Heike Kamerlingh Onnes

Heike Kamerlingh Onnes (Groningen, Països Baixos, 1853 - Leiden, Països Baixos, 1926) fou un físic neerlandès, descobridor de la superconductivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1913.

Heike Kamerlingh Onnes

Biografia
Naixement	21 setembre 1853 Groningen (Països Baixos)
Mort	21 febrer 1926 (72 anys) Leiden (Països Baixos)
Sepultura	Kerkhof Dorpskerk Voorschoten (en)
Rector Magnífic de la Universitat de Leiden
Dades personals
Formació	Universitat de Heidelberg (1871–1873) Universitat de Groningen (1870–)
Director de tesi	Rudolf Adriaan Mees (en)
Es coneix per	Efecte Onnes Superconductivitat Ecuació del virial
Activitat
Camp de treball	Física, física experimental, cryophysics (en) , superconductivitat, fred i història de la ciència
Ocupació	físic, professor d'universitat, catedràtic, inventor, científic
Ocupador	Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1882–1924)
Membre de	Acadèmia Alemanya de Ciències Leopoldina (1925–) Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–) Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1920–) Royal Society (1916–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos (1883–) Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica Acadèmia Francesa de les Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Rússia
Influències	Johannes Diderik van der Waals
Participà en
1921	Tercer Congrés Solvay
1911	Primer Congrés Solvay
Obra
Obres destacables superconductivitat
Estudiant doctoral	Jules-Émile Verschaffelt, Wander Johannes de Haas, Pieter Zeeman, J. Clay, Johannes Petrus Kuenen, Claude August Crommelin, Ewoud van Everdingen, Remmelt Sissingh (en) , Marc de Haas, Leendert M. J. Stoel, Eliza C. de Vries (en) , Adriaan Lebret (en) , Anthony van Eldik (en) , Charles Hartman (en) , Cornelis Braak (en) , Gerbert H. Fabius, Hendrik A. Kuypers (en) , Pieter G. Cath (en) , Willem Tuyn, Arend Th. van Urk, Frans Michel Penning, Leonard C. Jackson (en) , Johan D.A. Boks (en) i Willem van Bemmelen
Família
Cònjuge	Maria Adriana Wilhelmina Elisabeth Bijleveld
Fills	Albert Kamerlingh Onnes
Pares	Harm Kamerlingh Onnes   i Anna Gerdina Coers
Germans	Menso Kamerlingh Onnes Jenny Kamerlingh Onnes
Premis
(23 març 1916)  Membre estranger de la Royal Society (1915)  Medalla Franklin (1913)  Premi Nobel de Física (1912)  Medalla Rumford (1910)  Medalla Matteucci

Biografia

Nascut el 21 de setembre de 1853 a la ciutat neerlandesa de Groningen, va estudiar física entre 1871 i 1873 a la Universitat de Heidelberg, on fou alumne de Robert Bunsen i Gustav Kirchhoff.

Es doctorà a la Universitat de Groninga el 1879 i, posteriorment, fou professor a l'Escola Politècnica de Delft entre 1878 i 1882, i des d'aquell any professor de física a la universitat de Leiden fins a la seva jubilació, l'any 1923.

Kamerlingh Onnes morí el 21 de febrer de 1926 a la ciutat de Leiden.

Recerca científica

Paul Ehrenfest, Hendrik Lorentz, Niels Bohr i Heike Kamerlingh Onnes l'any 1919 al laboratori criogènic de Leiden

Influenciat pel treball del seu compatriota Johannes van der Waals, va deduir una de les equacions d'estat aplicable als gasos, que duu el seu nom. Així mateix, va estudiar les propietats termodinàmiques dels gasos i líquids en una àmplia escala de pressions i temperatures. El 1894, va fundar el laboratori criogènic de Leiden, que actualment duu el seu nom. Va investigar els efectes del fred extrem en nombrosos gasos i metalls.

El 1908, va aconseguir liquar heli a baixa temperatura per primera vegada, encara que no va aconseguir solidificar-lo, fet que es va aconseguir l'any 1926 sota el guiatge del seu deixeble Willem Hendrik Keesom.

L'any 1911, va descobrir la gairebé total absència de resistència al pas de l'electricitat de certes substàncies com el mercuri, estany o el plom a temperatures properes al zero absolut, fenomen conegut com a superconductivitat.

L'any 1913, va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física per les seves investigacions en les característiques de la matèria a baixes temperatures que van permetre la producció de l'heli líquid.

Reconeixements

L'any 1910 li fou concedida la medalla Matteucci, el 1912 la medalla Rumford i el 1915 la medalla Franklin.

En honor seu, s'anomenà el cràter Kamerlingh Onnes de la Lluna.

Enllaços externs

• «Heike Kamerlingh Onnes» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)