Quico Soro, conegut com a Soro III, és un jugador professional d'escala i corda en la posició de rest, guanyador sis voltes del Campionat Individual d'Escala i Corda.[1]

Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Plantilla:Infotaula personaFrancesc Soro Juan
Thumb
Després de guanyar el 34é Individual front a Genovés II (2019) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1984 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Massamagrell (Horta Nord) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsQuico el Soro Modifica el valor a Wikidata
Alçada187 cm Modifica el valor a Wikidata
Pes87 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilotaire valencià Modifica el valor a Wikidata
ActivitatTrinquet de Pelayo, 2004 Modifica el valor a Wikidata -
Esportpilota valenciana Modifica el valor a Wikidata
Disciplina esportivaescala i corda Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipRest Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Competició
2005- ValNet
Participà en
2017XXXII Individual d'Escala i Corda (1r)
2015Trofeu Individual Bancaixa de 2015 (1r)
2014Trofeu Individual Bancaixa de 2014 (1r)
2013Trofeu Individual Bancaixa de 2013 (1r)
2012Trofeu Individual Bancaixa de 2012 (1r) Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsManolo Soro, oncle Modifica el valor a Wikidata
Tanca

Biografia

Francesc Soro i Juan nasqué a Massamagrell (l'Horta de València) el 29 de juny de 1984 en una família dedicada a la pilota valenciana: el seu avi, Batiste Soro Pena, fundà el trinquet Tio Pena,[2] els fills del qual jugaven com a Soro I i Soro II. Com Genovés II, el jove Quico Soro volia ser futboliste, però hagué de canviar d'esport per un problema de l'esquena.[3] Iniciat en la galotxa, Soro III debutà com a escalater l'any 2000 al trinquet de Pelayo de València i es professionalitzà l'any 2005 amb l'aparició de l'empresa ValNet.

L'any 2009 s'estrenà en el XVIII Circuit Bancaixa amb Tato d'Altea i un altre massamagrellenc, Oñate II: el trio quedà primer en la classificació general amb quinze victòries seguides, encara que perdé la final contra el trio de Genovés II. Tres mesos després guanyà la seua primera competició oficial: la II Copa d'Escala i corda President de la Diputació de València, en trio amb Fèlix i un altre massamagrellenc, Héctor II.[4]

En 2010, després de disputar diverses finals, hagué de ser substituït per Miguel de Petrer al començament del II Trofeu President de la Diputació de Castelló per una baixa post-operació.[5] amb tot, eixe any aplegà per primera volta a la final del Trofeu Individual Bancaixa en una edició marcada per l'absència d'Álvaro de Faura, la lesió de Genovés II i l'estrena del trinquet de la Ciutat de la Pilota contra Miguel, el qual guanyà la partida 55 per 30.[6]

Al començament del 2011, una lesió al muscle l'obligà a abandonar el Circuit Bancaixa 10/11,[7] però després de guanyar els trofeus de Vila-real i la Diputació de Castelló, aplegà de nou a la final del XXVI Individual contra el llavors decacampió Álvaro, que es resolgué 60 per 55 a favor del de Faura;[8] abans d'acabar l'any, ambdós jugadors es tornaren a enfrontar en la final del V Màsters Ciutat de València, guanyada 60 a 50 per Soro III.[9]

L'any 2012, després de guanyar quatre trofeus aplegà a la final de l'Individual per tercer any seguit en una altra convocatòria notable per les lesions d'Álvaro, Miguel i Genovés II: dels quatre semifinalistes, Fageca, Puchol II, Santi de Finestrat i Soro III, est últim era el més veterà; Soro guanyà la final 60 per 25 contra Santi, el segon mitger després de Grau en disputar una final individual. L'ajuntament del seu poble[10] i l'escola La Masia de Museros, on cursà fins quart d'ESO, foren les primeres institucions a retre-li homenatge.[11]

L'expectació d'un desafiament mà a mà entre el campió vigent, Soro III, i l'onze voltes guanyador de l'individual, Álvaro, era tan gran que ValNet es va veure obligada a desmentir els rumors d'una partida[12] que finalment se celebrà Llíria i en la qual Quico, de roig, guanyà 60 per 45.[13] Álvaro no perdia un mà a mà des del 2004.[14]

