- A bou vell, esquella nova.
- Al bou vell, mudali-el pessebre i se'n farà la pell.
- (var.) A bou vell, muda-li l'aire i hi deixarà la pell.
- No es recomanable moure a les persones d'edat d'on viuen, perquè els costa adaptar-se als canvis.
- A terres estranyes, les vaques coten els bous.[3]
- El bou a l'estiu i el xai quan el fred és viu.
- El bou li diu al xai: el meu gust no el tindràs mai.
- El bou tot ho veu vermell.
- El que està prop de la vaca, la mama.[3]
- Els bous veuen els homes molt més grans del que són. Per això es deixen manar per ells.
- En casar-se l'home, lliguen un bou i amollen una vaca.[3]
- La tisi es cura bevent sang de bou negre.
- Qui ha perdut el bou, per tot sent esquelles.
- Si el bou vols engreixar, de mig febrer a març l'has de pasturar.
- Vaca i moltó, olla de senyor.[3]
- Vaquetes i rossinyols es poden menjar tots sols.
- Agafar una persona pels braços, entre dos o més, i fer-li pegar culades a terra.
- Ésser una vaca sagrada.[5]
- Ésser una persona que frueix de prestigi per l'autoritat indiscutible que té en una matèria, pel seu poder simbòlic, etc.
- Fer companyia a algú, en el joc o en altres negocis, a base de repartir-se el guany per parts iguals.
- En una casa, comandar-hi la dona (Mall.)
- Treure tot el profit possible d'alguna cosa.
- (var.) Bou, per bèstia grossa.[6]
- (var.) Empassar-se bou per bèstia grossa.[6]
- (var.) Fer passar bou per bèstia grossa.[6]
- (var.) Passa el bou per bèstia grossa.[6]
- Ser molt flexible o poc estricte; susceptibilitat d'acceptar fets greus.
- Engany matusser.
- Pescar a la vaca.[5]
- Se'ns ha follat la vaca prenys.[3]
- Se'ns ha desbaratat allò que portava bon camí (Empordà).
- Anar vaguejant tot el dia d'un lloc a l'altre.
- Semblar que hagi passat el bou de Corpus.[8]
- Quan pels carrers hi ha molta bullícia de gent.
- No mocar-se i xuclar contínuament els mocs (Empordà).
- 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «vaca». A: Diccionari català-valencià-balear. Barcelona: IEC, 2002.
- 1 2 «vaca». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Barcelona : Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 19 de febrer de 2013]
- 1 2 3 4 5 Pàmies i Riudor, Víctor. «Bou» (en català). Paremiologia catalana comparada digital, 2020-.
- ↑ Espinal, Maria Teresa. «flexible». Diccionari de sinònims de frases fetes. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
- ↑ Gargallo i Gregori, José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir». L'autor, 2010-. [Consulta: 16 octubre 2024].