From Wikipedia, the free encyclopedia
Un al·lergogen[1] o al·lergen és una substància química que pot provocar una reacció al·lèrgica en algunes persones, ja que són reconegudes pel sistema immunitari com a «estranyes» o «perilloses», però que, en la majoria de les persones, són innòcues. L'individu al·lèrgic està predisposat genèticament a desenvolupar una resposta exagerada després del contacte amb l'al·lergogen.
Un no es fa al·lèrgic si no ha tingut almenys dos contactes amb l'al·lergogen. El primer contacte no comporta cap reacció visible: les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia es fan hipersensibles a una substància inofensiva de manera normal. Després, des del segon contacte, l'al·lergogen arrossegarà, implicant-se amb les cèl·lules esmentades, la cascada de reaccions tenint èxit a una manifestació al·lèrgica (de la simple rinitis al·lèrgica al xoc anafilàctic, passant per la crisi d'asma).
Els al·lergogens, quan penetren a l'organisme, es vinculen sovint a una proteïna portadora. Allà, trobaran una cèl·lula immunitària i reaccionaran amb ella: en l'individu al·lèrgic a aquest al·lergogen, les cèl·lules responsables de l'al·lèrgia (mastòcits en particular) reaccionaran a aquest contacte (aquesta etapa no es produeix en els individus sans) i alliberaran molècules químiques responsables dels símptomes al·lèrgics com: histamina, serotonina, PAF, leucotriè, prostaglandina, etc.
Des de fa uns quants anys, la OMS, en col·laboració amb altres entitats com la IUIS, ha establert un sistema de nomenclatura comú, a fi de poder identificar tots els al·lergogens i establir un marc conjunt que pugui ser complementat i entès arreu del món. La nomenclatura segueix les regles del Subcomitè de Nomenclatura Al·lergista (AUI).[2] Les denominacions es fan a partir dels noms taxonòmics del gènere i les espècies de les que es deriven els al·lergogens: les tres primeres lletres del gènere, la primera lletra de l'espècie, i un nombre àrab, segons la prioritat de descobriment i descripció. Aquest últim es realitzarà llevat que l'al·lergen sigui estructuralment homòleg i immunològicament reactiu creuat amb els al·lergogens descrits prèviament de diferents espècies, assignant-se en aquest cas un nombre existent.
| Exemple de Nomenclatura d'un Al·lergogen |
|---|
La pinya tropical (Ananas comosus) conté un al·lergogen natural identificat, Ana c 1.
|
És possible que una mateixa proteïna o agent al·lergogènic, sigui present en més d'un element. En aquest cas, rebran diferent nomenclatura, tot i que essencialment seran el mateix, o amb una estructura molt propera. Un exemple d'això seria la profilina, el qual es troba de forma estructuralment homòloga i immunològicament reactiva en el bedoll (Bet v 2) i en el meló (Cuc m 2).[3]
Molts tipus d'elements diferents poden provocar una reacció al·lèrgica, la qual pot requerir atenció clínica per part d'un metge o un altre professional sanitari.[4] Les principals fonts estan llistades a continuació, entre les quals s'inclouen també els seus principals al·lergogens:
Moltes persones desenvolupen una simptomatologia relacionada amb l'al·lèrgia quan són propers a animals, el qual s'associa al seu pelatge. Tanmateix, el pèl dels animals no és precisament la causa de la reacció al·lèrgica, sinó les traces de caspa i restes epitelials, saliva o fins i tot orina. En alguns casos, s’ha aconseguit identificar determinades proteïnes, causants de la reacció immunològica:[5][6]
Precisament per això, aquests tipus d'al·lergogens poden ser trobats a qualsevol superfície (parets, mobles, sòl...) i poden ser traslladats de maneres molt diverses (aire, aigua, per fomites…), i per tant la reacció al·lèrgica es pot desencadenar en un ambient on no necessàriament es trobin animals. A més, aquests d'igual manera poden traslladar altres tipus d’al·lergogens al seu cos, com carregar pol·len captat de l'ambient al pèl.[5]
.jpg)
Els símptomes habituals d’aquest tipus d’al·lèrgia són semblants a qualsevol altra al·lèrgia nasal: tos, sibilància, congestió, vermellor i picor d’ulls i nas... Algunes persones manifesten reaccions epitelials, des de vermellor fins a urticàries manifestades en cara o pit. L’associació d’aquesta al·lèrgia amb altres problemes respiratoris com l’asma, pot desenvolupar símptomes més perillosos.[6][10] El tractament contra les reaccions adverses es basa en antihistamínics, descongestionants, o de manera menys efectiva, tractaments d'immunoteràpia sensibilitzant, que permet disminuir els símptomes a través de l’administració de petites dosis del antigen.[6]
En el cas de tenir animals domèstics a casa, es recomana seguir aquests consells:[6][10]
