CA
All
Articles
Dictionary
Quotes
Map

Wikiwand ❤️ Wikipedia

PrivacyTerms

18 de juny

data From Wikipedia, the free encyclopedia

18 de juny
EsdevenimentsNaixementsNecrològiquesFestes i commemoracionsDies InternacionalsSantoralEsglésia Catòlica[56]Església CoptaEsglésia Ortodoxa (segons el calendari julià)Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)Església Ortodoxa de GeòrgiaEsglésia d'AnglaterraEsglésia Episcopal dels Estats UnitsEsglésia Evangèlica d'AlemanyaReferències

El 18 de juny és el cent seixanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setantè en els anys de traspàs. Queden 196 dies per a finalitzar l'any.

<< Juny 2024 >>
dl dt dc dj dv ds dg
1r2
3456789
10111213141516
17181920212223
24252627282930
Tots els dies
Països Catalans
  • 1836 - Ulldecona (Montsià): els carlins de Ramon Cabrera i Grinyó guanyen la batalla d'Ulldecona causant la baixa d'uns 300 liberals durant la Primera Guerra Carlina.
  • 1870 - Barcelona: al Teatre Circ, comença el Primer Congrés Obrer Espanyol, on es constitueix formalment la Federació Regional Espanyola de l'Associació Internacional de Treballadors; acaba el dia 25.[1]
  • 1907 - Barcelona: es crea l'Institut d'Estudis Catalans.[2]
  • 1990 - Barcelona: es funda la Universitat Pompeu Fabra.
  • 2006 - Catalunya: té lloc el referèndum per l'aprovació de la reforma de l'Estatut de Catalunya.
  • 2016 - Barcelona: Convergència i Unió es dissol.
Resta del món
  • 1316 - Fexhe-le-Haut-Clocher (Principat de Lieja): es signa el tractat de la Pau de Fexhe entre el príncep-bisbe i els tres estaments.
  • 1815 - Waterloo (Ducat de Brabant) (actualment a Bèlgica): les tropes napoleòniques són derrotades per les tropes britàniques en la batalla de Waterloo que marcarà la victòria aliada de la Setena Coalició.[3]
  • 1858 - Es signa el Tractat de Tiajin o Tientsin, entre el govern de la dinastia Qing (Xina) i els Estats Units, considerat un dels Tractats desiguals entre estats d'Àsia i les potencies occidentals.[4]
  • 1940 - Londres: el General de Gaulle fa, a la BBC, la que ha passat a la història com a crida del 18 de juny
  • 1942 - Washington (EUA): el president Franklin D. Roosevelt autoritza que el Cos d'Enginyers de l'Exèrcit, sota la direcció del general Leslie R. Groves, tiri endavant el Projecte Manhattan per a la fabricació de la bomba atòmica.
  • 1979 - Viena (Àustria): els presidents de la Unió Soviètica i els Estats Units, Leonid Bréjnev i Jimmy Carter, signen els acords SALT II per limitar la producció d'armament nuclear estratègic.
Països Catalans
  • 1904 - Sabadell (Vallès Occidental): Joan Prat i Esteve, Armand Obiols, escriptor, periodista i crític literari català. (m. 1971).[5]
  • 1974 - Caldes de Malavellaː Montserrat Surroca i Comas, advocada i política catalana; comissionada de Convivència del govern Collboni a l'Ajuntament de Barcelona.[6]
Resta del món
  • 1294 - Clermont (Oise), Regne de França: Carles IV de França, rei de França i Navarra (m. 1328).[7]
  • 1511, Settignano (Itàlia): Bartolomeo Ammannati, arquitecte i escultor manierista italià (m. 1592).[8]
  • 1717, Havlíčkův Brod (actual República Txeca): Johann Stamitz, compositor i violinista (m. 1757).
  • 1768, Santiago (Xile)ː Paula Jaraquemada, heroïna de la independència de Xile (m. 1851).[9]
  • 1845, París (França): Charles Louis Alphonse Laveran, metge francès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1907 (m. 1922).[10]
  • 1872, Watford, Hertfordshire: Katharine Goodson, pianista anglèsa (m. 1958).[11]
  • 1882:
    • Sevilla (Espanya): Carmen Tórtola Valencia, ballarina (m. 1955).[12]
    • Kovachevtsi (Bulgària): Gueorgui Dimitrov Mikhàilov (en búlgar: Гео̀рги Димитро̀в Миха̀йлов), polític comunista búlgar, Primer Ministre de Bulgària entre 1946 i 1949. (m. 1949).[13]
  • 1883, Nova Yorkː Mary Alden, actriu de cinema mut nord-americana (m. 1946).[14]
  • 1886, Mobberley (Anglaterra): George Mallory, alpinista anglès que va participar en les tres primeres expedicions que es proposaren escalar l'Everest (m. 1924).[15]
  • 1903 - Filadèlfia, Estats Units: Jeanette MacDonald, cantant i actriu estatunidenca. (m. 1965)[16]
  • 1904 - París, França: Manuel Rosenthal, director d'orquestra i compositor francès (m. 2003).[17]
  • 1918:
    • Roma (Itàlia): Franco Modigliani, economista, Premi Nobel d'Economia de 1985 (m. 2003).[18]
    • Nova York (EUA): Jerome Karle, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1985 (m. 2013).[19]
  • 1932 - San José, Califòrnia (EUA): Dudley Herschbach, matemàtic i químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1986.[20]
  • 1942
    • Liverpool, (Anglaterra, Regne Unit): Paul McCartney, principal compositor de The Beatles.[21]
