Jean Baptiste Joseph, chevalier Delambre (Amiens, 19 de setembre de 1749 – París, 19 d'agost de 1822) va ser un matemàtic i astrònom francès. També va ser el director de l'Observatori de París i l'autor de llibres molt populars obre la història de l'astronomia des dels temps antics al segle xviii.
.svg)
El seu cognom apareix inscrit a la Torre Eiffel
Biografia
Després d'una febre passada a la seva infantesa, que va deixar els seus ulls molt sensibles, va creure que aviat es tornaria cec i per això va llegir tants llibres com li va ser possible i va exercitar molt la seva memòria i els idiomes. Com a resultat d'això va publicar Règles et méthodes faciles pour apprendre la langue anglaise.
Delambre va dedicar-se a l'astronomia fins al punt que l'any 1788 va ser elegit membre estranger de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències. El 1790, l'Assemblea Constituent francesa va demanar a l'Acadèmia francesa de Ciències que introduís una nova unitat de mesurament. Els acadèmics es decidiren pel metre, definit com a 1 / 10.000.000 de la distància del Pol Nord a l'Equador terrestre, i es prepararen per organitzar una expedició per mesurar la llargada de l'Arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona, un tros del meridià que també passava per París. L'any 1791, la comissió mètrica acadèmica confià aquesta missió a Jean-Dominique de Cassini, Adrien-Marie Legendre i a Pierre Méchain. Cassini, que era reialista, va dimitir després de l'arrest del rei Louis XVI a Varennes. El 15 de febrer de 1792, Delambre va ser elegit unànimement membre de l'Acadèmia francesa de Ciències i va substituir Cassini en la part de l'expedició del nord de mesurar el meridià des de Dunkirk a Rodez. Pierre Méchain va comandar la part sud de l'expedició fent mesuraments des de Barcelona a Rodez. Els mesuraments es van acabar el 1798.
El 1801, el consol Napoleó I va aconseguir la presidència de l'Acadèmia francesa de Ciències i va nomenar Delambre com a Secretari Permanent de les Ciències Matemàtiques, càrrec que va conservar fins a la mort.
Després de la mort de Méchain el 1804, Delambre va ser nomenat director de l'Observatori de París. També va ser professor d'astronomia al Collège de France.
Delambre va ser un dels primers astrònoms a derivar equacions astronòmiques des de fórmules analítiques, i fou autor de les Analogies de Delambre i, a partir dels 70 anys, d'obres d'història de l'astronomia. Va ser fet cavaller (chevalier) de l'Orde de Saint Michael i de la Legió d'Honor. També va ser elegit membre de l'American Academy of Arts and Sciences el 1822.[1]
Delambre morí el 1822 i va ser enterrat al Cementiri Père Lachaise de Paris. El cràter Delambre de la Lluna el recorda.
Obres
- Méthodes analytiques pour la détermination d'un arc du méridien (Crapelet, Paris, 1799)
- Notice historique sur M. Méchain, lue le 5 messidor XIII (Baudouin, Paris, January 1806; this is the eulogy on the late Pierre Méchain, read at the Academy by Secretary Delambre on June 24, 1805)
- Base du système métrique décimal, ou Mesure de l'arc du méridien – compris entre les parralèles de Dunkerque et Barcelone, executée en 1792 et années suivantes, par MM. Méchain et Delambre. (editor; Baudouin, Imprimeur de l'Institut National; Paris; 3. vol.; January 1806, 1807, 1810; this includes both his own and Méchain's data gathered during the meridian survey 1792–1799 and calculations derived thereof)
- Rapport historique sur le progrès des sciences mathématiques depuis 1799 (Imprimerie Impériale, Paris, 1810)
- A history of astronomy, comprising four works and six volumes in all:
- Histoire de l'astronomie ancienne, Paris: Mme Ve Courcier, 1817. 2 volumes; vol. 1, lxxii, 556 pp., 1 folded plate; vol. 2, viii, 639 pp., [1], 16 folded plates. OCLC 490232972.
Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1965 (Sources of Science, #23), with a new preface by Otto Neugebauer. OCLC 648488.
Text en línia: vol. 1, , , ; vol. 2, , .
- Histoire de l'astronomie ancienne, Paris: Mme Ve Courcier, 1817. 2 volumes; vol. 1, lxxii, 556 pp., 1 folded plate; vol. 2, viii, 639 pp., [1], 16 folded plates. OCLC 490232972.
- Histoire de l'astronomie du moyen age, Paris: Mme Ve Courcier, 1819. lxxxiv, 640 pp., 17 folded plates. OCLC 490233042.
Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1965 (Sources of Science, #24.) OCLC 647834.
Also reprinted by Paris: J. Gabay, 2006. OCLC 494627038.
Text en línia: . - Histoire de l'astronomie moderne, Paris: Mme Ve Courcier, 1821. 2 volumes; vol. 1, lxxxii, 715 pp., [1], 9 folded plates; vol. 2, [4], 804 pp., 8 folded plates. OCLC 490233154.
Reprinted by New York and London: Johnson Reprint Corporation, 1969 (Sources of Science, #25), with a new introduction and tables of contents by I. Bernard Cohen. OCLC 647838.
Also reprinted by Paris: Editions Jacques Gabay, 2006. OCLC 493779358.
This takes the history to the 17th century.
Text en línia: both volumes, with usable plates, ; vol. 1, , , ; vol. 2, . - Histoire de l'astronomie au dix-huitième siècle, edited by Claude-Louis Mathieu, Paris: Bachelier (successeur de Mme Ve Courcier), 1827. lii, 796 p., 3 folded plates. OCLC 490233264
Reprinted by Paris: J. Gabay, 2004. OCLC 470502171.
This includes the history of astronomy in the 18th century, especially critiques of his colleagues at the Academy, which he withheld to be published posthumously.
Text en línia: ; with usable plates, .
- Histoire de l'astronomie du moyen age, Paris: Mme Ve Courcier, 1819. lxxxiv, 640 pp., 17 folded plates. OCLC 490233042.
- Grandeur et figure de la terre, ouvrage augmenté de notes, de cartes (1912)(edited by Guillaume Bigourdan, Gauthiers-Villars, Paris, 1912;)
Referències
Enllaços externs
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
