil, creadora del personatge de Celia.
• 1887, Kennington, Surrey (Anglaterra): Bernard Law Montgomery, primer vescomte d'el Alamein, militar britànic, que va destacar durant la Segona Guerra Mundial (m. 1976).^[15]
• 1896 - Orsha, Belarús: Lev Vygotski, pedagog i psicòleg (m. 1934).
• 1901, Ucraïna: Lee Strasberg, actor estatunidenc.
• 1902, Budapest, Imperi Austrohongarès: Eugene Paul Wigner, físic i matemàtic, Premi Nobel de Física de 1963 (m. 1995).
• 1905, Estocolm: Àstrid de Suècia, princesa de Suècia esdevingué reina dels belgues.
• 1910, Fortaleza, Brasil: Rachel de Queiroz, prosista, dramaturga, traductora i periodista brasilera, primera dona a rebre el Premi Luís de Camões (m. 2003).
• 1922, Nova York, EUA: Stanley Cohen, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (m. 2020).
• 1923, New Kensington, Pennsilvània (EUA): Ruth Bleier, neurofisiòloga nord-americana, estudiosa dels biaixos de gènere en biologia (m. 1988).^[16]
• 1924, Dnepropetrovsk, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic (m. 1982).
• 1925,
  • Schenectady, Nova York: Charles MacKerras, director d'orquestra australià (m. 2010).
  • Winnetka, Illinois, Estats Units: Rock Hudson, actor de cinema estatunidenc, famós pels seus papers de galant (m. 1985).
• 1930, Fort Thompson, Dakota del Sud: Elizabeth Cook-Lynn, editora, assagista, poeta, novel·lista i acadèmica lakota Crow Creek.^[17]
• 1940, Rio de Janeiro, Brasil: Iranette Ferreira Barcellos, cantant de samba i actriu brasilera.^[18]
• 1943, Charleston, Estats Units: Lauren Hutton, actriu estatunidenca.
• 1944:
  • Neptune Township, Nova Jersey, Estats Units: Danny DeVito, actor, director, i productor estatunidenc.
  • Praga, Txecoslovàquia: Jiřina Čermáková, jugadora d'hoquei sobre herba txecoslovaca (m. 2019).
• 1955, Bridgend, Gal·les: Amanda Levete, arquitecta gal·lesa.
• 1964, Rosario, Argentina: Nicola Costantino, artista contemporània argentina.
• 1966:
  • París, França: Sophie Marceau, actriu, directora de cinema i escriptora cinematogràfica francesa.
  • Bethesda, Estats Units: Ed Brubaker, guionista estatunidenc.
  • Anaheim, Estats Units: Jeff Buckley, cantautor estatunidenc (m. 1997).
• 1967, Jaén, Espanya: Francesca Garcia Almagro, historiadora espanyola.
• 1978, London, Canadà: Rachel McAdams, actriu de cinema i televisió canadenca.
• 1985:
  • Cuiabá, Brasil: Edivaldo Hermoza, futbolista brasiler.
  • Porto Alegre, Brasil: Gabi Garcia, lluitadora d'arts marcials mixtes brasilera.
• 1990, Los Realejos, Espanya: Elisabeth Chávez, jugadora d'handbol espanyola.^[19]

Necrològiques

Països Catalans

• 1909 - Barcelonaː Antonia Gili i Güell, poetessa catalana (n. 1856).^[20]
• 1945 - Caldes de Montbui (Vallès Occidental, Catalunya): Manuel Martínez Hugué, escultor, pintor i dissenyador de joies (n. 1872).
• 1957 - Barcelona: Joaquim Serra, compositor, amb moltes sardanes considerades de gran qualitat (n. 1907).
• 1982 - Barcelonaː Hermínia Grau Aymà, historiadora i traductora catalana (n.1897).^[21]
• 2007 - Barcelona: Gregorio López Raimundo, polític d'esquerres català d'origen aragonès (n. 1914).
• 2011 - Barcelona (Catalunya): Enric Garriga i Trullols, activista català i occitanista (n. 1926).

Resta del món

• 1231 - Marburg, Hessen: Elisabet d'Hongria, princesa hongaresa, venerada com a santa per l'Església catòlica i l'anglicanisme.
• 1494 - Ferrara, Itàlia: Pico della Mirandola, humanista i pensador italià (n. 1463).
• 1558 - Londres, Anglaterra: Maria I d'Anglaterra, Maria Tudor, reina d'Anglaterra i Irlanda (n. 1516).^[22]
• 1796 - Sant Petersburg, Rússia: Caterina II de Rússia, anomenada la Gran, princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia.
• 1816 - Kassel, Alemanyaː Dorothea Viehmann, contista alemanya que forní molts contes als germans Grimm (m. 1816).^[23]
• 1888 - Florència: Dora d'Ístria, intel·lectual, feminista i escriptora romanesa (m. 1828).^[24]
• 1913 - Londres: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya.^[25]
• 1917 - París: Auguste Rodin, escultor francès (n. 1840).
• 1929 - Washington DC (EUA): Herman Hollerith, estadístic que va inventar la màquina tabuladora amb targetes perforades (n. 1860).
• 1959 - Rio de Janeiro, Brasil: Heitor Villa-Lobos, compositor brasiler (n. 1887).^[26]
• 1990 - Stanford, Califòrnia (EUA): Robert Hofstadter, físic estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1961 (n. 1915).
• 2000 - Brive-Corrèze (França): Louis Eugène Félix Néel, físic francès, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1904).
• 2006 - Budapest, (Hongria): Ferenc Puskás, futbolista hongarès (n. 1927).
• 2010 - París (França): Isabelle Caro, model i actriu francesa, que emmalaltí d'anorèxia (n. 1980).
• 2013 - Londres: Doris Lessing, escriptora i feminista britànica (n. 1919).^[27]
• 2019 - Praga: Jiřina Čermáková, jugadora d'hoquei sobre herba (n. 1944).

