Llista de comtes de Barcelona

Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle x fins al segle xviii; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya. El títol tingué caràcter sobirà fins a la mort de Carles II i l'arribada del primer Borbó Felip V, reconegut inicialment per les institucions catalanes,^[1] però arran dels conflictes interns de la Guerra de Successió i la posterior abolició de les institucions i furs tradicionals catalans^[2][3] convertí el títol de comte de Barcelona en un més dels que ostentarien els monarques espanyols. L'única excepció va ser el comte Joan de Borbó i Battenberg, que no va arribar a regnar mai i que ostentà el títol, tot i ser un títol unit a la figura del rei, fins a la seva mort el 1993, quan ja era rei el seu fill Joan Carles I, el qual va assumir el títol a la mort del seu pare.^[4]

El Senyal Reial, provinent de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV.

Història del títol

Inicialment, el títol de comte era designat pel rei dels francs, el qual podia atorgar-lo juntament altres comtats de la marca. Tanmateix, amb el pas dels anys, el càrrec esdevingué hereditari, sent Guifré el Pilós el primer a transmetre'l hereditàriament i ja el comte Borrell II seria el qui deixaria de retre homenatge al rei dels francs, que just havia canviat a la dinastia Capeta, provocant, de fet, tot i que no de dret, la independència dels comtats de la marca, arribant-se a anomenar com "Príncep de la terra gòtica" (Gothlandia).^[5]

El Palau Reial Major de Barcelona fou una de les residències principals dels comtes de Barcelona a l'edat mitjana.

Amb els anys, mitjançant matrimonis, aliances i la promulgació de lleis uniformitzadores, de mica en mica el comte de Barcelona fou la figura preeminenent en el territori de la Gothia, reconegut pels altres comtes. A les corts de 1064, Ramon Berenguer I, empra per primer cop, a l'usatge 65, el nom de Principat de Catalunya, aplicat llavors a la Catalunya Vella. Per tant, comença aquí la tradició de veure el comte de Barcelona com a Príncep de Catalunya i, per tant, a la llarga, esdevingué un sobirà. Es basà precisament en la tradició dels visigots, per bé que no va prendre mai el títol de rei, així com tampoc anomenà lleis als usatges ni va voler governar sense el consell o aprovació de les forces vives del territori; a les corts de Barbastre de 1192 ja s'esmenten, a més de bisbes i nobles, el tercer estament.^[5]

El 1137 Ramon Berenguer IV va acordar esponsals amb Ramir II d'Aragó per tal de casar-se amb la filla d'aquest Peronella. Des d'ençà del regnat d'Alfons II, el comte de Barcelona fou també rei d'Aragó i esdevindria rei de València i Mallorca, entre altres títols ran les seves conquestes.^[6] Durant el regnat de Ferran II es produeix la unió dinàstica amb Castella, i els seus descendents ostentaren el títol de comte, llevat del període de la Guerra dels Segadors, que passà als reis de França, després de la simbòlica conversió en república del Príncipat d'una duració de set dies.^[7]

El títol seguí tenint la significació de sobirania fins a la implantació dels Decrets de Nova Planta, després de la Guerra de Successió Espanyola, de la mà de Felip V, que amb llur abolició dels furs i lleis dels territoris de la Corona d'Aragó, igualà els súbdits d'aquesta als de la Corona de Castella.^[2][3] A partir d'aquest moment, el títol quedà integrat com un més dels títols que ostentaria el rei d'Espanya i fins a l'actualitat, a excepció del període de 1939-1993 ostentat per Joan de Borbó, cap de la dinastia, que tot i renunciar als seus drets a la corona en favor del seu fill Joan Carles I, continuà ostentant el títol de comte de Barcelona fins a la seva mort.^[4]

Comtes nomenats

Els primers comtes de Barcelona van ser nomenats pels reis dels francs (de la dinastia carolíngia) que a partir del 843 esdevindrien reis de França i, com a tals, eren vassalls seus. A partir de finals del segle ix els reis van perdre el poder de nomenar els nous comtes. Per contra, el títol es transmetia de forma hereditària, normalment de pares a fills. Tot i això, els comtes de Barcelona continuaven sent vassalls dels reis de França.

