Dinastia Júlio-Clàudia (14-69)
Tiberi, emperador romà
- Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Heinrich Ignaz Franz Biber: Chi la dura la vince (1690-1692)
- Reinhard Keiser: Der bei dem allgemeinen Welt-Frieden von dem Großen Augustus geschlossene Tempel des Janus (1698)
- Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)
- Carlo Francesco Pollarolo: Il Germanico (1715, P. G. Barziza)
- Bartolomeo Cordans: La generosità di Tiberio (1729)
- Francesco Corradini: Con amor no hay libertad (1731, carnestoltes, T. de la Cruz, Madrid),"[121] melodrama harmónica al estilo de Italia"
- Giovanni Battista Sammartini: L'Agrippina, moglie di Tiberio (1743, G. Riviera)
- Igor Escudero: I, Claudius (2019, 1-6, Centro Cultural Miguel Delibes, Valladolid; I. Escudero)[122]
Júlia (filla d'August), esposa de Tiberi
- Reinhard Keiser: Der bei dem allgemeinen Welt-Frieden von dem Großen Augustus geschlossene Tempel des Janus (1698)
- Nicolò Porpora: L'Agrippina (1708, 4-11, Palazzo reale, Nàpols; Nicola Giuvo)
- Carlo Francesco Pollarolo: Il Germanico (1715, P. G. Barziza)
- Charles-Louis Mion: Julie et Ovide (1753, òpera-ballet heroic)
Vipsània Agripina, esposa de Tiberi
Eli Sejà, favorit de Tiberi
- Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)
- Bartolomeo Cordans: La generosità di Tiberio (1729)
- Giovanni Battista Sammartini: L'Agrippina, moglie di Tiberio (1743, G. Riviera)
- Igor Escudero: I, Claudius (2019, 1-6, Centro Cultural Miguel Delibes, Valladolid; Pablo Gómez)[122]
Drus el Jove, fill de Tiberi
- Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato) (hi apareix la seva ombra)
- Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato) (hi apareix la seva ombra)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato) (hi apareix la seva ombra)
- Carlo Francesco Pollarolo: Il Germanico (1715, P. G. Barziza)
Claudia Livil·la, esposa de Drus el Jove
- Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato), com a Livia
- Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato), com a Livia
- Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)
Cunobel·lí, cabdill britó
- Arne Eggen: Cymbeline (1951)
Caratac, cabdill britó
Publi Ostori Escàpula, magistrat romà
Cartimandua, reina dels brigants
- Johann Christian Bach: Carattaco (1767, 14-2, King's Theatre at Haymarket, Londres; Giovan Gualberto Bottarelli)
Calígula, emperador romà
- Antonio Sartorio: La prosperità d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Antonio Draghi: La prosperità di Elio Sejano (1671, N. Minato)
- Giovanni Maria Pagliardi: Caligola delirante (1672, T. Santi Giovanni e Paolo, Venècia; Nicolò Beregan)
- Giovanni Legrenzi: Germanico sul Reno (1676)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Glückseelig-steigende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Nicolaus Adam Strungk: Der Unglück-fallende Sejanus (1678, Christian Richter)
- Heinrich Ignaz Franz Biber: Chi la dura la vince (1690-1692)
- Giacomo Antonio Perti: La prosperità di Elio Sejano (1699, N. Minato)
- Nicolò Porpora: L'Agrippina (1708, 4-11, Palazzo reale, Nàpols; Nicola Giuvo)
- Antonio Orefice: Caligula delirante (1713)
- Francesco Corradini: Con amor no hay libertad (1731, carnestoltes, T. de la Cruz, Madrid),"[121] melodrama harmónica al estilo de Italia"
- Gaetano Braga: Caligola (1873)
- Detlev Glanert: Caligula (2006, 7-10, Oper Frankfurt; Hans-Ulrich Treichel, a partir d'A. Camus)
- Igor Escudero: I, Claudius (2019, 1-6, Centro Cultural Miguel Delibes, Valladolid; Pablo Gómez)[122]
Cesònia, esposa de Calígula
- Giovanni Maria Pagliardi: Caligola delirante (1672, T. Santi Giovanni e Paolo, Venècia; Nicolò Beregan)
- Antonio Orefice: Caligula delirante (1713)
- Detlev Glanert: Caligula (2006, 7-10, Oper Frankfurt; Hans-Ulrich Treichel, a partir d'A. Camus)
Gneu Domici Corbuló, cònsol romà
Valèria Messalina, emperadriu romana
Emperador Claudi I de Roma
- Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Carlo Pallavicino: Messalina (1679)
- Reinhard Keiser: Die verdammte Staat-Sucht, oder Der verführte Claudius (1703)
- Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia ; Vincenzo Grimani)
- Johann Christian Bach: Carattaco (1767, 14-2, King's Theatre at Haymarket, Londres; Giovan Gualberto Bottarelli)
- Giacomo Orefice: Il gladiatore (1898, 20-3, T. Real, Madrid; G. Orefice)
- Igor Escudero: Yo, Claudio & Claudio el dios (2019, 1-6, Auditorio Miguel Delibes, Valladolid ; Pablo Gómez)[125]
Claudi Tiberi Germànic Britànic, fill de Claudi, hereu al tron
Agripina Menor , esposa de l'emperador Claudi I de Roma
- Antonio Sartorio: La caduta d'Elio Seiano (1667, Nicolò Minato)
- Giovanni Lorenzo Lulier: L'Agrippina (1691)
- Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
- Alessandro Scarlatti: Nerone fatto cesare (1695, M. Noris)
- Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
- Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda.
- Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia; Vincenzo Grimani)
- Antonio Vivaldi: Nerone fatto Cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda
- Giuseppe Maria Orlandini: Nerone (1721)
- Giuseppe Vignati: Nerone (1724, Agostino Piovene)
- Bartolomeo Cordans: La generosità di Tiberio (1729)
- Carl Heinrich Graun: Britannico (1751)
- Jean Joseph Bott: Actäa, das Mädchen von Corinth (1862, 4, Königliches Opernhaus, Berlín; Julius Rodenberg)
- Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
- Giacomo Orefice: Il gladiatore (1898, 20-3, T. Real, Madrid; G. Orefice)
- Joan Manén i Planas: Acté (1903, 3-12, G. Teatre del Liceu, Barcelona; J. Manén)
- Joan Manén i Planas: Neró i Acté (1928, 28-1, Landestheater, Carlsruhe; J. Manén)
- Gian Francesco Malipiero: Mondi celesti e infernali (1949, estrena: 1950, 12-1, RAI, Roma; G. F. Malipiero), "tres actes amb set dones"
- Franz Hummel: Luzifer (1987)
Marc Antoni Pal·las, llibert i secretari de Claudi i Neró
- Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
- Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia; Vincenzo Grimani)
- Antonio Vivaldi, amb àries pròpies i de Pollarolo, Gasparini i Orlandini: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda
Narcís, llibert i cortesà
Gneu Calpurni Pisó, cònsol
Emperador Neró de Roma
- Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
- Carlo Pallavicino: Nerone (1679)
- Heinrich Ignaz Franz Biber: Chi la dura la vince (1690-1692)
- Antonio Gianettini: L'ingresso alla gioventù di Claudio Nerone (1692)
- Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
- Alessandro Scarlatti: Nerone fatto Cesare (1695, M. Noris)
- Nicolaus Adam Strungk: Nero (1693, Paul Thiemich)
- Johann Valentin Meder: Nero (1695)
- Carlo Francesco Pollarolo: Il ripudio d'Ottavia (1699, M. Noris)
- Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
- Domenico Scarlatti: L'Ottavia ristituita al trono (1703, Giulio Convò)
- Reinhard Keiser: Die römische Unruhe, oder Die edelmütige Octavia (1705)
- Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda
- Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia ; Vincenzo Grimani)
- Antonio Vivaldi: Nerone fatto Cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda
- Francesco Mancini: La fortezza al cimento (1721)
- Giuseppe Maria Orlandini: Nerone (1721)
- Giuseppe Vignati: Nerone (1724, Agostino Piovene)
- Giovanni Battista Pescetti: Nerone detronato dal trionfo di Sergio Galba (1725, Pompilio Mitti)
- Egidio Duni: Nerone (1735)
- Carl Heinrich Graun: Britannico (1751)
- Angelo Tarchi: La morte di Nerone (1782)
- Angelo Tarchi: La congiura pisoniana (1797, F. Francesco Salfi)
- Jean Joseph Bott: Actäa, das Mädchen von Corinth (1862, 4, Königliches Opernhaus, Berlín; Julius Rodenberg)
- Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
- Ivar Hallström: Nero (1882)
- Ruperto Chapí: ¿Quo vadis? (1891, 28-12, T. Apolo, Madrid ; Sinesio Delgado),"[126] zarzuela de magia disparatada"
- Joan Manén i Planas: Acté (1903, 3-12, G. Teatre del Liceu, Barcelona; J. Manén)
- Joan Manén i Planas: Neró i Acté (1928, 28-1, Landestheater, Carlsruhe; J. Manén)
- Joaquín Valverde y Sanjuán, Rafael Calleja: Biblioteca popular (1905, 20-10, T. Eslava, Madrid ; Luis de Larra), "revista simbólica"[127]
- Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
- Manuel Penella: Las romanas caprichosas (1910, 18-11, Gran Teatro, Madrid ; José Sánchez Silva, Ramón Asensio Mas),[128] opereta bufa
- Arrigo Boito: Nerone (1918-1924, acabada per Arturo Toscanini, Vincenzo Tommasini i Antonio Smareglia; estr.: 1924, 1-5, T. alla Scala, Milà; A. Boito)
- Gian Francesco Malipiero: Orfeo, ovvero l'ottava canzone (1925, 5-11, Stadtoper, Düsseldorf, G. F. Malipiero a partir d'Angelo Poliziano), escena musical en un acte
- Pietro Mascagni: Nerone (com a Claudio Cesare Nerone) (1935)
- Josep Soler i Sardà: Nerón, òpera en dos actes (1985-2008)
Clàudia Octàvia, emperadriu consort de Roma, esposa de Neró
- Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
- Carlo Francesco Pollarolo: Il ripudio d'Ottavia (1699, M. Noris)
- Domenico Scarlatti: L'Ottavia ristituita al trono (1703, Giulio Convò)
- Reinhard Keiser: Octavia (1705)
- Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda
- Giuseppe Maria Orlandini: Nerone (1721)
- Giuseppe Vignati: Nerone (1724, Agostino Piovene)
- Gian Francesco Malipiero: Mondi celesti e infernali (1949, estrena: 1950, 12-1, RAI, Roma; G. F. Malipiero), "tres actes amb set dones"
Sofoni Tigel·lí, ministre de Neró
Publi Trasea Pet, senador
Sorà Barea, senador
Gai Calpurni Pisó, senador
Marc Emili Lèpid, hereu de l'emperador Calígula de Roma
- Nicolaus Adam Strungk: Nero (1693, Paul Thiemich)
- Reinhard Keiser: Octavia (1705)
Popea Sabina, consort de l'emperador romà Neró i d'Otó
- Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
- Carlo Francesco Pollarolo: Il ripudio d'Ottavia (1699, M. Noris)
- Domenico Scarlatti: L'Ottavia ristituita al trono (1703, Giulio Convò)
- Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda
- Georg Friedrich Haendel: Agrippina HWV 6 (1710, 26-10, T. Grimani di S. Giovanni Crisostomo, Venècia ; Vincenzo Grimani)
- Giuseppe Maria Orlandini: Nerone (1721)
- Giuseppe Vignati: Nerone (1724, Agostino Piovene)
- Jean Joseph Bott: Actäa, das Mädchen von Corinth (1862, 4, Königliches Opernhaus, Berlín; Julius Rodenberg)
- Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
- Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
- Manuel Penella: Las romanas caprichosas (1910, 18-11, Gran Teatro, Madrid ; José Sánchez Silva, Ramón Asensio Mas),[128] opereta bufa
- Gian Francesco Malipiero: Mondi celesti e infernali (1949, estrena: 1950, 12-1, RAI, Roma; G. F. Malipiero), "tres actes amb set dones"
Lucà, poeta hispanoromà
Petroni, escriptor i cortesà romà
- Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
- Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
- Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
- Manuel Penella: Las romanas caprichosas (1910, 18-11, Gran Teatro, Madrid ; José Sánchez Silva, Ramón Asensio Mas),[128] opereta bufa
- Constantino Vicente Gaito: Caio Petronio: escenas romanas (1919)
Gai Juli Víndex, general, rebel contra Neró
Sèneca el Jove, filòsof i escriptor romà
- Claudio Monteverdi: L'incoronazione di Poppea (1643, Teatro Santi Giovanni i Paolo, Venècia; Gian Francesco Busenello)
- Carlo Pallavicino: Nerone (1679)
- Giacomo Antonio Perti: Nerone fatto cesare (1693, M. Noris)
- Nicolaus Adam Strungk: Nero (1693, Paul Thiemich)
- Alessandro Scarlatti: Nerone fatto cesare (1695, M. Noris)
- Nicolaus Adam Strungk: Agrippina (1699, Pasqua, Leipzig ; Christian Ludwig Boxberg)
- Reinhard Keiser: Die römische Unruhe, oder Die edelmütige Octavia (1705)