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Elisabet d'Hongria, reina; Gregori Taumaturg, bisbe; Iscle de Còrdova i Victòria de Còrdova, màrtirs; Eugeni ardiaca; Gregori de Tours, bisbe; Llàtzer de Constantinoble, monjo; Hug de Lincoln, bisbe; Juan del Castillo, màrtir; beata Salomé de Galítsia, reina; beat Joan Agustí, dominic.

Referències

1. Sanna i Useri, Josep. Diccionari català de l'Alguer. L'Alguer/Barcelona: Fundació del II Congrés de la Llengua Catalana i Editorial Regina, 1988, p. 974. ISBN 84-7129-391-9.
2. «Plataforma per la Llengua». [Consulta: 24 juny 2012].
3. «Racó Català - Fins a 151 lleis imposen el castellà a l'etiquetatge, per només una el català». [Consulta: 24 juny 2012].
4. «PlayStation 3 launches in Taipei - Taipei Times». [Consulta: 24 juny 2012].
5. Gascón Uceda, M. Isabel «Pepita Texidor. Als límits del Modernisme». Coupdefouet, núm. 25. Art Nouveau European Route, 2015.
6. García, Manuel García. Memorias de posguerra: Diálogos con la cultura del exilio (1939-1975) (en anglès). Universitat de València, 2014-09-04. ISBN 978-84-370-9532-5.
7. «Esteve Polls i Condom | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 abril 2020].
8. «Nani Marquina, la reina de las alfombras artesanales, celebra el 30 aniversario de su firma» (en castellà), 08-05-2017. [Consulta: 17 novembre 2023].
9. Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
10. Gynning, Margareta. «Eva Fredrika Bonnier». Svenskt kvinnobiografiskt lexikon. [Consulta: 21 novembre 2023].
11. González Bazán, Elena Luz. «La escultora Lola Mora» (en castellà). Latitud Periódico, 13-11-2015. [Consulta: 24 setembre 2021].
12. «Ignotus, Hugó». The Yivo Encyclopedia of Jews in Eastern Europe. [Consulta: 9 juliol 2024].
13. Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana: apéndice. (en castellà). Madrid: Espasa-Calpe, cop. 1930-1933. ISBN 84-239-4579-0.
14. «Germaine Dulac (1882-1942)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021].
15. «Bernard Law Montgomery, 1st Viscount Montgomery | British military commander» (en anglès). [Consulta: 25 novembre 2020].
16. Ware, Susan. Notable American Women: A Biographical Dictionary Completing the Twentieth Century (en anglès). Harvard University Press, 2004. ISBN 978-0-674-01488-6.
17. «Elizabeth Cook-Lynn: Native American Novelist. Antecedents biogràfics». 20th Century Native American Literature. Arxivat de l'original el 2020-02-20. [Consulta: 28 setembre 2020].
18. Bortolin, Nelson. «Tem Surica na roda de samba» (en portuguès). Folha de Londrina, 12-10-2019. [Consulta: 28 setembre 2020].
19. «Elisabet Chavez Hernandez. Atletas. Juegos Olímpicos Londres 2012. Calendario, deportes, sedes, estadios, países y medallero.». [Consulta: 28 setembre 2020].
20. «Gili i Güell, Antònia». Dades de Catalunya, 20-03-2020. [Consulta: 14 març 2021].
21. «esquela d'Hermínia Grau i Aymà». La Vanguardia, 19-11-1982, pàg. 26.
22. «Maria I d'Anglaterra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r gener 2021].
23. Schmiesing, Ann. Disability, Deformity, and Disease in the Grimms' Fairy Tales (en anglès). Wayne State University Press, 2014-11-03, pàg. 36. ISBN 978-0-8143-3842-1.
24. Bosna, Vittoria «Donna impegnata a livello civile e culturale: Dora d’Istria la voce di una intellettuale fuori dal coro» (en castellà). El Futuro del Pasado, 10, 19-09-2019, pàg. 519–529. DOI: 10.14516/fdp.2019.010.001.019. ISSN: 1989-9289.
25. «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
26. Béhague, Gerard. Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29373 [Consulta: 17 abril 2020].
27. «Doris Lessing | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 setembre 2020].