Arabi
lenga semitica / From Wikipedia, the free encyclopedia
L’arabi (var. arab;[2] autonim: اللغة العربية, Al-ʻlugha Al-ʻarabiyya AFI: [ʔalʕaraˈbijːah], عَرَبِيّ, ʻarabiyy AFI: [ʕaraˈbijː]) es una lenga semitica qu'es principalament parlada per leis Arabis e dins lei país arabis ò arabizats dins la peninsula Aràbia, en Orient Mejan e dins lo nòrd d'Africa. Se caracteriza per una diglossia marcada entre l'arabi literau, forma de referéncia de la lenga, e de dialèctes regionaus ben diferenciats. Amb 274 milions de locutors en 2022, l'arabi literau es una lenga importanta dau monde modèrne. Lei dialèctes arabis son encara pus parlats car totalizavan au mens 360 milions la meteissa annada. De mai, l'arabi es oficiau ò cooficiau dins 26 Estats reconeguts per la comunautat internacionala e es una dei sièis lengas oficialas dei Nacions Unidas.
اللُّغَة العَرَبِيّة | |
Parlat en | Mond arabi |
---|---|
Region | Arabia, Orient Mejan e dins lo nòrd d'Africa |
Locutors | 274 milions de locutors |
Classament | 4ena |
Tipologia | VSO |
Classificacion lingüistica | lengas afroasiaticas
|
Estatut oficial | |
Oficial de | Arabia Saudita Argeria Bahrayn Qatar Chad Comòras Emirats Arabis Units Iraq Jordania Kowait Liban Malta Marròc Mauritània Oman Palestina Siria Somalia Sodan Tunisia Iemèn Jiboti |
Acadèmia | Acadèmia de la Llengua Àrab al Caire (ca) , Acadèmia Àrab de Damasc (ca) , Haut commissariat de la langue arabe (fr) , Conseil international de la langue arabe (fr) , Academy of the Arabic Language in Israel (en) , Acadèmia de Ciències de l'Iraq (ca) , Acadèmia Tunisiana de Ciències, Lletres i Arts (ca) e Acadèmia Jordana d'Àrab (ca) |
Estatut de conservacion | |
EXExtinct (Atudat) CRCritically endangered (En dangièr critic)
SESeverely endangered (En dangièr sevèr)
DEDevinitely endangered (En dangièr definitiu)
VUVulnerable (Vulnerable)
NENot Endangered (Non en dangièr) Classada coma lenga segura (NE) per l'Atlàs de las lengas menaçadas dins lo mond | |
Còdis lingüistics | |
ISO 639-1 | ar |
ISO 639-2 | ara |
ISO 639-3 | ara |
Ethnologue | ara |
Glottolog | arab1395 |
Linguasphere | 12-AAC |
ASCL | 4202 |
IETF | ar |
Mòstra | |
Article primièr de la Declaracion dels dreches de l'òme en arabi estandard[1]
المادة ١ | |
Mapa | |
Aquel article conten de simbòls AFI. Sens presa en carga apropriada de l'apercebut, riscatz de veire de punts d'interrogacion, de las casas o d'autres simbòls en plaça de caractèrs Unicode. Per un guida d'introduccion als simbòls AFI, consultatz Ajuda:AFI. |
Au nivèu istoric, l'existéncia de parlars arabis es atestada tre l'Antiquitat dins la peninsula Aràbia. La lenga actuala deriva de l'arabi classic, la forma d'arabi eissida dei trabalhs de redaccion de l'Alcoran dins lo corrent dau sègle VII. Foguèt l'objècte de desvolopaments importants de part de gramaticians fins au sègle XIII. En parallèl, l'expansion militara e l'importància comerciala deis Arabis durant lo periòde medievau permetèron la difusion de la lenga en Orient Mejan, dins lo bacin mediterranèu e dins lo nòrd d'Africa. Au sègle XIX, un important movement de renaissença, la Nahda, emergiguèt a partir d'Egipte per la modernizar e i integrar leis innovacions tecnicas e socialas originàrias d'Euròpa. Aquò menèt a la creacion de l'arabi estandard modèrne qu'es la forma actuala de l'arabi literau.