compositor italià From Wikipedia, the free encyclopedia
Tomaso Giovanni Albinoni (8 de juny de 1671 - 17 de gener de 1751) va ser un compositor italià de música barroca. Va escriure al voltant de cinquanta òperes, però és més conegut per la seva música instrumental, pels seus concerts, especialment per a oboè.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | (it) Tomaso Giovanni Albinoni 8 juny 1671 Venècia (Itàlia) |
Mort | 17 gener 1751 (79 anys) Venècia (Itàlia) |
Causa de mort | diabetis mellitus |
Sepultura | basílica de Sant Marc |
Activitat | |
Ocupació | compositor, dramaturg, chef de chant (en) , violinista, escriptor |
Activitat | 1694 - |
Gènere | Òpera i simfonia |
Moviment | Música barroca |
Professors | Giovanni Legrenzi |
Instrument | Violí |
|
Va néixer a Venècia (Itàlia) que en aquells dies era una república independent, en el si d'una rica família veneciana de comerciants. A Tomaso li agradava definir-se com a músic del violí i un diletant venecià. Va estudiar violí i cant i ben aviat destacà en ambdós instruments. Va poder compondre amb plena llibertat sense necessitar cap mena de mecenatge, fora de per part de l'Església o de la noblesa.
Va viure sempre a Venècia tot i que també viatjà. Es té constància de dos viatges a Florència un el 1703 i l'altre el 1722. La seva primera òpera, Zenobia regina de Palmireni, és del 1694, any en què també va compondre el primer recull de música instrumental, les 12 Sonate a tre, op 1. Des de sempre va repartir la seva activitat productiva tant en la música vocal, òperes, serenates i cantates, com en la instrumental, sonates i concerts. A la mort del seu pare, el 1709, es pogué dedicar a la música sense cap necessitat econòmica.
La seva música instrumental va atreure l'atenció de Johann Sebastian Bach, que va escriure almenys dues fugues sobre temes d'Albinoni i va utilitzar constantment els seus baixos harmònics com a exercicis musicals per als seus alumnes.
La seva fama es va incrementar en gran manera quan, el 1910, un investigador va començar a escorcollar entre les partitures d'un antic monestir, i va descobrir l'obra més solemne d'Albinoni: un fragment d'un moviment lent d'un Trio sonata, per a cordes i orgue, que posteriorment, el 1945, reconstruiria Remo Giazotti amb el títol d'Adagio d'Albinoni, una de les peces més conegudes de la música clàssica.
Albinoni va compondre 64 concerts, 8 simfonies i 97 sonates i ballets.
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.