- Georg Friedrich Haendel: Die durch Blut und Mord erlangte Liebe, oder Nero (1705, 25-2, Oper am Gänsemarkt, Hamburg; Friedrich Christian Feustking), música perduda
- Antonio Vivaldi: Nerone fatto cesare RV 724 (1715, 2 o 3, T. Sant'Angelo, Venècia; Matteo Noris), pastitx a partir de l'òpera de G. A. Perti, partitura perduda
- Anton Rubinstein: Néron (1876, estr. 1879, 1-10, Stadttheater am Dammtor, Hamburg; Jules Barbier)
- Gavin Bryars, Philip Glass i d'altres: The Civil Wars:
a tree is best measured when it is down
- Marcela Rodríguez: Séneca, o Todo nos es ajeno (2004, Carlos Thiebaut)
Gai Suetoni Paulí general i governador de Britànnia
Boudica, reina celta britona
Servi Sulpici Galba, emperador de Roma
Marc Salvi Otó de Roma, emperador
Simó el Mag
- Arrigo Boito: Nerone (1918-1924, acabada per Arturo Toscanini, Vincenzo Tommasini i Antonio Smareglia; estr.: 1924, 1-5, T. alla Scala, Milà; A. Boito)
Tigel·lí
- Antonio Gianettini: L'ingresso alla gioventù di Claudio Nerone (1692)
- Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
- Manuel Penella: Las romanas caprichosas (1910, 18-11, Gran Teatro, Madrid ; José Sánchez Silva, Ramón Asensio Mas),[128] opereta bufa
- Arrigo Boito: Nerone (1918-1924, acabada per Arturo Toscanini, Vincenzo Tommasini i Antonio Smareglia; estr.: 1924, 1-5, T. alla Scala, Milà; A. Boito)
Polemó II, rei del Pont
Silvi Nerva, cònsol romà
Aule Vitel·li Germànic, emperador romà
Areteu de Capadòcia, metge
Inicis del cristianisme
Rei Herodes el Gran de Palestina
- Peter Ritter: Herodes von Bethlehem, oder Der triumphierende Viertelmeister (1812, Siegfried August Mahlmann)
- Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
- Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
- Luis Arnedo: El Mesías (1881, 22-12, Madrid ; Enrique Zumel),[131] sarsuela: "leyenda bíblica"
- Josep Felis: La adoración de los Santos Reyes (1885, 6-1, Teatret del Sant Hospital, Alzira ; J. Felis)[132]
- John La Montaine: Erode the Greate (1969, "a pageant opera")
- Paul Burkhard: Ein Stern geht auf aus Jaakob (1970)
- Maria Teresa Pelegrí: Herodes und Mariamne (1979, sense estrenar; estrena de fragments: 1981, 11-4, Palau de la Música Catalana, Barcelona; Friedrich Hebbel)
Mariamne I, esposa d'Herodes I el Gran
- Georg Muffat: Königin Marianne, oder Die verleumdete Unschuld (1680)
- Saverio Mercadante: Erode, ossia Marianna (1825, 12-12, T. La Fenice, Venècia; Luigi Ricciuti)
- Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
- Maria Teresa Pelegrí: Herodes und Mariamne (1979, sense estrenar; estrena de fragments: 1981, 11-4, Palau de la Música Catalana, Barcelona; Friedrich Hebbel)
Herodes Antipas, tetrarca de Galilea i Perea
Heròdies, amant d'Herodes, tetrarca de Palestina
Salomé, filla seva
- Jules Massenet: Hérodiade (1881, 19-12, T. de la Monnaie, Brussel·les; Paul Milliet i Henri Grémont)
- Richard Strauss: Salome (1905, 9-12, Königliches Opernhaus, Dresden; R. Strauss, a partir de la traducció de Hedwig Lachmann de l'obra d'Oscar Wilde)
- Giacondo Fino: Il Battista (1905, òpera sacra)
- Antoine Mariotte: Salomé (1908, tragèdia lírica)
- Enjott Schneider: Das Salome-Prinzip (1983, E. Schneider)
- Franz Hummel: Luzifer (1987)
- Josep Soler: Les noces d'Hérodiade (1997-2003, no estrenada; Stéphane Mallarmé)
- Gion Antoni Derungs: König Balthasar (1998)
Joan el Baptista, profeta israelita
- Jules Massenet: Herodiade (1881, 19-12, T. de la Monnaie, Brussel·les; Paul Milliet i Henri Grémont)
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Othmar Schoeck: Johannes (ca 1902, Hermann Sudermann)
- Richard Strauss: Salome (1905, 9-12, Königliches Opernhaus, Dresden; R. Strauss, a partir de la traducció de Hedwig Lachmann de l'obra d'Oscar Wilde), com a Jochanaan
- Giacondo Fino: Il Battista (1905, òpera sacra)
- Antoine Mariotte: Salomé (1908, tragèdia lírica)
- Andrew Lloyd Webber: Jesus Christ Superstar, musical (1971)
- Gottfried von Einem: Jesu Hochzeit (1980, Mysterienoper)
- Enjott Schneider: Das Salome-Prinzip (1983, E. Schneider)
- Wilfried Hiller: Der Sohn des Zimmermanns (2010, òpera d'església)
Sants Anna i Joaquim, pares de Maria
- Tomás Fernández Grajal: El nacimiento del hijo de Dios (1892, 24-12, T. del Príncipe Alfonso, Madrid ; Adelaida Muñiz y Mas, José de la Cuesta),[133] sarsuela: "auto sacro"
Maria, mare de Jesús i Josep de Natzaret
- Johann Theile: Die Geburth Christi (1681, Heinrich Elmenhorst?)
- Josep Prades i Gallent: Ópera al patriarca San Joseph (1718)
- Manuel Sabater: La degollación de los inocentes (1873, T. Martínez, Madrid ; Enrique Zumel),[130] sarsuela: "cuadro lírico"
- José Cabas y Galván: El Mesías (1876, Màlaga ; Antonio Haro y Luque),"[134] drama lírico en seis actos"
- Jules Massenet: La Vierge (1880, 22-5, Opéra, París; Charles Grandmougin), légende sacrée
- Josep Felis: La adoración de los Santos Reyes (1885, 6-1, Teatret del Sant Hospital, Alzira ; J. Felis)[132]
- Tomás Fernández Grajal: El nacimiento del hijo de Dios (1892, 24-12, T. del Príncipe Alfonso, Madrid ; Adelaida Muñiz y Mas, José de la Cuesta),[133] sarsuela: "auto sacro"
- Rutland Boughton: Bethlehem (1915, 28-12, Street, Anglaterra; R. Boughton)
- Franz Schreker: Der Schmied von Gent (1932, F. Schreker)
- Armas Launis: Jehudith (1937–1940)
- Randall Thompson: The Nativity According to St Luke (1961)
Maria, mare de Jesús
- Luis Arnedo: El Mesías (1881, 22-12, Madrid ; Enrique Zumel),[131] sarsuela: "leyenda bíblica"
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Albert Wolff: Sœur Béatrice (1911, est. 1948, Maurice Maeterlinck)
- Aleksandr T. Gretxaninov: Sestra Beatrisa (1912, com a La Verge)
- André Messager: Béatrice (1914, com a La Vierge)
- Antoni Marquès i Puig: Sor Beatriu (1924, 20-12, Gran Teatre del Liceu, Barcelona; traduït de Maurice Maeterlink) (com a La Vierge)
- Bohuslav Martinů: Hry o Marii (1935)
- François Rasse: Sœur Béatrice (1938, Maurice Maeterlinck)
- Arthur Honegger: Jeanne d'Arc au bûcher (1939, oratori dramàtic; paper parlat)
- Pablo Luna, Julio Gómez García: El pilar de la victoria (1944, 12-10, T. Principal, Saragossa; Manuel Machado)[135]
- Gian Francesco Malipiero: Mondi celesti e infernali (1949, estrena: 1950, 12-1, RAI, Roma; G. F. Malipiero), "tres actes amb set dones"
- Lee Hoiby: Beatrice (1959, 23-10, Louisville Opera, Louisville, Kentucky, EUA; Marcia Nardi)
- John Tavener: Let's begin again (1995, Mare Tecla)
- Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)
- Oleksandr Sxetinskij: Blahovisxennja (L'Anunciació, 1998, Aleksej Parin), òpera de cambra
- John Adams: El Niño (2000, òpera-oratori)
- Howard Blake: The passion of Mary (2006, H. Blake), oratori dramàtic
- Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"
Jesús de Natzaret i els seus apòstols
- Johann Theile: Die Geburth Christi (1681, Heinrich Elmenhorst?)