Molts comtes van ostentar el títol de marquès de la Gòtia (que era una altra denominació de la marca Hispànica), ja que aquest territori era una divisió administrativa fronterera. Si posseïen molts comtats (a la Gòtia o a Septimània), tenien el títol de duc, que se'ls donava quan el titular acumulava molts «honors», per concessió imperial (o per costum a Septimània). Sovint el duc de Septimània governava comtats a Gòtia i llavors el comte i marquès era també duc. El títol de «comte», doncs, corresponia a una entitat territorial, «marquès» era un títol vinculat a alguns comtats, però no a tots els de la marca, i «duc» era un títol personal.

Nom	Regnat	Nota
Berà	801-820	Fill de Guillem I de Tolosa
Rampó	820-826
Bernat de Septimània	826-832	Primer mandat.
Berenguer de Tolosa	832-835
Bernat de Septimània	835-844	Segon mandat.
Sunifred I	844-848	Fill de Borrell d'Osona.
Guillem de Septimània	848-850	Usurpador. Fill de Bernat de Septimània.
Aleran i Isembard	850-852
Odalric	852-858
Humfrid	858-864
Bernat de Gòtia	865-878

Casal de Barcelona amb el nom de Casal d'Aragó des del segle xiii

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Guifré I	Guifré I	878-897	Inaugura la dinastia.			Era fill de Sunifred I. Amb ell s'inicia el sistema hereditari, però mantenint la dependència amb el Regne Franc.
Guifré II	Guifré II, Borrell I o Guifré Borell	897-911	Fill de l'anterior.			Darrer comte que presta vassallatge a un rei franc.
Sunyer I	Sunyer I	911-947	Germà de l'anterior.
Miró	Miró I	947-966	Fill de l'anterior.			Govern conjunt amb Borrell II.
Borrell II	Borrell II	947-992	Germà de l'anterior.			Govern conjunt amb Miró I. No renovà el pacte vassallatge amb el Regne Franc, que canvià de dinastia a la Capeta, i governà en una independència de facto. Durant aquest període governa amb el seu fill Ramon Borrell.
Ramon Borrell	Ramon Borrell	992-1017	Fill de l'anterior.			Governa amb la seva esposa Ermessenda de Carcassona, associada al govern pel seu marit.
Ermessenda de Carcassona	Ermessenda de Carcassona	992-1021	Esposa de l'anterior.			Governa amb el seu marit. Després de la seva mort, exerceix la regència en nom del seu fill de 1017 a 1021.
Berenguer Ramon I	Berenguer Ramon I	1021-1035	Fill de l'anterior.
Ermessenda de Carcassona	Ermessenda de Carcassona	1035-1039	Mare de l'anterior.			Després de la mort del seu fill, exerceix la regència en nom del net.
Ramon Berenguer I	Ramon Berenguer I	1039-1076	Net de l'anterior.			De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb la seva esposa Almodis de la Marca.[8]
Almodis de la Marca	Almodis de la Marca	1052-1071	Esposa de l'anterior.			De 1052 a 1071 durà un govern conjunt amb el seu marit, Ramon Berenguer I.[8]
Ramon Berenguer II	Ramon Berenguer II	1076-1082	Fill de l'anterior.			Govern conjunt amb el seu germà Berenguer Ramon II.
	Berenguer Ramon II	1076-1097	Germà de l'anterior.			Govern amb Ramon Berenguer II. Posteriorment associa el seu nebot Ramon Berenguer al govern.
Ramon Berenguer III	Ramon Berenguer III	1097-1131	Nebot de l'anterior.			Govern amb el seu oncle.
Ramon Berenguer IV	Ramon Berenguer IV	1131-1162	Fill de l'anterior.	Senyal Reial	Senyal Reial	L'any 1137 Ramon Berenguer IV concerta amb Ramir II d'Aragó el seu matrimoni amb Peronella d'Aragó i la donació al comte del regne d'Aragó, esdevenint Ramon sobirà del regne com a "príncep i dominador del regne" però no rei, títol que es guardà Ramir per a ell fins a la seva mort.[6]
Alfons I	Alfons I	1162-1196	Fill de l'anterior	Senyal Reial	Senyal Reial
Pere I	Pere I	1196-1213	fill de l'anterior	Senyal Reial	Senyal Reial
Jaume I	Jaume I	1213-1276	fill de l'anterior	Senyal Reial	Senyal Reial	Jaume I conquereix Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, creant el regne de Mallorca i el regne de València. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de València però només alguns seran reis de Mallorca.
Pere II	Pere II	1276-1285	Fill de l'anterior.	Senyal Reial	Senyal Reial
Alfons II	Alfons II	1285-1291	Fill de l'anterior.	Senyal Reial	Senyal Reial
Jaume II	Jaume II	1291-1327	germà de l'anterior	Senyal Reial	Senyal Reial	Jaume II conquereix la part de Sardenya ocupada per Pisa, creant el regne de Sardenya i Còrsega, tot i que la Còrsega no va ser ocupada. A partir d'aquí els comtes de Barcelona seran també reis de Sardenya i Còsega fins a Ferran II; a partir de Carles I el títol de rei de Sardenya va ser destacat del títol de rei de Còrsega (aquest només de iure); a partir de Lluís I, el títol de rei de Sardenya també va ser només de iure: a partir del tractat de Rastatt (1714) rei de Sardenya va ser l'emperador Carles VI i a partir del tractat de Londres (1718) van ser reis de Sardenya els Savoia.
Alfons III	Alfons III	1327-1336	Fill de l'anterior.	Senyal Reial	Senyal Reial
Pere III	Pere III	1336-1387	Fill de l'anterior.	Senyal Reial	Senyal Reial
Joan I	Joan I	1387-1396	Fill de l'anterior.	Senyal Reial	Senyal Reial
Martí I	Martí I	1396-1410	Germà de l'anterior.	Senyal Reial	Senyal Reial	L'any 1410, Martí I mor sense descendència legítima.

