Camèfit

Els camèfits són una de les formes vitals de Raunkjaer. Són plantes en què les parts aèries són persistents tot l'any però que tenen les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.^[1] Són plantes de gran resistència, ja que combinen els avantatges de les formes vitals de mida petita i de les de mida més grossa (faneròfits). En efecte, poden presentar certa protecció de les seves gemmes contra les inclemències exteriors: en ambients freds, les gemmes es veuen protegides del fred exterior pel mantell nival, en altres ambients també protegeixen les gemmes cobrint-les de catafil·les, fulles mortes, o per un hàbit molt compacte de la planta i una baixa transpiració. D'altra banda, el fet que no tinguin necessitat de realitzar cada any processos de creixença o reproducció, com s'esdevé en formes vitals més petites (geòfits, teròfits o hemicriptòfits), les fa encara més resistents que aquestes. Són típiques de les estepes, zones àrides, ambients molt freds (com la tundra, alta muntanya o zones continentals).^[2] Es divideixen en 8 categories segons el seu hàbit:^[1]

• Camèfits fruticosos: Mates llenyoses de tiges erectes o ascendents. En són un clar exemple la farigola o l'aspró.
• Camèfits sufruticosos: Mates de tiges més o menys erectes o ascendents, de tiges llenyoses només a la base. En són un exemple la botja d'escombres, el malrubí blanc o l'espígol.
• Camèfits reptants: Quan les plantes desenvolupen les tiges damunt del terra. En són un exemple la rèvola o la verònica.
• Camèfits suculents: Plantes que presenten òrgans engruixits per l'acumulació d'aigua. En són un exemple les crassulàcies o cactàcies.
• Camèfits pulvinulars o en coixinet: Plantes que desenvolupen mates de tiges densament atapeïdes de manera que la mata adopta una forma de coixí. En són un exemple l'eriçó o el gatovell.
• Camèfits enfiladissos o escandents: Plantes enfiladisses que necessiten d'un suport per desenvolupar-se. N'és un exemple la corretjola borda o el seneci enfiladís.
• Camèfits espartoides o cespitosos: Plantes que formen denses tofes de tiges folioses. En són un exemple moltes espècies de gramínies com el càrritx o el llistó, algunes ciperàcies o asparagàcies (Aphyllantes monspessulana)
• Camèfits en espatllera: Plantes llenyoses que formen catifes de petites tiges folioses densament entrellaçades. En són un exemple la rosa de roca o el Salze nan.

Cap d'ase (Lavandula stoechas) com a exemple de camèfit

Exemples

• 
  Farigola (Thymus vulgaris), camèfit fruticós
• 
  Botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum), s'observa la base llenyosa i les tiges ascendents més aviat herbàcies
• 
  Coixins d'eriçó (Erinacea anthyllis), camèfit pulvinular
• 
  Corretjola borda (Cyanchum acutum), un camèfit enfiladís damunt de senill.
• 
  Tofes de càrritx (Ampelodesma mauritanica), camèfit cespitós o espartoide, també dit graminoide.
• 
  Mantell de salze nan (Salix herbacea), un camèfit en espatllera.
• 
  Verònica (Veronica officinalis), exemple de camèfit reptant
• 
  Crespinell gros (Sedum sediforme), exemple de camèfit suculent

Referències

1. Josep Antoni Conesa i Mor; Joan Pedrol i Solanes, Jordi Recasens i Guinjuan. Estructura i organització de plantes superiors. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010. ISBN 978-84-8409-310-7.
2. «camèfit». GEC. [Consulta: 12 abril 2020].