- Anton Cajetan Adlgasser: Christus am Ölberg, drama escolar (1754)
- Jules Massenet: Marie-Magdeleine (1873, 11-4, T. de l'Odéon, París; Louis Gallet), drama sacre
- Enric Morera: Jesús de Natzaret (1893, drama amb música)
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Alfred Bruneau: Lazare (1903; Émile Zola)
- Giacondo Fino: Il Battista (1905, òpera sacra)
- Eugen d'Albert: Die toten Augen (1916, 5-3, Semperoper, Dresden; Hanns Heinz Ewers); només se'n sent la veu.
- Gian Francesco Malipiero: La Passione (1935, Roma), misteri musical
- Armas Launis: Jehudith (1937–1940; Jesús nen, paper mut)
- Pau-Adrien Bastide: La divine épopée (La Passion), poema líric (1949)
- Randall Thompson: The Nativity According to St Luke (1961)
- Don Gillis: The Nazarene (1968)
- Andrew Lloyd Webber: Jesus Christ Superstar, musical (1971)
- Thomas Pasatieri: Calvary (1971, 7-4, Bellevue (Washington, EUA), St. Thomas Episcopal Church; William Butler Yeats)[136]
- Andrej Filippovič Paščenko: Master i Margarita (1971)
- Josep Soler: Jesús de Natzaret (1974-1985, no estrenada; J. Soler a partir dels Evangelis)
- Gottfried von Einem: Jesu Hochzeit (1980, Mysterienoper)
- Jonathan Harvey: Passion and Resurrection (1981, òpera d'església)
- Thomas Christian David: Der Weg nach Emamus (1982)
- Rainer Kunad: Der Meister und Margarita (1986)
- Franz Hummel: Luzifer (1987)
- York Höller: Der Meister und Margarita (1989)
- M. L. Daniels: Lazarus (1989, primavers, Abilene (Texas, EUA), Episcopal Church of the Heavenly Rest; Jack Welch)
- Sergej Michajlovič Slonimskij: Master i Margarita (1989, Jurij Dimitrin, Vitalij Fialkoskij i Sergej Slonimskij)
- Constantine Koukias: Days and nights with Christ
(ópera en dues parts, paper interpretat per un ballarí mut) (1990)
- Nikolaj Karetnikov: Til' Ulenšpigel (1993)
- Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)
- Josep Soler i Sardà: Jesús de Natzaret, òpera (2000)
- John Adams: El Niño (2000, òpera-oratori; paper mut)
- Harrison Birtwistle: The Last Supper (2000, 18-4, Berlín, Staatsoper; Robin Blaser)
- Howard Blake: The passion of Mary (2006, H. Blake), oratori dramàtic
- Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]
Ponci Pilat, governador romà de Palestina
- Enric Morera: Jesús de Natzaret (1893, drama amb música)
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Gian Francesco Malipiero: La Passione (1935, Roma), misteri musical
- Rainer Kunad: Der Meister und Margarita (1986)
- York Höller: Der Meister und Margarita (1989)
- Sergej Michajlovič Slonimskij: Master i Margarita (1989, Jurij Dimitrin, Vitalij Fialkoskij i Sergej Slonimskij)
- Wilfried Hiller: Der Sohn des Zimmermanns (2010, òpera d'església)
Sant Joan Evangelista, apòstol
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"
Josep d'Arimatea, seguidor de Jesús
- Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"
Llàtzer de Betània, seguidor de Jesús
- Alfred Bruneau: Lazare (1903; Émile Zola)
- Thomas Pasatieri: Calvary (1971, 7-4, Bellevue (Washington, EUA), St. Thomas Episcopal Church; William Butler Yeats)[136]
- M. L. Daniels: Lazarus (1989, primavers, Abilene (Texas, EUA), Episcopal Church of the Heavenly Rest; Jack Welch)
- John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[138]
- Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]
Marta de Betània, seguidora de Jesús
- John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[138]
- Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]
- Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"
Sant Pere, apòstol
- Giovanni Pacini: Il carcere Mamertino (1867; Francesco Massi), melodrama[139]
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Jean Nouguès: Quo vadis? (1909)
- Franz Schreker: Der Schmied von Gent (1932, F. Schreker)
- Harrison Birtwistle: The Last Supper (2000, 18-4, Berlín, Staatsoper; Robin Blaser)
- Edwin Penhorwood: Too Many Sopranos (2000)
- Sidney Corbett: San Paolo (2018, 28-4, Theater am Domhof, Osnabrück; Ralf Waldschmidt)[140]
- Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"
Maria Magdalena, deixeble de Crist
- Stefano Bernardi: La Maddalena peccatrice (1628, 9, Hellbrunn Schlöss, Salzburg; desconegut), òpera sacra[141]
- Jules Massenet: Marie-Magdeleine (1873, 11-4, T. de l'Odéon, París; Louis Gallet), drama sacre; com a Méryem
- Enric Morera: Jesús de Natzaret (1893, drama amb música)
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Eugen d'Albert: Die toten Augen (1916, 5-3, Semperoper, Dresden; Hanns Heinz Ewers)
- Gion Antoni Derungs: Il semiader (1996)
- Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)
- Wilfried Hiller: Der Sohn des Zimmermanns (2010, òpera d'església)
- John Adams: The Gospel according to the other Mary (2012, 31-5, Walt Disney Concert Hall, Los Angeles ; Peter Sellars), òpera-oratori[138]
- Giorgio Battistelli: Wake (2018, 14-3, Birgmingham Opera ; Sarah Woods)[137]
- Wolfram Wagner: Maria Magdelena (2019, 7-7, Stadtpfarrkirche St. Stephan, Retz ; Monika Steiner), "òpera d'església"
Judes Iscariot, apòstol traïdor
- Jules Massenet: Marie-Magdeleine (1873, drama sacre)
- Gian Francesco Malipiero: La Passione (1935, Roma), misteri musical
- Gian Francesco Malipiero: L'Iscariota (1971, 28-8, T. Rinnovati, Siena; G. F. Malipiero)
- Thomas Pasatieri: Calvary (1971, 7-4, Bellevue (Washington, EUA), St. Thomas Episcopal Church; William Butler Yeats)[136]
- Daniel Pinkham: The passion of Judas (1976, textos bíblics)
Sant Jaume el Major, apòstol
Sant Pau de Tars
- Giovanni Pacini: Il carcere Mamertino (1867; Francesco Massi), melodrama[139]
