filòsof presocràtic From Wikipedia, the free encyclopedia
Anaximandre (grec antic: Ἀναξίμανδρος) (Milet, c. 610 aC - Milet, c. 546 aC) va ser un filòsof, científic [1] i alquimista grec que va viure entre el 611 aC i el 547 aC aproximadament.[2] Es va interessar per temes científics i filosòfics esperonat pel seu mestre Tales de Milet. Era fill de Praxíades i fou un dels primers filòsofs de l'escola jònica, i hom el suposa deixeble del fundador Tales de Milet, amb qui va participar en la vida política de la ciutat, així com mestre d'Anaxímenes de Milet.[3]
 Anaximandre en un detall de L'escola d'Atenes, de Raffaello Sanzio  | |
| Nom original | (grc) Ἀναξίμανδρος |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | c. 610 aC Milet (Turquia) |
| Mort | c. 546 aC (63/64 anys) Milet (antiga Grècia) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filosofia |
| Ocupació | filòsof, geògraf, físic, matemàtic, astrònom, escriptor |
| Moviment | Filosofia presocràtica i escola de Milet |
| Professors | Tales de Milet |
| Alumnes | Pitàgores i Anaxímenes |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pare | Praxíades |
 | |
Va néixer a Milet, a la península d'Anatòlia, a la rodalia de l'Imperi persa, quan aquest encara no l'havia conquerit (va ser conquerida pels perses l'any 546 aC, poc abans de morir Anaximandre).[4] Va viatjar molt i fou autor d'un mapa del món conegut i se li atribueix la construcció d'una esfera celeste, el descobriment de la inclinació el·líptica i la introducció des de Babilònia d'un gnòmon amb el qual va estudiar el recorregut del sol en l'eclíptica i va fixar els solsticis i equinoccis.[5] Fou el primer grec que va escriure un tractat sobre la natura.[5] Va morir vers el 547 aC.
El cràter de la Lluna Anaximandre porta aquest nom a la seva memòria.[6]
L'asteroide (6006) Anaximandros també commemora el seu nom.[7]
Posa com a principi de tot no pas un dels elements sinó quelcom indeterminat o il·limitat (apíron) del qual sorgeixen els elements per separació dels contraris (fred, calent; humit, sec...).[5] Teofrast li atribuí un ús no tècnic de l'arque (l'apíron); també diu que Anaximandre hi hauria assignat a la seva substància primària un nom que descrivia la seva propietat espacial (la infinitud). Per altra banda, Aristòtil afirma que l'àpeiron descrit per Anaximandre significaria quelcom com «espacialment infinit».[8] Aquest concepte suposa un avenç en la història de la filosofia, fins ara, es buscava l'αρχή de tot l'existent en un element ja existent, és a dir, entén que la causa d'una cosa no pot ser aquella mateixa cosa. Així, l'ontologia guanya en abstracció i obre el camí per a la futura metafísica.
Suposadament admeté que tots els mons són innumerables (àpeirous).[8] Considera la terra «de forma cilíndrica surant sense suport al centre de l'univers»,[4][9] encerclada d'anells de foc envoltats d'aire; els astres serien els fragments d'aquest foc vist a través d'orificis de la capa d'aire; afirma l'origen natural de la vida i la formulació de les espècies animals inclòs l'ésser humà, mitjançant una evolució; i explica tots els fenòmens astronòmics, meteorològics i vitals per una acció recíproca dels elements.[5]
Malgrat ser l'autor de les primeres línies de la filosofia occidental que han sobreviscut fins ara,[10] només unes poques frases han arribat fins al present i els seus escrits, mapes i rellotges s'han perdut.[4]
Hom li atribueix:
Anaximandre continua el camí de Tales i, així, es comença a interpretar d'una manera més racional la relació de l'ésser humà amb l'univers que l'envolta.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
