El colom (Columba livia ) és un ocell de la família dels colúmbids, de parrupeig característic, rarament viu en estat salvatge però molt comú a les poblacions.
(en llatí) Dat ueniam coruis, uexat censura columbas.
Saturae II . — Juvenal
Al gat , rates, i al colom, porgueres.[2]
Allí on està el gra , van els coloms.[2]
Amb vent xaloc es coloms volen avall.[2]
Any de glans, any de coloms.[2]
Barcelona , Barcelonassa, tots els carrers plens de colomassa.[2]
Colom sadoll no vol guixes.[2]
Colom, menjar fi, però de mal digerir [o pair].[2]
Colom sadoll no vol guixes.[3]
(var.) A colom sadoll, peres li amarguen.[3]
(var.) Colom sadoll, les cireres li amarguen.[4]
(var.) El colom, menja menja or i caga plom .[3]
L'aligot no engendra el colom.[2]
Menjar hi hagi al colomar, que de coloms no en faltaran.[3]
Més val colom amb sal que llard amb mal.[3]
Ous i colomins, fulletes de carrasca.[2]
Quan és fet el colomar, el colom se mor.[3]
Tots els coloms tenen fel .[3]
Tots els mesos ous i colomins.[3]
Val més una arengada damunt del pa que un colom a volar.[3]
Es diu d'algú que sempre té alguna cosa per a queixar-se.
Anar com un colom perdut.[2]
Anar abatut. Infeliç.
Anar perdut com un colom.[2]
Anar d'un lloc a un altre sense trellat.
Donar (vendre, fer veure, etc.) garsa per perdiu , o garses per perdius (o per coloms).[5]
Enganyar donant una cosa per una altra.
Ésser un colom sense fel.[3]
Ésser de molt bon natural, anar sempre amb bona intenció.
Vomitar.
Il·lusionar-se, tocar poc de peus a terra; imaginar, fer suposicions servint-se dels indicis o senyals que hom té.
No ser bo ni per a volar coloms.[2]
S'aplica a roba vella, a persones sense espenta, a coses de poc apreci.
Canviar de tema, quan la situació està posant-se complicada.
Intentar tindre relacions en algú, com fa el colom en la coloma.
Qui té moltes pretensions però no fa res.
No serveix per a res.
Estar en edat de festejar.
Acció feta amb la finalitat de distreure a qualcú.
No he descobert les Amèriques i com soc son autor em tracten, i puc travessar l'Atlàntic sense tenir d'embarcar-me.
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 Gargallo i Gregori , José. «El Refranyer: Dites, refranys i maneres de dir ». L'autor, 2010-. [Consulta: 15 novembre 2024].
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «colom ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «cirera ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
↑ Alcover , Antoni M. ; Moll , Francesc de B . «perdiu ». A: Diccionari català-valencià-balear . Barcelona: IEC, 2002.
Mil endevinalles catalanes (en català). 9a edició. Barcelona: Millà, 1988 (Biblioteca popular catalana vell i nou ; 4). ISBN 84-7304-017-9 .
Peris i Juan , Antoni. Diccionari de locucions i frases llatines . Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2001. ISBN 8441208786 .