.PNG)
L'ou és una de las fonts d’al·lergogens més importants en l'alimentació infantil, i l'al·lèrgia que genera pot afectar en gran manera a la qualitat de vida.[12] De la mateixa manera que la resta d'al·lèrgies alimentàries, els símptomes d'al·lèrgia a l'ou generalment ocorren d'uns pocs minuts a unes poques hores després de menjar ous o aliments que contenen ou. Els signes i símptomes varien de lleus a severs i poden incloure erupcions a la pell, urticària, congestió nasal i vòmits o altres problemes digestius. En rares ocasions, l'al·lèrgia a l'ou pot causar anafilaxi.[13]Així i tot, en casos de reaccions severes, és indispensable l'ús d'auto-injectors d'epinefrina.[14] Els seus principals al·lergogens son:
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Gal d 1[15] | Ovomucoide | Es troba a la clara d'ou [16] | És la proteïna que més freqüentment produeix l'al·lèrgia d'ous [16] i és un inhibidor de la serina proteasa y de la tripsina.[17] |
| Gal d 2[15] | Ovalbumina | Aquesta proteïna també es troba en grans quantitats en la clara d'ou [18] | La seva funció és desconeguda però es creu que pot usar-se com proteïna d'emmagatzematge.[19] |
| Gal d 3[15] | Ovotransferrina / conalbúmina | De la mateixa manera que Gal d 1 i Gal d 2, també es troba a la clara d'ou [20] | Aquestas son proteïnes de transport d'unió al ferro i són responsables del transport de d'aquest des dels llocs d'absorció i la degradació dels grupos hemo fins als d'emmagatzematge i utilització.[21] |
| Gal d 4[15] | Lisozima C | La lisozima C està present en alt percentatge en la clara d'ou [22] | és un enzim que compleix una acció bactericida,[22] protegint a l'ou de bacteris com Micrococcus luteus, la més habitual.[23] |
La intolerància a la lactosa és un cas especial. El seu origen no té implicacions immunològiques, és a dir, no és una al·lèrgia, sinó que es basa en la disfuncionalitat o falta de l'enzim Lactasa, essent aquest individu, incapaç de degradar la lactosa en els seus subproductes menors, la galactosa i la glucosa.[24]
Aquest fet, provoca que aquesta lactosa provinent dels aliments, no sigui degradada per l’individu als trams primaris de l'intestí prim (específicament al duodè), sinó que la tasca d’hidròlisi sigui realitzada pels bacteris que colonitzen els trams posteriors (concretament al colon).[25][26]
Les fermentacions làctiques realitzades per aquests bacteris són les que provoquen els símptomes característics d’aquesta afectació, observables 2-3h després d’haver consumit productes amb aquest component. Tant els gasos com l’aigua alliberada en aquestes reaccions, són la causa de les flatulències, diarrea, nàusees, vòmits.. Per tant, la severitat dels símptomes vindrà donada també per la quantitat de lactosa que és ingerida.[24][27]
La lactasa es troba codificada al gen LCT, on la seva expressió es veu afectada per un gen control, MCM6, que de manera natural, “apagava” l'expressió de LCT un cop s’acabava el període de lactància. Tanmateix, amb el temps, els éssers humans han desenvolupat una mutació, que els permet mantenir la funcionalitat del gen, i poder consumir productes làctics fins i tot en l’adultesa. Cal esmentar, que per factors epigenètics (com la metilació de bases de DNA en aquests gens) pot contribuir a la pèrdua de la producció de lactasa durant el creixement.[28][26]
Trobem diversos tipus de causes per la intolerància a lactosa:[25][26]
Per acabar, la manera més fàcil per reconèixer aquesta disfuncionalitat és realitzar un test sanguini, en el que es farà ingerir una quantitat de lactosa en dejuni. Si l’individu manté l'expressió de lactasa, en unes hores es visualitzarà l’augment del nivell de glucosa a conseqüència de la hidròlisi de la lactosa. Tanmateix existeixen altres mètodes com un test HBT, biòpsies intestinals, o test genètics. En el cas de que una persona tingui aquesta deficiència, es recomana evitar el consum de làctics i afavorir el consum dels seus substitutius (llet de soia…).[24][27]
En aquest cas, sí que es tracta d'una reacció immunitària contra la pròpia llet. No té especificitat sobre l’origen (tot i que majorment es considera la de vaca, perquè es la que més consumim), sinó que ve donat per la reacció al·lèrgica contra les proteïnes que conté.[29] Principalment en destaquem la repercussió de dues:
Es pot desenvolupar al·lèrgia tant de manera conjunta com independent a cadascuna d’aquestes proteïnes. Cal tenir en compte, que aquests elements poden ser presents en més articles consumibles a part de la llet, per tant s’ha de procurar mirar la informació nutricional si escau.
