22 de desembre

El 22 de desembre és el tres-cents cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-setè en els anys de traspàs. Queden 9 dies per a finalitzar l'any.

<<	Desembre 2025					>>
dl	dt	dc	dj	dv	ds	dg
1r	2	3	4	5	6	7
8	9	10	11	12	13	14
15	16	17	18	19	20	21
22	23	24	25	26	27	28
29	30	31
Tots els dies

Esdeveniments

Països Catalans

• 1898 - Barcelona: el pedagog Francesc Flos i Calcat funda l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana, amb l'objectiu d'impulsar el model d'escola catalana segons els corrents pedagògics moderns.^[1]
• 1909 - València: Es clou l'Exposició Regional Valenciana, una mostra del comerç i la indústria que comportà una gran remodelació arquitectònica de la ciutat.^[2]
• 1979 - Madrid: El Butlletí Oficial de l'Estat publica la Llei Orgànica 4/1979, del 18 de desembre, de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya.
• 2003 - Barcelona: l'Ajuntament recupera la bandera de Barcelona del 1906 i l'escut amb corona reial, amb la qual cosa deixa de ser vigent la simbologia modificada per l'alcalde Pasqual Maragall el 1996.

Resta del món

• 69 - Roma (Itàlia): amb la mort d'Aule Vitel·li, Vespasià esdevé emperador romà després que -el mateix any- Tiberi Alexandre, prefecte d'Egipte, l'en proclamés a Alexandria.
• 1216 - Roma (Itàlia): el papa Honori III aprova definitivament l'Orde de Predicadors.
• 1248 - Frankfurt (Alemanya): l'arxiduc Carles és coronat emperador d'Alemanya amb el nom de Carles VI.
• 1465 - Sint-Truiden (Principat de Lieja): se signa la Pau de Sint-Truiden que significa l'annexió de fet del principat de Lieja al ducat de Borgonya.
• 1849 - l'escriptor rus Fiodor Dostoievski és indultat moments abans de ser executat.
• 1872 - Es completa la publicació per capítols a Le Temps de la novel·la de Jules Verne, La volta al món en vuitanta dies.^[3]
• 1885 - Ito Hirobumi, un samurai, es converteix en el primer ministre del Japó.
• 1888 - Tórshavn (Illes Fèroe)ː Se celebra la Reunió de Nadal, una trobada d'intel·lectuals feroesos que marca el tret de sortida del moviment nacional feroès.
• 1894 - a França, en l'anomenat cas Dreyfus, Alfred Dreyfus és condemnat per traïció.
• 1928 - les grans potències reconeixen l'autonomia duanera de la Xina.
• 1933 - es permet per primera vegada el vot a les dones a Espanya.
• 1936 - desembarca a Cadis, el primer contingent de 3.000 "Camises Negres" italians per unir-se als rebels en la Guerra Civil espanyola.
• 1938 - Berlín (Alemanya): Otto Hahn, director de química de l'Institut Kaiser Wilhelm de Berlín, i el seu equip aconsegueixen la primera fissió nuclear de la història.
• 1972 - Andes: Es localitzen amb vida setze dels quaranta-cinc passatgers que viatjaven en un avió uruguaià que s'havia estavellat als Andes dos mesos abans.
• 1990 - Polònia: Lech Wałęsa és nomenat president del país.
• 2004 - Vélizy-Villacoublay (Yvelines, l'illa de França, França): Jacques Chirac hi rep George Malbrunot i Christian Chesnot, els dos periodistes francesos segrestats 4 mesos a l'Iraq per l'exèrcit islàmic.^[4]
• 2014 - En la República Popular de la Xina científics anuncien la troballa de material orgànic en un meteorit procedent de Mart.^[5]