    • Mbewuleni, Unió Sud-africana: Thabo Mbeki, president de Sud-àfrica entre 1999 i 2008.[22]
    • Urbana, Illinois (EUA): Roger Ebert, crític de cinema, periodista i guionista estatunidenc (m. 2013).[23]
  • 1943:
    • Bolonya, Itàlia: Raffaella Carrà, presentadora de televisió, cantant i actriu italiana.[24]
    • Budapest, Hongria: Éva Marton, soprano hongaresa.[25]
  • 1946:
    • San Canzian d'Isonzo, Itàlia: Fabio Capello, exjugador i entrenador de futbol italià.[26]
    • Santo Amaro, Brasil: Maria Bethânia, una de les més consagrades intèrprets de la música popular brasilera.[27]
  • 1949 - Varsòvia, Polònia: Lech i Jarosław Kaczyński, advocats i polítics conservadors polonesos.
  • 1952:
    • Cleveland, Ohio, USA: Carol Kane, actriu estatunidenca; prové del teatre i ha fet cinema, teatre musical i televisió.[28]
    • Roma, Itàlia: Isabella Rossellini, actriu, model, i escriptora italiana.
  • 1955 - Porto, Portugal: Mísia, cantant portuguesa de fados.[29]
  • 1961 - Billericay, Essex: Alison Moyet, cantant anglesa, compositora i intèrpret reconeguda per la seva veu de contralt.[30]
  • 1962 - Queens, Nova Yorkː Lisa Randall, física teòrica americana experta en física de partícules i cosmologia.[31]
  • 1963 - Hestra, Suècia: Iréne Theorin, soprano dramàtica sueca.[32]
  • 1977 - Tallinnː Kaja Kallas, advocada i política, primera ministra d'Estònia.[33]
  • 1984 - Sabadell: Mariona Ribas i Deu, actriu catalana que ha desenvolupat una àmplia carrera a la televisió i el teatre.[34]
Països Catalans
  • 1291, Barcelona: Alfons el Franc, sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de València i comte de Barcelona (1285-1291) i rei de Mallorca (1286-1291) (n. 1265).
  • 1424, Ocaña, Toledoː Jordi de Sant Jordi, cavaller i poeta cortesà nascut al Regne de València.[35]
  • 1968, Barcelona: Mercè Nicolau i Cosson, actriu de teatre catalana (n. 1889).[36]
  • 1982, Calonge (Baix Empordà): Pere Caner i Estrany, historiador, escriptor i arqueòleg català. (n. 1922)
  • 1986, Sabadell (Vallès Occidental): Joan Oliver i Sallarès, Pere Quart, poeta, dramaturg i escriptor català. (n. 1899)
  • 2019,
    • València: Carme Miquel, mestra i escriptora valenciana (n. 1945).[37]
    • Barcelona: Maria Josep Ragué, crítica, autora teatral i assagista (n. 1941).[38]
  • 2021 - Emma Roca, corredora i esquiadora de muntanya. Era també doctora en bioquímica i bombera professional (n. 1973).[39]
Resta del món
  • 1658, Guangzhou - Canton (Xina): Álvaro Semedo, jesuïta portuguès, escriptor, sinòleg, i traductor, missioner a la Xina durant el final de la dinastia Ming i principis de la dinastia Qing (n. 1585).[40]
  • 1928, Mar de Barents: Roald Amundsen, explorador noruec primer a assolir el pol Sud el 1911 (n. 1872).
  • 1936, óblast de Moscou: Maksim Gorki, escriptor rus i soviètic, un dels fundadors del mètode literari del realisme socialista i activista polític (n. 1868).[41]
  • 1937, Aigasvivas, Gard, França: Gaston Doumergue, polític francès, que fou President de la República francesa del 1924 al 1931 (n. 1863).[42]
  • 1945, Williamstown, Massachusettsː Florence Bascom, geòloga cèlebre per les seves aportacions a la petrografia (m. 1862).[43]
  • 1959, Los Angeles (EUA): Ethel Barrymore, actriu estatunidenca (n. 1879).[44]
  • 1964, Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (n. 1890).[45]
  • 1971, Zúric (Suïssa): Paul Karrer, químic suís, Premi Nobel de Química de 1937 (n. 1889).[46]
  • 1974, Moscou (Unió Soviètica): Gueorgui Júkov, polític i militar soviètic, considerat per molts com un dels comandants més exitosos de la Segona Guerra Mundial.[22]
  • 1982, Nova Yorkː Djuna Barnes, escriptora i il·lustradora estatunidenca (n. 1892).[47]
  • 1983, Kirchberg (Alemanya): Marianne Brandt, pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (n. 1893).[48]
  • 1986, Estocolmː Sonja Johnsson, nedadora sueca que va competir als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 (n. 1895).[49]
  • 1996, Montevideo: Amalia Polleri, professora, artista, poeta, periodista i crítica d'art uruguaiana (n. 1909).[50]
  • 2007, L'Havana (Cuba): Vilma Espín Guillois, química i política cubana (n. 1930).[51]
  • 2010, Lanzarote (Espanya): José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura. (n. 1922).[52]
  • 2011,
    • Florida (EUA): Clarence Clemons, saxofonista nord-americà. Membre de la E Street Band (n. 1942).[53]
    • Boston, Massachusetts: Ielena Bónner, activista pels drets humans a la Unió Soviètica i Rússia, dona d'Andrei Sàkharov (n. 1923).[54]
  • 2014, Wilmingtonː Stephanie Kwolek, química polonesa-estatunidenca, inventora del Kevlar®, fibra d'alta resistència (n. 1923).[55]