Casa de Trastàmara

Entre 1410 i 1412 es produeix un interregne arran de la mort de Martí I i es convoca el Compromís de Casp per tal de resoldre qui seria el sobirà de la Corona d'Aragó, sent escollit Ferran d'Antequera, membre d'una branca menor de la casa de Trastàmara.^[9]

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Ferran I	Ferran I	1412-1416	Nebot de l'anterior.	Corona de Castella Aragó i Sicília	Senyal Reial
Alfons IV	Alfons IV	1416-1458	Fill de l'anterior.	Aragó i Sicília	Escut personal
Joan II	Joan II	1458-1462	germà de l'anterior	Aragó i Sicília	Escut personal Aragó-Navarra	Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva.

Comtes durant la Guerra Civil catalana

A banda de Joan II, hi va haver una sèrie de disputants al títol durant la guerra civil.

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Enric I	Enric I	1462-1463	net de Ferran I, rebesnet de Pere el Cerimoniós, cosí llunyà de Joan II.	Corona de Castella	Escut d'Enric IV	Membre de la dinastia Trastàmara.
Pere IV	Pere IV	1463-1466	besnet de Pere el Cerimoniós, parent llunyà de Joan II.	Portugal	Senyal Reial
Renat I	Renat I	1466-1472	Net de Joan I.	Ducat d'Anjou	Renat I d'Anjou	Membre de la dinastia d'Anjou, sobirana al Regne de Nàpols i al Comtat de Provença.

Casa de Trastàmara

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Joan II	Joan II	1458-1479	germà d'Alfons IV	Aragó i Sicília	Escut personal Aragó-Navarra	Entre el 1462 i el 1472 s'esdevé la Guerra civil catalana en contra seva.
Ferran II	Ferran II	1479-1516	fill de l'anterior	Aragó i Sicília	Escut personal Senyal Reial	Amb el casament entre Ferran II i Isabel I de Castella, el 1469, es produeix la unió dinàstica entre la Corona d'Aragó i la Corona de Castella. A partir d'aquí, els comtes de Barcelona, a més de reis d'Aragó (entre altres títols), són també reis de Castella.
Joana I	Joana I	1516-1555	Filla de l'anterior	Aragó i Sicília	Escut personal Senyal Reial	Conjuntament, però nominal, amb el seu fill.

Casa d'Àustria

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Carles I	Carles I	1516-1556	fill de l'anterior	Habsburg	Escut personal Carles I	Conjuntament amb la seva mare, sol entre 1555 i 1556
Felip I	Felip I	1556-1598	Fill de l'anterior.	Habsburg	Escut personal Senyal Reial
Felip II	Felip II	1598-1621	Fill de l'anterior.	Habsburg	Escut personal Senyal Reial
Felip III	Felip III	1621-1641	Fill de l'anterior	Habsburg	Escut personal Senyal Reial	Entre el 1640 i el 1659 s'esdevé la Guerra dels Segadors.

Casa de Borbó durant la Guerra dels Segadors

Article principal: Guerra dels Segadors

Comtes que ocuparen el tron durant la Guerra dels Segadors, no van regnar a la resta de la Corona d'Aragó, on continuava regnant Felip III.

