Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins. Té una superfície de 8.680 km² i una població de 299.000 (2007). Administrativament, pertany a l'estat francès, del qual forma una regió que comprèn dos departaments: Alta Còrsega i Còrsega del Sud. La capital històrica i cultural és Corte (o Corti), seu de l'antic parlament i de la universitat. La ciutat més gran i capital política és Ajaccio (o Aiacciu), seu de l'assemblea regional. La segona ciutat i capital econòmica és Bastia. Altres ciutats en són Calvi, Bonifacio (Bunifaziu) i Porto-Vecchio (Portu-Vecchjiu).

Còrsega

Corsica (co)
Bandera
Tipus	regió de França, col·lectivitat territorial francesa amb status especial i regió cultural
Localització
42° 09′ 00″ N, 9° 05′ 00″ E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Capital	Ajaccio
Conté la subdivisió	Alta Còrsega (–2018) Còrsega del Sud (–2018)
Població humana
Població	351.276 (2022) (40,47 hab./km²)
Idioma oficial	cors
Geografia
Part de	Southern defence and security zone (en)
Superfície	8.680 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Punt més alt	Monte Cinto (2.706 m)
Creació	11 gener 1970
Patrocini	Devota de Còrsega
Organització política
Òrgan executiu	Consell executiu de Còrsega
Òrgan legislatiu	Assemblea de Còrsega ,
• Cap de govern	Gilles Simeoni (2015–)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	FR-20R, FR-H i FR-COR
Codi NUTS	FR83
Codi de regió INSEE	94
Lloc web	isula.corsica

Geografia

Allargada en sentit nord-sud, es troba allunyada 160 km de la costa provençal (estat francès), a 82 km de la costa toscana (Itàlia) i a només 12 km al nord de Sardenya, la gran illa germana. Dins aquest veïnatge, cal remarcar també les illes i illots de l'arxipèlag toscà: Elba, Capraia, Gorgona, Pianosa, Montecristo i Giglio. El braç de mar entre Còrsega i Sardenya, l'estret de Bonifacio (les Boques de Bonifaziu), és poc profund; en canvi, el que la separa de l'arxipèlag toscà és més marcat (de 400 a 500 m de profunditat). Amb una orografia molt accidentada, el punt més alt de l'illa és el mont Cinto, amb 2.706 m.^[1]

Rius

Còrsega té un gran nombre de rius. Naixen dels llacs i les muntanyes de l’interior i, sovint, formen ràpids i cascades.

• Golo
  • Calasima^[2]
  • Asco (riu)^[3]
  • Tartagine^[4]
  • Casaluna^[5]
• Tavignano^[6]
  • Restonica^[7]
  • Vecchio^[8]
  • Manganello^[9]
• Fium Orbo^[10]
• Travo^[11]
• Rizzanese^[12]
• Taravo^[13]
• Gravona^[14]
• Prunelli^[15]
• Liamone^[16]
  • Grosso (riu)^[17]
  • Cruzzini^[18]
• Porto (riu)^[19]
• Fango^[20]

Geologia

Còrsega és una veritable muntanya dins la mar Mediterrània, i ofereix grans regions naturals que corresponen a diversos conjunts geològics:

• Còrsega cristal·lina
• Còrsega alpina
• Depressió central
• Plana oriental
• Còrsega calcària

Història

Vegeu també: història de Còrsega, nacionalisme cors, moviments armats a Còrsega, i llista de governants de Còrsega

Els escriptors clàssics parlen dels corsos com un poble pobre amant de la justícia. Els esclaus eren dòcils i s'adaptaven a la vida civilitzada. Sèneca, que va estar exiliat vuit anys a l'illa (41 aC a 33 aC), parla molt malament dels nadius i de l'illa en general. Altres escriptors ressalten la longevitat dels corsos. Modernament, s'organitzen en clans familiars.

Tot seguit, alguns dels fets cabdals de Còrsega amb relació a Catalunya són els següents:

• El 1297 el papa Bonifaci VIII concedí Còrsega a Jaume el Just d'Aragó. La seva bandera és un cap de sarraí, ja que segons la llegenda un sarraí va salvar la vida al rei Jaume II.
• L'any 1353 Pere el Cerimoniós garantí una autonomia legislativa al Regne de Sardenya i Còrsega, amb la delegació dels poders reials a un virrei.
• El 23 de juliol del 1409 el rei Martí I de Catalunya-Aragó nomenà regent de Còrsega el jurista català Hug Bonapart.^[21]
• El 1448 el papa Nicolau V va cedir els drets sobre Còrsega als genovesos i declarà caducats els drets catalans.

