Espècie de planta amb flor From Wikipedia, the free encyclopedia
La berbena (Verbena officinalis) és una planta herbàcia perenne i vivaç de la família de les verbenàcies.[1] El seu nom prové del llatí verbēnam ‘berbena', planta d'usos màgics i medicinals. Officinalis també prové del llatí i és un qualificatiu que significa "de la botiga de farmàcia", "d'ús medicinal". És una espècie comuna als vorals de camins, dics, terrenys erms, llocs humits, cunetes, llocs sorrencs, camps abandonats i regió litoral. Es distribueix per quasi tot Europa (excepte Islàndia), Àsia i Àfrica septentrional. Molt comuna a Espanya i introduïda a Noruega, Suècia i Finlàndia. A Catalunya prolifera a l'estatge montà i a la terra baixa mediterrània.
No s'ha de confondre amb verbena. |
És una planta perenne i per la seva forma vital de Raunkjaer és un camèfit. Pot arribar a fer de 30 a 100 cm. És una planta prima, més o menys ramificada, que pot arribar al metre d'alçada. Les tiges són subtils, rectes, quadrangulars, ramificades a la part alta, aspres a les arestes i sense pèl a la resta. Les fulles, de contorn irregular (dentades), són aspres i es presenten oposades, les inferiors són oblongues peciolades, mentre que les superiors són més petites, estretes i una mica festonejades.
Presenta una inflorescència espiciforme (en forma d'espiga). Les flors són petites i de color rosaci o liliaci, dipositades en espigues terminals. El periant té els sèpals units formant un calze amb cinc dents o lòbuls, de vegades és irregular. Té una corol·la simpètala amb cinc lòbuls imbricats, sovint amb un tub prim i un limbe eixamplat, menys sovint campanulat o bilabiat. El periant és de color malva-blavenc. L'androceu té els estams rarament isòmers amb els lòbuls de la corol·la, més sovint quatre i una mica didínams, algun cop dos, a vegades tots o alguns dels que falten estaminodials; filaments inserits al tub de la corol·la i alternats amb els lòbuls d'aquesta. Disc nectarífer al voltant de l'ovari poc desenvolupat o de vegades absent, tub de la corol·la nectarífer per dins en Avicenia. El gineceu normalment és de dos carpels units, inicialment amb l'ovari bilocular però de sobte es divideix en quatre càmeres uniloculades per intrusió de particions del nervi medi carpel·lar. El fruit és drupaci, té de dos a quatre pirenis, molt sovint separant-se en quatre núcules monosaminades, a vegades la càpsula té de dos a quatre valvades.
El seu fruit és una càpsula comprimida lateralment i rugosa que conté quatre llavors. La floració es produeix entre el mesos de juny i octubre.
S'utilitza la planta sencera dessecada, sobretot la flor i en menor importància l'arrel. El principi actiu de la berbena és un heteròsid anomenat berbenalòsid que té caràcter estimulant del sistema nerviós parasimpàtic i per hidròlisi produeix berbenalol, berbenalina, berbenanina i hastasòdid. la berbena conté mucílags, glucòsids, olis essencials (limonè, citrals, terpens, alcohols terpènics i geramiol), saponina, àcid silícic, àcid cafèic, tanins i principis amargs. També té derivats del fenilpropà com el berbascòsid, eucovòdis i martinòsids.
S'ha utilitzat per al tractament del nerviosisme, insomni, ansietat, esgotament físic, esgotament psíquic, tos improductiva, asma, bronquitis, refredat comú, dispèpsies, discinèsia biliar, oligúria, retenció urinària, edema, artritis, artràlgies, gota. També s'ha fet servir per via tòpica per al tractament d'estomatitis, laringitis, dermatitis, prurit, cremades.
Dosis elevades de berbenalina provoquen la paràlisi del Sistema Nerviós Central, la qual cosa causa l'aparició d'estupor i convulsions.
Durant l'edat mitjana es va utilitzar en pocions i beuratges pels endevins i bruixes que facilitaven a aquells que creien en la seva capacitat afrodisíaca.
Dioscòrides la considerava una herba sagrada, ja que era una de les espècies més emprades en les cerimònies religioses.[2]
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.