Remove ads
Nikólaos Màntzaros (grec: Νικόλαος Μάντζαρος) (Corfú, 26 d'octubre de 1795 - Corfú, 12 d'abril de 1872) fou un compositor italo-grec nascut a Corfú, representant principal i fundador de l'anomenada Escola jònica de música (Επτανησιακή Σχολή).[1][2]
| |||
| Nom original | (el) Νικόλαος Μάντζαρος  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 26 octubre 1795 Corfú (Grècia) | ||
| Mort | 12 abril 1872 (76 anys) Corfú (Grècia) | ||
| Causa de mort | accident vascular cerebral | ||
| Sepultura | Corfu Municipal Cemetery (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor | ||
| Gènere | Òpera | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Pares | Iàkovos Khalikiópulos Màntzaros i Regina Victoria Tourine | ||
| Germans | Ioánna Chalikiópoulou Mántzarou Antzoléta Rozína Chalikiópoulou Mántzarou | ||
| Premis | |||
  
| |||
Remove ads
Màntzaros era d'ascendència greco-italiana noble, procedent d'una de les famílies venecianes més importants i adinerades del "Libro d'Oro" de Corfú i per tant no es va considerar mai un "compositor professional",[2] ensenyant a la joventut de Corfú, sense benefici, i on entre aquest joves alumnes s'hi trobava el malaguanyat Antonios Liveralis (1814-1842). El seu pare era Iàkovos Khalikiópulos Màntzaros i la seva mare Regina Turini, de Dalmàcia.
Recents investigacions i actuacions han comportat una revaluació de Màntzaros com a compositor i teòric de la música significatius.[3]
Remove ads
Els germans Stefano (pianoforte) i Gerolamo Pojago (violí), Stefano Moretti, d'Ancona (teoria de la música) i el cavaller Barbati, possiblement un napolità (teoria i composició musical), li van ensenyar música a la seva ciutat natal.[2] Màntzaros va presentar les seves primeres composicions (tres àries de concert o substitut i el còmic d'azione en un acte Don Crepuscolo) el 1815 al teatre de San Giacomo de Corfú.
A partir de 1819 va visitar regularment Itàlia (Venècia, Bolonya, Milà, Nàpols), on va conèixer, entre d'altres, el veterà compositor napolità Nicola Zingarelli.[2]
Les seves composicions inclouen música incidental, obres vocals en grec italià i demòtic, música sagrada per al ritu catòlic (tres misses [possiblement 1819, 1825, i possiblement 1835], un Te Deum [1830]) i l'Església ortodoxa (sobretot, una completa Missa basada en el cant tradicional polifònic septinsular tradicional (1834]), música de banda, música instrumental (24 piano simfonies, algunes també per a orquestra) etc. Màntzaros també va compondre la música per al primer concert ària en grec el 1827, lAria Greca.
Màntzaros va ser un important teòric de la música, contrapuntista i professor.[2][3] Des de 1841 i fins a la seva mort va ser el director artístic de la Societat Filharmònica de Corfú.
Remove ads
La seva composició més popular segueix sent l'ajust musical per al poema de Dioníssios Solomós Ýmnos eis estany Eleutherian (Himne a la Llibertat), que Màntzaros afegit al powma de Solomos en 1828.[1][2][4] La primera i segona estrofes eren adoptat inicialment el 1864 com a Himne Reial de Grècia i el 28 de juny de 1865 com a himne nacional grec. Tot i això, recents investigacions i actuacions han demostrat que Màntzaros tenia activitats més àmplies com a compositor i teòric de la música significatius, que van més enllà de la percepció establerta d'ell com a mer compositor de l'himne nacional.[3]
Remove ads
- Mantzaros-Solomos: L'himne a la llibertat (Lyra, CD0064, 1991)
- Música de l'escola jònica. N.Mantzaros, N.Lambelet, P.Carrer (Motivo, NM1049, 1996). El "Nikolaos Mantzaros Chamber Music Ensemble" interpreta els arranjaments del piano Sinfonias de Mantzaros.
- Nikolaos Halikiopoulos Mantzaros (1795-1872): Primeres obres per a veu i orquestra (1815-1827) (Universitat Jònica/Departament de Música, IUP005, 2005)
- Don Crepuscolo interpretat per Christophoros Stamboglis, George Petrou i Armonia Atenea (Athens Camerata) al CD Georg Friedrich Haendel, Alessando Severo/Nicolo Manzaro, Don Crepuscolo (MDG, LC06768, 2011)
- Niccolo Calichiopulo Manzaro - Fedele Fenroli, Partimenti per a Instruments de corda interpretats per Ionian String Quartet (Irida Classics 009, 2011)
Remove ads
Wikiwand in your browser!
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
Remove ads