Comunisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo comunisme es un sistèma economica e sociau basat sus la mesa en comun dei bens e dei servicis e lor distribucion entre lei diferenteis individús en foncion de sei besonhs. Eissit de corrents filosofics utopics apareguts durant l'Antiquitat e l'Edat Mejana, lo comunisme conoguèt una evolucion majora durant lo sègle XIX amb lei trabalhs de Karl Marx e de Friedrich Engels durant la Revolucion Industriala e l'emergéncia dau capitalisme modèrne. Prepausant de metòdes d'analisi empiric e un programa clar per l'instauracion d'una societat comunista, inspirèron la màger part dau movement comunista a partir de la fin dau sègle XIX. En 1917-1918, de partisans dau marxisme prenguèron lo poder en Russia e fondèron l'URSS. Aquò entraïnèt una confrontacion amb lei país capitalistas durant la màger part dau sègle XX. Pasmens, lo comunisme sovietic i foguèt batut e descreditat en causa dei reviradas e dei crimes dau regim e de seis aliats. En 1991, l'afondrament de l'URSS marquèt la desfacha dau movement comunista marxista e lo comunisme, en generau, es intrat dins un periòde de declin.
Existís diferentei tendàncias au sen dau comunisme. Lo destriament principau es basat sus la plaça de la pensada marxista. Lei movements marxistas (leninisme, maoïsme...) son dominats per la necessitat d'organizar la classa obriera per organizar una revolucion permetent de prendre lo poder. Puei, un periòde de dictatura dau proletariat dèu menar a una societat comunista. Lei trabalhs de Marx e d'Engels prepausan un ensemble d'otís d'analisi per organizar aqueu procès coma lo materialisme dialectic. Dempuei la disparicion de l'Union Sovietica, quauquei país continuan de se revendicar d'aquela pensada coma China, Vietnam ò Cuba. Lei corrents non marxistas son fòrça divèrs e son sovent eissits de tradicions religiosas ò indigènas. Influents avans lo desvolopament dau marxisme, son venguts fòrça marginaus. Pasmens, conoisson una certana popularitat dins quauquei país