Administració

El dia 1 de gener del 1976, va entrar en vigor la divisió de Còrsega en dos departaments, en aplicació d'una llei de 1975:^[22] Còrsega del Sud (2A) i Alta Còrsega (2B).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega (CTC), estatut particular instituït en virtut de la llei de 13 de maig de 1991, confereix més poder a l'illa que no pas l'antic estatus de regió.

Còrsega està dotada, doncs, d'una organització institucional única a la França europea, però comparable a la que tenen la majoria d'altres regions europees descentralitzades. L'especificitat de Còrsega dins de la República Francesa ha estat reconeguda pel poder central de l'estat i s'ha traduït en diverses reformes estatutàries (1982, 1991, 2002).

La Col·lectivitat Territorial de Còrsega comprèn tres òrgans:

• El Consell executiu de Còrsega
• L'Assemblea de Còrsega
• El Consell Econòmic i Social de Còrsega (CESC).

El Consell executiu

El Consell executiu de Còrsega és l'òrgan executiu de la Col·lectivitat. Està format per 9 membres, escollits per l'Assemblea entre els seus membres, que ocupen el càrrec durant sis anys.

És un òrgan que a Còrsega té una particularitat: a les altres regions de França, és el president del Consell regional qui exerceix la presidència tant del consell executiu com de l'assemblea, però a Còrsega les dues funcions estan separades.

Economia

Port de Bastia

Ciutadella de Calvi

El turisme exerceix un paper essencial en l'economia de Còrsega. El clima agradable de l'illa, el paisatge i les línies de costa en fan una destinació popular entre els francesos i altres europeus occidentals. No obstant això, l'illa no ha tingut el mateix nivell de desenvolupament turístic que altres parts del Mediterrani. El turisme es concentra especialment en l'àrea del voltant de Porto Vecchio i Bonifacio, en el sud de l'illa; i de Calvi, en el nord-oest.

Llengua

Article principal: Cors

El francès és l'únic idioma oficial de l'illa, encara que s'hi reconeix el cors com a idioma regional històric. El cors és una llengua romànica i connecta amb el grup de dialectes toscans, tot i que el seu estatus de llengua com a tal és relativament recent —reivindicació que data dels anys vuitanta del segle XX— i no va entrar en la definició general admesa de llengua romanç, a causa de la seva gran semblança amb el toscà i unes altres de les seues variants. Així, és molt semblant a l'italià; i la majoria de lingüistes el consideren una variant del dialecte toscà. Ara bé, el cors actual és una mena de koiné entre aquest parlar toscà i el parlar sard que s'hi parla al sud, i que continua a Sardenya.

Té uns 225.000 parlants (1990), que sovint l'usen només oralment, i es reserven l'italià o el francès per a l'expressió escrita. El cors és, tot i així, vehicle de la cultura corsa: música, els seus proverbis, les seues expressions, etc. El seu ús i la seva recuperació són fruit de les reivindicacions en relació amb la seua protecció i el seu ensenyament. En aquest sentit, s'estan realitzant molts esforços per a promoure la llengua corsa entre la joventut (classes bilingües, i s'ensenya en la majoria de les escoles primàries com a matèria opcional).

Gastronomia

La gastronomia corsa és mediterrània i de muntanya. Els principals productes deriven de la castanya, els cítrics, la xarcuteria de porc i la llet i formatge d'ovella. Els productes que tenen una denominació protegida són:

• El vi de Còrsega, amb nou denominacions d'origen.^[23]
• La mel corsa (mele di Corsica), amb sis varietats diferents.^[24]
• El brocciu, formatge de llet de cabra i d'ovella.^[25][26]
• L'oli d'oliva (oliu di Corsica), amb dues denominacions: verge i extra verge.^[27]

Altres productes tradicionals són:

• De xarcuteria: figatellu (salsitxa de fetge),^[28] prisuttu (pernil sec),^[29] coppa, lonzu, panzetta.
• El civet de senglar.
• De formatges: bastilicacciu,^[30] calinzanu,^[31] niolincu,^[32] venachese^[33] i sartinesu.^[34]
• De pastisseria: la pulenda (farina de castanya), els nicci (creps a base de farina de castanya) i els canistrelli (galetes de llimona, anís i castanya).
• De begudes: cervesa amb aroma de castanya i licors de sidra, de castanya, de cirera d'arboç...