- Anton Rubinstein: Christus (1894, 2-6, Gewerbehalle, Stuttgart; Heinrich-Alfred Bulthaupt), òpera sacra
- Nikolai Karetnikov: Misterija apostola Pavla (1987, est. 1995; òpera-oratori)
- Sidney Corbett: San Paolo (2018, 28-4, Theater am Domhof, Osnabrück; Ralf Waldschmidt)[140]
Sant Esteve màrtir, primer màrtir cristià
Ananies de Damasc, cristià de Damasc
- Sidney Corbett: San Paolo (2018, 28-4, Theater am Domhof, Osnabrück; Ralf Waldschmidt)[140]
Sant Lluc, evangelista
- Jill Townsend: The promise (1997, 17-3, Queen Elizabeth Hall, Opera Brava, Londres ; J. Townsend)
Dinastia Flàvia (69-96)
Emperador Vespasià de Roma
Juli Sabí, cabdill gal, i la seva esposa Eponina
Veleda, druidessa dels brúcters
- Eduard Sobolewski: Velleda, die Seherin des Brockens, Oper (1835)
- José Antonio Martos: Veleda o la sacerdotisa de los galos (1843, 28-1, T. del Campillo, Granado; Nicolás Peñalver y López)
- Bonaventure Petit: Velléda (1853, 7-4, Teatre Municipal, Perpinyà (Rosselló) ; M. Camps)
Luci Cesenni Pet, cònsol, governador de Síria
Emperador Tit de Roma
- Carlo Pallavicino: Vespasiano (1678, G. C. Corradi)
- Bernardo Sabadino: Il Vespasiano (1689, A. Aureli a partir de Corradi), arranjament de l'òpera de Pallavicino
- Domenico Natale Sarri: Il Vespasiano (1707, G. C. Corradi)
- Attilio Ariosti: Il Vespasiano (1724, Nicola F. Haym, a partir de Corradi)
- Antonio Caldara: La clemenza di Tito (1734, 4-11, Hofoper, Viena; Pietro Metastasio)[143]
- Leonardo Leo: La clemenza di Tito (1735, 29-1, Teatro San Giovanni Crisostomo, Venècia; P. Metastasio)
- Johann Adolf Hasse: La clemenza di Tito (1735, 24-9, Teatro Pubblico, Pesaro; P. Metastasio)
- Pietro Vincenzo Ciocchetti: La clemenza di Tito (1736, 14-1, Teatro Falcone, Gènova; P. Metastasio)
- Francesco Peli: La clemenza di Tito (1736, 29-1, Hoftheater, Múnic; P. Metastasio)
- Francesco Maria Veracini: La clemenza di Tito (1737, 12-4, King’s Theatre am Haymarket, Londres; A. M. Corri a partir de P. Metastasio)
- Giovanni Maria Marchi: La clemenza di Tito (1737, 26-12, Teatro Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)
- Johann Adolf Hasse: La clemenza di Tito (1738, 17-1, Dresden; P. Metastasio), segona versió
- Giuseppe Arena: La clemenza di Tito (1738, 26-12, Teatro Regio, Torí; P. Metastasio)
- Compositor desconegut: La clemenza di Tito (1742, carnestoltes, T. Molza, Mòdena; P. Metastasio)
- Georg Christoph Wagenseil: La clemenza di Tito (1746, 15-10, Burgtheater, Viena; P. Metastasio)
- Gennaro Manna: La clemenza di Tito (1747, carnestoltes, Teatro di Messina; P. Metastasio)
- Giovanni Battista Mele, Francesco Corselli, Francesco Corradini: La clemencia de Tito (1747, carnestoltes, Real Teatro del Buen Retiro, Madrid; P. Metastasio)
- Joseph Anton von Camerloher: La clemenza di Tito (1747, 18-7, Hoftheater, Múnic; P. Metastasio)
- Carlo Luigi Grua: La clemenza di Tito (1748, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)
- Antonio Pampani: La clemenza di Tito (1748, 27-2, Teatro San Cassiano, Venècia; P. Metastasio)
- Davide Pérez: La clemenza di Tito (1749, Teatro San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
- A. Correia: La clemenza di Tito (1750; P. Metastasio)
- Antonio Caputi: La clemenza di Tito (1750; P. Metastasio)
- Francesco Araja: La clemenza di Tito (1751, S. Petersburg; P. Metastasio)
- Christoph Willibald Gluck: La clemenza di Tito (1752, 4-11, Teatro San Carlo, Nàpols; P. Metastasio)
- Andrea Adolfati: La clemenza di Tito (1753, Viena; P. Metastasio)
- Michelangelo Valentini: La clemenza di Tito (1753, 3-1, Teatro Formagliari, Bolonya; P. Metastasio, revisat per Antonio Palomba)
- Niccolò Jommelli: La clemenza di Tito (1753, 30-8, Herzogliches Theater, Stuttgart; P. Metastasio)
- Andrea Adolfati: La clemenza di Tito (1753, 15-10, Burgtheater, Viena; P. Metastasio)
- Antonio Maria Mazzoni: La clemenza di Tito (1755, 6-6, Paço da Ribeira, Lisboa; P. Metastasio)
- Carlo Antonio Cristiani: La clemenza di Tito (1757, Camerino; P. Metastasio)
- Vincenzo Legrenzio Ciampi: La clemenza di Tito (1757, carnestoltes, Teatro San Moisè, Venècia; P. Metastasio)
- Ignaz Holzbauer: La clemenza di Tito (1757, 4-11, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)
- Gioacchino Cocchi: La clemenza di Tito (1759, 15-1, King’s Theatre am Haymarket, Londres; P. Metastasio)
- Johann Adolf Hasse: La clemenza di Tito (1759, 20-1, Nàpols; P. Metastasio)
- Giuseppe Scarlatti: La clemenza di Tito (1760, 23-1, Teatro San Benedetto, P. Metastasio)
- Baldassare Galuppi: La clemenza di Tito (1760, carnestoltes, Teatro Regio, Torí; P. Metastasio)
- Niccolò Jommelli: La clemenza di Tito (1765, 6-1, Schlosstheater, Ludwigsburg; P. Metastasio), segona versió
- Carlo Franchi: La clemenza di Tito (1766, T. Argentina, Roma; P. Metastasio)
- Ignazio Platania: La clemenza di Tito (1766, 27-12, Teatro Regio Ducale, Milà; P. Metastasio)
- Andrea Bernasconi: La clemenza di Tito (1768, carnestoltes, Hoftheater, Múnic; P. Metastasio)
- Pasquale Anfossi: La clemenza di Tito (1769, 24-1, Teatro Argentina, Roma; P. Metastasio)
- Johann Gottlieb Naumann: La clemenza di Tito (1769, 1-2, Kleines Kurfürstliches Hoftheater o Grande Elettorale Teatro, Dresden; P. Metastasio)
- Giuseppe Sarti: La clemenza di Tito (1771, 6, Teatro degli Obizzi, Pàdua; P. Metastasio)
- Niccolò Jommelli, revisió per João Cordeiro da Silva: La clemenza di Tito (1771, 6-6, Lisboa; P. Metastasio)
- Giuseppe Francesco Bianchi: Giulio Sabino (1772)
- Josef Mysliveček: La clemenza di Tito (1773, 26-12, Teatro San Benedetto, Venècia; P. Metastasio)