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Lluís I	Lluís I	1641-1643	cunyat i enemic de l'anterior	Senyal Reial	Senyal Reial Senyal Reial	La Guerra dels Segadors el duu a esdevenir comte de Barcelona en un intent per part dels catalans de destronar Felip III i llur projecte centralitzador contrari a les Constitucions catalanes.
Lluís II	Lluís II	1643-1652 1697	fill de l'anterior	Senyal Reial	Senyal Reial Senyal Reial	Succeeix el seu pare en plena Guerra dels Segadors. El 1652 el rei francès renuncia al tron a canvi del Rosselló. El 1697 el duc de Vendôme conquereix Barcelona i Lluís esdevé altre cop comte durant uns mesos fins que el 9 de gener de 1698 torna la ciutat i el país a Carles II en virtut del Tractat de Rijswijk.

Casa d'Àustria

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Felip III	Felip III	1621-1641	Fill de Felip II	Habsburg	Escut personal Senyal Reial	Entre el 1640 i el 1659 s'esdevé la Guerra dels Segadors.
Carles II	Carles II	1665-1700	fill de l'anterior	Habsburg	Escut personal Senyal Reial	L'any 1700, Carles II mor sense descendència. Arran de la disputa sobre el seu testament s'inicià la Guerra de Successió Espanyola.

Conflicte durant la Guerra de Successió

Articles principals: Guerra de Successió Espanyola i Felip V d'Espanya

El testament de Carles II especificava que el seu successor havia de ser Felip d'Anjou, net de Lluís XIV de França i de Maria Teresa d'Àustria, filla de Felip IV de Castella.^[10] Complint el que dictava la tretzena clàusula del testament del darrer Àustria,^[11] Felip de Borbó va jurar les constitucions catalanes a les corts de 1701-1702 i va atorgar grans concessions, segons el consell del seu avi.^[1] No obstant això, els Habsburg austríacs reclamaren els seus drets sobre els territoris de la branca hispànica. Això va provocar la Guerra de Successió Espanyola, que va esdevenir un conflicte a nivell internacional, però també un conflicte civil intern de la Monarquia, pel temor dels territoris de la Corona d'Aragó al model absolutista francès, i es posicionaren a favor del bàndol de l'arxiduc.^[12] Amb la fi de la guerra a nivell europeu, Catalunya va continuar-la per conservar els seus furs, però l'11 de setembre de 1714 Felip V feia capitular Barcelona. Ell i els seus ministres van implantar, per dret de conquesta, als territoris de la Corona d'Aragó els Decrets de Nova Planta, que eliminava la legislació i el sistema polític anterior, igualant-los en lleis i costums a la Corona de Castella, tret d'algunes excepcions com el dret civil.^[2][3]

Imatge	Nom del comte	regnat	Relació dinàstica	Armes dinàstiques	Escut personal	Nota
Felip IV	Felip IV	1700-1705	Besnet de Felip III.	Senyal Reial	Escut personal Monarquia Hispànica
Carles III	Carles III	1705-1714	Besnebot de Felip III.	Habsburg	Escut personal Arxiduc Carles

Integració del títol al de rei d'Espanya

Article principal: Llista de reis d'Espanya

Amb la fi de la Corona d'Aragó i els sistemes polítics dels seus territoris, el títol de comte de Barcelona perd la seva condició de sobirania. La numeració del comtat de Barcelona no és emprada comunament per referir-se als monarques posteriors a Felip V d'Espanya en favor de la numeració castellana, per bé que va ser emprada, per exemple, el 1836 per Pròsper de Bofarull a la seva obra Los condes de Barcelona vindicados.^[13] Tanmateix, esmenta a Lluís I d'Espanya com a Lluís I de Barcelona, per tant, no considerà legitims ni a Lluís XIII ni a Lluís XIV, així com tampoc a l'arxiduc Carles com a Carles III i sí a Carles III de Borbó. Per tant, el llistat de comtes correspon al mateix que al dels reis d'Espanya. Dintre d'aquesta, l'excepció notòria és Joan de Borbó i Battenberg, pare de Joan Carles I, que va ostentar el títol de comte de 1939 a 1993 sense exercir els seus drets reials, als quals finalment va renunciar i els va transmetre al seu fill, tot i que anòmalament va mantenir el títol de comte de Barcelona fins a la seva mort.^[4]