Esports

Un dels esdeveniments esportius que es disputen a Còrsega és el Ral·li de Còrsega, prova que s'organitza des de 1956 i que ha estat puntuable per al Campionat Mundial de Ral·li des de 1973 fins a 2008. En 2011 es va incorporar a l'Intercontinental Rally Challenge;i en 2013, al Campionat d'Europa de Ral·li.

Els dos equips de futbol professionals més populars de Còrsega són l'AC Ajaccio i el SC Bastia, que han jugat en la primera divisió professional francesa en diferents períodes des de la dècada de 1960.

Vegeu també

• Llista de peixos de Còrsega
• Escala del rei d'Aragó

Referències

1. Mettefeu, jean-claude. Tour du Monde, Corse, ascension du Monte Cinto (en francès). Books on Demand, 2017. ISBN 978-2-322-08209-4.
2. Dillon, S.; Irvine, N.; Wilding, K.; Palmer, C. Cycling France. Lonely Planet, 2001. ISBN 978-1-86450-036-3.
3. Abram, D. Corsica. Rough Guides, 2003, p. 326. ISBN 978-1-84353-047-3.
4. Guides, R. The Rough Guide to Corsica. Rough Guides Limited, 2009, p. 137. ISBN 978-1-84836-254-3.
5. Ottaviani, T. La Corse des écrivains (en francès). Éditions Alexandrines, 2014, p. 24. ISBN 978-2-912319-97-5.
6. Wolfsperger, K.; Krupp, T.; Round, G. Corsica: The finest coastal and mountain walks. 85 walks. With GPS tracks. Rother, 2019, p. 190. ISBN 978-3-7633-4819-0.
7. Bauernfeind, E.; Soldan, T. The Mayflies of Europe (Ephemeroptera). Brill, 2013, p. 258. ISBN 978-90-04-26088-7.
8. Melaragno, M. Preliminary Design of Bridges for Architects and Engineers. CRC Press, 2021, p. 36. ISBN 978-1-000-11017-3.
9. Fortis, A. World Whitewater: CANOA - KAYAK - RAFTING. Abel Books, 2021, p. 260. ISBN 978-88-6752-242-2.
10. Gregorj, G.C.. Petri Cyrnæi ... de Rebus Corsicis libri quatuor. (Istoria di Corsica, di Pietro Cirneo ... Recata per la prima volta in lingua Italiana, ed illustrata da G. C. Gregorij, etc.) Lat. and It (en italià), 1834, p. 55.
11. Dizionario Corografico della Corsica (en italià), 1855, p. 75.
12. De Luca, S.; Marghi, C.V.; Crippa, A. Corsica. Guida completa (en portuguès). Giunti Editore, 2005, p. 189. ISBN 978-88-09-03850-9.
13. Auzias, D.; Labourdette, J.P.. CORSE 2019 Petit Futé (en francès). Petit Futé, 2019, p. 312. ISBN 978-2-305-00192-0.
14. Auzias, D.; Labourdette, J.P.. CORSE 2017 Petit Futé (en francès). Petit Futé, 2017, p. 353. ISBN 979-10-331-5852-3.
15. fortis, A. I più bei percorsi di kayak in Corsica (en italià). Abel Books, 2020, p. 62. ISBN 978-88-6752-239-2.
16. Radut, D. Vivant entre deux mondes (en francès). Société des écrivains, 2013, p. 200. ISBN 978-2-342-01059-6.
17. Léoutre, P. La Corse (en castellà). Books on Demand, 2020, p. 19. ISBN 978-2-322-22743-3.
18. d'Istria, R.C.. Corse. Marcus, 1998, p. 40. ISBN 978-2-7131-0108-3.
19. Wolfsperger, K.; Krupp, T.; Round, G. Corsica: The finest coastal and mountain walks. 85 walks. With GPS tracks. Rother, 2019, p. 68. ISBN 978-3-7633-4819-0.
20. Travel, DK. Top 10 Corsica. Dorling Kindersley Limited, 2017, p. 178. ISBN 978-0-241-31463-0.
21. (en castellà) Boletín de la Real Academia de la Historia, Volums 165-167, 1969, pàg. 169.
22. Llei número 75-356, de 25 de maig de 1975, sobre la reorganització de Còrsega, a Légifrance (francès)
23. Conger, D.; Plummer, K. For the Love of Wine: “The French Edition”. Gatekeeper Press, 2021, p. 157. ISBN 978-1-6629-0852-1.
24. Gaudry, F.R.. Let's Eat France!: 1,250 specialty foods, 375 iconic recipes, 350 topics, 260 personalities, plus hundreds of maps, charts, tricks, tips, and anecdotes and everything else you want to know about the food of France. Artisan, 2018, p. 380. ISBN 978-1-57965-876-2.
25. Perrin-Chattard, B.; Perrin-Chattard, J.P.. Toute la cuisine (en romanès). Editions Gisserot, 2000, p. 161. ISBN 978-2-87747-443-6.
26. Ducasse, A.; Gallegos, E.; Martínez, E. Gran libro de cocina de Alain Ducasse. Mediterráneo (en castellà). Ediciones Akal, 2009, p. 248. ISBN 978-84-460-2327-2.
27. Planet, L.; Angot, C.; Carillet, J.B.; Cirendini, O.; Dautant, E. Corsica. EDT, 2017, p. 790. ISBN 978-88-592-3961-1.
28. Spry-Marqués, P. PIG/PORK: Archaeology, Zoology and Edibility. Bloomsbury Publishing, 2017, p. 90. ISBN 978-1-4729-1140-7.
29. Guida per la valorizzazione dei prodotti agroalimentari tipici: concetti, metodi e strumenti (en italià). ARSIA., 2006, p. 17. ISBN 978-88-8295-074-3.
30. Mitchell, J.H.. The Rose Café: Love and War in Corsica. Open Road Distribution, 2014, p. 162. ISBN 978-1-4976-8211-5.
31. «Cinq types de fromage corse». Arxivat de l'original el 2022-03-28. [Consulta: 13 juny 2022].
32. Fromagerie en Corse
33. Auzias, D.; Labourdette, J.P.. BEST OF FRANCE 2016 Petit Futé (en francès). Petit Futé, 2015, p. 241. ISBN 978-2-7469-9999-2.
34. Le Bottin Gourmand France 2014. Selection du reader's digest, 2013, p. 278. ISBN 978-2-36049-025-7.