Els símptomes que mostra aquesta malaltia poden diferir molt de persona a persona. De igual manera, poden diferir en el temps, tenint símptomes als pocs minuts de consumir l’aliment (tos, sibilància, inflamació de la llengua, limitacions respiratòries i vòmits), o a les hores (diarrea, còlics, dolors abdominals…). El símptoma o conseqüència més perillosa, es que es desenvolupi, a causa de la cascada immunològica, una reacció anafilàctica, en la que es pugui bloquejar les vies respiratòries i produir una inflamació general i un xoc. En aquests casos, caldrà tractar amb epinefrina, a més d’una visita a urgències.[33]
Una manera de detectar prèviament aquesta al·lèrgia, es poden realitzar tests epitelials i sanguinis, per tal de presenciar inflamació o presència d'IgE (resposta al·lèrgica) a conseqüència de l'exposició a aquests al·lergogens. Al igual que amb la intolerància, però d’una manera més estricte, cal optar per substitutius làctics, com la llet de soia.[34]
En l'al·lèrgia al cacauet s'observa una major freqüència de reaccions greus i mortals que en les altres al·lèrgies alimentàries. Aquesta representa un problema de salut a llarg termini que sovint comença en la primera infància, i que moltes vegades causa (cada vegada de forma més freqüent) reaccions anafilàctiquea fatals.[36] Normalment s'associen els cacauets amb als fruits secs, però realment aquests no pertanyen a la mateixa família; els cacauets pertanyen a la família dels llegums, com les mongetes, els pèsols, les llenties o la soja, els quals creixen sota la terra.[37] Els principals al·lergogens són:
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Ara h 1[38] | Vicilina. Globulina 7S [39] | Ubicat a la fracció proteica del cotiledó de cacauet [40] | Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [41][42] |
| Ara h 2[38]
Ara h 6[38] Ara h 7[38] |
Conglutina. Albúmina 2S[43] | Ubicat a la fracció proteica del cotiledó de cacauet [35] | La seva funció és inhibir dèbilment la tripsina [44] |
| Ara h 3[38]
Ara h 4[38] |
Globulina 11S | Aquesta proteïna es troba en les llavors[45] | Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [41][42] |
| Ara h 5[38] | Profilina | Citoesquelet de les cèl·lules[46] | És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [47] |
| Ara h 8[38] | PR-10. Familia de la proteína Bet v 1 | - | Proteïna de resposta de defensa a estímuls biòtics [48] |
| Ara h 9[38]
Ara h 17[38] |
Proteïnes de transferència de lípids no específiques tipus 1 | Membrana cel·lular[49] | Les proteïnes de transferència de lípids no específiques tenen un paper important en la deposició de cera a les parets cel·lulars de les cèl·lules epidèrmiques i en alguns teixits secretors [50] |
| Ara h 10[38]
Ara h 11[38] Ara h 14[38] Ara h 15[38] |
Oleosinas | Citosol i membrana cel·lular[51] | Les oleosines són proteïnes estructurals que es troben en vesícules greixoses (cossos lipídics) de les cèl·lules vegetals, especialment en plantes amb elevada quantitat d'olis (aquests abunden en els cacauets)[52] |
| Ara h 12[38]
Ara h 13[38] |
Defensines | Matriu lipòfila de les cèl·lules[53] | Les defensines vegetals són pèptids petits rics en cisteïna i altament estables, els quals constitueixen una part del sistema immunitari innat principalment dirigit contra patògens fúngics [54] |
| Ara h 16[38] | Proteïnes de transferència de lípids no específiques tipus 2 | Membrana cel·lular[49] | Les proteïnes de transferència de lípids no específiques tenen un paper important en la deposició de cera a les parets cel·lulars de les cèl·lules epidèrmiques i en alguns teixits secretors [50] |
L'al·lèrgia als fruits secs (avellanes, nous tradicionals, nous de Brasil o pecáns), com ja s'ha esmentat anteriorment, és comunament confosa amb l'al·lèrgia als cacauets. La principal diferència és el lloc de la planta on neix el fruit, i és que els fruits secs es troben en les branques dels arbres; A més, una altra diferència important és que els fruits secs sempre tenen una closca dura que las protegeix,[37] mentre que els cacauets o altres llegums no.[55]
És important destacar que les reaccions al·lèrgiques als fruits secs (així com als cacauets) amb freqüència tenen una aparició en els primers anys de vida, generalment persisteixen, i provoquen reaccions al·lèrgiques greus i potencialment fatals.[56] Això sol ser degut a reaccions creuades per anticossos Ig-E de la al·lèrgia al pol·len, ja que es veu que hi ha una relació important entre aquesta i les al·lèrgies als fruits secs i els cacauets (que tenen proteïnes/al·lergogens molt semblants entre si).[57] Els primers símptomes en ingerir al·lergogens del fruits secs són a nivell de mucoses (boca i bronquis), les quals pateixen una inflamació, que pot comportar una dificultat severa per respirar. En cas que aquesta reacció sigui lleu, un antihistamínic és suficient per pal·liar els efectes, però en cas que la reacció no sigui lleu, pot també generar urticària i / o vòmits, per al que és estrictament necessari utilitzar un auto-injectable d'epinefrina (en cas contrari la reacció alergica pot ser fatal a causa d'un xoc anafilàctic).[58]
