alteració de la femta en quant a volum, fluïdesa o freqüència From Wikipedia, the free encyclopedia
La diarrea (popularment cagarrines, cagarel·la, caguetes, cagueroles, caganya) és un trastorn consistent en tenir almenys tres deposicions intestinals soltes, líquides o aquoses cada dia.[2] Sovint dura uns quants dies i pot provocar deshidratació a causa de la pèrdua de líquids.[2] Els signes de deshidratació sovint comencen amb cansament, pèrdua de l'elasticitat normal de la pell i comportament irritable.[2] Això pot progressar cap a una disminució de la micció, pèrdua del color de la pell, una freqüència cardíaca ràpida i un disminució de la capacitat de resposta a mesura que es torna més greu.[2] Són normals les femtes fluixes però no aquoses en nadons que són exclusivament alletats.[2]
 | |
| Tipus | malaltia de l'aparell digestiu, signe clínic, símptoma a les deposicions i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia i gastroenterologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Causat per | rotavirus |
| Classificació | |
| CIM-11 | ME05.1 |
| CIM-10 | A09, K59.1 |
| CIM-9 | 787.91 |
| CIAP | D11 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0098941 |
| OMIM | 123400 |
| DiseasesDB | 3742 |
| MedlinePlus | 003126 |
| eMedicine | 928598 |
| Patient UK | acute-diarrhoea-in-adults-pro |
| MeSH | D003967 |
| UMLS CUI | C0013369 i C0011991 |
| DOID | DOID:13250 |
La causa més comuna és una infecció dels intestins a causa d'un virus, un bacteri o un paràsit, una afecció també coneguda com a gastroenteritis.[2] Aquestes infeccions s'adquireixen sovint a partir d'aliments o aigua que han estat contaminats per excrements, o directament d'una altra persona que està infectada.[2] Els tres tipus de diarrea són: diarrea aquosa de curta durada, diarrea sanguinolenta de curta durada i diarrea persistent (durada més de dues setmanes, que pot ser aquosa o sagnant).[2] La diarrea aquosa de curta durada pot ser deguda al còlera, encara que això és rar en els món desenvolupat.[2] Si hi ha sang, també es coneix com a disenteria.[2] Una sèrie de causes no infeccioses poden provocar diarrea.[3] Aquestes inclouen la intolerància a la lactosa, síndrome de l'intestí irritable, sensibilitat no celíaca al gluten, malaltia celíaca, malaltia inflamatòria intestinal (com la colitis ulcerosa), hipertiroïdisme, diarrea per àcids biliars i una sèrie de medicaments (com la metformina o els antibiòtics).[3][4][5] En la majoria dels casos, no calen cultius de femta per confirmar la causa exacta.[6]
La diarrea es pot prevenir millorant el sanejament, l'aigua potable neta i el rentat de mans amb sabó.[2] També es recomana la lactància materna durant almenys sis mesos i, en alguns països, la vacuna contra el rotavirus.[2] El tractament d'elecció és la solució de rehidratació oral (SRO): aigua neta amb quantitats modestes de sals i sucre.[2] Si no hi ha SRO comercials, es poden utilitzar solucions casolanes.[7] S'ha estimat que aquests tractaments han salvat 50 milions de nens en els últims 25 anys.[1] Quan les persones tenen diarrea es recomana que continuin menjant aliments saludables i els nadons continuin amb la lactància materna.[2] En aquells amb deshidratació severa, és necessària la teràpia intravenosa.[2] La majoria dels casos, però, es poden gestionar bé amb líquids per via oral.[8] Els antibiòtics, encara que s'utilitzen poques vegades, es poden recomanar en alguns casos, com ara aquells que tenen diarrea sanguinolenta. i febre alta, aquells amb diarrea severa després de viatjar i aquells que presentin bacteris o paràsits específics al cultiu o l'examen de la femta.[6] La loperamida pot ajudar a disminuir el nombre de deposicions, però és no recomanat en persones amb malaltia greu.[6]
Es produeixen entre 1,7 i 5 mil milions de casos de diarrea a l'any.[2][3][9] És més comú als països en desenvolupament, on els nens petits tenen diarrea de mitjana tres vegades l'any.[2] El total de morts per diarrea s'estima en 1,53 milions el 2019, per sota dels 2,9 milions el 1990.[10] El 2012, va ser la segona causa més freqüent de morts en nens en menors de cinc anys (0,76 milions o 11%).[2][11] Els episodis freqüents de diarrea també són una causa freqüent de malnutrició i la causa més freqüent en els menors de cinc anys.[2] Altres problemes a llarg termini que poden derivar-hi inclouen creixement retardat i desenvolupament intel·lectual deficient.[11]
Segons la durada de la diarrea podem parlar de dos tipus principals d'aquesta:
Dins de la patologia diarreica podem trobar diferents tipus:
Les persones amb diarrea poden tenir els següents símptomes:
Alguns dels casos diagnosticats de diarrea no poden ser relacionats amb una etiologia concreta. Tot i així, hi ha tota una sèrie de mecanismes que poden provocar un quadre de diarrea.