- Johann Peter Salomon: Titus (1774, Enric de Prússia)
- Anton Adam Bachschmid: La clemenza di Tito (1776, Hof von Raymund Anton von Strasoldo, Eichstätt; P. Metastasio)
- Luigi Guido Beltrami: La clemenza di Tito (1779, Collegio Vescovile, Verona; P. Metastasio)
- Pasquale Anfossi: Tito nelle Gallie (1780)
- Giuseppe Sarti: Giulio Sabino (1781, 3-1, T. San Benedetto, Venècia; Pietro Giovannini)
- Pietro Alessandro Guglielmi: La clemenza di Tito (1785, Torí; P. Metastasio)
- Luigi Cherubini: Il Giulio Sabino (1786, 30-3, King's Theatre, Londres; anònim)
- Ambrogio Minoja: Tito nelle Gallie (1786)
- David August von Apell: La clemenza di Tito (1787, Kurfürstliches Hoftheater, Kassel; P. Metastasio)
- Angelo Tarchi: Giulio Sabino (1790, Pietro Giovannini)
- Luciano Xavier dos Santos?: La clemenza di Tito (1790?; P. Metastasio)
- Wolfgang Amadeus Mozart: La clemenza di Tito (1791, 6-9, Stavovské divadlo, Praga; P. Metastasio, revisat per Caterino Mazzolà)
- Giuseppe Nicolini: La clemenza di Tito (1797, estiu, Teatro degli Avvalorati, Livorn; P. Metastasio)
- Bernardo Ottani: La clemenza di Tito (1797, 26-12, Teatro Regio, Torí; P. Metastasio)
- Antonio Del Fante: La clemenza di Tito (1802, 26-12, Teatro della Pergola, Florència; P. Metastasio, revisat per Gaetano Rossi)
- Heinrich Marschner: La clemenza di Tito (1816, inacabada; Caterino Mazzola)
- Domenico Cimarosa: Tito Vespasiano (1821, 24-6, T. São Carlos, Lisboa; P. Metastasio)[144]
- Nikólaos Màntzaros: La clemenza di Tito (1832, Corfú; P. Metastasio)
- Antonio Cagnoni: Tito Vespasiano (1846)
Arrecina Tertul·la, primera esposa de Titus
- Carlo Pallavicino: Vespasiano (1678, G. C. Corradi)
- Bernardo Sabadino: Il Vespasiano (1689, A. Aureli a partir de Corradi), arranjament de l'òpera de Pallavicino
- Domenico Natale Sarri: Il Vespasiano (1707, G. C. Corradi)
- Attilio Ariosti: Il Vespasiano (1724, Nicola F. Haym, a partir de Corradi)
Herodes I Agripa, rei de Judea
Emperador Tit de Roma
Berenice, filla d'Herodes Agripa
- Marc'Antonio Cesti: Il Tito (1666, 2, Venècia, T. Santi Giovanni e Paolo; Niccolò Beregani)
- Johann Wolfgang Franck: Vespasian (1681)
- Antonio Caldara: Tito e Berenice (1714, 10-1, T. Capranica, Roma; Carlo Sigismondo Capece, Pietro Ottoboni)
- Giuseppe Maria Orlandini: Berenice (1725)
- Francesco Corradini: Con amor no hay libertad (1731, carnestoltes, T. de la Cruz, Madrid),"[121] melodrama harmónica al estilo de Italia"
- Giovanni Ferrandini: Berenice (1739)
- Giacomo Rust: Berenice (1786, Jacopo Durandi)
- Sebastiano Nasolini: Tito e Berenice (1793)
- Pietro Raimondi: Berenice in Roma (1824, Giovanni Battista Bordese)
- Albéric Magnard: 'Bérénice (1911)
- Michael Jarrell: 'Bérénice (2018, 29-9, Palais Garnier, París ; M. Jarrell)
Decèbal, cabdill daci
Júlia Flàvia, filla de l'emperador TIt
Emperador Domicià
- Marc'Antonio Cesti: Il Tito (1666, 2, Venècia, T. Santi Giovanni e Paolo; Niccolò Beregani)
- Giovanni Antonio Boretti: Domitiano (1672)
- Carlo Pallavicino: Vespasiano (1678, G. C. Corradi)
- Johann Wolfgang Franck: Vespasian (1681)
- Bernardo Sabadino: Il Vespasiano (1689, A. Aureli a partir de Corradi), arranjament de l'òpera de Pallavicino
- Domenico Natale Sarri: Il Vespasiano (1707, G. C. Corradi)
- Giovanni Maria Ruggieri: L'ingannator ingannato (1710, Antonio Marchi)
- Attilio Ariosti: Il Vespasiano (1724, Nicola F. Haym, a partir de Corradi)
- Giuseppe Maria Orlandini: Berenice (1725)
- Giovanni Ferrandini: Berenice (1739)
- Leonardo Leo: Decebalo (1743)
- Giacomo Rust: Berenice (1786, Jacopo Durandi)
Apol·loni de Tíana, filòsof neopitagòric
Damis, deixeble seu
- Karel Boleslav Jirák: Apollonius z Tyany (1928)
Plutarc de Queronea, escriptor grec
- Jean-Pierre Solié: Lisez Plutarque (1801, François-Pierre-Auguste Léger i René-André-Polydore Allisan de Chazet)
Dinastia Antonina (96-192)
Nerva, emperador romà
Trajà, emperador
- Flavio Carlo Lanciani: Il martirio di S Eustachio (1690)
- Reinhard Keiser: Der die Vestung Siebenbürgisch-Weissenburg erobernde und über die Dacier
triumphirende Kayser Trajanus, Wurde (1717)
- Francesco Mancini: Trajano (1723)
- Francesco Corradini: Trajano en Dacia, y cumplir con amor, y honor (1735)
- Giuseppe Bonno: Trajano (1736, G. C. Pasquini), festa di camera
- Jean-Philippe Rameau: Le temple de la gloire (1745, Voltaire), "fête"
- Giovanni Alberto Ristori: Trajano (1746, G. C. Pasquini), festa di camera
- Nicolas-Charles Bochsa: Le retour de Trajan ou Rome triomphante (1805)
- Jean-François Lesueur i Louis-Luc Loiseau de Persuis: Le triomphe de Trajan (1807, 23-10, Opéra, París; Joseph-Alphonse Esménard)
- Giuseppe Nicolini: Traiano in Dacia (1807)
- Felice Blangini: Trajano in Dacia (1814)
Plotina, esposa de Trajà
Marciana, germana de Trajà
Decèbal, rei dels dacis
Luci Licini Sura, cònsol
Hadrià, emperador romà
Hadrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina
Hadrià, emperador romà, i la seva esposa Víbia Sabina
Osroes I de Pàrtia, rei part
- Antonio Caldara: Adriano in Siria (1732, 9-11, Hoftheater, Viena; P. Metastasio)[147]
- Geminiano Giacomelli: Adriano in Siria (1733, P. Metastasio)
- Pier Giuseppe Sandoni: Adriano in Siria (1734, P. Metastasio)
- Giovanni Battista Pergolesi: Adriano in Siria (1734, 25-10, T. San Bartolommeo, Nàpols ; P. Metastasio)
- Francesco Maria Veracini: Adriano in Siria (1735, P. Metastasio)
- Egidio Romualdo Duni: Adriano in Siria (1735, P. Metastasio)
- Riccardo Broschi: Adriano in Siria (1735, P. Metastasio)
- Giovanni Battista Ferrandini: Adriano in Siria (1735, P. Metastasio))