Els al·lergogens de fruits secs que generen més comunament reaccions al·lèrgiques provenen de les avellanes, les nous, els anacards i les ametlles, encara que també, però amb menor freqüència, de les castanyes, les nous del Brasil, les nous de pi, les nous de macadàmia, els pistatxos, les nous Nangai i les glans.[59]
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Cor a 1 (Avellana)[60] | Bet v1 homòleg | - | Proteína de resposta de defensa a estímuls biòtics [48] |
| Cor a 2 (Avellana)[61] | Profilina | Citoesquelet de les cèl·lules[46] | És una proteïna del citoesquelet que s'uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [47] |
| Cor a 8 (Avellana)[62]
Jug r 3 (Noguera anglesa)[62] |
Proteïna de transferència de lípids | Membrana cel·lular[49] | Proteïnes relacionades amb la defensa[59] |
| Cor a 9 (Avellana)[63]
Ber e 2 (Nou del Brasil)[63] Jug r 4 (Noguera anglesa)[64] Ana o 2 (Anacard)[65] |
Proteïna semblant a la globulina 11S | Aquesta proteïna es troba en les llavors[45] | Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[59] |
| Cor a 11 (Avellana)[66]
Jug n 2 (Noguera negra)[67] Jug r 2 (Noguera anglesa)[67] Ana o 1 (Anacard)[68] |
Proteïna semblant a la Vicilina 7S | Embrió somàtic[69] | Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[59] |
| Ber e 1 (Nou del Brasil)[70]
Jug n 1 (Noguera negra)[71] Jug r 1 (Noguera anglesa)[72] |
Albúmina 2S | Ubicat a la fracció proteica del cotiledó[35] | Principals constituents de proteïnes d'emmagatzematge de llavors[59] |
| Cas s 5 (Castanya)[73] | Quitinasa Ib | Paret cel·lular de les cèl·lules de les llavors[74] | És un biopolímer[75] que no sol ser digerit per animals (com la cel·lulosa).[76] La principal funció de les quitinases (enzims hidrolítics) és la de descompondre els enllaços glicosídics de la quitina.[77] |
La celiaquia i l'al·lèrgia davant del blat sovint són confoses com si fossin el mateix. La celiaquia és una malaltia autoimmune que afecta l'intestí en les primeres fases i que produeix una intolerància permanent davant del gluten (provinent del blat, civada, sègol…); en canvi, l'al·lèrgia al blat és una activació indeguda del sistema immune a causa de proteïnes del blat. Ambdues son malalties rares, la celiaquia està present en el 1% de la població global i l'al·lèrgia en un 1% dels nens.
En el blat trobem com al·lergogens principals a les proteïnes transportadores de lípids. També són importants la α-amilasa i la ω5-gliadina.[78] Així mateix, la al·lèrgia davant el blat en gent que treballa com a forner se li diu asma de forner (afecta entre un 4 i un 10% de aquest treballadors) i, per altra banda, se sap que aquest tipus de al·lèrgia es la mes comuna en nens, responsable de un 90% de al·lèrgies alimentaries en aquest grup poblacional.[79] A continuació es mostren els principals al·lergogens del blat:
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Tri a 33[80] | Serpina | Llavor de la planta | Se ha vist in vitro que despenya una inhibició en front de la quimotripsina i de la catepsina G.[81] |
| Tri a 15
Tri a 28 Tri a 29 Tri a 30[82] |
Inhibidors de la α-amilasa | - | Es pensa que estàn relacionats amb la defensa de la planta contra els insectes (curiosament es ve que estàn relacionades amb la qualitat de la pasta).[83] |
| Tri a 19
Tri a 20 Tri a 21[84] |
Gliadinas | Llavor de la planta | Actua com un reservori nutricional pel embrió de la llavor (es un component del gluten).[85] |
| Tri a 26
Tri a 36[86] |
Glutenines | Llavor de la planta | Actua com un reservori nutricional pel embrió de la llavor (es un component del gluten).[87] |
Les al·lèrgies davant picades d'insectes es donen a causa d'insectes pertanyents a l'ordre Hymenoptera (sobretot vespes, abelles i formigues). Els tres principals al·lergogens en aquest ordre són l'Antigen 5, la fosfolipasa A i la hialorunidasa. La quantitat de verí que és expulsada davant de una picada varia entre especies i inclús en individus de la mateixa espècie: las picadures d'abella expulsen una mitja de 50μg fins a 140μg de verí proteic; no obstant això, les glàndules de verí poden contindre més de 300μg de verí.[88] El verí secretat davant aquestes picades és el que genera una resposta inmunològica a causa de l'alta quantitat de proteïnes al·lergogèniques (enzims sobretot) contingudes en el mateix.