El diagnòstic de la diarrea es realitzarà mitjançant, examen físic, anàlisi de sang i de femta. Tot i així, en alguns casos es poden fer les següents proves complementàries.
En molts casos de diarrea, l'únic tractament necessari és el reemplaçament dels líquids i sals perduts. Cal consumir brou, sopa, sucs de fruita, fruites suaus o verdures. Els nens han de beure un líquid especial que té tots els nutrients que necessiten. Aquestes solucions es venen sense recepta en supermercats o farmàcies. En alguns casos pot ser útil prendre fàrmacs per a detenir la diarrea.[25]
El tractament general de la diarrea es pot classificar en 4 fases: rehidratació, nutrició adequada, tractament simptomàtic de la diarrea i dels símptomes acompanyants i tractament de l'agent específic o factor responsable de la diarrea.
Segons els tipus i gravetat de diarrea que presenti l'individu la rehidratació serà diferent. En primer lloc, s'intentarà la rehidratació via oral amb solucions amb osmolaritat reduïda i, en segon lloc, si no és possible via oral, via intravenosa. Cal esmentar, que l'ús del tractament de rehidratació oral està contraindicat en el maneig inicial de diarrees severes i en nens amb ili paralític, infeccions bucals doloroses i vòmits persistents.[28]
En la diarrea aguda sense deshidratació aparent s'haurà d'aportar major quantitat de líquid que el perdut. En pacients menors d'un any de 50 a 100 ml. En nens grans o adults se'ls donarà tot el líquid que demanin.
En el cas de la diarrea aguda amb deshidratació clínica moderada, l'objectiu principal serà la rehidratació mitjançant l'ús de teràpia de rehidratació oral (TRO),[29] utilitzant sals de rehidratació oral per a corregir el dèficit d'aigua i electròlits i recuperar l'equilibri hidroelectrolític.
Per al tractament de rehidratació oral, l'OMS té una fórmula equitativa per a tots els casos:
Aquests components s'han de diluir-ho en 1 litre d'aigua bullida o embotellada. Tot seguit, aquesta solució s'ha d'administrar en petites quantitats, segons tolerància de l'individu, cada 5 o 10 minuts. Es recomana beure entre 2 i 4 litres per dia d'aquest preparat.
Finalment, en les diarrees amb un grau de deshidratació elevat o xoc circulatori l'objectiu principal serà una rehidratació ràpida. Aquesta, es farà mitjançant la rehidratació endovenosa.[30]
Quan el TRO no és possible via oral ni intravenosa, com a última opció, s'utilitza la via nasogàstrica.[28]
Hi ha tota una sèrie de recomanacions dietètiques que es realitzen davant una persona diagnosticada de diarrea.
Aliments recomanats
Aliments no recomanats
Segons el tipus de diarrea, un cop obtinguts els resultats del cultiu microbiològic, caldrà estudiar si es necessita tractament antibiòtic o no. Els antibiòtics només són efectius en les diarrees causades per bacteris. Hi ha tota una sèrie d'antibiòtics utilitzats per combatre la diarrea.
Hi ha tota una sèrie d'actuacions que poden ajudar a prevenir malalties que provoquen diarrea. Aquestes actuacions estan relacionades amb les activitats de la via diària.
A l'hora de viatjar a zones subdesenvolupades cal tenir en compte tota una sèrie de consells:
Seamless Wikipedia browsing. On steroids.
Every time you click a link to Wikipedia, Wiktionary or Wikiquote in your browser's search results, it will show the modern Wikiwand interface.
Wikiwand extension is a five stars, simple, with minimum permission required to keep your browsing private, safe and transparent.
