Pols

Pols

Tempesta de pols (Texas)
Projectes germans
Article a la Viquipèdia
Multimèdia a Commons

La pols és el conjunt de partícules diminutes de terra seca i d'altres matèries, que poden ser emportades pel vent en l'aire.

Citacions

• Ets pols i a la pols tornaràs.^[1]

Gènesi (Gn. 3,19).

Dites populars

• Juny plujós, graner polsós.^[2]
• La mula, pel toll; la burra, per la pols; i el cavall, pertot.^[3]
• La pols que alcen els moltons serveix d'aiguardent al llop.^[4]
• Qui no vulgui pols que no vagi a l'era.^[5][6]
• Setembre boirós, graner polsós.^[2]

Endevinalles

• En què s'assemblen un camí ruixat amb un mort?^[7]

Ambdós no tenen pols.

Frases fetes i locucions

• Fer pols (una cosa).^[8]

Esmicolar o destruir (una cosa).

• Fer la pols (a algú).^[8]

Eclipsar a algú.

Referències

1. ↑ La Bíblia, 2006.
2. 1 2 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «Pols». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002. 
3. ↑ Amades, 1934.
4. ↑ Amades, 1932.
5. ↑ Cinc mil, 1965.
6. ↑ Pamies; Palou, 2012, p. 15.
7. ↑ Amades, 1982.
8. 1 2 «Pols». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2012].

Bibliografia

• Amades, Joan. Vocabulari dels pastors (en català). Barcelona: Imprenta de la Casa de Caritat, 1932. 
• Amades, Joan. Folklore de Catalunya. Vol. 2. Cançoner, cançons, refranys, endevinalles. 3a edició. Barcelona: Selecta, 1982. ISBN 84-298-0452-8. 
• Cinc mil refranys catalans i frases fetes populars (en català). Barcelona: Millà, 1965 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 3). ISBN 8473040082. 
• «Gènesi». A: La Bíblia (en català). Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2006 [Consulta: 20 juny 2012]. 
• Pàmies, Victor; Palou, Jordi. Els 100 refranys més populars (en català). Valls: Cossetània, 2012 (Col·lecció de cent en cent, núm. 16). ISBN 9788490340325.