Les reaccions front els verins poden variar entre només coïssor fins reaccions sistèmiques (a nivell cutani, vascular i/o respiratori). La incidència de les distintes respostes en nens i adults al·lèrgics difereix, en els primers en un 60% i en els segons en un 15% d'aparició de símptomes cutanis. Així mateix, la hipotensió (i fins i tot pèrdues de coneixement) apareix amb un 60% de incidència en adults i gairebé mai en infants. Curiosament, al contrari que en l'anafilaxi alimentaria, si l'inici és de la reacció de la picada és lent, és més difícil que sigui una amenaça per la salut. El tractament es basa en el mateix que l'emprat per qualsevol altre anafilaxi: una injecció d'epinefrina intramuscularment.[89] A continuació es mostren els principals al·lergogens dels principals insectes involucrats en les al·lèrgies:
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Dol a 5 (Dolichovespula arenaria)
Dol m 5 (Dolichovespula maculata) Vesp c 5 (Vespa crabro) Pac c 3 (Pachycondyla chinensis)[90] |
Antigen 5 | Glàndula de verí | No se sap[91] |
| Dol m 1 (Dolichovespula maculata)
Vesp c 1 (Vespa crabro) Api m 1 (Apis mellifera) |
Fosfolipasa A
(varia el nom segons la especie) |
Glàndula de verí i salival | Hidrolisi de la fosfatidilcolina[92] |
| Dol m 2 (Dolichovespula maculata)
Api m 2 (Apis mellifera) |
Hialorunidasa | Glàndula de verí | Hidrolizta àcids hialuronics de alt pes molecular en oligosacàrids petits per així permetre la entrada al espai intersticial dels components del verí.[93][94] |
| Api m 4 (Apis mellifera) | Melitina | Glàndula de verí | Es el péptid causant del dolor de la picada, la seva funció es permeabilitzar les membranes en les que actua.[94] |
| Sol gem 2 (Solenopsis invicta) | - | Glàndula de verí | Escampar els solepnosins (uns alcaloids de aquest tipus de organismes) per les cél·lules i teixits propers al lloc de la picada.[95] |
L'al·lèrgia al làtex és una al·lèrgia que ha anat creixent des del segle xix a causa de l'ús en molts àmbits de guants fets amb aquesta materia. Tenir aquesta al·lèrgia pot provocar problemes tant de pell com respiratoris davant de la substància. El làtex prové de l'arbre del cautxú (Hevea brasiliensis) que conté un alt contingut de proteïnes amb potencial al·lèrgic, per tant moltes persones poden ser al·lèrgiques al làtex per distintes proteïnes que hi siguin i no tan sols per una concreta.[96]
A data d'avui, fins a 15 al·lergogens (dels quals els quatre principals son Hev b 2, 5, 6 i 13)[97] i isoal·lergogens addicionals han sigut inclosos a la nomenclatura IUIS (International Union of Immunological Societies Allergen Nomenclature Subcommittee).[2] Aquesta és la llista dels principals al·lergògens:
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Hev b 1 | Factor d'elongació del caucho | Fulles i tija | Es creu que està relacionada amb la maquinària de biosíntesi del làtex. També té un paper en la elongació del làtex.[98] |
| Hev b 3 | Partícula petita proteica del caucho | Citoplasma de les cèl·lules laticíferes | Involucrat en la biosíntesi del látex.[99] |
| Hev b 4 | Lecitinasa homòloga | - | Es creu que es una proteïna de defensa.[100] |
| Hev b 6 | Precursor de heveina | Cèl·lules laticíferes[101] | Actua davant de una ferida fent un efecte coagulant, té propietats antifungiques.[102] |
| Hev b 8 | Profilina | Tant de la tija com de les fulles | Unió a la actina per afectar la estructura del citoesquelet.[103] |
| Hev b 2 | β-1,3-glucanasa | - | Es creu que es una proteïna molt important de defensa contra els fongs.[104] |
| Hev b 7 | Proteïna patatin-like | Cèl·lules laticíferes[105] | Té dues isoformes, Hev b 7.01 i Hev b 7.02. La primera fa una funció de defensa i la segona de inhibidor de la síntesi de látex.[100] |
| Hev b 9 | Enolasa | - | Relacionada amb la síntesi de piruvat a partir de D-gliceraldehid-3-fosfat. |
| Hev b 10 | Superòxid dismutasa | Tota la planta (a nivell mitocondrial) | Destrucció del anió superòxid.[106] |
| Hev b 11 | Chitinasa de clase I | - | Relacionada amb la defensa de la planta.[100] |
| Hev b 12 | Proteïna no específica de transferència de lípids tipo I | Fulles i teixits involucrats en el transport de fosfolípids i galactolípids.[107] | Transferència de fosfolípids i galactolípids i funció de defensa.[107] |
| Hev b 13 | Esterasa | - | Té activitat esterasa i lipasa. Pot ser que estigui relacionada en la defensa.[108] |
| Hev b 14 | Hevamina | Fulles | Té activitat lisozim i chitinasa. Actua aparentment taponant el recipient del làtex i el seu flux.[109] |
| Hev b 15 | Inhibidor de serina proteasa | - | Actua com una endopeptidasa.[110] |
Evidenciariament se sap de al·lergies (abans que tal concepte fos descrit) davant de floriduras des de fa 300 anys. Aquestes al·lergies generalment causan problemes respiratoris i simptomes en la pell. Aquests fongs poden actuar produint al·lergies tant en llocs tancats (aquest es el mètode de transmissió més perillós per persones sensibles) com el aire lliure. Segons estudis clínics entre un 5 i un 20% de la població dependent de les condicions ambientals es afectada.