Naixements

Països Catalans

• 1810 - Sabadell: Feliu Llonch i Mates, industrial tèxtil català.
• 1874 - Barcelona Josep Maria Sert i Badia, pintor i decorador català (m. 1945).
• 1874. Sitges: Joaquim Sunyer i de Miró, pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.
• 1889, Reusː Teresa Bartomeu Granell, esquiadora catalana pionera (m. 1969).^[6]
• 1918 - Madridː Mercè Gili i Maluquer, bibliotecària i mestra d'escola catalana exiliada a Mèxic.^[7]
• 1927 - Barcelona: Josep Espar i Ticó, empresari, política i activista cultural català (m. 2022).
• 1932 - Roda de Ter: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana.
• 1941 - Maó: Ramon Coll i Huguet, pianista menorquí (m. 2023).
• 1951 - Rupit i Pruit, Osona: Àngel Colom i Colom, polític independentista català, dit "el Sis Ales" pel seu nom i cognoms.
• 1972 - Riudellots de la Selva: Sílvia Paneque i Sureda, química i política gironina, regidora de l'Ajuntament de Girona.^[8]
• 1993 - Artà: Sergi Darder Moll, futbolista mallorquí.

Resta del món

• 1701 - Zeitz: Anna Magdalena Bach, cantant i compositora del segle xviii.^[9]
• 1723 - Köthen, Alemanya: Karl Friedrich Abel, compositor alemany (m. 1787).
• 1853 - Jayrambati (Índia): Sarada Devi, de nom de naixement Saradamani Mukhopadhyaya, va ser una important líder espiritual hindú. (m. 1920).^[10]
• 1856 - Potsdam (Nova York), EUA: Frank Billings Kellogg, polític nord-americà i premi Nobel de la Pau el 1929.
• 1858 - Lucca, Gran Ducat de Toscana: Giacomo Puccini, compositor d'òpera italià (m. 1924).^[11]
• 1861 - Wernigerode: Hermann Gehrmann, músic i estudiós musical.
• 1867 - Opava (República Txeca): Joseph Maria Olbrich, arquitecte txec (m. 1908).
• 1873 - Vohenstrauß, Baviera, Imperi Alemany: Karl Weinmann, musicògraf alemany.
• 1883 - París, França: Edgard Varèse, compositor francès (m. 1965).^[12]
• 1887 - Erode (Raj Britànic): Srinivasa Ramanujan (en tàmil: ஸ்ரீனிவாஸ ஐயங்கார் ராமானுஜன்), matemàtic indi (m. 1920).^[13]
• 1895 - Viena: Trude Fleischmann, fotògrafa americana nascuda austríaca (m. 1990).
• 1903 - Bloomsburg, Pennsilvània (EUA): Haldan Keffer Hartline, metge i biofísic nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1967 (m. 1983).
• 1910 - Matanzas, Cuba: Dora Alonso, escriptora i periodista cubana (m. 2001).^[14]
• 1939 - Nova York: Liliane Lijn, artista nord-americana resident a Londres que treballa en el camp de l'escultura.^[15]
• 1949 - Douglas (illa de Man), Regne Unit: Maurice Gibb i Robin Gibb, cantants, compositors i productors anglesos, membres dels Bee Gees (m. 2003 i 2012).
• 1950 - Colotlán, Mèxic: José Victoriano Huerta Márquez, president interí de Mèxic.
• 1959 - Augsburg, Alemanya: Bernd Schuster, futbolista i entrenador alemany.
• 1960 - Nova York (EUA): Jean-Michel Basquiat, fou un pintor nord-americà (m. 1988).^[16]
• 1962 - Ipswich, Suffolk, Regne Unit: Ralph Fiennes, actor britànic.^[17]
• 1969 - Slovenj Gradec, Eslovènia: Andreja Katič, estadista eslovena i membre dels socialdemòcrates.
• 1972 - Saint-Maur-des-Fossés, França: Vanessa Paradis, cantant i actriu francesa.^[18]
• 1976 - Saitama, Japó: Aya Takano, artista de manga, assagista de ciència-ficció i "superflat artist" japonesa.^[19]
• 1984 - Halmstad, Suècia: Jonas Altberg, músic i DJ suec.
• 1985 -
  • Collado Villalba, Espanya, Edurne, cantant espanyola.
  • Brockley, Londres: Kae Tempest, reconeguda poeta, dramaturga i intèrpret d'spoken word i rap.^[20]

