Les formes vitals de Raunkjaer són una classificació ecològica de les espècies vegetals terrestres, d'acord amb el lloc on se situen els meristemes caulinars (gemmes) durant l'estació desfavorable (per freda o per seca). Aquesta classificació fou proposada pel botànic danès Christen C. Raunkiær el 1904, i consolidada definitivament el 1934.[1]
Així, espècies que tenen aspecte semblant a l'estació favorable poden tenir formes vitals diferents perquè les parts semblants desapareixen en empitjorar el temps. Per exemple, dues gramínies comunes, el margall bord i el fenàs de marge, a la fi de primavera ambdues són herbes verdes amb espigues, però a l'època desfavorable del fenàs en roman la part subterrània amb les gemmes arran de terra, preparades per rebrotar, mentre que del margall només en queda la llavor. A més, les alçades que es consideren per classificar les plantes no són la de la planta, sinó només la de les gemmes. Així, per exemple, la ceba, les fulles i flors de la qual assoleixen fàcilment alçades d'alguns pams, té les gemmes sota terra dins el seu bulb.
1. Faneròfit.
2-3. Camèfit.
4. Hemicriptòfit.
5-6. Geòfit.
7. Helòfit.
8-9. Hidròfit.
(teròfits, aeròfit i epífit no es mostren)
Les formes vitals de Raunkjaer són:
- Epífits: creixen a sobre o dintre d'una altra planta sense parasitar-la. És el cas de moltes orquídies o bromeliàcies.
- Faneròfits: els meristemes resten a més de 40 cm del terra. És el cas d'arbres i d'arbusts. Entre aquests s'hi distingeixen:
- Macrofaneròfits: tenen les gemmes persistents situades a més de 2 m d'altura (per exemple els roures).
- Nanofaneròfits: tenen les gemmes persistents situades a menys de 2 m d'altura (per exemple les estepes o el romaní).
- Camèfits: els meristemes resten a menys de 40 cm del terra. És el cas de les mates perennes com la farigola o el llistó.
- Hemicriptòfits: els meristemes es troben just arran de terra en l'estació desfavorable, com en el fenàs de marge o el fenàs de bosc.
- Geòfits: els meristemes es troben sota terra en l'estació desfavorable. Per exemple, la ceba i l'all.
- Teròfits: en l'estació desfavorable tan sols hi resten les llavors, que no germinaran fins a l'arribada d'un moment més propici. És el cas del margall bord i de l'ordi.
- Hidròfits: en l'estació desfavorable les gemmes resten protegides dins de l'aigua. És el cas de la llentilla d'aigua i plantes afins.
Referències
Bibliografia
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