L'al·lèrgia davant fongs no és tan sols més comuna en gent que té asma, sinó que la gent que es potencialment sensible pot desenvolupar el susdit asma. La humitat està estretament relacionada amb el creixement d'aquests organismes. A més a més, aquest tipus de al·lèrgies son estacionals, ja que la quantitat d'aquests organismes va variant durant tot el any. Els ordres dominants per aquestes al·lèrgies son Cladosporidium, Alternaria i Basidiomycota i es presenten com a principals al·lergens:[111]
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Alt a 6 (A. alternata)
Cla h 6 (C. herbarum) |
Enolasa | Citoplasma | Sintesi de piruvat a partir de D-gliceraldehid-3-fosfat.[112] |
| Alt a 13 (A. alternata) | Glutatio-S-transferasa | Citoplasma | Conjugació del glutatió reduït a un ampla nombre de exogen i endogen electrolits hidrofobics.[113] |
| Alt a 14 (A. alternata) | Manganes superòxid dismutasa | Citoplasma | Destrueix els radicals del superòxid.[114] |
El pol·len és el gametòfit masculí de les plantes amb llavors. Quan aquest és transportat (ja sigui pel vent o per insectes, entre d'altres), si entra en contacte amb un pistil o con femella compatible, germina, produint un tub de pol·len que transfereix l'esperma que conté, als òvuls on es troba el gametòfit femení generant un fruit (amb llavors fecundades).[115] El pol·len que no arriba al seu destí pot quedar-se surant en l'atmosfera, o adherit a superfícies, propiciant un contacte directe amb les persones. El contingut d'aquest pol·len varia segons el clima, la geografia i la vegetació (d'arbres, de gramínies i d'una gran varietat de males herbes), i depenent dels seus components pot haver més o menys al·lergenicitat.[116] Com a resultat, un alt recompte de pol·len en general no sempre indica una elevada concentració del pol·len específic al qual cada persona és al·lèrgic.[117] Per poder realitzar aquest recompte de pol·len en l'aire i evitar riscos per a la població al·lèrgica, es realitzen cada any diversos estudis aerobiològics i investigacions al·lergologèniques, sent generalment possible pronosticar les possibilitats de trobar altes concentracions de pol·len al·lergogen en les diferents àrees.
Concretament, l'al·lèrgia al pol·len té un impacte clínic notable a tot Europa, i hi ha una gran quantitat d'evidència que suggereix que la prevalença de reaccions al·lèrgiques respiratòries induïdes pel pol·len a Europa ha augmentat en les últimes dècades.[116] A més, s'ha vist que l'al·lèrgia al pol·len està estretament relacionada amb l'al·lèrgia a alguns aliments, ja que el 70% de les persones que pateixen al·lèrgia a fruits secs, cacauet, i algunes fruites i verdures també ho són al pol·len (en major mesura al pol·len de bedoll).[118] Concretament, els principals al·lergogens involucrats en aquest fenomen són Bet v 1 i Bet v 2, tots dos pertanyents al pol·len de bedoll.[119]
Quant als al·lergògens del pol·len, els de les gramínies són de moment els més freqüents i els excitadors més potents dels símptomes de l'al·lèrgia. Almenys un 40% dels pacients que tenen hipersensibilitat de tipus I són al·lèrgics a algun o diversos dels al·lergogens de les gramínies.[120] Alguns dels al·lergogens més característics del pol·len són:
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Phl p 1 (Herba timothy) [3] | Beta-expansina [121] | Medi extracelular [122] | És una proteïna clau en el procés de reproducció sexual d’aquesta gramínia[122] |
| Phl p 2 (Herba timothy) [3] | - | Medi extracelular [123] | - |
| Phl p 4 (Herba timothy) [3] | Enzima pont de Berberine [121] | - | Aquesta proteïna interacciona selectiva i no covalentment amb la forma oxidasa FAD (dinucleòtid de flavina-adenina); A més, també prosseeix activitat de oxidoreductasa[104] |
| Phl p 5 (Herba timothy) [3] | - | Medi extracelular [124] | - |
| Phl p 12 (Herba timothy) [3]Bet v 2 (Bedoll) [118] | Profilina [3] | Citoesquelet de les cèl·lules [46] | És una proteïna del citoesquelet que s’uneix a l’actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l’actina, mentre que la millora a baixes concentracions [47] |
| Bet v 1 (Bedoll) [118] | Proteïna relacionada amb la patogènesi, membre de la família PR-10 [125] | Citoplasma cel·lular [126] | És una proteïna transportadora d’esteroides [126] |
L'heura metzinosa (Toxicodendron radicans, o Poison-Ivy en anglès) és una planta verinosa nativa d'Amèrica del Nord, que es caracteritza per la producció d’un oli especial anomenat urushiol.[127] Aquest compost, és present tant a arrels, tiges i fulles de la planta, i pot penetrar ràpidament per la pell i mostrar una dermatitis observable en unes 24-72h després de l'exposició.[128]
