Ígor II de Kíev

Ígor II Olgòvitx (Игорь II Олегович en rus) (Kíev?, s. XI - Kíev, 19 de setembre de 1147) fou príncep de Txernígov i gran príncep de Kíev en 1146. És venerat com a sant màrtir per l'Església Ortodoxa Russa.

Ígor de Kíev

Icona russa
Biografia
Naixement	Игорь II Олегович (Ígor II Olegovitx) 1096 Kíev?, (Ucraïna)
Mort	1147 (50/51 anys) Kíiv (Ucraïna)
Sepultura	Església de la Transfiguració (Txerníhiv)
Príncep de Kíev
1146 – 1146
Prince of Chernigov (en)
Activitat
Ocupació	monarca
rei i màrtir
portador de la Passió
Celebració	Església Ortodoxa
Festivitat	18 de juny (translació, correspon al 5 de juny del calendari julià); 2 d'octubre (mort, correspon al 19 de setembre julià)
Iconografia	Com a rei (corona, espasa, tron) amb una creu a la mà
Altres
Títol	Kniaz
Família	Dinastia ruríkida
Pare	Oleg I of Chernigov
Germans	Sviatoslav Olgovich Vsevolod II of Kiev

Biografia

Fill d'Oleg Sviatoslàvitx de Txernígov (avui Txerníhiv), fou escollit com a successor del seu germà Vsèvolod II de Kíev quan aquest morí l'1 d'agost de 1146.. Encara que Vsevolod havia fer prometre als nobles de Kíev que serien fidels al seu germà, era impopular i hi hagué resistència a la successió. Els cronistes diuen que Ígor era avariciós, violent i mal governant. En poc menys de dues setmanes, els nobles de Kíev van cridar el seu cosí i rival Iziaslav Msistislàvitx, per oferir-li el tron. Iziaslav, malgrat que havia promès no reclamar els seus drets, va atacar i derrotar Ígor i el seu germà Sviatoslav.

Sviatoslav va poder escapar, però Ígor, amb una malaltia que li impedia de caminar bé, fou capturat i el cosí va fer-lo llançar a un pou perquè hi restés pres. Hi fou fins a la tardor de 1146, quan, molt malalt, demanà permís per fer-se monjo i sortir-ne. Iziaslav l'alliberà, però Ígor estava tan afeblit que va estar a punt de morir.

Catedral de la Transfiguració de Txernihiv, lloc d'enterrament d'Ígor II.

Pogué ingressar al monestir de Sant Teodor de Kíev, prenent-hi el nom d'Ignasi. Ja restablert, en 1147 fou atacat per una multitud, que erròniament pensava que Ígor volia usurpar el tron d'Iziaslav. El germà d'aquest, Vladímir, intentà salvar-lo, però la gent el llençà des d'una balconada i Ígor morí. El seu cos fou lligat a un carro i exhibit al mercat fins que Vladímir el rescatà.

Aviat se li atribuïren miracles i fou tingut per sant i màrtir, essent venerat per l'Església Ortodoxa Russa. El 5 de juny de 1150, les seves restes foren exhumades i portades a l'església de la Transfiguració de Txernígov, cerimònia equivalent a una canonització. La seva festa litúrgica és el 5 de juny del calendari julià, equivalent al 18 de juny del gregorià.

Bibliografia

• Dimnik, Martin. The Dynasty of Chernigov, 1146-1246, 2003

Precedit per: Vsèvolod II

Gran Príncep de la Rus de Kíev 1146

Succeït per: Iziaslav II