Soro guanyaria tres edicions de l'Individual seguides, obtenint una feninde.[15] En l'edició de 2015, Soro arribava com a vigent campió, però amb dubtes, tant pel seu estat de joc com per l'ascens de Puchol II. Tanmateix, arribà a la final i va protagonitzar una remuntada, passant d'anar perdent per 35 a 50 i val-15 en contra, a guanyar la partida per un resultat de 60-50, aconseguint el seu quart trofeu.[16] Finalment, en 2016, Puchol s'imposaria a Soro per 50-60.[17] Tornaria a imposar-se en la final el 2017, així com el 2019 en una mítica final contra Genovés II.[18] Finalment, es retirà de la competició el 2021.[19]

Galeria

Palmarés

Més informació A., Competició ...
A. Competició Resultat Observacions
2019XXXIV Individualcampiócontra Genovés II
2009 XVIII Lliga Professional d'Escala i Corda subcampió[20] amb Tato i Oñate II
2016XXV Circuit Professional d'Escala i Cordasubcampióamb Salva
2017XXVI Lliga Professional d'Escala i Cordasubcampióamb Javi
2010 XXV Individual d'Escala i Corda subcampió[21] contra Miguel
2011 XXVI Individual d'Escala i Corda subcampió[22] contra Álvaro
2012 XXVII Individual d'Escala i Corda campió[23] contra Santi
2013XXVIII Individual d'Escala i Cordacampiócontra Àlvaro
2014XXIX Individual d'Escala i Cordacampiócontra Fageca
2015XXX Individual d'Escala i Cordacampiócontra Puchol II
2016XXXI Individual d'Escala i Cordasubcampiócontra Puchol II
2017XXXII Individual d'Escala i Cordacampiócontra Pere Roc II
2003 VI Lliga Caixa Popular campió amb Javi
2003 Trofeu el Corte Inglés campió trofeu juvenil de galotxa
2004 Individual Sub 23 Bancaixa campió
2008 Trofeu Mercader-Velarte de Massamagrell campió[24] amb Dani i Tino
2008 III Trofeu Ciutat de Llíria campió[25] amb Sarasol II i Tino
2009 IV Trofeu Universitat de València subcampió[26] amb Dani
2009 II Copa Diputació de València campió[27] amb Fèlix i Héctor II
2009 I Trofeu Festes Fundacionals de Massamagrell subcampió[28] amb Grau
2009 VII Trofeu Caixa Rural de Vila-real subcampió[29] amb Grau
2009 I Trofeu President de la Diputació de Castelló subcampió[30] amb Fèlix
2010 II Super Copa Professional d'Escala i Corda subcampió[31] amb Fèlix i Héctor II
2010 VIII Trofeu Vidal campió[32] amb Félix i Jesús
2010 VIII Trofeu Caixa Rural de Vila-real subcampió[33] amb Javi
2010 XXI Trofeu Tio Pena de Massamagrell subcampió[34] amb Javi
2010 43 Trofeu Moscatell campió[35] a galotxa, amb Grau
2010 VI Trofeu Hnos. Viel campió[36] amb Raúl II
2010 VIII Trofeu Mancomunitat de la Ribera Alta campió[37] amb Sarasol II i Héctor
2010 II Trofeu Superdeporte subcampió[38] amb Sarasol II
2011 IX Trofeu Caixa Rural de Vila-real campió[39] amb Tato i Héctor
2011 III Trofeu Diputació de Castelló campió[40] amb Dani
2011 V Màsters Ciutat de València campió[41] amb Javi i Tino
2012 VII Trofeu Universitat de València campió[42] amb Dani
2012 XXIII Trofeu Tio Pena de Massamagrell campió[43] amb Javi
2012 X Trofeu Caixa Rural de Vila-real campió[44] amb Dani
2012 IV Trofeu Diputació de Castelló campió[45] amb Fèlix i Santi
2012 VIII Trofeu Hnos. Viel campió[46] amb Pere i Carlos II
2012 IV Trofeu Superdeporte campió[47] amb Héctor
Tanca

Referències

Enllaços externs

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.