Nicolas-Charles Bochsa

Nicolas-Charles Bochsa (Montmédy, 9 d'agost de 1789 - Sydney, 6 de gener de 1856) fou un compositor, arpista i estafador francès,^[1] fill de la lorenesa Marie-Charlotte Vautrain i del compositor i editor bohemi Karl Bochsa.^[2]

Nicolas-Charles Bochsa

(1842)
Biografia
Naixement	9 agost 1789 Montmédy (França)
Mort	6 gener 1856 (66 anys) Sydney (Austràlia)
Sepultura	Cementiri de Camperdown
Formació	Conservatoire de Paris
Activitat
Camp de treball	Música, harp performance (en) i direcció d'orquestra
Ocupació	compositor, musicòleg, pedagog musical, coreògraf, director d'orquestra, arpista
Ocupador	Royal Academy of Music
Gènere	Òpera
Moviment	Música clàssica
Professors	Étienne Nicolas Méhul
Instrument	Arpa
Família
Cònjuge	Anne Rivière de Bishop (1839–1856) Amy Wilson (1821–1856) Georgette Ducrest (1812–1856)
Parella	Anne Rivière de Bishop (1839–1856)
Pare	Charles Bochsa

D'una precocitat extraordinària, als nou anys, sense haver fet estudis seriosos, compongué una simfonia, als onze un concert i als setze l'òpera Trajan, a la representació de la qual assistí Napoleó Bonaparte.^[3] Un any després ingressà en el conservatori, on estudià composició, piano i arpa amb Charles Simon Catel (1773-1830), Étienne Nicolas Méhul i François-Joseph Naderman, entre altres.^[3][4]

Investigat per un afer de frau, el 1816 se'n va anar a Anglaterra deixant enrere la seva esposa i ambdós fills a França. Era inculpat d'haver falsificat lletres de canvi amb les signatures de diverses persones, músics famosos (Méhul, François Adrien Boieldieu i altres), així com de personalitats influents com el comte Élie Decazes i Arthur Wellesley, duc de Wellington, tot per satisfer el seu gust pel luxe. El 1818, va ser condemnat en contumàcia per frau a dotze anys de treballs forçats i 4.000 francs de multa.

Home hàbil i seductor, el 1822 fou nomenat director del Royal National Theatre de Londres. Entre els seus alumnes tingué els germans John Balsir i Frederick Chatterton. El 1839, acusat de frau i de bigàmia, fugí amb Anne Rivière de Bishop, l'esposa de Henry Rowley Bishop. Des d'aquesta data residí quasi sempre a Amèrica i a Austràlia.^[5] Va morir d'edema el 6 gener de 1856 a Sydney, on va ser sebollit al cementiri de Camperdown.^[6]

A més de nombroses composicions soltes, compongué les òperes: Les héritiers de Paimpol (1813); Les heritiers Michau, Alphonse d'Aragon (1814); Le Roi et la Ligue; Les noces de Gamache; La lettre de change (1815); Un marí pour étrenne; La bataille denain (1816).^[5]

Referències

1. Robert, Frédéric. «Robert-Nicolas-Charles Bochsa». A: Dictionnaire de la musique en France au XIXe siècle (en francès). París: Fayard, 2003, p. 153. ISBN 2-213-59316-7.
2. Blume, Friedrich. Die Musik in Geschichte und Gegenwart : allgemeine Enzyklopädie der Musik (en alemany). 2a ed. eixamplada. Kassel: Bärenreiter, 1994, 2007. ISBN 978-3-7618-1100-9. OCLC 34080137.
3. Fétis, François Joseph. «Bochsa (Robert-Nicolas-Charles)». A: Biographie universelle des musiciens et bibliographie générale de la musique (llibre electronic gratuït en línia) (en francès). 1. Brussel·les: Meline, Cans et Compagnie, 1837, p. 233.^{[Enllaç no actiu]}
4. L., Pascal. «1818, un compositeur meusien dans la tourmente» (en francès). Le Bloc. Bibliothèques et médiathèques de Metz, 27-02-2014.
5. Enciclopedia universal ilustrada (en castellà). VIII. facsímil de l'edició Madrid 1908-1923. Madrid: Espasa-Calpe, 1974-1979, p. 1265. ISBN 84-239-4500-6.
6. Lea-Scarlett, E.J.. «Bochsa, Robert Nicholas Charles (1789–1856)». A: Australian Dictionary of Biography & National Centre of Biography (en anglès). Volum 3. Melbourne University Press, 1969.

Bibliografia

• Faul, Michel. Nicolas-Charles Bochsa: harpiste, compositeur, escroc [Nicolas-Charles Bochsa: arpista, compositor, estafador] (en francès). Sampzon (Le Vallier): Delatour, 2003. ISBN 2-7521-0000-0.