From Wikipedia, the free encyclopedia
El calendari republicà francès (o calendari revolucionari francès) va ser un calendari utilitzat durant la Revolució Francesa que fou instaurat el 5 d'octubre de 1793 per un decret de la Convenció Nacional i es definia el 22 de setembre de 1792 com el primer de l'era, dia de la proclamació de França com a república.[1] El disseny mirava d'adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar-ne les referències de caràcter religiós.
El nou calendari va ésser vigent fins a l'1 de gener de 1806, quan el govern napoleònic va decidir restablir el calendari gregorià.[1]
El calendari republicà va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme amb l'ajuda dels astrònoms Joseph Jêrôme Lalande, Jean-Baptiste-Joseph Delambre i Pierre-Simon Laplace. Tanmateix, se sol atribuir al poeta Fabre d'Églantine, el nom dels mesos i dels dies.
El calendari va ser adoptat per la Convenció Nacional, controlada pels jacobins, el 24 d'octubre de 1793; es va fixar que el primer dia d'aquest nou calendari seria el 22 de setembre de 1792, que coincidia amb la proclamació de la República i amb l'equinocci de tardor. D'aquesta manera, el calendari començava uns 13 mesos abans de la data en què va ser oficialment adoptat.
El calendari va ser d'aplicació civil a França, els territoris ocupats militarment pels exèrcits francesos (com Catalunya durant la Guerra Gran) i les seves colònies americanes i africanes fins que Napoleó va abolir-ne el seu ús oficial el dia 1 de gener de 1806 (més concretament la mitjanit del 10 de nivós de l'any XIV, és a dir, el 31 de desembre de 1805, poc més de 12 anys després de la seva introducció) com una manera d'eliminar els signes de democràcia republicana, atès que s'havia autoproclamat emperador dels francesos al desembre de 1804 i havia creat la nova noblesa imperial durant l'any 1805, ambdós conceptes incompatibles amb la naturalesa d'aquest calendari. Alhora, amb la derogació es volia segellar la reconciliació amb l'Església i el Papat, forjada pel Concordat del 1801 i dels quals va aconseguir una certa tolerància després de restaurar les festivitats civils i religioses de l'Església catòlica amb el Nou Calendari.
El calendari republicà o revolucionari, però, va ésser oficial dues vegades més:
Els anys del calendari revolucionari francès s'acostumaven a escriure amb xifres romanes, i es comptaven a partir de l'inici de l'Era Republicana, que començà el dia 22 de setembre de 1792 (la Primera República Francesa fou proclamada l'endemà que la Convenció Nacional abolís la monarquia). Així, per exemple, el numeral romà IV indica el quart any —o any 4— de la república.
Al calendari republicà, l'any sempre té 12 mesos de 30 dies cadascun.[2]
Els mesos es divideixen en tres dècades de 10 dies cadascuna, per la qual cosa desapareixen les setmanes tradicionals de set dies. Els mesos no coincideixen amb els mesos del calendari Gregorià, perquè el calendari republicà comença sempre el compte dels mesos amb l'inici astronòmic de les estacions.
Els noms dels mesos adopten denominacions de fenòmens naturals i de l'agricultura:[3]
Tardor: (terminació: -aire)
Hivern: (terminació: -ôse)
Primavera: (terminació: -al)
Estiu: (terminació: -dor)
La majoria de noms dels mesos són neologismes derivats de paraules similars en francès, llatí o grec. Les terminacions dels noms s'apleguen segons l'estació, per tal d'adequar la sonoritat de la partícula final al caràcter de l'estació. Per exemple, segons Fabre d'Églantine, els noms dels mesos de la tardor tenien un so greu i una mesura mitjana; els mesos de l'hivern un so feixuc i una mesura llarga; els mesos de la primavera un so gai i una mesura breu; i els mesos de l'estiu un so sonor i una mesura llarga.
Els deu dies de la dècada eren comptats:[4]
A diferència del Calendari Gregorià, on cada dia s'associa amb un sant o santa, el calendari republicà associa cada jorn amb una planta, un animal o una eina del camp.[4]
| Vendémiaire (22 set. ~ 21 oct.) |
Brumaire (22 oct. ~ 20 nov.) |
Frimaire (21 nov. ~ 20 des.) |
|---|---|---|
|
|
|
| Nivôse (21 des. ~ 19 gen.) |
Pluviôse (20 gen. ~ 18 feb.) |
Ventôse (19 feb. ~ 20 mar.) |
|---|---|---|
|
|
|
| Germinal (21 mar. ~ 19 abr.) |
Floréal (20 abr. ~ 19 mai.) |
Prairial (20 mai. ~ 18 jun.) |
|---|---|---|
|
|
|
| Messidor (19 jun. ~ 18 jul.) |
Thermidor (19 jul. ~ 17 ago.) |
Fructidor (18 ago. ~ 16 set.) |
|---|---|---|
|
|
|
Com que la suma dels 12 mesos de 30 dies dona com a resultat un total de 360 dies, en acabar l'any al mes de Fructidor s'hi afegeixen 5 dies (6 si era un any de traspàs) a fi d'adequar el calendari als 365 dies de l'any comú. A l'origen, aquests dies es coneixien com a Sans-culottides, per bé que després de l'any III (1795) van ser coneguts com a jours complémentaires (dies complementaris) i van tenir la consideració de festes nacionals sota la Primera República Francesa. Aquests dies són:
Els anys bixestos o de traspàs en el calendari republicà van ser un punt polèmic a causa de l'obligació que hi havia de començar l'any amb l'equinocci de tardor i, també, d'afegir un dia cada quatre anys (com es feia amb el calendari gregorià).
Si bé els anys III, VII i XI es van ser considerar anys de traspàs, i els anys XV i XX també es va planificar que ho serien, mai no es va arribar a desenvolupar un algorisme per a determinar els anys bixestos posteriors a l'any XX, perquè el calendari va ser abolit en el 14è any de funcionament.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
