cantautor provençal From Wikipedia, the free encyclopedia
Jan-Mària Carlòtti és un cantant i musicòleg provençal, fundador del grup Mont-Jòia i col·laborador puntual d'Al Tall, que també ha editat discs en solitari o amb altres projectes compartits:[1] occitanòfon per part de pare i francòfon per part de mare, Carlòtti ha cantat cançons en ambdós llengües, a més de cançons alsacianes o en sànscrit.[2]
 El 8 de maig del 2008 al Cant al Ras  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Arle (França) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Cultura occitana |
| Ocupació | cantautor, músic, cantant |
| Membre de | |
| Gènere | Nòva Cançon |
| Influències | |
| Instrument | Guitarra i veu |
    
 | |
De jove, Carlòtti s'aficionà a cantar gràcies a Atahualpa Yupanqui, Bob Dylan i Georges Brassens i a tocar la guitarra per Robert Johnson; també reconeix la música francocanadenca com a influència «perquè trobava que era la música francesa passada pel vent americà».[1] Als dèsset anys, Carlòtti començà a musicar poemes d'Emily Dickinson, Victor Hugo o Walt Whitman fins que descobrí la poesia trobadoresca gràcies a una assignatura d'història medieval; després d'estudiar hitòria, etnologia i sànscrit a Ais de Provença,[3] el 1972 musicà quatre cants de Les illes d'or de Frederic Mistral —una fita que ell considera el seu «primer acte occitaniste»— i d'ençà compongué per a peces de Víctor Gelu, Pèire Vidal, Jòrgi Reboul, Arbaud, Pecout, Belaud i Robèrt Lafont:
| « | Tot el que jo he fet està millor o pitjor, però sempre al servici de l'occità. He consagrat molt de temps al floklore i he fet a muntó de cançons novelles, però convertir els poetes en cançó —cosa que es fa poc— em sembla essencial per a la meua xicoteta funció de trobador. És el plaer d'un descobriment que desitge compartir.[2] | » |
Arrel d'aqueix compromís, entre 1973 i 1983 integrà el grup Mont-Joia, amb el qual contribuí a la recuperació i revisitació de la música tradicional provençal, fusionat a partir del 1981 amb un altre conjunt, Bachas; alhora, entre 1976 i 1985 dirigí el festival Rescòntres de la Mar i es consagrà a l'enquesta i l'enregistrament de la cultura oral occitanòfona.[3]
El 1984 començà a actuar com a soliste amb l'espectacle Ielies d'Emperi i publicà el llibre Anthologie de la nouvelle chanson Occitane (amb F. Bard)[3] i el seu primer disc en solitari, Linhana/Lignane, batejat amb el nom d'un lloc prop d'Ais;[4] l'any següent estrenà sengles espectacles amb P. Vaillant, R. Tesi i D. Craighead (amb els quals enregistrà el disc Anita/Anita) o D. Segrè i Ch. Zagaria (Chants du Delta du Rhône).[3] El 1991 començà a fer concerts amb Michel Marre sobre el repertori trobadoresc,[5] una col·laboració enregistrada en el disc Trobar 1: cançons dei trobadors.[6] El 1995 reprengué els concerts de Mont-Jòia amb Patrick Verdiè (instruments de vent i veu) i, del 2004 ençà, també amb Gabriele Ferrero (mandolina, veu i violí) i Silvio Perón (acordió diatònic i veu) en el grup.[7] El 2004 estrenà Nati, un espectacle de música i dansa en col·laboració amb la ballarina Armelle Choquard en el qual combinaven els texts dels trobadors musicats per Carlotti i la dansa bharata natyam executada per Choquard.[8]
El 1977 havia conegut Lafont durant la preproducció del documental Les troubadours (1979); d'ençà, Lafont mantingué el contacte amb ell i els altres membres de Mont-Jòia, per als quals escrigué presentacions, i el 1987 —després d'un viatge a Santiago de Compostel·la on es retrobaren per casualitat—[2] li regalà una còpia de la seua antologia poètica, Dire, poëmas 1945-1953, els quals acabà de musicar entre 1998 i 1999 i estrenà el maig del 2000 en una jornada sobre Lafont a Nimes: eixe concert es publicà l'any 2005 amb el títol Dire, que inclou el text dels poemes originals i llurs traduccions a l'anglés i el francés, esta última a càrrec del mateix Carlotti.[9]
| • Cançons dei festas provençalas[10] (Mont-Jòia, 1978) |
|---|
| (Le Chant du Monde) Cara A
Cara B
|
| • Linhana/Lignane[11] (LP, 1984) |
|---|
| (Harmonia Mundi) Cara A
Cara B
|
| • Anita Anita[12] (LP, 1988) |
|---|
| (Harmonia Mundi) Cara A
Cara B
|
| • Xavier «el Coixo» (Al Tall, 1988) |
|---|
(Difusió Mediterrània)
|
| • Chansons de métiers de Provence et du Comtat Venaissin[13] (1989) |
|---|
(Silex)
|
| • Peire e lou loup[15] (LP, 1997) |
|---|
(Le Chant Du Monde)
|
| • Linhana/Lignane[16] (CD, 1997) |
|---|
(Harmonia Mundi)
|
| • Dire Robert Lafont[17] (CD, 2005) |
|---|
(Associacien Mont-Jòia)
|
| • Envit a vares (Al Tall, 2006) |
|---|
(Picap)
|
| • Vergonya, cavallers, vergonya (Al Tall, 2009) |
|---|
(Picap)
|
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
