arbust de la família de les fabàcies From Wikipedia, the free encyclopedia
La regalèssia o regalíssia (Glycyrrhiza glabra, del grec rhiza, 'arrel', i glyks o glukus, 'dolç'; i glaber, que fa referència a l'absència de pilositat) és un arbust de la família de les fabàcies.
Glycyrrhiza glabra  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | arrel de regalèssia, pega dolça i extracte de regalèssia |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 203353 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Galegeae |
| Gènere | Glycyrrhiza |
| Espècie | Glycyrrhiza glabra L., 1753 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Glycyrrhiza glandulifera L.[1]
|
A partir de l'arrel o rizoma se n'extreu una substància dolça coneguda col·loquialment com a «pega dolça». L'extracte de regalèssia en forma de barretes negres és el trac a les Balears.
La regalèssia prové de l'Europa mediterrània i de l'Àsia Menor i es troba cultivada en molts llocs gràcies a la seva naturalització en zones humides, al costat de rius, barrancs, etc. A la península Ibèrica es pot trobar en zones fluvials d'ambients mediterranis poc plujosos. Sobretot en zones properes al riu Ebre i algunes àrees disperses del sud i l'est de la península.
És una planta herbàcia perenne vivaç (és a dir un geòfit) que pot arribar al metre i mig d'altura. Té un rizoma vertical molt desenvolupat i tuberós, que continua cap avall amb una potent arrel axonomorfa que es divideix en 3 o 5 arrels secundàries i diversos estolons horitzontals, que poden fer fins a 8 metres. Aquests estolons serveixen per a la reproducció asexual (molt activa en aquesta planta). La tija és estriada i poc ramificada. Les fulles són perennes, compostes, alternes, imparipinnaticompostes de 7 a 15 cm amb 5-9 folíols el·líptics. Tal com indica el seu nom, l'espècie no té pilositat, és glabre.
Les flors són hermafrodites, zigomorfes i pentàmeres, de color porpra o blau pàl·lid i constitueixen una inflorescència en forma d'espiga axil·lar, de petita mida, que brota de llargs peduncles. A la base apareixen bràctees lanceolades, membranoses i persistents. Té el calze amb sèpals de forma acampanada i amb un gran nombre de pèls glandulars a la seva superfície. Té una corol·la papilionàcia, amb l'estendard que supera en longitud les altres peces. L'androceu està constituït per 10 estams diadelfs. El gineceu és súper, unilocular i monocarpel·lar. Es desenvolupen de 4 a 5 primordis seminals. El fruit és en llegum oblong (allargat), comprimit i silícula, i pot arribar a 3 cm de longitud. És un llegum glabre, de contorn irregular, amb 2-5 llavors petites i arronyonades a l'interior.
De l'arrel d'aquesta planta se n'extreu la "pega dolça", també anomenada "regalèssia", "esperit de broc" o "estrep". Aquest n'és l'ús més conegut.
El seu component principal és la glicirricina, que conté sucres (glicirricina, glucosa i sacarosa), flavonoides (licoflavonol, licoricona, glicerol, glizarina, formononetina, isoliquiritigenina, glabrol i glabrona), saponines, tanins, betacarotens, aminoàcids (asparragina), proteïnes, àcids (salicílic, màlic, betulínic, glicirrètic), sals minerals (calci, crom, cobalt, fòsfor, magnesi potassi, silici i sodi) i vitamines (vitamina C i tiamina).
Es venen uns productes normalitzats de regalèssia sense glicirricina, l'únic component que representa toxicitat per al cos humà. Aquest producte es diu regalèssia DGL (Deglycyrrizinated Licorice). S'ha demostrat que aquests productes poden contrarestar l'acidesa estomacal i neutralitzar-ne l'excés.[2] Aquesta propietat és molt interessant per a aplicar tractaments en aquells casos en què es requereixi rebaixar l'acció dels àcids estomacals, com l'acidesa gàstrica, l'úlcera gàstrica, esofàgica o les plagues de la boca. El seu ús també alleuja l'estrenyiment. També s'ha comprovat que la ingestió de productes normalitzats amb glicirricina de la regalèssia exerceix una funció protectora del fetge, alliberant-lo d'aquelles substàncies tòxiques que li resulten perjudicials, protegint i revitalitzant-ne les cèl·lules.[2] Aquesta propietat és útil per a tractar malalties del fetge com l'hepatitis B o la cirrosi.
La glicirricina conté propietats mineralcorticoides i glucocorticoides. El seu ús prolongat produeix efectes negatius a l'organisme amb augment de la pressió sanguínia (hipertensió arterial), augment del sodi i retenció d'aigua. Es produeix una pèrdua anormal de potassi, que condueix a una hipocalèmia.
Moltes de les intoxicacions es produeixen d'una manera involuntària amb l'ús habitual d'aquesta planta en caramels. Altres causants de les intoxicacions és beure quantitats grans de begudes que continguin regalèssia, fumar tabac tractat amb aquesta planta, etc.
Algun estudi també ha comprovat que el consum perllongat pot provocar una disminució de la testosterona i una inhibició del desig sexual. Alguns dels símptomes d'intoxicació són mal de cap per augment de pressió, edemes sobretot a la cara i als turmells, sensació d'extremitats ardents, debilitat, rampes, orina de color fosc, amenorrea, arrítmia, etc.[3]
No es pot utilitzar en casos de diabetis de tipus II, en pacients amb hipertensió arterial, en aquells que tenen poc de potassi en sang, en malalts d'hepatitis i durant l'embaràs.
El seu consum no està recomanat si s'estan prenent altres medicaments com els que se subministren per augmentar la pressió arterial. D'altra banda, hi ha nombrosos exemples documentats que indiquen que la ingestió de regalèssia produeix símptomes d'hiperaldosteronisme primari, tals com la retenció d'aigua i sodi, i hipocalèmia. En conseqüència, els individus amb algun trastorn cardiovascular haurien d'evitar-ne la ingestió. Se sap que la hipocalèmia agreuja la intolerància a la glucosa i, per tant, la ingestió de regalèssia pot interferir en qualsevol tractament hipoglucèmic. També pot interferir en tractaments hormonals, per l'activitat antiestrogenia i estrogènica que té.
A més de preparats normalitzats de pega dolça, també s'utilitza l'arrel seca triturada per a fer decoccions, i macerada serveix per a fer una beguda alcohòlica de 45 graus. L'avantatge de l'arrel és que, un cop recollida i rentada adequadament, es pot guardar i es conserva perfectament. Té valor com a edulcorant i s'utilitza també en la fabricació de productes del tabac per a millorar-ne el gust.
La planta es pot reproduir per les llavors o multiplicar per les arrels o rizomes. La sembra o plantació es pot fer a la tardor o a la primavera. Les llavors són de difícil germinació i cal estovar-les 24 hores en aigua per tal d'activar-les. Els rizomes plantats han de tenir almenys un borró. Una vegada nascuda la planta, es comporta com una planta invasora i no deixa créixer cap altra herba. Les arrels s'arranquen de la planta a la tardor del segon any.
.jpg)
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
.svg){kind=icon}