Es creu que la reacció cutània que pot iniciar, deguda a la seva condició de compost orgànic, depèn del grau de saturació dels seus grups alquils. En diversos estudis realitzats, s’ha mostrat que la presència d’almenys dos enllaços dobles en la molècula primària d'urushiol (o químicament conegut com a catecol o 1,2-dihidroxibencè), són els que donen la condició d’al·lergogen.[129]
La transmissió d’aquest agent pot succeir per diferents vies:[128]
No tothom mostra al·lèrgia a la planta. Al voltant del 85% de la població mostra els símptomes pertinents a la malaltia, però existeix un 15% resistent a qualsevol tipus de reacció. El fet de ser al·lèrgic a l’heura, fa més que probable que la persona també ho pugui ser cap a altres espècies vegetals, com el roure o el sumac verinós, perquè aquests també produeixen l’urushiol com a resina natural.[128]
Una recomanació, és evitar contacte amb aquests tipus de plantes, així com evitar l'exposició de la pell en zones de bosc (cobrir-se adequadament). Rascar l'erupció no causa la seva dispersió, ja que no és contagiable, però pot complicar les curacions de les ferides i causar una possible segona infecció. En cas d’entrar en contacte amb l’urushiol, es pot netejar la zona amb aigua, sabó i alcohol si escau; tot i que possiblement no eviti la reacció, segurament disminuirà els símptomes. Una vegada aquests apareguin, es pot aplicar loció de calamina o cortisona, o fins i tot compreses amb aigua per poder calmar la picor. Si les erupcions persisteixen durant temps, o altres símptomes com nàusees o falta de respiració, caldrà visitar un dermatòleg.[130]
Els àcars són uns animals pertanyents a la classe Arachnida i que actualment estan associats a una activació de la hipersensitivitat tipus I (amb rinitis i símptomes respiratoris). Produeixen aquest fenomen a causa que s'alimenten de pell i pèls que deixem al llit; allà es on s'acumula el al·lergen i es produeixen aquestes respostes de hipersensitivitat en individus sensibles.
La humitat, temperatura i regió geogràfica tenen un paper molt important en la presència d'aquests animals (entre 18-24 °C i la humitat segons l'espècie, més de 70% o inclús menor al 50%). Entre un 1 i un 2% de la població mundial es al·lèrgica al àcars, tot i que aquest percentatge pot ser major en països desenvolupats. Aquests resultats demostren que la al·lèrgia davant dels àcars es una qüestió de etnicitat, condicions socio-econòmiques, variacions geogràfiques i inclús el paradigme diagnòstic que s'adopta.[131]
Els principals individus responsables d'aquestes reaccions al·lèrgiques son de la familia Pyroglyphidae, especialment Dermatophagoides pteronyssinus, D. farinae i Euroglyphus maynei.[132] D'aquests organismes els principals al·lergogens són:
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Der f 1 (D. farinae)
Der p 1 (D. pteronyssinus) Eur m 1 (E. maynei)[133] |
Cisteïna proteasa | Intestí mitjà i pellets fecals | Es una tiol proteasa encarregada de la activació del zimogens del tracte digestiu.[134] |
| Der f 2 (D. farinae)
Der p 2 (D. pteronyssinus) Eur m 2 (E. maynei)[135] |
Familia NPC2 | - | No se sap exactament, però es pensa que esta relacionada amb la defensa innata contra les bacteries.[136] |
| Der f 3 (D. farinae)
Der p 3 (D. pteronyssinus) Eur m 3 (E. maynei)[137] |
Tripsina | Intestí i pellets fecals | Es una proteasa del intestí encarregada del desenvolupar la degradació del aliments del animal.[138] |
| Der f 4 (D. farinae)
Der p 4 (D. pteronussinus) Eur m 4 (E. maynei)[139] |
α-amilasa | Intestí i pellets fecals | Es una altra proteïna digestiva encarregada de la ruptura de enllaços de polisacàrids.[140] |
| Der f 14 (D. farinae)
Der p 14 (D. pteronussinus) Eur m 14 (E. maynei)[141] |
Apolipoforina | - | Proteïna encarregada del transport de lípids.[142] |
L’al·lèrgia al marisc es una resposta immunitària anormal cap a determinades proteïnes contingudes en certs animals marins, com ostres, crancs, gambes, escamarlans o llagostes. Per tant, com és una afecció dirigida contra uns determinats pèptids, és possible que algunes persones només tinguin al·lèrgia contra determinats tipus de marisc (com els crustacis, o els mol·luscs), i d’altres en mostrin una al·lèrgia total, i hagin d’evitar-ne qualsevol tipus.[143]