Dies Internacionals

  • Dia Internacional contra el Discurs d'Odi (des de 2022).

Santoral

Església Catòlica[56]

  • Sants al Martirologi romà (2011): Marc i Marcel·lià de Roma, màrtirs (305); Ciríac i Paula, màrtirs (s. IV); Lleonci, Hipaci i Teòdul de Trípoli, màrtirs (segle iv, una tradició els feia fills de Sant Cugat del Vallès); Amand de Bordeus, bisbe (432); Calòger de Monte Cronio, eremita (s. V); Fortunat el Filòsof, bisbe (ca. 569); Elisabet de Schönau, religiosa (1164); Gregorio Barbarigo, bisbe (1697).
    • Beata Osanna Andreasi, dominica (1505).
  • Sants: Simplici, Felici i Potentí de Karden, eremites (s. IV); Ateri de Nicomèdia (303); Marina de Bitínia o Marí el Monjo, verge (s. V-VI); Equici de Palese, diaca; Alena de Forest, verge i màrtir; a Turku: sant Enric d'Uppsala, bisbe.
  • Beats: Guiu de Baume, eremita (ca. 940); Jeroni de Vallombrosa, eremita (1135); Marina de Spoleto, agustina (ca. 1300).
  • Venerable Osmanna de Jouarre, verge eremita (ca. 700); Maria Dolorosa de Brabant, eremita (1290).
  • Venerats a l'Orde de la Mercè: beat Pedro Sánchez.

