Mestre, escriptor, historiador i arqueòleg From Wikipedia, the free encyclopedia
Pere Caner i Estrany (Calonge, 23 de juliol de 1922- Calonge, 18 de juny de 1982) era un mestre, escriptor, historiador i arqueòleg que es va especialitzar en la història del Baix Empordà en general i del municipi de Calonge en particular.[1] Des de les primeres eleccions municipals del 1979 fins a la seva mort va ser assessor per a la defensa del patrimoni.[2]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 juliol 1922 Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) |
| Mort | 18 juny 1982 (59 anys) Calonge i Sant Antoni (Baix Empordà) |
| Nacionalitat | Catalunya |
| Es coneix per | Els seus estudis d'història local |
| Activitat | |
| Ocupació | mestre, escriptor, historiador i arqueòleg, polític |
| Alumnes | Montserrat Darnaculleta i Poch |
| Família | |
| Cònjuge | Dolors Hubach i Vilarrodà |
El 17 de febrer del 1958 va casar-se a l'església parroquial de Santa Cecília de Molló amb Dolors Hubach i Vilarrodà. Els testimonis dels nuvis van ser els seus amics Tomàs Echevarria i Cabrera i Lluís Vilar i Subirana.[3]
Pere Caner i Estrany va néixer el 1922 a Calonge. Al 29 de març de 1950 va obtenir el diploma de mestre i va començar a ensenyar a l'escola de Calonge.[4] Víctima del franquisme, no va poder continuar exercint de mestre i treballà en l'oficina d'una empresa de construcció de Sant Antoni.[2]
Segons Cati Jiménez i Vila, Pere Caner era «un gran catalanista, que defensava la llengua i la llibertat d'expressió, la nostra cultura, les arrels i lluitava per enaltir i protegir el patrimoni de Calonge que, per a ell era una part molt important de Catalunya.» «Pere Caner era, sens cap mena de dubte, una persona molt especial, fet que el convertia en un líder en molts aspectes. Posseïa una curiositat universal que contagiava als que l'envoltaven, despertant-los l'interès per totes les coses, fins i tot per les més petites, a les quals ell sabia donar la importància que tenien en el seu punt just. Els seus amics compartien amb ell les mateixes aficions i el jovent s'hi afegia perquè els agradava escoltar-lo i s'interessaven en el que ell feia.
Recorrien cada indret, cada font, cada rierol envoltat de natura i recollien i guardaven tots els vestigis del passat que hi descobrien i mentre recorrien la Vall de Calonge, aprenien a respectar la natura dels indrets que trepitjaven i a estimar cada vegada més la seva terra. Perquè en Pere també va ésser un gran mestre,que no imposava mai el seu criteri, sinó que donava als seus alumnes la llibertat de prendre individualment les seves pròpies decisions. Va treballar incansablement i ens va deixar tot un munt de documents escrits que quedaran a la història.»
Era un home literat de conviccions nacionalistes i democràtiques. L'infame Tribunal d'Ordre Públic franquista va perseguir-lo i empresonar-lo per delictes d'opinió.[5][2][6]
Com estudiós va fer l'inventari del patrimoni natural i històric del seu poble. S'interessava a tot: la història de les cases nobles i menudes, dels mesters, de la natura. Lluitava per a la protecció del patrimoni. No només s'interessava a la història, però també a l'evolució vers la modernitat i les fenòmens nous, com demostra, per exemple el seu article del 1962 sobre l'antiga discoteca del Camping Cala Gogo, que aleshores es deia Camping Mediterráneo, al qual mostra una obertura d'esperit encara rara a la fi de l'època franquista: «És disbauxa? És divertiment una mica picant? Són elements d'una època i hem de seguir el corrent? Fidelitat a la moda és l'eslògan. Però, és bona moral? No m'hi trenco el cap. És legalment tolerat.»[7]
El 1947 va ajudar a obrir, amb tota la colla del museu, el Museu Folklòric de les Gavarres.[8] El 1957 va ser designat Delegat a Calonge per la Direcció General d'Excavacions Arqueològiques.[9] El 1958 guanyà el segon premi en la categoria de Reportatge en el V Certàmen Literari de Palamós, mercès al treball «Seguint la ruta de Jaume I».[10]
El 1980 va fundar Centre d'Estudis Calongins Colònico on fou nomenat secretari. El 1981 va ser un dels cofundadors de l'Institut d'Estudis del Baix Empordà.[11] Va morir el 1982 en tenir moltes obres ja no publicades.
Va contribuir a tantes revistes, com La Veu de Calonge, Proa de Palamós,[14] Canigó, El Correu Català, Turista, els Annals Gironins de l'Institut d'Estudis Gironins i moltes més. A continuació, es dona una llista força incompleta de les seves publicacions més notables:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