Els símptomes poden variar, però solen ser els típics expressats en al·lèrgies alimentaries: dermatitis atòpica, dolor abdominal i nàusees, sil·labacions i secrecions nasals… De igual manera, poden provocar reaccions anafilàctiques, i constituir un perill mortal per la persona si no rep assistència medica urgent. Normalment, els efectes s’expressen entre un minut i una hora després d'ingerir l’aliment en qüestió.[144]
Cal mencionar, que és molt més probable patir aquesta patologia si es pateix una condició de multial·lèrgic, i també es més normal de desenvolupar-se en adults, tot i que també es pot manifestar en edats més precoces.[145]
La millor manera de prevenir els efectes d’aquesta al·lèrgia, es evitar el major contacte possible amb productes que continguin marisc, ja a que fins i tot petites traces, poden provocar reaccions severes. Algunes recomanacions poden ser:[145]
A continuació, es mostra una llista dels principals al·lergògens presents en el marisc, i l'organisme on majoritàriament es troben. Es probable que un mateix pèptid estigui present en més d'un organisme (tot i que rebi una nomenclatura classificatòria diferent)[146][147]
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Hom a 1 (llagosta)
Cha f 1 (cranc)[148] |
Tropomiosina | Majoritàriament en cèl·lules musculars[149] | Intervé en el procés de contracció muscular, entre d'altres processos.[149]
És l'al·lergògen principal en el marisc. |
| Cra c 2 (Gamba)
Pro c 2 (Cranc)[150] |
Arginina quinasa | Present en totes les cèl·lules[151] | Participa en el metabolisme biosintetic de la prolina i arginina a partir
de glutamat[151] |
| Hom a 3 (llagosta)
Lit v 3 (gamba) [152] |
Miosina | Majoritàriament en cèl·lules musculars[153] | Actua com a proteïna motora en moltes cèl·lules i intervé en el procés |
| Arc s 8 (decàpodes)
Scy p 8 (cranc) Cra c 8 (gamba)[154] |
Triosafosfat isomerasa | Present en totes les cèl·lules[155] | És un important enzim del procés de glicòlisi, per tant intervé
en l'obtenció energia per a posteriors síntesis anabòliques[155] |
L'al·lèrgia de soja és una de les al·lèrgies alimentàries més freqüents en la infància; aproximadament el 0,4% dels nens són al·lèrgics, cosa que fa que aquesta al·lèrgia sigui gairebé tan comuna com l'al·lèrgia al cacauet. La soja és una de les alternatives vegetarianes popular a les carns, i molts aliments processats contenen soja. Per tant, evitar la soja és un gran repte per als pacients que porten aquest tipus d'alimentació.
La soja també és una font important de nutrició per als nadons amb al·lèrgia a la llet, el que fa que el coneixement de la història natural de l'al·lèrgia a la soja sigui especialment important per a aquesta població.[156] A més queda confirmat pel Comitè de Nutrició de l'Acadèmia Americana de Pediatria que la llet de soja és un aliment segur per a nadons i nens petits amb al·lèrgia a la llet (com en produir al·lèrgia els símptomes eren pràcticament com els de la llet es pensava que potser hi havia relació entre les dues al·lèrgies i es van fer molts assajos que el van acabar desmentint).[157]
Quant als al·lergogens de la soja, s'han identificat almenys 16 potencials, però es desconeix la seva importància clínica relativa. D'aquests, 8 estan catalogats i estudiats pel que fa a la seva alergenicitat:[158]
| Nomenclatura | Tipus | Ubicació | Funció |
|---|---|---|---|
| Gly m 1 | Proteïna hidrofòbica de la soja [159] | - | - |
| Gly m 2 | Defensines [159] | Matriu lipòfila de les cèl·lules[53] | Les defensines vegetals són pèptids petits rics en cisteïna i altament estables, els quals constitueixen una part del sistema immunitari innat principalment dirigit contra patògens fúngics [54] |
| Gly m 3 | Profilina [3] | Citoesquelet de les cèl·lules [46] | És una proteïna del citoesquelet que s’uneix a l'actina i afecta l'estructura d’aquest. A altes concentracions, la profilina evita la polimerització de l'actina, mentre que la millora a baixes concentracions [47] |
| Gly m 4 | Proteïna relacionada amb la patogènesi, membre de la família PR-10 [125] | Citoplasma cel·lular [126] | És una proteïna transportadora d'esteroides [126] |
| Gly m 5 | Beta-conglicina.Vicilina. Globulina 7S [39] | Ubicat a la fracció proteica de la soja [40] | Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [41][42] |
| Gly m 6 | Glicinina.Globulina 11S [159] | Aquesta proteïna es troba en les llavors[45] | Són proteïnes d'emmagatzematge de nutrients [41][42] |
| Gly m 7 | Proteïna biotinilada de llavors [159] | - | - |
| Gly m 8 [159] | Albúmina 2S[43] | Ubicat a la fracció de la soja [40] | La seva funció és inhibir dèbilment la tripsina [44] |
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