Església Copta

  • 11 Baoni: martiri de Sant Caludi, fill de Ptolemeu; consagració de l'altar dels Quaranta Mârtirs de Sebaste a l'Església del Salvador d'Alexandria.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

  • Se celebren els corresponents a l'1 de juliol del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen als sants del dia 5 de juny del calendari julià:

  • Sants Marcià, Nicandre, Hiperequi, Leònides, Apol·loni, Ari, Gòrgies, Selènies, Ireni i Pambus d'Egipte, màrtirs (305-311); Cristòfor i Conó de Roma; Doroteu de Tir, bisbe i martir (362); Il·lidi de Clarmont, bisbe (385); Anubi d'Egipte, confessor i eremita (s. V); Teodor el Taumaturg, ermità del Jordà (s. VI); Bonifaci de Fulda, màrtir; Doroteu de Gaza, eremita (620); Doroteu de Khiliokama, abat (s. XI); translació de les relíquies del príncep Ígor II de Kíev, monjo (1150, m. 1147); Constantí de Kíev, bisbe (1159); mort de Teodor Jaroslàvitx, príncep i germà de Sant Alexandre Nevski (1233); Pere de Sèrbia, monjo (ca. 1350); Agapi i Nicodem de Vatopedi (segle xiv); Basili de Riazan, bisbe; troballa de les relíquies de Sant Bassià de Pertomsk (m. 1561) i Jonàs de Pertomsk, monjos; Marc d'Esmirna, màrtir (1801); Miquel, prevere màrtir (1931); Nonnos, màrtir.
Església Ortodoxa de Geòrgia
  • Sant Ilia Ciavciavadze el Just, màrtir.

Església d'Anglaterra

  • Sant Bernard Mizeki, apòstol dels MaShona, màrtir (1896).

Església Episcopal dels Estats Units

  • Sant Bernard Mizeki, catequista i màrtir a Zimbawe (1896)

