Remove ads
tractat de 1858 From Wikipedia, the free encyclopedia
El Tractat de Tianjin (diversos documents s'hi refereixen com el Tractat de Tien-tsin) (xinès tradicional: 天津條約, xinès simplificat: 天津条约, pinyin: Tiānjīn Tiáoyuē) és el nom col·lectiu de diversos documents signats a Tianjin (Tientsin) el juny de 1858, donant per acabada la primera part de la Segona Guerra de l'Opi (1856-1860).
| ||||
Tipus | tractat internacional | |||
---|---|---|---|---|
Data | juny 1858 | |||
Localització | Haiguang Temple (Dinastia Qing) (en) Tianjin (RP Xina) , Tianjin (RP Xina) | |||
Estat | Dinastia Qing | |||
Participant | ||||
Les parts implicades van ser el Segon Imperi Francès, el Regne Unit, l'Imperi Rus i els Estats Units. Aquests tractats van obrir més ports xinesos (veure tractat de Nanking) als estrangers, van permetre la presència de delegacions diplomàtiques a la capital xinesa, va permetre l'activitat dels missioners cristians, i la legalització de la importació d'opi.
Els xinesos inicialment es van negar a signar el tractat, però finalment va ser ratificat per l'emperador Tongzhi durant la Convenció de Pequín del 1860, després del final de la guerra.
La Dinastia Qing va signar el tractat inicialment amb l'Imperi Rus, el 13 de juny de 1858, a continuació amb els Estats Units el 18 de juny de 1858, després amb el Regne Unit el 26 de juny de 1859 i finalment amb el Segon Imperi Francès el 27 de juny de 1859.
Aquests tractats no van rebre el nom de "Tractat de Tien-tsin" en el moment de la seva signatura, però històricament són anomenats com el "Tractat de Tien-tsin".
Els Tractats de Tientsin fan servir diverses paraules que tenen significats ambigus. Per exemple les paraules "establiment" i "concessió" sovint poden ser confoses. El terme "establiment" es refereix a una parcel·la de terra arrendada a una potència estrangera i que està integrada per persones tant estrangeres com nacionals, on estrangers elegits localment les governen. El terme "concessió" es refereix a un contracte d'arrendament a llarg termini d'una terra a una potència estrangera on la nació estrangera té el control total de la terra i és governada per una representació consular.[2]
Seguint el model establert per les grans potències europees, els Estats Units van adoptar una postura proteccionista, van construir la seva armada, i van tractar de crear un imperi mercantil. Van ser un dels líders de la signatura del tractat amb la Xina, forçant al govern xinès a fer un total de 23 concessions als estrangers. Encara que sovint es fa patent, que els Estats Units no tenien el control de cap establiment a la Xina, de fet compartien els privilegis de les terres britàniques i fins i tot se'ls va convidar a prendre el control de Xangai, però van declinar l'oferta atès que creien que eren terres desfavorables.[3]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.