From Wikipedia, the free encyclopedia
La Deutsche Akademie der Naturforscher Leopoldina - National Akademie der Wissenschaften (en català Acadèmia Alemanya de Ciències Naturals Leopoldina - Acadèmia de les Ciències), també anomenada Leopoldina, és una societat de savis i una institució per a la promoció de la investigació científica.
  | |
| Epònim | Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | acadèmia de ciències societat científica acadèmia nacional |
| Indústria | educació terciària |
| Camp de treball | ciència |
| Forma jurídica | associació registrada |
| Història | |
| Creació | 1r gener 1652, Schweinfurt |
| Fundador | Johann Lorenz Bausch, Johann Michael Fehr, Georg Balthasar Metzger i Georg Balthasar Wohlfahrt (en)  |
| Activitat | |
| Membre de | Allianz der Wissenschaftsorganisationen (en) All European Academies Infraestructura nacional de dades de recerca Informationsdienst Wissenschaft InterAcademy Partnership |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Gerald Haug (2020–) |
| Propietari de | |
| Lloc web | leopoldina.org |
  
| |
La Leopoldina va ser fundada a la ciutat de Schweinfurt l'1 de gener de 1652 amb el nom llatí Academia Naturae Curiosorum ("Acadèmia dels Curiosos per la Natura"). Els quatre membres fundadors eren metges, a saber Johann Laurentius Bausch, primer president de la societat, Johann Michael Fehr, Georg Balthasar Metzger i Georg Balthasar Wohlfarth.
El 1670, la societat va començar a publicar Ephemeriden o Miscellanea Curiosa, una de les primeres revistes científiques, especialitzada en medicina i en aspectes relacionats de les ciències naturals, com la botànica i la fisiologia.
El 1677, Leopold I, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, va reconèixer la societat i el 1687 li va donar l'epítet de Leopoldina.[1], p. 7–8; [2]
Al principi, l'acadèmia treballava per correspondència i no tenia una seu fixa sinó que estava situada allà on treballava qui fos president en aquell moment; no es va localitzar definitivament a Halle fins al 1878. Tampoc no es feren reunions regulars fins al 1924.[1], pp. 8–9
Quan Adolf Hitler es va convertir en el canceller d'Alemanya el 1933, la Leopoldina va començar a excloure els seus membres jueus. Albert Einstein va ser un dels primers exclosos i foren més de 70 fins al 1938. Vuit d'ells van ser assassinats pels nazis.[3]
Al final de la Segona Guerra Mundial, la ciutat de Halle, i per tant l'acadèmia, va passar a formar part de l'Alemanya de l'Est; el govern comunista va intentar repetidament nacionalitzar-la i convertir-la en l'acadèmia de la República Democràtica Alemanya. Tot i això, la Leopoldina va resistir amb èxit aquests intents i va continuar pensant en ella mateixa com una institució per a tota Alemanya. El 1991, després de la reunificació alemanya, la Leopoldina va rebre la condició d'organització sense ànim de lucre. És finançada conjuntament pel govern alemany i el Govern de l'Estat de Saxònia-Anhalt.[1], pp. 10–14
El novembre de 2007, la ministra alemanya de ciències, Annette Schavan, va anunciar el canvi de nom de la Leopoldina a "Acadèmia Alemanya de les Ciències" (Deutsche Akademie der Wissenschaften), i va dir que "a causa del seu prestigi internacional, la Leopoldina està predestinada a representar Alemanya dins del cercle d'acadèmies internacionals". Com a Acadèmia Alemanya de les Ciències, és la institució que es correspon a institucions com la Royal Society del Regne Unit o l'Acadèmia Nacional de la Ciència dels Estats Units d'Amèrica.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