Església Evangèlica d'Alemanya

  • Albert Knapp, rector i poeta.
  1. [1]
    «Primer Congrés Obrer Espanyol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
  2. [2]
    «Una gran eina cultural fundada per Prat de la Riba fa un segle». El Periódico, 19-06-2007. [Consulta: 27 abril 2020].
  3. [3]
    Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
  4. [4]
    Rowe, William T.. China's last empire : the great Qing. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03612-3.
  5. [5]
    Penalba, Neus. «El comparatisme d'Armand Obiols». A: Martí Monterde, Antoni; Rossell Nicolás, Teresa. Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2018-03-19. ISBN 978-84-475-4145-4.
  6. [6]
    «Montserrat Surroca i Comas - X Legislatura - Congreso de los Diputados» (en espanyol europeu). [Consulta: 26 abril 2024].
  7. [7]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Charles IV le Bel» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
  8. [8]
    Paoletti, John T.. El arte en la Italia del Renacimiento. Madrid, España: Akal, 2002. ISBN 84-460-1149-2.
  9. [9]
    «Paula Jaraquemada (1768-1851)» (en castellà). Memoria chilena. [Consulta: 9 març 2021].
  10. [10]
    «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1907» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
  11. [11]
    «Katharine Goodson» (en anglès britànic). BBC Music. [Consulta: 24 abril 2020].[Enllaç no actiu]
  12. [12]
    Molina, Margot «Tórtola Valencia o la belleza de la ambigüedad» (en castellà). El País [Madrid], 07-11-2000. ISSN: 1134-6582.
  13. [13]
    «Georgi Mikhailovich Dimitrov | Bulgarian communist leader» (en anglès). [Consulta: 8 juny 2020].
  14. [14]
    «Mary Alden (1883-1946) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2021].
  15. [15]
    «George Mallory | British explorer and mountaineer» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
  16. [16]
    Parish, James Robert; Pitts, Michael R. Hollywood Songsters: Garland to O'Connor (en anglès). Taylor & Francis, 2003, p. 505 i següents. ISBN 978-0-415-94333-8.
  17. [17]
    Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
  18. [18]
    «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1985» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
  19. [19]
    «The Nobel Prize in Chemistry 1985» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
  20. [20]
    «The Nobel Prize in Chemistry 1986» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
  21. [21]
    «Paul McCartney | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
  22. [22]
    Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
  23. [23]
    «Roger Ebert | American film critic» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
  24. [24]
    Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, p. 135. ISBN 978-1-134-75876-0.
  25. [25]
    Salazar, David. «Artist Profile: Eva Marton, A Timeless Turandot» (en anglès americà). OperaWire, 18-06-2018. [Consulta: 27 abril 2020].
  26. [26]
    «Capèllo, Fabio nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 6 juny 2020].
  27. [27]
    «Maria Bethânia celebra 50 años de carrera musical con “Abraçar e Agradecer”» (en espanyol europeu). QMayor Magazine, 08-10-2017. [Consulta: 27 abril 2020].
  28. [28]
    «Carol Kane». Sensa Cine. [Consulta: 27 abril 2020].
  29. [29]
    «Mísia, una Cantante Portuguesa con Aires de Fado» (en castellà). ElChePortu ~ Fados, tangos y algo más…, 16-04-2014. [Consulta: 23 abril 2020].
  30. [30]
    Gregory, Andy. The International Who's Who in Popular Music 2002 (en anglès). Psychology Press, 2002, p. 364. ISBN 978-1-85743-161-2.
  31. [31]
    «Astrònomes i científiques. Lisa Randall, la física teòrica de la seva generació». Agrupació Astronòmica Sabadell. [Consulta: 28 abril 2021].
  32. [32]
    «Iréne Theorin». Opera Online. [Consulta: 27 abril 2020].
  33. [33]
    «8th parliamentary term | Kaja KALLAS» (en anglès). MEPs. European Parliament, 18-06-1977. [Consulta: 17 juny 2024].
  34. [34]
    «Mariona Ribas» (en anglès). IMDbPro. [Consulta: 30 desembre 2018].
  35. [35]
    Pujol, Josep. «Jordi de Sant Jordi» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 12 abril 2024].
  36. [36]
    Vila San-Juan, Pablo «El último laurel. Mercedes Nicolau». La Vanguardia, 03-07-1968, pàg. 52.
  37. [37]
    «Carme Miquel i Diego | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
  38. [38]
    «La Ragué, una imprescindible» (en castellà), 27-06-2019. [Consulta: 30 agost 2019].
  39. [39]
    «Mor l'esportista de Bellver Emma Roca». Regió7, 18-06-2021. [Consulta: 18 juny 2021].
  40. [40]
    «Álvaro Semedo: Un jesuita nisense na China» (en portuguès). Portal de Nisa, 15-01-2014. [Consulta: 19 juny 2020].
  41. [41]
    «Maxim Gorky | Biography & Books» (en anglès). [Consulta: 30 juny 2020].
  42. [42]
    Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gaston Doumergue» (en francès). [Consulta: 8 juny 2020].
  43. [43]
    Knopf, Eleanora Bliss «Memorial of Florence Bascom». American Mineralogist, 31 (3-4). Mineralogical Society of America, 1946, pàg. 167-172.
  44. [44]
    «Ethel Barrymore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
  45. [45]
    Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
  46. [46]
    «The Nobel Prize in Chemistry 1937» (en anglès americà). [Consulta: 17 juny 2020].
  47. [47]
    «Djuna Barnes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
  48. [48]
    Ferrer Valero, Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983)». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].
  49. [49]
    «Sonja Jonsson» (en suec). Sveriges Olympiska Kommitté. [Consulta: 11 abril 2021].
  50. [50]
    «Amalia Polleri» (en anglès). Revista Arte y Cultura. [Consulta: 15 febrer 2024].
  51. [51]
    «Muere la esposa de Raúl Castro» (en castellà). Cadena Ser, 19-06-2007. [Consulta: 19 abril 2021].
  52. [52]
    «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
  53. [53]
    Sweeting, Adam «Clarence Clemons obituary» (en anglès). The Guardian, 19-06-2011. ISSN: 0261-3077.
  54. [54]
    Shepherd, Melinda C. «Yelena Georgiyevna Bonner». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 25 febrer 2020].
  55. [55]
    «Stephanie Kwolek» (en castellà). SINC. Servicio de Información y Noticias Científicas (Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología), 26-12-2014. [Consulta: 28 abril 2021].
  56. [56]
    Santi, beati e testimoni.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:18 de juny.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 18 de juny
Edit in WikipediaRevision historyRead in Wikipedia

Wikiwand in your browser!

Seamless Wikipedia browsing. On steroids.

Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.

Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.

Chrome
Wikiwand for Chrome
Edge
Wikiwand for Edge
Firefox
Wikiwand for Firefox

Esdeveniments

Naixements

Necrològiques

Festes i commemoracions

Referències