- Francesco Maria Veracini: Adriano in Siria (1735, A. M. Corri)
- José de Nebra: Más gloria es triunfar de sí, o, Adriano en Siria (1737, Coliseo de la Cruz, Madrid; Pietro Metastasio, traduït per N. Bazano), música perduda
- Giovanni Porta: Adriano in Siria (1737, P. Metastasio)
- Giovanni Alberto Ristori: Adriano in Siria (1739, P. Metastasio)
- Baldassare Galuppi: Adriano in Siria (1740, 1?, T. Regio, Torí; P. Metastasio)
- Michele Caballone: Adriano in Siria (1740, P. Metastasio)
- Giovanni Antonio Giai: Adriano in Siria (1740, P. Metastasio)
- Giovanni Battista Lampugnani: Adriano in Siria (1740, P. Metastasio)
- Giovanni Verocai: Adriano in Siria (1745, P. Metastasio)
- Girolamo Abos: Adriano in Siria (1745, P. Metastasio)
- Carl Heinrich Graun: Adriano in Siria (1746, P. Metastasio)
- Paolo Scalabrini: Adriano in Siria (1746, P. Metastasio))
- Gaetano Latilla: Adriano in Siria (1747, P. Metastasio)
- Vincenzo Legrenzio Ciampi: Adriano in Siria (1748, P. Metastasio)
- Paolo Scalabrini: L'Adriano (1749, Teatret Charlottenborg, Copenhaguen; P. Metastasio)[148]
- Giovanni Battista Pescetti: Adriano in Siria (1750, P. Metastasio)
- Antonio Gaetano Pampani: Adriano in Siria (1750, P. Metastasio)
- Ignazio Fiorillo: Adriano in Siria (1750, P. Metastasio)
- Antonio Pampani: Adriano in Siria (1750, P. Metastasio)
- Giovanni Battista Pescetti: Il Farnaspe (1750, P. Metastasio)
- Andrea Adolfati: Adriano in Siria (1751, P. Metastasio)
- Giuseppe Scarlatti: Adriano in Siria (1751, P. Metastasio)
- Johann Adolph Hasse: Adriano in Siria (1752, 17-1, Dresden; P. Metastasio)
- Michelangelo Valentini: Adriano in Siria (1753, P. Metastasio)
- Giuseppe Scolari: Adriano in Siria (1753, P. Metastasio)
- Nicola Conforto: Adriano in Siria (1754, P. Metastasio)
- Davide Pérez: Adriano in Siria (1754, P. Metastasio)
- Andrea Bernasconi: Adriano in Siria (1755, P. Metastasio)
- Francesco Antonio Uttini: Adriano in Siria (1757, P. Metastasio)
- Francesco Brusa: Adriano in Siria (1757, P. Metastasio)
- Francesco Antonio Uttini: Adriano in Siria (1757, P. Metastasio)
- Baldassare Galuppi: Adriano in Siria (1758, primavera, Livorn; P. Metastasio)[149]
- Rinaldo di Capua: Adriano in Siria (1758, P. Metastasio)
- Giovanni Battista Borghi: Adriano in Siria (1758, P. Metastasio)
- Antonio Maria Mazzoni: Adriano in Siria (1760, P. Metastasio)
- Johann Gottfried Schwanenberger: Adriano in Siria (1762, P. Metastasio)
- Giuseppe Colla: Adriano in Siria (1762, P. Metastasio)
- Johann Christian Bach: Adriano in Siria (1765, 26-1, King's Theatre at Haymarket, Londres; P. Metastasio)
- Pietro Alessandro Guglielmi: Adriano in Siria (1765, P. Metastasio)
- Ignaz Holzbauer: Adriano in Siria (1768, 5-11, Hoftheater, Mannheim; P. Metastasio)[150]
- Hieronymus Mango: Adriano in Siria (1768, P. Metastasio)
- Gian Francesco de Majo: Adriano in Siria (1769, P. Metastasio)
- Carlo Monza: Adriano in Siria (1769, P. Metastasio)
- Antonio Tozzi: Adriano in Siria (1770, P. Metastasio)
- Antonio Sacchini: Adriano in Siria (1771, Ascensió, T. San Benedetto, Venècia; P. Metastasio)
- Giacomo Insanguine: Adriano in Siria (1773, P. Metastasio)
- Gaetano Monti: Adriano in Siria (1775, P. Metastasio)
- Josef Mysliveček: Adriano in Siria (1776, P. Metastasio)
- Pasquale Anfossi: Adriano in Siria (1777, P. Metastasio)
- Giuseppe Sarti: Adriano in Siria (1778, 26-12, T. Argentina, Roma; P. Metastasio)
- Felice Alessandri: Adriano in Siria (1779, P. Metastasio)
- Giacomo Rust: Adriano in Siria (1781, P. Metastasio)
- Luigi Cherubini: Adriano in Siria (1782, 16-4, T. Armeni, Livorn; P. Metastasio)
- Sebastiano Nasolini: Adriano in Siria (1789, P. Metastasio)
- Johann Simon Mayr: Adriano in Siria (1798, 23-4, T. San Benedetto, Venècia; P. Metastasio)
- Étienne-Nicolas Méhul: Adrien (1791, estr.: 1799, 4-6, Opéra, París; F.-B. Hoffman, a partir de Metastasio)
- Joseph Weigl: Kaiser Hadrian (1807, Joseph Sonnleithner)
- Marcos António Portugal: Adriano in Siria (1814, carnestoltes, T. Filarmonico, Verona; P. Metastasio)[151]
- Pietro Airoldi: Adriano in Siria (1821, P. Metastasio)
- Saverio Mercadante: Adriano in Siria (1828, 24-2, T. de São Carlos, Lisboa; P. Metastasio)
Antinous, favorit i amant d'Hadrià
- Rufus Wainwright: Hadrian (2018, 13-10, Toronto, Canadà, Four Seasons Centre for the Performing Arts ; Daniel MacIvor)[146]
Luci Aureli Ver Cèsar, adoptat per Hadrià
Antoni Pius, emperador de Roma
Faustina Menor, filla seva
Luci Ver , coemperador de Roma
- Carlo Francesco Pollarolo: Lucio Vero (1699, A. Zeno)
- Giacomo Antonio Perti: Lucio Vero (1700, A. Zeno)
- Johann Friedrich Fasch: Lucius Verus (1711)
- Andrea Stefano Fiorè: Il trionfo di Lucilla (1718)
- Francesco Gasparini: Lucio Vero (1719, A. Zeno)
- Pietro Torri: Lucio Vero (1720, A. Zeno)
- Francesco Ciampi: Lucio Vero (1726)
- Attilio Ariosti: Lucio Vero, imperator di Roma (1727)
- Antonio Bioni: Lucio Vero (1727)
- Reinhard Keiser: Lucius Verus oder Die siegende Treue (1728)
- Carlo Ignazio Monza: Lucio Vero (1728)
- Antonio Tonelli: Lucio Vero (1731)
- Francesco Araja: Lucio Vero (1735)
- Nicola Sala: Vologeso (1737, A. Zeno)
- Rinaldo di Capua: Vologeso, re dei parti (1739)
- Ignaz Holzbauer: Vologeso (1739, Holešov, República Txeca; A. Zeno)
- Ignazio Fiorillo: Vologeso (1742)
- Leonardo Leo: Vologeso, rei dei parti (1743)
- Gennaro Manna: Lucio Vero, ossia, Il Vologeso (1745)
- Paolo Scalabrini: Lucio Vero (1746, 8, Herzogstheater, Braunschweig; Apostolo Zeno)[43]
- Baldassare Galuppi: Vologeso (1748, 13-2, T. Argentina, Roma; Apostolo Zeno)
- Davide Pérez: Vologeso (1750)