Necrològiques

Països Catalans

• 1916, Barcelona: Manuel Giró i Ribé, compositor i organista català (n. 1848).
• 1976, Barcelona: Marina Noreg –o Marina Gubònina–, ballarina, mestra de ball i coreògrafa establerta a Barcelona (n. 1902).^[21]
• 1995, Barcelona: Nèstor Luján, periodista, gastrònom i escriptor català (n. 1922).
• 2006, Barcelona: Cesc, dibuixant i pintor català (n. 1927).

Resta del món

• 69, Roma, Imperi Romà: Aule Vitel·li, emperador romà, mort assassinat arran de l'entrada a Roma del general Primus.
• 1693, Gdańsk, Polònia: Elisabeth Hevelius, astrònoma polonesa, coneguda com la "mare de la topografia lunar" (n. 1647).^[22]
• 1745, Dresden, Saxònia, Sacre Imperi: Jan Dismas Zelenka, compositor barroc (66 anys).
• 1879, Madrid, Espanya: Gustavo Adolfo Bécquer, poeta espanyol.
• 1880, Nuneaton, Warwickshire (Anglaterra): Mary Ann Evans, més coneguda pel pseudònim George Eliot, fou una novel·lista, periodista i traductora anglesa (n. 1819).^[23]
• 1890, París: Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa.^[24]
• 1926, París: Geneviève Halévy, influent salonnière francesa (n. 1849).^[25]
• 1940, El Centro, Califòrnia, (EUA): Nathanael West (nom de naixement: Nathan Weinstein; novel·lista i guionistaestatunidenc pertanyent a la Generació perduda (n. 1903).^[26]
• 1943, Lancashire,(Anglaterra): Beatrix Potter, o Helen Beatrix Potter, va ser una escriptora i il·lustradora britànica de literatura infantil i una botànica significativa (n. 1866).^[27]
• 1944, Hollywood (EUA): Harry Langdon, actor i director cinematogràfic nord-americà i una de les principals figures de l'edat d'or del cinema còmic nord-americà (n. 1884).^[28]
• 1965, Richmond, Surrey (Anglaterra): Richard Dimbleby, periodista i locutor anglès, que es va convertir en el primer corresponsal de guerra de la BBC (n. 1913).^[29]
• 1969, Hollywood (EUA): Josef von Sternberg, director de cinema austríac, actiu als EUA (n. 1894).^[30]
• 1971, Madridː Amàlia de Isaura, cantant cupletista i actriu de teatre i de cinema espanyola.^[31]
• 1987, Burbank, Los Angelesː Alice Terry, directora i actriu de cinema mut (n. 1899).^[32]
• 1989, París, França: Samuel Beckett, escriptor irlandès i premi Nobel de Literatura el 1969 (83 anys)^[33]
• 2002
  • Somerset, Anglaterra: John Graham Mellor, conegut com a Joe Strummer, cofundador, compositor, cantant i guitarrista de la banda punk britànica The Clash (n. 1952).^[34]
  • Georgetown: Desmond Hoyte, president de Guyana (73 anys)
• 2005, Rio de Janeiro, Brasil: Aurora Miranda, cantant brasilera, germana de Carmen Miranda (m. 2005).^[35]
• 2014, Crawford, Colorado, Estats Units: Joe Cocker, músic de rock i blues anglès (70 anys)
• 2015, Moañaː Aida Fernández Ríos, científica, doctora en biologia i oceanògrafa espanyola (n. 1947).^[36]
• 2021 - Los Angeles, Califòrnia: Robin Le Mesurier, guitarrista britànic^[37] (n. 1953)

Festes i commemoracions

• Santoral: sants Honorat de Tolosa, bisbe; Queremó de Nilòpolis, màrtir; Francesca Xaviera Cabrini, verge i fundadora.
• Sorteig de la Loteria de Nadal espanyola.