Bibliografia

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)
	Viquinotícies

• GAMISANS, J.: La végétation de la Corse. Ais de Provença: Édisud, 1999. 391 pàgs. ISBN 2-7449-0083-4
• Robèrt Lafont (1968) La revolució regionalista Ed. Aportació Catalana, Barcelona.
• Robèrt Lafont (1969) Per una teoria de la nació Edicions 62, Col·lecció a l'Abast, 72] Barcelona.
• Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minoritàries europees Selecta, Barcelona.
• GARCIA, Xosé Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cruña.
• Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona.
• Xosé M. Núñez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. Síntesis, Col. Historia Universal Contemporánea, 26 Madrid.
• Felipe Fernández-Armesto (1996) Los hijos de Zeus, Grijalbo Barcelona.
• Janine Renucci (1982) La corse PUF, Col. Que sais je, 81 París.
• Paul Arrighi (1973) Histoire de la Corse PUF Col. Que sais je, París.
• Ghjacumu Thiers, Aureli Argemí i Roca; Jordi Bañeres Dossier Còrsega Altres Nacions núm 6, 1984.
• Farrandu Ettori Populu, nazionalità e nazioni: per una revalutazioni de a Storia de Corsica a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega-Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
• Ghjacumu Thiers U francisme in Corsica in u seculu scorsu a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.
• Pasquale Marchetti A Corsica oghje a les II Jornades del CIEMEN del 16 a 28 d'agost 1977 Còrsega- Sardenya, per les reivindicacions nacionals publicat a NATIONALIA III.

Viccionari