- Girolamo Abos: Lucio Vero, ossia, Il Vologeso (1752, A. Zeno)
- Giuseppe Sarti: Vologeso (1754, carnestoltes, Det Kongelige Teater, Copenhaguen; A. Zeno)
- Giovanni Battista Lampugnani: Vologeso, re de parti (1752; nova versió: 1753)
- Francesco Zoppis: Il Vologeso (1753)
- Niccolò Jommelli: Lucio Vero (1754)
- Ignazio Fiorillo: Lucio Vero (1756)
- Ferdinando Bertoni: Lucio Vero (1757)
- Domenico Fischietti: Vologeso, re de' parti (1764)
- Antonio Sacchini: Lucio Vero (1764, 4-11, T. San Carlo, Nàpols; A. Zeno)
- Niccolò Jommelli: Vologeso (1766)
- Giuseppe Colla: Vologeso (1770)
- Tommaso Traetta: Lucio Vero (1774, A. Zeno)
- Pietro Alessandro Guglielmi: Vologeso (1775)
- Giovanni Marco Rutini: Vologeso re de' Parti (1775, Apostolo Zeno)
- Giacomo Rust: Vologeso re de' Parti (1778, Apostolo Zeno)
- Vicent Martín i Soler: Vologeso (1783)
- Giacomo Tritto: Elpinice e Vologeso (1806, Domenico Piccinni)
- Niccolò Antonio Zingarelli: Berenice, regina d'Armenia (1811)
- Carlo Evasio Soliva: Berenice d'Armenia (1818, Jacopo Ferretti)
Ània Lucil·la, esposa de Luci Ver
Marc Aureli, emperador
Còmmode, emperador
Tiberi Claudi Pompeià, tutor de Còmmode
Dinastia Severa (193-235)
Publi Helvi Pèrtinax, emperador romà
Ànnia Lucil·la, filla de Marc Aureli
Didi Julià, emperador de Roma
- Bernardo Sabadino: Didio Giuliano (1687, Lotto Lotti)
Heliogàbal (Marc Aureli Antoní August), emperador de Roma
Júlia Mamea, augusta, mare d'Alexandre Sever
- Antonio Lotti: Alessandro Severo (1716)
- Fortunato Chelieri: Alessandro Severo (1718)
- Francesco Mancini: Alessandro Severo (1718)
- Domenico Sarro: Alessandro Severo (1719, Apostolo Zeno)
- Giuseppe Maria Orlandini: Alessandro Severo (1723)
- Geminiano Giacomelli: Alessandro Severo (1732)
- Gaetano Maria Schiassi: Alessandro Severo (1732, A. Zeno)
- Giovanni Battista Pergolesi: Salustia (1732)
- Giovanni Battista Sammartini: L'ambizione superata della virtù (1734, A. Severo)
- Georg Friedrich Haendel: Alessandro Severo HWV A13 (1738, 25-2, Her Majesty's Theatre, Westminster, Londres; Apostolo Zeno, revisat per Antonio Maria Lucchini), pastitx amb àries d'altres òperes seves.
- Giovanni Battista Lampugnani: La Giulia (1760)
- Antonio Sacchini: Alessandro Severo (1762, 26-12, T. San Benedetto, Venècia; A. Zeno)
- Déodat Sévérac: Héliogabale (1910, Emile Sicard)
Emperador Alexandre Sever de Roma
- Antonio Lotti: Alessandro Severo (1716)
- Fortunato Chelieri: Alessandro Severo (1718)
- Francesco Mancini: Alessandro Severo (1718)
- Domenico Sarro: Alessandro Severo (1719, Apostolo Zeno)
- Giuseppe Maria Orlandini: Alessandro Severo (1723)
- Geminiano Giacomelli: Alessandro Severo (1732)
- Giovanni Battista Pergolesi: Salustia (1732)
- Gaetano Maria Schiassi: Alessandro Severo (1732, A. Zeno)
- Antonio Bioni: Alessandro Severo (1733)
- Giovanni Battista Sammartini: L'ambizione superata della virtù (1734, A. Severo)
- Giuseppe Bonno: Alessandro Severo (1737, G. C. Pasquini), festa di camera
- Georg Friedrich Haendel: Alessandro Severo HWV A13 (1738, 25-2, Her Majesty's Theatre, Westminster, Londres; Apostolo Zeno, revisat per Antonio Maria Lucchini), pastitx amb àries d'altres òperes seves.
- Andrea Bernasconi: Alessandro Severo (1738)
- Giovanni Battista Lampugnani: La Giulia (1760)
- Antonio Sacchini: Alessandro Severo (1762, 26-12, T. San Benedetto, Venècia; A. Zeno)
Sal·lústia Bàrbia Orbiana, esposa de l'emperador Alexandre Sever de Roma
- Francesco Cavalli: Eliogabalo
- Antonio Lotti: Alessandro Severo (1716)
- Fortunato Chelieri: Alessandro Severo (1718)
- Francesco Mancini: Alessandro Severo (1718)
- Domenico Sarro: Alessandro Severo (1719, Apostolo Zeno)
- Giuseppe Maria Orlandini: Alessandro Severo (1723)
- Geminiano Giacomelli: Alessandro Severo (1732)
- Giovanni Battista Pergolesi: Salustia (1732)
- Gaetano Maria Schiassi: Alessandro Severo (1732, A. Zeno)
- Giovanni Battista Sammartini: L'ambizione superata della virtù (1734, A. Severo)
- Georg Friedrich Haendel: Alessandro Severo HWV A13 (1738, 25-2, Her Majesty's Theatre, Westminster, Londres; Apostolo Zeno, revisat per Antonio Maria Lucchini), pastitx amb àries d'altres òperes seves.
- Giovanni Battista Lampugnani: La Giulia (1760)
- Antonio Sacchini: Alessandro Severo (1762, 26-12, T. San Benedetto, Venècia; A. Zeno)
Emperador Maximí el Traci
Gordià I, emperador
Marc Clodi Pupiè Màxim, emperador
Dècim Celi Balbí, emperador
- Carlo Pallavicino: Massimo Puppieno (1684); Gordià hi apareix com a "Ombra di Gordiano", Balbí com a Decio
- Bernardo Sabadino: Il Massiminio (1692, Aurelio Aureli; nova versió de l'obra de Pallavicino)
- Alessandro Scarlatti: Massimo Puppieno (1695, Aurelio Aureli)
Júlia Domna, esposa de l'emperador Septimi Sever
- Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)
Publi Septimi Geta, emperador
- Giovanni Legrenzi: I due Cesari (1683, conservada fragmentàriament)
(Caracal·la hi apareix com a Bassiano)
- Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)
Bassià Caracal·la, emperador
- Carlo Pallavicino: Bassiano, ovvero Il maggior impossibile (1682)
- Giovanni Legrenzi: I due Cesari (1683, conservada fragmentàriament)
(Caracal·la hi apareix com a Bassiano)
- Alessandro Scarlatti: Bassiano, overo Il maggior impossibile (1694, Matteo Noris)
- Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)
Fúlvia Plautil·la, esposa de Caracal·la
- Antonio Pollarolo: Plautilla (1721, V. Cassini)
Tertul·lià, apologeta, escriptor, filòsof i jurista
- Luis Jaime Cortez: La tentación de San Antonio (1998, 29-5, T. de las Artes, Mèxic ; L. J. Cortez)