Mul

Mul

Parell de mules
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Espècie a Viquiespècies
Multimèdia a Commons
Taxonomia
Espècie	Equus asinus × Equus caballus

El mul (nom de la femella mula), és un animal híbrid de l'ase i l'egua o del cavall i la somera. És molt emprat per a transportar càrregues per llocs muntanyencs, difícils i arriscats, i especialment per a transportar material militar en zones de muntanya.

Dites populars

• Antany se morí es mul, i encara li put es cul.^[1]
• Bonic fermar de mula, i la fermava per la cua.^[1]
• Bord i mula, cada dia en fa una; i el dia que no la fa, la guarda per l'endemà.^[1]
• Cada untura, mitja mula.^[1]
• El matxo manso mata l'amo.^[1]
• La mula, pel toll; la burra, per la pols; i el cavall, pertot.^[2]
• La mula i la paciència, arriben a cansar-se.^[3]
• Mula guita, de tothom sospita.^[1]

(var.) Mula guita, ningú la vol.^[2]

(var.) Mula guita, no la compris.^[2]

(var.) Mula guita, ven-la prest.^[1]

• Mula moïna, o molt bona o molt roïna.^[1]

(var.) Mula moïna, o molt dolenta, o molt fina.^[2]

• Mula que no veu civada, la sella la té matada.^[1]
• Mula tordina, o molt falsa o molt fina.^[2]
• Muleta que no és nostra, menja poc i té molta força.^[1]
• No es sap de qui són els matxos, fins que el traginer és mort.^[1]
• Pel juliol, les mules al redol.^[1]
• Per Sant Simó i Sant Judes punxa els bous i pega les mules, que s'acaben les bones sembradures.^[4]
• Per un punt l'abat perdé la mula.^[1]

(var.) Per un punt es perd la mula^[5]

• Quan és mort el matxo, surten els traginers.^[2]
• Qui de matxo d'altri es refia, sovint ha d'anar a peu.^[1]
• Qui té matxos i no els veu, es torna pobre i no s'ho creu.^[1]
• Qui vulga mula sense taca (o sense vici), que vaja a peu.^[1]
• Si els matxos vols fer treballar, no els has d'estalviar el gra.^[1]
• Si vols mula sense vici, vés a peu.^[2]

Dites relacionades amb la dona

• Déu ens guard de mula que fa hiii, i de dona que sap llatí.^[1]

(var.) Mula que faci hiii, i dona que parli llatí, mai feren bona fi.^[2]

• Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames.^[1]
• La mula i la dona creuen amb bones paraules.^[2]
• Mula, dona i vent, Déu et guardi dels tres.^[2]
• Mula i dona, garrot la fa bona.^[1]
• Tira més un pèl de dona que cent mules.^[6]

Dites relacionades amb municipis

• A Barcelona i a Cubells deu mules són cinc parells.^[4]
• De Linyola, ni mula ni dona.^[1]
• Dona de Barberà i mula de Prades, ans d'entrar a casa, batin les cames.^[1]
• Mula de Prades i dona de Reus, ans que entrin a casa, que es trenquin els peus.^[1]
• Ni mula d'Arbeca, ni dona d'Albi, ni rella de Juneda.^[1]
• Per a anar a Roma, ni bossa buida, ni mula coixa.^[1]

Frases fetes

• Agafar la mula.^[1]

Irritar-se i plorar molt, de ràbia, un infant

• Anar amb sa mula d'En Taló.^[1]

Anar a peu (Mallorca)

• Beure més que una mula.^[1]

beure molta d'aigua

• Beure més vi que una mula aigua.^[1]

Beure molt de vi

• Comptar els peus a una mula corrent.^[1]

Ésser molt viu (València)

• Davallar de la mula.^[1]

Abaixar-se, deixar anar l'orgull (Mallorca)

• Ésser més caparrut que una mula.^[1]

Ésser molt tenaç o difícil de convèncer

• Ésser més tossut que una mula.^[7]

Ésser molt tossut i obstinat

• Fer com les mules guites: com més grana, més guitzes.^[3]
• Fer un mul.^[1]

Fer una cosa insignificant amb la pretensió de fer una gran cosa (Mallorca)

• Pensar-se treure'n una mula curta (d'allò que es ven).^[1]

Tenir grans pretensions en el preu que es demana d'una cosa

Referències

1. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «mul». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
2. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Amades, 1934.
3. 1 2 Amades i Gelats, 1934.
4. 1 2 Parés i Puntas, 1999.
5. ↑ Amades, 2002.
6. ↑ Poncela, 2004, p. 34.
7. ↑ «Mula». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 12 gener 2014].

Bibliografia

• Amades, Joan. Justícia Popular (Ed. facsímil) (en català). Barcelona: Edicions El Mèdol, 2002 (Biblioteca de tradicions populars, núm. 14). ISBN 8495559536. 
• Amades, Joan. Vocabulari dels vells oficis de transports i llurs derivats (en català). Barcelona: Casa de Caritat, 1934. 
• Fernández Poncela, Ana M. Sexe i refranyer : proverbis catalans : discurs i missatges sobre homes i dones (en català). Barcelona: CIM, 2004 (Arguments [International Council of Women], núm. 3). ISBN 8493327166. 

• Parés i Puntas, Anna. Tots els refranys catalans (en català). Barcelona: Edicions 62, 1999. ISBN 842974519X.